I.
DE
UN DEU.
Al
manament del rey major
Ay
a far satisfacció
Si
d’ éll vuyl atrobar perdó,
Li
reta com sia honrat.
E
de tot ço que l’ ay fayt tòrt (24)
Que
‘n haja contricció fòrt,
Ab
suspirs, lágremes e plòrs,
Clamant
mercé com peccadors
Qui
de mants Deus s’ es fayt sirvent
Amant mays que l’ aur e parent;
Car
aquel hom fá altre Deu
Al
satisfer la gran virtut,
No
li satisfá ab finit.
En
la setmana es un jorn
(jornada, día)
En
lo qual vòl Deus que sejorn (descansar; sajornar,
sejornar; se+jorn)
En
los dias qui son passats, (como en castellano, los días;
els dies)
E
l’ ánima que fòrt consir
En
son peccat e penedir,
E
que estia ‘n sejornar
De
suspirs, lágremes gitar,
E
‘n membrar de Deu salvetat,
E
pensar ço’ l tenga honrat.
Clam
mercé al Sanct Esperit,
Que
‘n mova satisfacció (25),
Segons
qu’ eu n’ auray poder;
E
que n’ apòrt perdonament,
Com
lo faça amar e temer.
III.
Falsament
a tòrt e peccat,
– “Si m’ ajut Deus e no m’ ajut” –
Jurant
sa sanch, fetge e virtut,
Perque son desobedient
Estat
a son gran mandament;
Perque prech ma contricció
Que
‘m faça satisfacció,
Firent ma boca ab ma má,
(primera ma: mi : la meua, la meva; má : mano)
Lo
qual hi met que jura a Deu (26),
Ni
metrá en vá lo nòm seu,
Cridará
donchs: – Mercé, Senyor,
Hajats
d’ est home peccador,
E
siaus mí restituit
Per
lo vostre Sanct Esperit,
Qui
complex satisfacció,
Con
hom vos demana perdó
Ne
jurant mays dirá: – “per Deu!” –
IV.
Aquel
fá fals testimoni (27),
Qui
ab conseyl del demoni
Infama
son amich leyal,
E
son enemich atretal;
E
car fá contra lo manament
Será
punit infernalment,
Si
no fá restituiment;
Vuyl
ne far satisfacció,
Contra
los quals ay molt errat,
E
qu’ en fassen lur volentat;
Encare
qu’ els demán perdó
E
que ‘m desmenta p’ el mentó,
Pregán
Deu que a els ajut
Del
dan qui per mí ‘ls es vengut;
E
si en res los vòl punir
Qu’
a mí faça aquel mal sofrir.
V.
HONRARÁS TON PAYRE
É TA MAYRE.
Deus
es payre celestial,
E
sa mayre a tuyt moral
E
car no ‘ls ay tenguts honrats
Mon
caval, mon aur e austor, (austor: azor : tipo de halcón;
falcó, cernícalo, esparver…)
Ay
contra ‘l manament falit;
Perque
‘s tany qu’ en sia punit
O
‘n faça satisfacció,
E
la mia mayre atretal
Ay
falit, car no ‘ls ay honrats
Tant
com dey, pus m’ han engenrats,
Perqu’
en fás satisfacció
En
quant prech Deus que m’ ho perdó,
E
vuyl los mays que mí honrar
E
a els servir me vuyl donar,
E
fassen de mí com senyor
E
sá eu vas a éls com servidor (29).
VI.
E
son me donat a peccat.
A
vos ay emblat honrament,
E
ay lo dat a mon parent.
En
quant al demoni só dat (30),
E
en tot aquest emblament
Ay
trencat vostre manament;
Perque
no ay altre conòrt
Mas
que me ‘n peneda molt fòrt,
E
que reta ço qu’ ay emblat
Me
reta a vos ab tal perdó,
Que
venga a salvació;
E
de ma volentat desirs,
VII.
Aquel
qui si matex té ‘n mòrt (31)
En
peccant fá a Deu gran tòrt;
En
peccant, mas a bé vivir
En
virtuts e en sanctetat,
Contra
tot vici e peccat;
Fá
a Deu d’ aquel home tòrt;
E
aquel tòrt es doblement,
Perque
li ‘n tayn doble turment;
E
no ‘n fá satisfacció,
Ab
contricció e conòrt,
E
‘n la merce del Creador,
Quant
de peccats se penet fòrt.
VIII.
Car
Deus vòlch fós matrimoni,
Es
contra él lo demoni,
E
car Deus contra él vòl fer
Está
contra lutxuria,
Qui
‘l matrimoni desvia
Perque
Deus ha manament dat
Contra
lutxuria, e vòl
Faentli
satisfacció
Que
sia angoxós e amar,
Si
‘n fá d’ él negun venjament;
Perqu’
eu satisfás a mercé
Me
castetat, penedentme.
IX.
NO
COBEJARÁS LA MULLER DE TON VEHÍ. (codiciarás)
Caritat
es venjança
E
muler es per ço dada (arriba muller, con ll)
Posada
en ordenament;
E
per ço fá Deus manament
Que
hom no sia cobeytòs (codicioso; codiciós)
Nulla
res que contra orde ‘s fá;
E
qui lo manament desfá,
Es
contra Deu tròp erguylós,
E
no fá satisfacció
Ab
caritat e honestat,
En
infern será soterrat,
Ni
consciencia de còr;
La
qual remòrt ab tal turment,
X.
NO COBEJARÁS LOS BENS DE TON VEHÍ.
Deus
ha vòlgut far mandament
E
qu’ en Deu hage esperança
E
‘n homes sia amistança; (se encuentra homens, hòmens, y
homes)
Mays
eu n’ ay Deus desobeit,
Perque
m’ en tench fòrt per faydit,
E
fásne satisfacció (ne faig, ne fás, ne fach; en faig; y
hago satisfacción de ello)
Ab
caritat e ab perdó:
Ab
caritat car vuyl amar
Mon
prohisme, servir e honrar,
Qui
es mon vehí en quant hom es
A
Deu ab tal contricció,
Qui
dó suspirs e als uyls plòr,
XI.
DE
VEER.
Aquest
veer que Deus m’ ha dat
Ay
mantes vets tòlt e emblat
A
Deu, a mí e mon parent,
En
quant n’ ay fayt mant faliment;
D’
hon entra en lo còrs peccat,
Obrat
ay ab éls en veent
Peccats, per lo concebiment
Del
còr, desirant vanitat,
Per
ço que los uyls han guardat;
E
car ab los uyls ay mal fet,
Coven
qu’ els n’ estian a dret,
A
tal qu’ éls ne ploren sovén,
E
‘l còr ne sia peneden,
Del
món, e quant haurán plorat (mundo; mon sin tilde, mon
payre: mi padre)
Ab
dolor e contricció,
Será
la satisfacció,
Ab
qui ha fet mal a volentat (32)
E
ab élls nuyl temps faça peccat.
XII.
DE
OYR.
De
Deu, e ‘ls seus nòms presentar
Al
còr que los vuyla amar,
E
la memoria membrar,
E entendre l’ enteniment,
E
que Deus haja honrament;
Mas eu ay mon oyr girat
A
malvestat e a peccat,
E
fás d’ él satisfacció
A
judici e a perdó,
E
prengalo qui mays hi ha (33),
Vuyl
ne estar humil, pascient;
Vuyl
fer com sia ab él bò
En
tot ço que per él auray; (hauré; habré : tendré)
E
a perdó lo grayray (34), (grairé, agrairé; agradeceré)
Lausant
Deu que lo ha creat (loant; loando)
E
penedir m’ ay de peccat.
XIII.
DE
ODORAR.
Está
odór per odorar, (olfato, olor; aulor, olor; oler;
aulorar, olorar)
E
odórs per lo còr alegrar (olores; aulors, olors)
Ab
odorar sia nodrit;
Refresca
lo còr e revé,
Vivificant
dins l’ esperit,
Si
no es de subjet pudrit; (podrit : podrido)
Mays
eu ay ab odorament
Fayt
mant peccat e faliment;
Car
quant odorava la flor, (ya que cuando olía la flor)
E
degra lausar lo Senyor (deguera; y debiera o debiese loar
al señor)
En
odorar, per él grayr, (grair; agradecer; gratias)
Perque
fás satisfacció
Odorant,
sotsmetent la raysó (sometiendo, so : sots : debajo :
“metiendo debajo”)
E
qu’ el faça venjament,
E
que ús d’ él honestament. (y que use de él honestamente;
ús, us : uso, costumbre)
XIV.
DE
GUSTAR.
Ab
qu’ el còrs puscha sostentar; (sustentar)
E
Deus ay posada sabor,
A
menjar causes de bò grat, (coses : cosas)
E
l’ amava mays qu’ el Senyor;
Perque
n’ ay fayt mortal peccat,
E
per dejuni sadollat, (ayuno)
E ab viandes de sabor
No
lo perdona lo Senyor;
Perqu’ eu vuyl dejunar tan fòrt
Que
lo còrs gran pena en pòrt,
Car aytal satisfacció
Lo
qual tramet Deus de bò grat
A
hom qui ha dejunat, (a quien ha ayunado; hom : hombre)
No
a aquel que umpl el carner, (umplir, omplir : plenar :
llenar; adimplere ?)
Tant,
que no n’ hi pòt mes caber.
(encontramos mays y ahora
mes, sin tilde;
también mes enfans : mis infantes, hijos,
niños)
XV.
Per
ço que hom lo vuyla haver
Ordonadament per s’ amor;
Mas eu ne
só fayt peccador,
Car
ab plaer desordonat (desordenat; desordenado)
Ay
fayt mant jorn mortal peccat,
Qu’
el Senyor que l’ ha volgut dar;
Si
no ‘n fás satisfacció
Lo
còrs que hac delicament,
Tant,
qu’ en senta calt e fredor, (calor)
El
còr suspir e li uyl plòr;
E
si fás aytal tocament,
Al
còrs venrán de mantinent
De la gracia del Senyor,
Pietat,
perdó e amor,
Qui farán satisfacció
XVI.
DE
AFFAR.
Affar
es sen perque parlar
Significa
ço que hom vòl far;
E
mays que altre ha virtut
En
fer conexer lo Senyor
E
en procurar sa honor;
Car
él mostre ‘l concebiment
Qu’
hom ha, e ‘l cogitament,
E
mòu la boca Deu lausant,
E
als seus cent nòms nomenant,
Los
quals escrivim en rimar,
E
al Papa els volguem donar,
E
molt altre bé vé d’ affar
E
fásne satisfacció
Lausant
Deu, parlant que ‘m perdó,
E
lausant sa gran pietat, (y loando su gran piedad; sa : su;
la seua; la seva)
E
acusant mí de peccat.
XVII.
DE
IMAGINACIÓ.
Está
imaginació
Per
pendre ço que en lo sen fó (lo seny, seyn; el juicio, el
sentido)
Sentit
per los sis sentiments (35), (sentido por los seis
sentidos, sentimientos)
Per
ço que sia membraments, (membrar : recordar; recuerdos,
remembranza -s)
Ni
hom haguera moviment (tuviera; haguere, haguera : tinguere;
tingués)
A
certa obra ni a cert loch, (lugar; loc, lloc, lloch; locum,
locus, locumtenentem, Belloch…)
E
fora perdut tot lo joch, (y fuera perdido todo el juego;
encontramos fóra, fora)
E’
l delit que se ‘n pòt haver. (deleite, no delito)
Mas
eu, las, me dey fòrt doler, (las : caray y
similares; me dec : me debo)
Car
ma imaginació
Ay
virada en falió
Contra
Deu, perqu’ en son irat
Si
no ‘n fás satisfacció,
E
que ‘m ajuden a pregar
Contricció
e suspirar.
Memoria
es per Deus membrar, (memoria, rememorar; memo)
Lo
qual amá en temps passat (36), (al cual amó en tiempo
pasado)
En
temps present com lo sové.
E
que hom se guart de falir (y que el hombre se guarde de,
evite, fallar)
En
temps present e a venir. (en tiempo presente y venidero;
sdevenidor)
En
temps present e en passat,
En
mays membrar falsa amor
Perque
me ‘n tench fòrt per faydit
Perqu’
en suspir, en planch e ‘n plòr,
E
fásne satisfacció
Aytant
com pusch, clamant perdó. (tanto como puedo, clamando,
implorando perdón)
XIX.
DE
ENTENIMENT.
Aquela
causa qu’ hom enten:
E
está lum esperital
(espiritual)
Que
vál molt mays qu’ el corporal.
Aquest
lum ha ‘l Senyor creatz
A
tots qu’ en siam luminatz
Tot lo bé qu’ ens ha volgut dar
E
lo mal vullam esquivar; (y el mal queramos esquivar)
E
vòl que ab él sia entes (y quiere que con él sea entendido,
comprendido)
Mas
eu m’ ho tench tot per peccat,
Car
tantes vetz l’ ay ignorat; (veces; vets, vegades, vegadas;
voltes)
Ni
lo Senyor ¿cóm m’ entendrá? (37)
¿Es
nuyl hom qui consel me dó (consell; consejo)
Cóm
pogués atrobar perdó?
No
say als mas en quant pusch dar
A
Deus mon entendre e amar,
E
pusch a él clamar perdó,
E
haver gran contricció.
XX.
DE
VOLENTAT.
En
còr d’ hom enamoramen: (en corazón de hombre:enamoramiento;
enamorament sin t)
E es flama espirital (y es llama
espiritual)
Qui
vál mays que tot corporal.
Ha Deus creada volentat,
Per
ço que ab ella sia amat,
E ha la posada al còr,
E
vòl que sia el seu tresòr. (y quiere que sea su tesoro)
E
ay lo de peccats complit;
Per
qu’ eu me ‘n tench tant per errat,
De
lo Senyor seray faydit,
E
seray de mal esperit.
Recorreray,
donchs, a perdo (recorreré, pues, a perdón)
E
faray satisfacció
Al
Senyor de ma volentat,
Qui
lo dó a sa pietat
O
a son judici leyal,
E
pórt la mon suspir coral. (solemos leer pòrt, aquí pórt,
diferente tilde)
XXI.
DE
JUSTICIA.
Far
bé a hom qui bé amá,
E
está una virtut fòrt,
Tant
gran, que no ‘s lexa forçar,
Mas
ab penedir e esperar
Ab
suspirar contricció.
Contra
justicia ay errat
Mantes
vetz ab mortal peccat,
Ab
esperança, pietat,
Faentli
satisfacció
D’
humilitat, contricció,
De
pasciencia, obeir,
De
caritat e penedir;
E
si no m’ ho vòl pendre a grat,
Fará
vas mi tòrt e peccat, (vers, envers; hará contra mí
entuerto y pecado)
Car
pus qu’ en son volgut jutjar,
No
‘m pòt segons dret nuyl mal far.
XXII.
DE
PRUDENCIA.
La
virtut qu’ es prudencia (en el poema rima con sia, el
acento en la i)
Es
ço qui fá que hom sia (sea; sigue, sigui)
Savi
en pendr’ el major bé,
Contr’
aytal virtut ay errat,
Lo
qual errament es peccat.
Cové,
donchs, ab ella gitar (conviene, pues, con ella expulsar, sacar,
aviar, aventar, etc)
De
mí ‘l peccat si ho pusch far:
Far
no ho pusch si no ‘m vé perdó
De
Deus ab satisfacció:
Satisfacció
no faray
Si
no propòs nuyl temps may (si no propongo “nulo tiempo
nunca”)
No
faça vas Deus faliment,
Ni
vas mí ni vas mon parent: (ni contra mí ni contra mi pariente;
vas : vers : versus, VS)
Lo
proposit no pusch haver
Tant,
qu’ en suspir, en planch, e ‘n plòr
Em
tenga fòrt per peccador: (em : me; las metátesis son frecuentes
en textos antiguos)
Ni
‘l doler jámays no ‘m venrá, (jamás; jamays, en este
caso con la tilde en la primera a)
Si
Deus de mí mercé no ha. (si Dios de mí merced no tiene;
castellano antiguo “ha”)
XXIII.
DE
FORTITUDO.
Ab
tentació de mal far,
Ans
lo fá esser vençedor,
E
esser fòrt combatedor.
Aytal
virtut ay perduda
Mantz
ayns, e si no ‘m ajuda (38), (muchos años, y si no me
ayuda; ayns, anys)
En
perdrela estay perdut,
E
com a home recrehut;
E
hom vensut ¿qué porá far (podrá)
Si
no s’ ajuda ab plorar,
Ab
suspirar, ab penedir,
E
tot aço no li val rè (y todo esto no le vale -de- nada)
Si
de Deus no li ve merce; (mercé, la encontramos con y sin tilde;
merced, gracia)
E
si vé ¿ahon estará (y si viene, dónde estará?;
encontramos hon, ahon, ahón, hón)
En
home hon tant peccat há? (en hombre donde tanto pecado
hay)
Noy
say consell, mas que esper (no -hi, hic- sé consejo, mas espero)
XXIV.
DE
TEMPRANCA.
E
dona mérits molt sovén,
E
parla hom sabiamen
Quant
ha menjat e no es ples, (ple; cuando ha comido y no está
lleno, ahíto)
Perque
temprança mays qu’ aur val
A
fer bé e esquivar mal.
E
car vas ela faydit só,
Vuy
li far satisfacció
Ab
dejunis e penedir,
Car
vas ela ay volgut falir;
E
vuyl estar en sa presó,
E
molt pregar Deus que ‘m perdó,
E
que temprança hem vuyla dar (y que templanza me quiera
dar; hem, em, me)
Contra
gola, qui fá menjar (gula; garganta, garganchó, cuello;
coll; collum – gollum)
Tant,
qu’ hom n’ es vil e descortes,
E
n’ es mal sá en tota res. (sano)
XXV.
Sobre
si nostr’ entendimen, (enteniment; entendimiento)
Creent
de Deu sa unitat, (su)
Encarnació,
trinitat,
Creador,
recreació (39),
Passió,
gloriació,
Devalá
e resucitá, (bajó; devall : debajo; va baixar, baixá; devallá)
Pujá,
e jutjarnos vendrá. (subió; pujar : subir, como en una
puja, pujar; vindrá)
Aquesta
fe está tresòr
Qui
ella pren ab caritat,
Ab
entendre mortificat
Sobre
sa natura e saber,
E
qui no la fá mantener (mantindre, mantenir)
Per
tot lo món, pus poder n’ ha,
En
gran judici n’ estará.
Contra
tal fe suy peccador,
E
fásne satisfacció
En
quant a honrar ela ‘m dó (40).
XXVI.
DE
ESPERANÇA.
En
peccat, e membr’ el perdó
De
Deus ab gran contricció.
Aquesta
virtut vá e vé
Ab
pietat e ab mercé;
E
vassen ab contricció (sen va, s’ en va; se ‘n va; se va)
E
torna ab mercé e perdó; (torne; vuelve; tornar : volver;
se pueden tornar las tuercas)
E
pòtne tot hom haver (ne pòt, ne pot; y -ne- puede todo
hombre, tener; “toto ome”)
Ab
que li vuyla satisfar
(satisfer; satisfacer,
satis + facer, satis + fer; saciar de comida)
De
penedir, mercé querir,
Contra
aytal virtut ay falit
Mant
jorn, perque n’ estay marrit;
Perque
m’ en cové satisfer
E
qu’ hem sotsmeta a raysó. (y que me someta a razón)
XXVII.
DE
CARITAT.
Virtut
que fá comunitat
E
está font de bò amar
E
sens mijá e contra avar (41) (encontramos mijá, mitjá; y
sin medio y contra avaro)
Vestit
de avaricia (esta cia rima con volria; volria : querría; voler,
voldre : querer)
Perque
avar no’ s pòt satlar (saciar)
En
nuyla res, ans ha estar
En
que negú bé está seu, (nadie, ninguno; dingú; neguna :
ninguna)
Enans
es sotmes a tot mal, (sotsmés; sotmés; sometido, so, sot,
sots, sotz : debajo)
Lo
qual haurá eviternal.
¿Qué
farás, donchs, tú, hom avar? (harás)
¿Porás
te, donchs, ab Deu posar? (podrás)
Satisfé
contra ton peccat (satisfacer; satisfer)
Pregant
Deus que ‘t dó caritat (pidiendo a Dios que te dé
caridad; ‘t : et : te)
E
es corda ab que hom lia (lía, ata; liga, lliga; lligar :
atar; corda : cuerda)
E
a mercé del Salvador.
XXVIII.
DE
CASTETAT.
Contra
la qual ay fòrt errat
Ab
lutxuria malament,
Perque
‘n estay trist e tement
Car
trahit ay lo castel seu,
Lo
qual doná a castetat;
El
qual a ela ay emblat
E
a lutxuria l’ ay dat,
Qui
mantz jorns n’ ha pressa postat.
Còrs
¿qué faray pus qu’ eu no ‘t he
Car
lutxuria tot te té? (ya que lujuria todo te tiene; te : te; té :
tiene)
Porat ajudar castetat (te podrá ayudar
castidad; porá ‘t : porat)
Si
dó a Deus ma volentat,
E
ella fá tos uyls plorar, (tus; los teus, els teus)
E
al teu còr suspirs gitar,
E
‘t faça estar a talió.
XXIX.
DE
HUMILITAT.
Qui
fá hom erguylós vençut,
E
quant dexe ‘n puja en sús (sus, sús, dessus, dessús :
arriba; francés sùr le pont …)
En
caritat e en bò ús;
E
lo contrari fá erguyl,
Perque
deuen plorar mei uyl,
Ay
desamat humilitat,
E
ab erguyl fí amistat; (hice; vaig fer)
Perque
en son d’ alt tant baix cahút (porque -en- soy de alto tan
bajo caído; soc; caigut)
¡Ah,
las! ¿e com hi pujaray
Pus
que ‘n erguyl cahút som say?
Car
ab erguyl hom en jus vá, (hacia abajo; contrario de sus,
dessus, dessús; dejus, dejús)
E
cell qu’ el Senyor no amá,
Tot‘ hora càu, si lo perdó
No
ha ab satisfacció.
XXX.
DE
DILIGENCIA.
¡Ah
Deus de diligencia!
¡E
cóm es contra accidia! (pereza; perea; latín acidia)
E
está tan bò vençedor
Qu’
a son prohisme ha caritat (42)
E
jamays home accidiós
Quant
veu altre hom dexaser,
E
es irat si ‘l veu honrat;
Perque
eu me tench per enganat,
Con
Deus haja gran honrament;
E
som estat accidiós
Contra
mon prohisme savaylós,
Mas
don ma satisfacció (43)
XXXI.
DE
LEYALTAT.
¡Ah
leyaltat! ¡e com sots vos (este sots : sou : sois; no es
el sots : bajo, debajo)
Contra
enveja, fayt virtuos!
Car
aquel queus ha en poder,
Nuyla
enveja vòl haver,
¡Ah
leyaltat! tan mal mí vá (44),
Car
tan pauch vos he amadá, (amada; quizás tilde para la rima
con vá)
E
d‘ enveje son tant amich, (se encuentran palabras con e y
a final, enveja; envidia)
Que
de vos son paubre e mendich; (que de vos soy pobre y
mendigo; au-> o)
Perque,
leyaltat, vos requir
Que
me ‘n jutjets a tal punir (juzguéis; jutgeu, jutgéu,
jusguéu, jusgueu, etc)
Qu’
en haja gran afflicció, (se usaba a menudo la doble efe,
ff; different, offici, etc.)
O
‘n fassa satisfacció
Del
tòrt queus ay e del peccat,
¡Ah,
leyaltat! poray trobar (podré; poré)
Ab
molts suspirs, ab molt plorar,
E
ab vera contricció,
En
Deu pietat e perdó.
XXXII.
DE
PASCIENCIA.
¡Ah
Deus de pasciencia! (paciencia; se escribirá muchos siglos
con sc)
Ab
vos lo covenrà parlar. (se encuentran pocas à en estos textos)
¡Ah
pasciencia d’ amor
De
mí qu’ eus he pauch amada,
¿Volrietz
esser privada, (voldríes, voldries, volríes, volries; querrías)
Sius
fás gran satisfacció (si us faig; si os hago gran satisfacción)
Mon
còr en mant suspirament,
E
mos uyls en sovén plorar,
E
ma bòca en mercé clamar, (boca; se encuentra escrito con tilde
ò, y sin tilde; bocha)
E
mes oreyles en oyr (orelles; orejas; oyr : oír; escoltar :
escuchar)
Quant
de vos ausirán mal dir, (oirán; ausir : oyr)
E
mes mans contraligar, (contralligar; ligar : lligar : atar,
liar)
E
mos peus vos per tot sercar? (cercar; buscar; recerca :
investigación, búsqueda)