Reunidos por la
tarde los señores Diputados y oidores, presentóse el referido
Nogueres, y después de entregar a aquellos y al Consejo su
credencial, entrególes asimismo la carta del Señor Rey, en la que
se manifestaba la resolución de este en variar o modificar algunas
de las instrucciones dadas a los Embajadores, sobre lo que se acordó
que las nueve personas encargadas de este negocio examinasen
detenidamente las referidas instrucciones, para ver lo que podría
contestarse.
Ocupáronse, además, de otros asuntos, acerca de
los cuales se mandó hacer una carta a los embajadores, la que, junto
con la credencial de Nogueres, que la precede, sigue a continuación.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en
Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. Aci
son venguts los embaxadors per part de aqueix Principat
nostre tramesos a nos e daquiavant al Rey de Castella
per los quals nos es stada donada vostra letra e
oyts aquells amplament ab tota humanitat e vistes les
instruccions que per ells nos son stades comunicades sobre
algunes coses que han occorregut nos trametem de les parts
della lo magnifich amat conseller e protonotari
nostre mossen Antoni Nogueres informat a ple de la intencio
nostra. Pregant vos per ço e encarregam axi stretament com
podem que al dit nostre protonotari doneu aquella fe e creença
que darieu a la propria persona nostra e sobre les coses que
per ell vos seran referides de part nostra vos hajau ab
aquella bona voluntat e devocio que de vosaltres axi com de
fidelissimos vassalls indubitadament confiam e la exhigencia
dels negocis occorrents requer car ultra que en
aço fareu lo vostre dever nos vos ho
tindrem a singular complacencia e servey. Dada en Calatayu a
XVIIII dies de agost del any Mil CCCCLXI. – Rex
Joannes. – Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats
e feels nostres los diputats e conçell
representants lo Principat de Cathalunya e residents en la
ciutat de Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e
magnifichs senyors.
Per certs sguarts que no curam açi
explicar es stat deliberat que no obstant qualsevol jurament per
vosaltres prestat de no poder comunicar parlar o supplicar ab
la Majestat del Senyor Rey de altres fets sino de la embaxada
que vos Senyor comte de Prades presents pero tots vosaltres senyors
embaxadors pugau parlar comunicar e supplicar ab la dita
Majestat del Senyor Rey de dos fets lo hu qui toca
lo comte de Regols laltre qui toca don Joan
de Cardona comanador del Masdeu e la sua religio
per que seguint la dita deliberacio vos donam licencia dels dits
afers.
E sia molt reverend egregi noble e magnifichs
senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en
Barchinona a XXVIIII de agost any Mil CCCCLXI. – M. de
Monsuar dega de Leyda. – Los diputats e conçell etc.
– Dirigitur dominis ambaxiatoribus.
El mismo día fue
presentado el siguiente escrito, relativo a la cuestión que existía
entre el honorable Francisco Sampsó, de una parte, y el
maestro Martin Pere, ciudadanos de Gerona.
Noverint
universi. Quod die dominica sexta decima mensis Augusti anno a
Nativitate Domini millessimo CCCC sexagesimo primo honorabiles
Franciscus Reset Berengarius Ferrarii Çasala et Petrus Soler
jurati anni presentis civitatis Gerunde una cum honorabile
Petro de Sanctomartino (Sant Marti, Sanmartí, San Martín) ab
inde Nicholao Frugelli et Francisco Vedrinia a dicta civitate
absentibus et honorabiles Bernardus de Rexaco Jacobus de Sancto
Celedonio (Sant Celoni y variantes) Franciscus de Podio
(Puig, Puch) Nicholaus Soler Joannes de Comellis Petrus
Joannes Calvo Narcisus Cotxe et Bernardus Andree adjuncti per
consilium generale dictis honorabilibus juratis dati
constituti et assignati omnes predicti jurati et adjuncti tanquam
major pars quindecim juxta potestatem per honorabilem concilium
generale eis attributa cum instrumento publico recepto in posse
notarii infrascripti die martis XXVIII julii proxime lapsi scientes
et considerantes universitatem dicte civitatis et ejus consilium
generale destinasse in presenti anno honorabilem magistrum Martinum
Petri magistrum in medecina accessurum ut nuncium dicte
civitatis pro interveniendo in consistorio dominorum diputatorum
Catalonie pro liberatione persone serenissimi domini Karoli
primogeniti tunc per excellentissimum dominium regem patrem
suum in civitate Illerde detente et pro instauracione
constitutionum et libertatum Principatus Catalonie
que liberacio per Dei gratiam fuit facta. Et etiam constituisse
sindicum in curia Ilerde convocata honorabilem
Franciscum Sampsonis civem dicte civitatis qui expost fuit
assumptus in consiliarium in consistorio prefato. Tandem iidem
honorabiles jurati et adjuncti volentes providere ut salaria in
damnum dicte civitatis ulterius non (se lee nou) persolvantur
nec prenominati stent amplius ad onus dite civitatis vigore
potestatis pretacte fecerunt declaracionem sequentem.
Los
honorables jurats e adjuncts damunt dits sobre los
poders tramesos o sindicats de mossen Francesch Sampso
e de mestre Marti Pere vista la letra de diputats dada
ab la qual demanen una persona ab poder suficient per
la deliuracio del lllustre Primogenit per que fou
elet mestre Marti Pere segons forma de les bosses lo
poder del qual fou remes per lo consell general fos ordenat
per la major part dells jurats e adjuncts en aquell
consell elets lo qual poder james ses
ordenat ni concordat per los jurats e adjuncts e per
conseguent lo notari no ha pogut aquell cloure ne
trametre. Vistes les instruccions e creença ab los quals lo
dit mestre Marti Pere ana als diputats en virtut de aquelles
soles instruccions han stat e entrevengut en aquell conçell.
Vistes les dites instruccions e capitols concordats per los
jurats e adjuncts al jurament e homenatge promeses servar per
lo dit mestre Marti ab los quals ha jurat no consentir
en negun acte solemne sens scriure e cobrar resposta dels
jurats e adjunts. Vist que segons les instruccions lo
dit mestre Marti no ha potestat sino en prosseguir la deliberacio del
lllustre Primogenit e defendre constitucions e libertats ab
les altres universitats en via o forma de supplicacions e no en altra
manera. Vist e considerat que lo dit mestre Marti fou elet
e ana en la embaxada de aquelles XLV persones en la
ciutat de Leyda la qual fonch en lo mes de giner
prop passat de la qual eleccio e partida sua lo dit
mestre Marti no scrivi ni
menys cobra resposta
dells jurats e adjuncts. Posat aço nos digue
que expressament sia contre lo seu jurament.
Vist e considerat que de aquella sua partida en la dita
embaxada atras al dit mestre Marti no es stat per los
jurats concords ne de aquella embaxada de Leyda
atras los jurats o adjuncts james se son
aplegats ne han tractat ne menys scrit al dit
mestre Marti com devien procehir en los fets de la sua
tramesa segons forma de aquella ans se aferma per
alguns dells jurats que de present fou vist e cert que lo
dit mestre Marti fou elet e ana en aquella embaxada de XXXXV
persones a la ciutat de Leyda e parti de la ciutat de Barchinona sens
scriure consultar ni menys cobrar resposta dells jurats e
adjuncts que per aquella culpa fon feta contensio per
tots los jurats concords que pus anant nos fos
scrit ni dat carrech de afers de ciutat al dit mestre Marti
Pere ni axi poch li fos fet nengun empatxament
fins lo Senyor Primogenit fos en sa libertat sino que
stigues a son risch e ab son cortes comiat per
lo dit mestre Marti pres la qual cosa e determinacio de jurats
no es atorgada per tots los jurats pasar es vist fora
justa pus fos stada feta ab aquells adjuncts dats
als jurats ensemps mes se troba de veritat que de
aquella embaxada atras los jurats e adjuncts nos
son aplegats ne james pus avant han scrit al
dit mestre Marti Pere posat lo dit mestre Marti Pere haja
scrites diverses letres e demanada resposta de aquelles per
los fets occorrents vista lapoca e definicio feta per
lo dit mestre Marti Pere de tot salari a ell pertinent la qual
feu present lo consell general dimarts a XXI de juliol en
poder de Nicholau Rochadavall scrit les quals coses totes
vistes e considerades per les dites XV persones o major part de
aquelles en virtut del poder a elles dat per lo consell
general declaren que la tramesa e o sindicat fahedor al dit
mestre Marti Pere fon del tot stincth e finit lo
dia que lo lllustre Primogenit fou en sa plena libertat
e fou rebut en la ciutat de Barchinona qui fou en lo
mes de març prop passat en la qual recepcio lo dit mestre
Marti fou per aquesta ciutat e lo dit mossen Sampso per lo
semblant.
Item vist lo sindicat de la cort derrerament
convocada fet als honorables mossen Francesch Sampso micer
Gabriel de la Via e Francesch Venda elegits segons les
bosses e lo spachament de aquells qui foren per causa de la
questio e gran vexacio que la ciutat de Barchinona fahia
a les persones e bens dels ciutadans de Gerona e de la vila
de Sent Feliu per causa de un carrech de forment
pres per aquesta ciutat per la qual vexacio los dits sindichs
foren elets ab expres carrech del concell
general que haguessen anar a la ciutat de Barchinona e de
Leyda on lo dit Senyor Rey era e en
altres parts on fos necessitat conegut per los jurats e
adjuncts en aquell concell elets e ab cert salari si
nos tenia cort segons apart en lo libre del notari de
la ciutat continent. Vist que stant la cort en prorrogacio
ab deliberacio e conclusio dels jurats e adjuncts los
dits mossen Francesch Sampso e Francesch Venda fora desperança
de concordia ab la ciutat de Barchinona per la dita questio e
vexacio partiren de la ciutat de Barchinona e anaren a
la ciutat de Leyda on era lo Senyor Rey tan per
comparer a la cort com per la questio de Barchinona e ans
que foren arribats a la ciutat de Leyda lo Senyor Rey hac
proposat e asseguda la cort absents los dits sindichs de
Gerona e en virtut de cert poder o comissio de aquella cort los
diputats elegiren lo dit mossen Francesch Sampso com a
sindich de aquesta ciutat en una embaxada de XV
persones que feren al Senyor Rey per deliurar lo
dit Primogenit. E ans que lo Senyor Rey partis de Leyda
los dits mossen Sampso e Francesch Venda obtingueren citacio e
inhibicio als consellers e oficials de Barchinona e aquella rigor hac
remey contra les dites persones de Gerona e de Sent
Feliu e en aquells termens lo Senyor Rey prorroga a larch
temps la cort e sen ana a la ciutat de Çaragoça portant
sen pres lo Primogenit e mossen Sampso segui
aquella embaxada e mossen Francesch Venda consindich seu sen
torna ab aquella inhibicio o citacio. Vist e considerat
que per los jurats del any prop passat e per aquells adjunts
fou haut per molt accepta com es de raho la eleccio
feta per los diputats de la persona del dit mossen Sampso en
la dita embaxada de XV e ab moltes letres se mostra
que los dits jurats del any passat e adjuncts scriurien al dit
mossen Sampso que no solament com a missatger dels diputats suplicas
lo Senyor Rey per la deliberacio del Illustre
Primogenit mes encara suplicas singularment per part daquesta
ciutat havent los dits jurats e adjuncts per molt accepta la
suplicacio que los dits mossen Sampso e
Francesch Venda
havien principiada fer al Senyor Rey per part daquesta
ciutat en lo loch de Itona (Aitona) en
lacte que faheren reverencia al Senyor Rey la
qual suplicacio feren de consell de algunes persones com no
havien temps de scriure ne haver resposta de jurats e adjuncts e de
necessitat havien a fer reverencia al Senyor Rey per provehir
en la necessitat e congoxa de Barchinona les quals coses totes
foren aprobades com era de raho per los
jurats del any passat e per los adjuncts rescrivint al
dit mossen Sampso que stant en aquella embaxada apart continuas
suplicar al Senyor Rey per aquesta ciutat segons es dit vist e
considerat que apres lo Senyor Rey convoca parlament
a tres del mes de febrer en la ciutat de Leyda en aquells
mateixs dies venia la jornada de la prorrogacio de
la cort per lo consell general fou deliberat fos scrit al
dit mossen Sampso e fos dada libertad (con d final,
aparece con t final, libertat, sobre todo en privilegis e libertats,
pero no se encuentra con ll inicial, llibertat; solo lletra aparece
una vez con ll, las demás con l, letra, letres) als altres
sindichs de la dita cort de anar e comparexer en aquell
parlament per aquesta ciutat. Vist la prosecucio de tots los fets
e deliuracio del dit Primogenit e vist e considerat que per
los jurats almenys del any passat e adjuncts e per lo
consell general es stat accepta com era de necessitat lo
dit mossen Sampso e encara los altres sindichs de la
cort hagen entrevengut a supplicar per deliurarlo de la
persona del Illustre Primogenit e per defensions de constitucions de
libertats en forma de supplicacio per les dites XV persones o
major part en virtut del dit poder dat per lo concell
general declararen que no es dubte algu que lo
dit mossen Sampso e los altres sindichs de la dita cort que
sien o son stats elets per los
diputats en lur consell son be stats elets com a sindichs de
aquesta ciutat e lo dit mossen Sampso e los altres sindichs de
la dita cort a cascun de aquells elegits per los
diputats o concell han pogut entrevenir en lo concell
de diputats per aquesta ciutat e com a sindichs de aquella ab lo
dit mestre Marti Pere ensemps e sens aquell o en aquells fets
e per aquella matexa causa per la qual mestre Marti fou elet e
trames removent tot contrari e dubte. Item declaren que pus
que la questio de la ciutat de Barchinona es finida e es
cobrada apoca del mercader del forment e la cort es
hauda finida e licenciada la tramesa o sindicat de mossen
Sampso e de sos consindichs es hauda per finida
e extincta per tot lo passat mes de juliol salva
empero tota potestat o descendencia qui romandra puga al
dit mossen Sampso e als altres consindichs seus de la dita
ultima cort en virtut de aquella comissio feta per la dita
cort als diputats e salva quel dit mossen Sampso puga
continuar e sie conseller dels deputats e los
substituits de aquell segons la eleccio
de aquell consell feta per los diputats en persona del dit mossen
Sampso e substituits de aquell la present declaracio en res no
prejudicant ans aquella eleccio e substituits en tot
confirmant segons per lo concell general es fet e confirmat e
declarant que stant e entrevenint lo dit mossen Sampso en lo
dit concell de diputats stiga e sia com a sindich o
missatger daquesta ciutat predit tan com sera en e per
la intervencio de aquest concell e no pus avant sens empero
que lo dit mossen Sampso ni menys substituit seu en lo
dit concell no puguen demanar ne haver salari algu
de aquesta ciutat per la intervencio del dit consell e a major
cautela ne ha fermada apoca e fi en poder del notari a
XVI dagost Mil CCCC sexanta hu.
Facte fuerunt
predicte ordinationes et declarationes per prefatos honorabiles
juratos et adjunctos dictis die et anno personaliter existentibus
intus domum Consilii dicte civitatis presente me Nicholao
Roca notario publico infrascripto et presentibus et ad hec
vocatis pro testibus Michaele Castell sutore et Bartolomeo
Ventello fusterio civibus Gerunde.
Presens translatum
fuit sumptum ab originali nota instrumenti de premissis recepti in
posse mei Nicholai Rocha notarii publici Gerunde fuit cum ipsa
nota comprabatum per me ipsum notarium hec propria manu
scribentem et fidem facientem signumque artis notarie
meum opponentem.