Lo cuento de les farinetes.
Mol conte la Lola Guimerá de Beseit
Fa mols añs, dos germans masobés van aná a buscá novia a un atre mas y los van invitá a sopá.
Un de ells ere mol minjadó y l´atre li va dí:
– Cuan te palsiga lo peu no minjos mes, a vore si quedarem mal. –
Així que se assenten a la taula y li fiquen un plat de farinetes (que ademés li agradáen mol) y al momén passe lo gat y´l palsigue, així que pobre ya no va minjá mes, y li dien:
– Home minja, que no has minjat res. –
Y ell: – no, no, que no ne vull mes.
Son germá tamé li díe: – pero home, minja, que después tindrás gana –
– no, no, que no ne vull mes. –
Cuan sen van aná a dormí, lo germá li díu:
– ¿Qué t´ha passat que no has vullgut minjá, en lo que te agraden a tú les farinetes? –
– Sí, claro, me vas dí que no minjara mes cuan me tocares en lo peu, y tú m´has tocat lo peu sol escomensá. ¿Qué volíes que faiguera? Ara tinc molta gana !! –
Així que se eixequen y sen van a escurines allí aon estáe la cassola y se va fotre ben fartet.
La agüela del mas se habíe eixecat y se va tirá una llufa, y lo germá li va dí al que estabe minján:
¡No bufos, no, que están fredes!
Les farinetes li agraden mol a Pininfarinetes:
