Capitol
LXXIII. Com los sancts Reys suplicaren la senyora: los comunicas lo
seu fill: quel poguessen tenir al braç: e foren contentats en son
desig.
Apres los dits Reys supplicaren la senyora inflamats en
gran deuocio que fos de sa merce dar a cascu de ells lo fillet seu en
los seus braços: perque sentissen la dolçor inestimable del
tocament daquell sagrat cors. E la excellent senyora sabent que per
axo era vengut lo seu diuinal fill per leixarse tocar e palpar als
peccadors comunicals ab molt plaer aquell tresor impreciable. E
prenint lo pus antich en los seus braços senti tanta y tant extrema
dolçor que vingue fins al departiment del sperit: e contemplant dins
la sua anima aquella magestat excellent cuberta de carn humana: e lo
senyor deu incomprehensible mostrant se en cors tan chich:
e rompent en lagrimes dix. ¶ Que fortitudo in tanta infirmitate: que
altitudo in tanta humilitate: quod venerabile in tanto contemptu.
Volent dir. o senyor y hon es la fortalea e omnipotencia vostra: que
en tanta flaquea (fla+q
en virgulilla+a)
sou posat que les creatures vostres vos han a sostenir al braç: O
senyor y hon es la gran altitut e excellencia vostra que axi stau
pobre e humiliat a la vista humana: O rey de gloria e hon es la honor
vos deguda que tan poca estima fan huy de vos les creatures vostres:
E besant los peus e mans al senyor donal al altre rey qui ab gran
desig lo speraua. Lo qual rebentlo ab infinida alegria: contemplant
la dolçor de la sua cara: pensa la sauiesa diuina ab quant orde
hauia proueit a la redempcio humana: e dix. ¶ Aliter enim ab eterne
mortis vinculis non poteramus absolui: nisi in nostris fieret
humilis: qui in suis permanebat omnipotens: in homine hominem
renouans: in se inconmutabilis erseuerans. Volent dir. o clement
senyor que en altra manera no podiem esser desligats: ni absolts dels
ligams cruels de la mort eternal: si ja vos senyor prenint la nostra
miserable carn nous fosseu tant humiliat mostrant vos semblant a
nosaltres: restant tostemps en la vostra diuina natura deu
omnipotent: e fent vos home haueu renouat home: restant vos senyor
incommutable
e immortal.
e
dient aço besaua lo dit rey los peus del senyor ab molta deuocio no
podent lo partir de si: ab tot que vehent lo gran desig ab que laltre
rey lo speraua posaloy en los braços. lo qual prenintlo ab singular amor: senti en si grandissima consolacio: e dix. ¶ Venerunt enim
omnia bona pariter cum illo. Volent dir. Tot be es vengut a mi
ensemps ab aquest senyor qui es vida mia. e mirant aquella diuinal
cara: e contemplant la gran caritat comunicada a natura humana per
nostre senyor deu loant la sua clemencia ab gran admiracio dix. ¶ O
mira circa nos tue pietatis dignatio. O inestimabilis dilectio
caritatis vt seruum redimeres filium tradidisti. Volent dir dreçant
son parlar al pare eternal. O senyor omnipotent e quant marauellosa e
digna de infinida laor es stada la pietat e clemencia vostra enuers
los homens. O amor e caritat inestimable que dir ni estimar nos pot
per rembre lo seruent haueu donat lo fill vostre. E dient aço aquell
glorios rey estrenyia e abraçaua lo senyor no podent lo partir dels
seus braços besant moltes vegades los seus peus. E ab molt
enyorament partintlo de si: tornal a la senyora mare sua: La qual lo
rebe ab goig inestimable dientli sa senyoria ab aquella dolçor de
amor maternal: la qual senti prenintlo en lo seu braç. ¶ Veni
dilecte mi fons salutis et letitie amor qui semper ardes: et nunquam
extingueris: habeo te in corde et in ore et pre occulis meis semper.
Volent dir. Veniu amat meu font de salut e de alegria: amor
insaciable qui tostemps cremau e nunquaus
apagau: dins lo cor vos tinch vida mia empremtat: la boca mia de vos
senyor vol parlar tostemps: los vlls meus en contemplar la vostra
presencia se adeliten continuament.