Gemego, gemegues, gemegue, gemegam o gemeguem, gemegau o gemegueu, gemeguen.
Gemech, gemec.
Capitol. VIII. Com pujant la Senyora los.*.mes alts graons. dix los darres.*.psalms del canticum gradum continuant la dita suplicacio.
Muntant la senyora lo onzen scalo fon dauant ella la sua amada donzella humilitat. e ficant lo genoll dix a sa altesa. O ma senyora escoltau y hoyreu los dolorosos crits de aquells qui a vos reclamen e dien. ¶ Exules filij eue ad te suspiramus gementes et flentes in hac lacrimarum valle. Car los fills de Eua (Eva) exellats e lançats en aquesta vall de lagrimes ab plors e ab gemechs suspiren e demanen lo adjutori vostre: socorreu los senyora. ETC…
Me va prometre (o prometí) uns díes de turisme rural sense pará… Y va y me porte a cullí olives, lo mol fill de la gran puta !
DCVB:
GEMEGAR (i ant. i dial. gemecar). v. intr.: cast. gemir.
|| 1. Fer gemecs (de dolor, de pena). Sospira e jamega per les injúries que a tu són fetes, Genebreda Cons. 71. Souint lo qui’s riu gemeca y sospira, Passi cobles 34. No us cal gemegar ab llàgrimes falses, «Cancion muy gentil» (Cançon. Sat. Val.) 49. La muller de Xantus, plorant y gemegant entrà en la cambra, Isop Faules 11. a) usat com a tr. en aquesta frase: Ell gemega sa desditxa, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Fer soroll planyívol, com semblant a un gemec de dolor. Corbs e molts altres aucells gemegants agrament, Metge Somni iii. Damunt l’esberla que més fort gemega, Canigó ix. La palanca cruixia com gemegant al pas de tanta carn, Pons Auca 189. Y arbre y entenes van gemegant, Salvà Poes. 143.
|| 3. fig. Sentir-se oprimit. Anys fa que Palestina, minvant, sota l’assot de la secor, gemega, Alcover Poem. Bíbl. 71.
Refr.
—«Qui gemega, ja ha rebut»: es diu al·ludint al qui es queixa d’una desgràcia ja consumada, que no té remei.
Fon.: ʒəməɣá (or., bal.); ʤemeɣá (occ.); ʤemekáɾ (Cast.); ʧemekáɾ (Val.); ʒəməʝá (Palma, Manacor, Pollença).
Etim.: del llatí *gemĭcare, mat. sign. // suspiramus gementes
Els malnoms felanitxers contemporanis
)