No
haven vergonya los
reys en los
primers temps de les coses divinals si entrametre officis e
altres coses necessaries al cultivament divinal ordonaren en
tant quel cappellan
daquell per lo
qual la dreta disposicio dels sacerdots e imperi se distribuexen
e per la gracia del qual los regnes nostres governam lo rey de Salem rebujar en les Sacres Scriptures
no es atrobat: mas pan e vin a
aquell en lo qual nos sadollam e som pascuts
offrir segons que cappella: esguardans que
aytant com pus habundantment lo Donador
dels dons envers alcun ses haut aytant
mes aquell per natural raho es obligat no es cosa no coneguda
majorment a tan gran dispensador de gracies per la sola permissio del
qual aquelles coses les quals a nos ha donades esser servades
confessam. Considerans nos que de la ordinacio de la nostra
cappella ordonem haver vegonya no cal mas
quel servey daquell lo qual
voluntariament a nos estament de honor ha plagut donar honradament en
nostra presencia per tal que no siam desconoxents de
tan gran benefici sia fet obligats nos regonegam car
debades estaments en lumanal linatge aquells qui
carn humana prenen dels molts alts lochs als jusans
davaylen agra posat si donchs diferencia los
mayors dels menors en honran ells no fahien: a
la qual cosa complidora per tal que ornaments axi de
draps con dor e dargent bells e nobles
segons qui a les coses desus dites a oblivio no
liurades considerada la decencia de nostre estament no poch
requer hajam no van mas vertaderament de
necessitat esser nostra pia devocio es forçada estimar e per tal que
tanta e axi sufficient copia sia e de tantes varietats que segons la
diversitat dels temps e de les festes axi con subtilment e rahonable
per tal que no tant solament loch sia a auctoritat mas encara
principalment a raho e a congruitat ordonam dejus no per negligencia
totes coses nafrants e escureyts oblivio de tot
foragitada la nostra diligencia no lex cor tant
honorable cosa mas molt devot jutgam cor quan
los huyls diferencia e varietat guardaran per ques fa
lo corage cogita e axi la devocio creix e lanima
a gracia se appareyla. Les varietats pero dels draps en sinch
colors estar convinentment reputam: en vermeyls los
quals axi en les festes de nostre Senyor en les quals propriament
color vermeyla per les rahons e significacions degudes
convenga e encara en les solemnitats dels sants qui han seguides les
petjades daquell qui carrera si esser testifica per
martiri lo sanch escamparen demostren: e en blanchs per
tal que la virginitat daquella qui apres lo part
de la nostra redempço verge romas e encara de les sanctes
verges les quals lanyel on que sia anat seguexen e en
les sollennitats daquelles demostren e en les altres
dies honradors en los quals no per vana consideracio se
pertanyen puguen esser tenguts: en verts encara axi
en les festivitats de nostre Senyor en les quals se pertanga e
en los dias daquells con jaspi es de color vert
jaspidents propugnacles per lo triumphant
son posats dels sants doctors e de les altres confessors qui contra
els adversaris per la deffensio de la sancta Esgleya
han preliat e los quals per eternals desigs
verdejants e qui per sequetat de mal temps no sequen
sien tenguts: e en blaus los quals en dies de
divenres e en los altres dies festinals axi
de nostre Senyor con dels sants: e encara en negres
quant per defunts offici se fa en los
quals honestat e mortificacio no inconvenientment mostrar se deu
demostrar covinentment se poden. E daquestes
colors no tan solament de cascuna de una cappella siam
contents mes de diverses per tal que segons quels dies
en los quals de una matexa color paraments per propia
significacio deuen esser tenguts pus sollennes quels
altres alscuns ne seran trobats ab pus
sollennes paraments jacsia daquella color matexa
sien decorats haver desigam: ordonants que en la
nostra cappella de draps de seda vermeyla ab istories
de vellut vermeyls ab fres daur o
de draps daur trahents a color vermeyla o de
draps vermeyls de seda ab obres semenades daur
o de draps de seda vermeyla sens obres e de draps blanchs de seda ab
istories o de vellut blanch ab fres daur o de draps daur
trahents a blancor o de draps blanchs de seda ab obres
semenades daur o de draps de seda blanchs sens obres e
de draps de seda verts ab istories o de vellut vert ab fres daur o de
draps daur trahents a color vert o de draps verts de seda ab obres
semenades daur o de draps de seda verts sens obres ab fres
daur e de draps blaus e negres de seda sens obres daur semenades ab
fres dargent complides capelles daqui avant tengudes sien. E
es dita complida cappella pali e realtar e vestiments
de prevere de diache e de sosdiache e tres capes
e tovaylola de faristol e de draps de seda vermeyls
blanchs verts e blaus sens obres e paradura
pali e reraltar e vestiments de prevere en lo qual fres
daur tan solament haver volem e dargent en los blaus e de
draps de seda a color groga trahents sens obres aço mateix en
nostra cappella esser manam. Encara tovayloles e coxins
e frontals e altres coses de les quals en lesgleya se
usa copiosament esser haudes de nostra entencio es. E per
tal con daquell del qual ferma fe nostra creu totes coses
ordenadament proceexen en la obra del santuari lo qual
a cultivament divinal en lo veyl testament fo
constituit vexella e encara daltres coses daur e
dargent a honor del sanctuari esser ordenades recordants axi
com devem tota oblivio axi com se pertany de la nostra reyal
magestat de tot foragitada: en nostra cappella axi vexella
con altres ornaments a divinal servey e honor daquell qui tant nos en
terres honrar li ha plagut que per nom dell rey esser
appellats merescam daur e dargent e
encara ab pedres precioses per tal que mils a
obra del sanctuari sia semblant cobeegem esser:
manans donchs que sien primerament dos bells
reretaules dargent ab imagens e un
reraltar e un pali de drap dor istoriat
los quals la sollennitat la qual no sens raho
en los dies dedicats a la divinal et alta magestat e a
honor de la sua mare e fill ha ordonats sien
celebrats als esguardans ignorat no permes: e encara necessari
extimam que a la sollennitat monstradora
alscunes coses sien demostrades per tal que aquells qui
per sciencia de letres saber no ho poden per
esguardament duyls aytals coses vegen la qual a
ells soplesca e esmen ço que freturen
per ciencia de letres cor pintures e aytals coses
letres de pageses esser manifest es: e per tal en les
esgleyes a informacio e doctrina daquells qui no saben
letres les coses demunt dites no sens raho son
posades comunament axi daur e dargent com de
cristal tres creus ab pedres precioses e altres obres
per tal que axi con la creu demostra salut per tan preciosa e
no corruptible margarita del fill daquell qui al propri
fill no perdona fo onrada axi aquestes les quals a
representacio daquella fetes sien ab
corruptibles pedres margarites ornades manam esser. E
per tal con moltes ne ordonam segons que appar esser
haudes aço havem fet per tal que segons los
dies o totes o alcunes una tan solament segons que
covinent en nostra ordinacio dejus seguidora a
nos sera vist esser sien tengudes. En tal manera empero
se pertany esser ordenat de les creus e de les altres coses
que diferencies axi con havem dit rahonablement puguen esser fetes. A
les reliquies axi de nostre Senyor con dels sants tenedores
sis encastaments esser ordonam ço es un a forma de
custodia en la qual lo cors de nostre Senyor
Jesu-Christ en alscuns lochs es portat ço es de
cristall dargent daurat guarnit ab obres covinents e
altre guarniment de cristall a forma de canons en los
quals lespines per tal que mils puguen esser vistes sian
portades: los quals garniments sien fets daur
a manera de peu de copa e un altra garniment dor fet a
manera de peu de copa en lo qual sia encastat un
cano ampla de cristall fet a manera de capsa
en lo qual estiguia la camisa de Jesu-christ e
tres de cristall en forma de capsa per tal que pus copiosament
en aquelles les reliquies puguen esser tengudes e vistes declaram e
altre rerataula dargent daurat ab la image
de la incorrupte verge Maria en lo mig
loch daquel posada mostrantse dins tabernacle
per tal que en les festes e en les altres covinents dies memoria
della no sia relaxada e quatre tests e
dos bacins dargent ab ymages de nostre
Senyor e dels sants daurats ab bellesa e ornament de
nostre altar de nostra cappella. Ultra aquelles coses que dites havem
necessari en alcuna manera estimam tres calzes ab
lurs canadelles dels quals los dos sien
daur e la un sia pus precios que laltre
lo qual en les grans festes servesca: cor cosa
covinent a nos sembla que pus quels princeps terrenals
a usar en taula de copes daur dignes si mateix estimen que a la sanch
de nostre Senyor Jesu-Christ consegradora en la taula del
altar en la qual no de pan corruptible mas de vida usam
calze daur sie deputat; laltre pero
dargent daurat esser pot: pero per tal que servesque
si necessitat sesdevenia: sis canalobres dargent
qui sobre laltar seran e sis bordons dargent los
quals per aquells qui de capes seran als divinals officis revestits
seran tenguts e dos encensers ab ses naus a
tenir lencens diputades la un dels quals sia daurat
e pus noble quel altre e dos bacins dargent
blanch ab esmalts e tres tests obrats de musica
ab orles dargent e esmaltades e un vaxell
dargent al aygua de la benediccio ab son
ysop a servey de nostra cappella esser covinent e mitra
croça anell micanes cendalies et tot compliment
dun bisbe per celebrar missa manam: sobrefluitat
jutgans alguna cosa compendre e fer si doncs per
distinccions e ordinacions no sien divisides per
tal que la cosa confusa e inutil axi util e bona sia feta cor no es
incerta cosa que poch los elements hagen profitar si el
sobran faedor per diverses varietats saviament nols
hagues distinchs. Com donches en les damunt dites coses
paraments de draps e ornaments daur e dargent quants e quins sien
havem declarat: van pero estimariem si donchs en quina manera los
deu hom usar clarament no jutgavem e debades les
coses damunt dites hauriem si donchs delles
convinentment no usavem cor thesaur amagat a algun no
profita: perque con aquell qui la ordinacio del tabernacle de
la federacio a Moyses declara en lo pug a nos
aministrara de les festes e dels altres dies sots regles per
tal que massa a especials coses no devallem provehirem: cor alcunes
vegades sesdeven que encara els savis redarguir de
dissensio coses massa especials o de peccat no fretura qui en
aytals coses de moltes paraules usa. Pero cor alcunes coses son les
quals sots generalitats e regles contener nos poden
dels dies festinals de nostre Senyor e dels sants los
quals si donchs singularment no dehiem dubitacio no
pocha e per conseguent defalliment no poch
importarien. Emperamor daço alcunes coses particularment e
especialment havem posades.
De la ordinacio de la Cappella.
De la ordinacio de la Cappella.