“Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína.”
(lo de donáli un pa a la veína suposo que ere perque se coíe lo lleute o massa o pasta al seu forn; o be si ella ajudabe a pastá, amassá.)

(lo de donáli un pa a la veína suposo que ere perque se coíe lo lleute o massa o pasta al seu forn; o be si ella ajudabe a pastá, amassá.)

Moncho: “A casa sol féem collada natural, cuan criaben les cabres, de les ovelles may vam fé collada, ni vam beure lleit.”
Teníem una panera a la ‘despensa’, o rebost, pero natres no vam fé pa may a casa.
Eli Bosque Caballé, la veína, y Lucas, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.
Eli Bosque Caballé, la veína, y Lucas, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.
LLEUTE m. (DCVB)
Fon.: ʎéwte (Ribes, Esterri, Tor, Àreu, Tavescan, Sort, Senterada, Pobla de S., Tremp, Bonansa, Gandesa, Cinctorres, Sorita, Aiguaviva); ʎéwto (Maella).
Sinòn.: llevat, rent.
Etim.: del llatí levĭtu, mat. sign., derivat de levare‘alçar’. (Cf. Spitzer Kat. Etym. 29; Rohlfs Gasc. 196).
REBOST m.
|| 1. Cambra o altre lloc d’una casa, o d’una nau, on es guarden els comestibles; cast. despensa. Per nou panys ab claus que compram a ops d’arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16.
Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs… la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202.
Rebost d’es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d’una casa, d’una possessió (Mall.).
Rebost d’es vidre o d’es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma).
a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d’una casa (Al., Bocairent).
Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs… la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202.
Rebost d’es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d’una casa, d’una possessió (Mall.).
Rebost d’es vidre o d’es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma).
a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d’una casa (Al., Bocairent).
|| 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.; cast. despensa. Tots aportaven rebost per a menjar, Miquel Parets 68 (Aguiló Dicc.).
|| 3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d’una dona (mamellona, mamellam) (Men.); cast. pechugaza.

Fon.: rəβɔ́st (or.); reβɔ́st (occ.); reβɔ̞́st, raβɔ̞́st (val.); rəβɔ̞́st (bal.); molt dialectal, rəβɔ́sk (Eiv.).Aquí les paraules inventades pera que lo dialecte catalá tingue mes léxic que no se trobe escrit ni se diu a cap puesto:
Intens.:
—a) Augm.: rebostàs, rebostarro.
—b) Dim.: rebostet, rebostetxo, rebostel·lo, rebosteu, rebostí, rebostiu, rebostic, rebostó, rebostoi.
—c) Pejor.: rebostot.