Monchosoft

XXIV.

Pus mos coratge s’ esclarzis

Per selh joy dont ieu suy jauzens,

E vey qu’ amors part e chauzis,

Per qu’ ieu n’ esper estrenamens,

Ben dey tot mon chant esmerar,

Qu’ om re no mi puesca falsar,

Que per pauc es hom desmentitz.

Selh en cui sest’ amors cauzis

Joves, cortes e sapiens,

E selh cui refuda delis

E met a totz destruzemens;

Quar qui fin’ amor vol blasmar

Elha ‘l fai si en folh muzar

Que per art cuida esser peritz.

So son fals jutges raubador,

Fals molheratz e jurador,

Homicidi e lauzengier,

Lengu’ a loguat, creba mostier,

Et aissellas putas ardens

Qui son d’ autrui maritz cossens; 

Cyst auran guazanh ifernau.

Homicidi e traidor,

Simoniaix, encantador,

Luxurios e renovier

Que vivon d’ enoios mestier,

E cill que fan faitilhamens,

E las faitileiras pudens

Seran el fuec arden engau.

Ebriaicx et escogossatz,

Fals preveires e fals abatz,

Falsas reclusas, fals reclus

Lai penaran, dis Marcabrus,

Que tuit li fals y an luec pres,

Car fin’ amors o a promes,

Lai er dols dels dezesperatz.

Ay! fin’ amors, fons de bontatz,

Quar tot lo mon enlumenatz,

Merce ti clam, lai no m’ acus

Em defendas, qu’ ieu lai non us,

Qu’ en totz luecx me tenh per ton pres,

Per ton lairon en totas res;

Per tu esper estre guidatz.

Mon cor per aquest vers destrenh,

Quar mi plus qu’ els autres reprenh,

Que qui autrui vol encolpar

Dregs es que si sacha guardar

Que no sia dels crims techitz

De que lieys encolpa e ditz,

Pueis poira segur castiar.

Pero si er asatz cauzitz

Sel que ben sap dire e ‘l ditz,

Que pot si se vol remembrar.

Marcabrus.