wikipedia en dialecte occità catalá: Artur Quintana i Fonten la
Wikipedia en castellano no existe su perfil o no lo encuentro a día de hoy.
https://an.m.wikipedia.org/wiki/Artur_Quintana_i_Font
(
aragonés inventado, llamado
fabla.)
Artur Quintana en FacebookLa rabia del
catalanismo causa muchas víctimas inocentes.
Artur Quintana i Font (
Barchinona,
1936) és un
filòleg català, membre de la Secció
filològica de
l’Institut d’Estudis Catalans, del
Consello Asesor de l’Aragonés, membre d’honor de
l’Academia de l’Aragonés i president d’
Iniciativa Cultural de la Franja del meu cul.President d’honor de la
Ascuma.Estudià
romanística i germanística a
Barcelona i
Colònia.
Fou lector de
dialecte català i
llengua castellana a
Cardiff i
Friburgo de Brisgòvia (
Freiburg im Breisgau).
Es doctorà a Barcelona amb una tesi doctoral
sobre el parlar de
La Codonyera. Ha publicat un bon nombre d’articles sobre
l’aragonès, l’
alemany i
l’occità.

També ha fet algunes traduccions de l’alemany.D’entre els seus articles destaquen: “El
aragonés residual del bajo valle del Mezquín” (1976), “El lèxic de la Codonyera
” (1977), “La poesia d’Hèctor B. Moret” (1998), “La literatura aragonesa
en catalán” (1990), “Dos projectes per recollir la
literatura popular catalana a
la Franja del meu cul” (1993), “Encara més capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa Ribagorça Occidental)” (1993), “Chenesis y desembolicamiento de l’aragonés común” (1999), “Bellas considerazions sobre ro prozeso de
normatibizazión de
l’aragonés” (2002), “Manuscrits del Consell de les Paüls (1637-1667)” (
2005), “Les llengües de la
documentació de
l’Arxiu del Consell de
les Paüls d’Isàvena del 1546 al 1667″ (2007), “
La lengua catalana en el Bajo Aragón” (2008), “L’aportació dels
romanistes alemanys als estudis de
lingüística contrastiva del
dialècte català amb altres llengües” (
2009) u “A fabla de
Sercué en a
formazión de l’aragonés común” (2009).
Modifica
//(
texto en
castellano baturrizado o fabla, mal llamado
aragonés o lengua aragonesa.)

Artur Quintana i Font (Barcelona, 1936) ye un
filologo catalán.
Ye miembro correspondient d’a Sección
Filolochica de l’Institut d’Estudis Catalans, miembro d’o
Consello Asesor de l’Aragonés, miembro d’honor de l’
Academia de l’Aragonés y president d’Iniciativa Cultural de
la Franja del meu cul. Estudió
romanistica y chermanistica en Barcelona y Colonia.Estió lector de
catalán y castellán en
Cardiff y en Friburgo de Brisgovia. Fació a suya tesi doctoral en Barcelona sobre
o parlar de La Codonyera. Ha publicau buena cosa d’articlos sobre l’aragonés, l’alemán y
l’occitán, y ha
feito prous
traduccions dende l’alemán. D’entre os articlos destacan: “
El aragonés residual del bajo valle del Mezquín” (1976), “
El lèxic de la Codonyera” (1977), “La
poesía d’Hèctor B. Moret” (1998), “La
literatura aragonesa en catalán” (1990), “Dos projectes per recollir la
literatura popular catalana a
la Franja del meu cul” (1993), “Encara més
capcirs: els parlars orientals de Sarró (Baixa
Ribagorça Occidental)” (1993),

“
Chenesis y desembolicamiento de l’aragonés común” (1999),
“
Bellas considerazions sobre ro prozeso de normatibizazión de l’aragonés” (2002),
“Manuscrits del Consell de les Paüls,
obrin abans la boca que los ulls (1637-1667)” (2005),
“Les llengües de la documentació de
l’Arxiu del Consell de les Paüls d’
Isàvena del 1546 al 1667″ (2007),
“La
lengua catalana en el Bajo
Aragón” (2008),
“L’aportació dels
romanistes alemanys als estudis de
lingüística contrastiva del dialecte català amb
altres llengües” (2009) u
“A
fabla de Sercué en a formazión de l’aragonés común” (2009).Muitos d’os suyos articlos, quasi
totz os que s’ocupan d’
Aragón se han publicato en o
libro “Xandra”. Estudios
aragoneses de
luenga e literatura.Estudios aragoneses de lengua y literatura.Estudis
aragonesos de
llengua i literatura (2007).
Me gusta esto:
Me gusta Cargando...
Relacionado - Related