De la segona part de aquest libre,
I.
DE DEU.
Quant m’ enamor
Me confés al major Senyor
Quins ha creats,
E sia a sa volentats
O que ‘m perdó
E est tractat,
Segons qu’ es rubricat
Porats saber co ‘s ordenat
E tot complit
Per lo Sanct Esperit,
E ab dolor,
Com home peccador,
II.
A la divina unitat
En amant mays que Deus alcú,
Car aquel fá un altre Deu
Si ama sí mateix o ‘l seu
Aytant o mays qu’ el Creador,
Car vas vos ay peccat molt greu,
Perqu’ eu quant un a vos me acús,
Car mantes causas ay sajus
Mays amades que lo Senyor
Com hom fals e traydor;
E ab totas mes unitats
Ay fayts mants greus mortals peccats;
E es bò qu’ en sia punit
A honor del Sanct Esperit,
O’ n sia el peccat perdonat
III.
DE TRINITAT.
M’ ha lo Senyor creat,
Car d’ ánima e cors m’ ajustat,
E encare só
De lur conjuncció,
E ab tots tres fí falió
Vas lo senyor,
Perque n’ ay gran dolor,
Tant, qu’ en suspir, en planch, e ‘n plòr,
E me ‘n confés
Negun peccat
Contra la Trinitat
A son semblant,
M’ acús penedent en plorant.
IV.
DE BONTAT.
E al naturalment pausat
En tots los homens qui son nats;
Qui en mí estan naturals
Ay fayts molts de peccats tròp mals,
Suy esdevengut home mal,
E estay fals e desleyal
Contra la divina bontat,
E ‘l bé qu’ en mí ha naturat;
Contra mant altre gran bé
E de tot est mal me penet (11),
Encare que pogre haver fet
Molt bé, e cessat molt de mal,
Perque n’ ay gran ira mortal;
De Deu, en tot quant ay errat,
A Deu, e fineray a mal.
V.
DE GRANEA.
En neguna vinentea
Contra virtud,
Lo peccador
Ço té a mal (12)
Quant granea moral
Qui contra mortals peccats val,
Hom vòl amar,
Ni si al confessar
Perqu’ eu m’ acús
A la granea mays dessus.
VI.
DE ETERNITAT.
Eternitat,
Contra vos ay errat
Mant temps en mant mortal peccat,
D’ hon me penet
E mí adret sotsmet,
Per ço que n’ aya meylor dret.
Confessió,
Pietat e perdó,
Si eu hay fayta falió
En mays amar
Tant com lo vostre eternar,
Gran dolor n’ ay,
E jamays no ho faray.
E vos, eternitat, sius play,
D’ huy may mandats
Ço queus venga en grats,
Que ‘n vos honrar ay volentats.
VII.
DE PODER.
Poder de Deu, confessió
A vos fás de ma falió
Qu’ ay fayta contra lo poder
Que vos m’ havets dat a bé fer;
E s’ eu ay ne fayt mant greu mal,
Com hom fals e desleyal;
E si ‘n vos no fós pietat,
Forau contra mí tan irat,
E vos, poder, pus tant vos dats
A mercé e a pietats (13),
Tenits d’ uy mays tant fòrt al fre (14)
E lo poder que m’ havets dat
Sia de vostra potestat.
VIII,
DE SAVIEA.
Saviea,
Pus gran en bonea,
Vas vos ay fayta pegea,
Com hom sens sen
Perqu’ eu son trist e temen (15);
Vos ó sabets, é ja
Qu’ aytant com hom gamus,
E no far bé
Fallent en mante re;
E si ‘m volets pendra mercé,
No faray mal,
E si no atretal
Me serets per tots temps coral,
IX.
DE VOLENTAT.
Vos, volentat, contra peccat
De vos vuyll esser confessat;
Amant oyats est peccador
Que ha fets ab sa volentats;
Si empero ‘s vòl confessar,
Lo vostre leyal confessor;
Car qui ‘s confessa ab fals amor
Moltiplica lo seu peccat,
E deune ser a mòrt jutjat;
Mas pus que ‘m confés ab dolor
De cór, e suspirant, e ‘n plòr,
Pus qu’ eu me vuyll a dret pausar;
E ‘us clam mercé com peccador
Si ‘m volets mal ¿quin dret haurá
X.
DE VIRTUT.
A vos, virtut
Me confés, car tant hay viscut
Hom viciós,
En bé far pererós,
E ‘n far lo mal volenterós;
Hay greu fallit
E deune esser punit;
Empero lo Sanct Esperit
Vòl que hom sia ajudat,
E vos, virtut,
Ajats mercé d’ home cahut
Ab gran dolor,
Suspirant e ‘n plòr
Contra peccat
A vostra volentat
Far satisfacció de grat.
XI.
DE VERITAT.
A vos, divina veritat,
E míus present
Qu’ em façats puniment,
En cogitar e en parlar;
E puis que m’ en vuyll confessar
E penedir,
No me vullats punir.
E si ho fayts ¿qué porán dir
Dien de vos gran lansament?
Ço que pusch e dich: – Las
¡Ah veritat!
No hajats còr irat
Contra home bé confessat.
XII.
A vos, gloria eternal,
M’ acús com hom qui res no val;
Car peccats m’ han tant abatut
Perque nous tayn qu’ eu sia ab vos
Que sots loch d’ home virtuos;
Pietat, caritat e se,
Que si bé m’ acús confessan
Que vos já no ‘m direts de no,
Perqu’ eu fás ma confessiò
Enfre jutjament e perdó;
E per justicia promet
Que faré ço queus tany per dret;
E vos faytsne vostre coman;
En tot ço qui ‘m volrets punir.
XIII.
DE JUSTICIA.
¡Ah justicia
De Deu! ¿cóm puria
Tan gran malvat?
¿Poriaus vençre ab pietat
Mercé claman,
Penedent, confessan?
Com es vostra raysó
Que havets contra ma falió,
Que vos enpar,
Car cascú damdós se pòt far (ya que cualquiera de ambos se puede hacer)
Lo perdó volria
Si ‘s pòt far sens injuria.
XIV.
A vos, misericordia
De Deu, al qual injuria
Ay fayta mantes vets peccan,
Me vuyll confessar en ploran.
Mantes vets suy desesperat
E estava a ser ho obstinat (16),
Nius volia mercé querir,
E clamvos mercé humilment.
E si ‘s pòt far que ‘m perdonets,
En mí gran eximpli darets
E tal haurá ‘n vos esperança
Si ‘m donats vostra perdonança;
Nous volrá mays mercé querir.
E vos, dona, no esquivets
Nuyll hom, pus perdonar volets.
XV.
DE LA HUMANITAT DE JHESU-CHRIST.
Humanitat
De Christ honrat,
Qui sots de molt gran sanctetat,
Darmets perdó
Sius fás confessió
Ab dolor e contricció
Horrible e malvat,
Ab lo qual vos ay fals estat;
Si ‘m perdonats
E gloria ‘m donats,
De mercé gran fama hauriats;
E de donar
A vos, dona, ‘m vuyll acusar
E penedir,
E volriaus servir
Tant fort qu’ en volria morir.
XVI.
A l’ angoxosa passió
Qui sobre totas major fó
Dich mos peccats,
E si tot só desvergonyats
Com los nomen,
Pus qu’ els dich peneden,
E de Jhesu-Christ un tal dó
Eviternal
En gloria celestial;
Perque fás ma confessió
A la pena qui ‘n la cròts fó, (crotz, creu; cruz)
XVII.
DE SENYORIA.
Se penet vostre servidor,
E confesses per vostra amor
E si vas vos fallí
Quant de sos tòrts no ‘s penedí,
Are s’ en penet tant forment,
Vas vos no fará falliment;
E perdonats,
Pus qu’ ens amats,
En la crots per vos fóm comprats; (crotz : cruz)
E en tres vets
Serem vostres per drets,
Si ‘ ns perdonats nostres nalets;
Las quals tres vets, segons que ‘m par,
A vos, dona de Sanctetat,
Me confés tement de bò grat;
No fá sancta confessió;
E no ‘s tayn que venga a perdó
Per temor qui ‘n re tant no val,
Confesme, donchs, per vostra amor,
Com home sutz e peccador, (sucio)
Que de peccats ha ensutzat (ensuciado)
Lo còrs e ‘l còr, mas ay plorat (el cuerpo y el corazón, mas he llorado)
Ab contricció penedent,
Per ço que sia lavament (lavado, lavamiento de pecados)
La vostra pura sanctetat,
Ab perdó e ab pietat;
La qual munda hom peccador,
De còr, gitant suspirs e plòrs,
E espera vostre secórs. (socors; y espera vuestro socorro)
XIX.
DE ALTETAT.
Com hom qui d’ alt es bax cahut, (baix; bajo; “como hombre que de alto es bajo caído”)
E remembra l’ alta virtut
Qui estats alta en valors,
En pietat e en amor,
En menbrança de peccador,
Ab suspirs e cahut sajus
En peccat, del qual no m’ escús,
Leu las mans e los uylls al cel (elevo las manos y los ojos al cielo)
Consirán que vos sots ahon
Si bé estats en altetat
D’ hon vos devalla peccador
En confessan e en ploran,
Dient soven; – Mercé deman,
XX.
DE NOBILITAT.
Negú rey n’ imperador,
Enfora Christ nostre Senyor,
No hac tanta nobilitat
Pus que a ella s’ es confessat (19)
Conexent sa nobilitat;
Lo qual peccador no volch res
Ans qu’ es confessás, e james
No pogra valer sens perdó
E verament parenta es
De Deu qui ‘n ella hom se fés;
Perque a sa nobilitat
M’ acús com hom de gran viltat,
XXI.
DE VIRGINITAT.
Virginitat,
Dona de castetat,
Ha en vos tant gran pietat,
Qu’ est peccador
Quius vòl per confessor,
Eus trament suspirant e ‘n plòr (20)
Devoció
Ab contricció,
Deynets ausir e dar perdó,
Que vay errat
Contra virginitat
De mí o d’ altre castigat
Sabiats qu’ en só,
E las virginitats qui só
Per vos estan,
E prechvos en ploran
XXII.
DE CONSTANÇA.
A constança
Qu’ está fermança
En la meylor
Verge, dona d’ amor,
De confessat e confessor,
E a confessar,
E l’ acusament vuyl fermar
En son poder,
Qu’ en faça son voler
E qu’ ela no ‘m puscha retrer
Al punt de mòrt,
E car suy ferm,
En quant el emferm,
Prech sa confessió o ‘m conferm.
XXIII.
DE HUMILITAT.
L’ humilitat,
Dona e caritat,
Prengaus de mí gran pietat;
Car humilment
Membre ‘l responiment
Que fees al saludament
Perqu’ em dejats esser cruel,
Car tota sots humilitat,
Pasciencia e caritat,
Ajats d’ est home pietat,
A vostro honor
Suspirant e ‘n plòr,
E qui ‘s penet per vostr’ amor,
Con si tot fós suspirs e plòrs.
XXIV.
DE ESPERANÇA.
Quant par l’ estela en l’ albor,
E s’ apareylon tuyt li flor,
Qu’ el sòl montiplich lur color
De esperança,
Mi vest alegrança
E adonchs deman confessor,
A tuyt m’ acús per peccador,
E qu’ el me man
Qu’ ay donat gran en peccan
A cells qui estan servidors
Per ço qu’ en esper tal secórs,
Que a nuyll peccat
No sia obligat
Pus qu’ en sia bé confessat.
XXV.
DE MATERNITAT.
Si com l’ infant qui ha talent
E a sa mayre ploratment
Significa son faliment,
Suspir e plòr
Adonchs com están en peccar,
Qu’ ella me vuylla aydar
Al confessar,
Cridant: – “Mercé! mercé! mercé!
De vostro fill quius ame e ‘us cre,
Per peccat e cahut
Mas vos qui sots son compliment,
E quius quer mercé penedent.” –
XXVI.
DE PIETAT.
Si com cell qui vens son peccat
Quant de son prohisme ha pietat,
Me vuyll vençre quant hay errat,
E confessan,
Penedent e ploran,
E a la regina deman
Que ades m’ ajut,
Ans qui sia vençut,
Si ‘l vòl amar,
E fá ‘l tant piadós estar,
XXVII.
Una confessió fés céll
Fás a tots los ángels del cel,
E majorment a Gabriel
Qui les saluts
Dejats ausir est peccador,
Pus que s’ ho tenra a honor (21)
La regina
Demanant a ella perdó,
E sius ay fayta falió;
Car del consell
Qu’ em donavets tan bell,
Nous ay creyut mí vos n’ apell (22).
XXVIII.
DELS PROPHETES,
¡Oh, vos, Adam,
E Jacob, e Abraham,
E Isach! mercé vos clam
Qu’ em confessets,
E tant fòrt m’ ajudets
A delir los meus greus nalets,
E confessan,
Jhesu-Christ mos tòrts no deman;
E ‘l confessar
Si no lo say formar
Ab suspirar e en plorar
E penedir,
Ab tristor e languir,
E tots mos peccats descobrir,
Vuyllats forçar
E tant bé ordenar,
XXIX.
A vos, sant Pere, sant Andreu,
Sant Johan, e sant Bartomeu,
E tuyt vostre companyó,
Fás en plorant confessió
De tots quants peccats ay obrats;
E prengaus de mí pietats
E si vosaltres sots joyós
En paradis e no ‘m membrats,
Pus que per mí n’ estats pregats,
Tendra ço nostra dona a mal,
Qui sens pregar tots jorns nos val,
Si ‘ls servidors ván oblidan,
E car sots say per nos membrats,
Siem per vosaltres aydats.
XXX.
DE MÁRTIRS.
A sant Laurens,
Esteven e Vicens
E tot mártirs examens
Me confés say;
De mos peccats m’ augen si ‘ls play;
E si ells fòrts
Estegren a la mòrts
On venseron colpes e tòrts,
Eu suy say nat
E tant fòrt carregat
De peccats envolopat,
Secórs, já no veuray
Nostre Senyor per nuyl temps may;
Perque prech vosaltres senyors,
Que haja say vostre secórs.
XXXI.
DE CONFESSORS.
Oh, vos, senyor sant Agustí,
Sant Gregori e Jeroní (Jeroni, Geroni, Geróni, el autor de este libro, Gerónimo Rosselló)
E als altres confésme clí (23),
E dich en plòr:
– Aujats est peccador,
E diats a nostre Senyor
Qu’ él vos fá molt penedent;
E car vos fá confessament,
Metvos en tal obligament,
Que far cové
Tant, que no fall en nuyla re;
Car confessor
Está procurador
Del confessat per sa valor. –