En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán

En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán

http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=561402 (no existe)

Buscar Javier Giralt

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

A raíz de una investigación sobre los archivos de Albelda en siglos pasados, Javier Giralt Latorre, profesor titular de Filología Catalana en la Universidad de Zaragoza, llegó a la conclusión de que lo que se habló en esa zona en el siglo XVI era “un catalán típico de esa época“. Giralt, nacido en San Esteban de Litera en 1967, cerró el ciclo “La lengua de las zonas orientales del Alto Aragóncon su charla “La lengua catalana en documentación notarial del siglo XVI del Archivo Municipal de Albelda“, en el IEA.

Aragonés medieval, Pedro II, Osca, Huesca, als presentz
Aragonés medieval, Pedro II, Osca, Huesca, als presentz

 

También hablaba catalán Alfonso II de Aragón ? JA, JA ! Occitano, plana lengua romana

Per mantas guizas m’ es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu’ es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m’ ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.


E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni ‘l dous chans qu’ aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu’ aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu’ en lieys es sens e beutatz;
Per qu’ ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.


En trop ricas voluntatz
S’ es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s’ es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s’ es astres d’ amors;
Qu’ anc, de l’ hora qu’ ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu’ ieu n’ am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d’ autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s’ a lieys platz,
Denan totz autres senhors.


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu’ ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu’ ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m’ es delietz ni sabors.