“Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína.”
(lo de donáli un pa a la veína suposo que ere perque se coíe lo lleute o massa o pasta al seu forn; o be si ella ajudabe a pastá, amassá.)
(lo de donáli un pa a la veína suposo que ere perque se coíe lo lleute o massa o pasta al seu forn; o be si ella ajudabe a pastá, amassá.)
Moncho: “A casa sol féem collada natural, cuan criaben les cabres, de les ovelles may vam fé collada, ni vam beure lleit.”
Pels de carchofa tampoc ne féem aná, de mes gran sempre ne trobes algún a la boca.
Lo del pels de les carchoferes es coll per a fe formache, collades….
Teníem una panera a la ‘despensa’, o rebost, pero natres no vam fé pa may a casa.
Eli Bosque Caballé, la veína, y Lucas, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.
Eli Bosque Caballé, la veína, y Lucas, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.
LLEUTE m. (DCVB)
Llevat; massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar (Ribes, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Gandesa, Sorita, Cinctorres, Aiguaviva d’Aragó); cast. levadura.
Fon.: ʎéwte (Ribes, Esterri, Tor, Àreu, Tavescan, Sort, Senterada, Pobla de S., Tremp, Bonansa, Gandesa, Cinctorres, Sorita, Aiguaviva); ʎéwto (Maella).
Sinòn.: llevat, rent.
Etim.: del llatí levĭtu, mat. sign., derivat de levare‘alçar’. (Cf. Spitzer Kat. Etym. 29; Rohlfs Gasc. 196).
REBOST m.
|| 1. Cambra o altre lloc d’una casa, o d’una nau, on es guarden els comestibles; cast. despensa. Per nou panys ab claus que compram a ops d’arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16.
Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs… la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202.
Rebost d’es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d’una casa, d’una possessió (Mall.).
Rebost d’es vidre o d’es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma).
a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d’una casa (Al., Bocairent).
Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs… la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202.
Rebost d’es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d’una casa, d’una possessió (Mall.).
Rebost d’es vidre o d’es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma).
a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d’una casa (Al., Bocairent).
|| 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.; cast. despensa. Tots aportaven rebost per a menjar, Miquel Parets 68 (Aguiló Dicc.).
|| 3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d’una dona (mamellona, mamellam) (Men.); cast. pechugaza.
Fon.: rəβɔ́st (or.); reβɔ́st (occ.); reβɔ̞́st, raβɔ̞́st (val.); rəβɔ̞́st (bal.); molt dialectal, rəβɔ́sk (Eiv.).Aquí les paraules inventades pera que lo dialecte catalá tingue mes léxic que no se trobe escrit ni se diu a cap puesto:
Intens.:
—a) Augm.: rebostàs, rebostarro.
—b) Dim.: rebostet, rebostetxo, rebostel·lo, rebosteu, rebostí, rebostiu, rebostic, rebostó, rebostoi.
—c) Pejor.: rebostot.
Etim.: del llatí repŏstum, ‘cosa guardada’.