Évangile de Nicodème.
Je me borne à extraire le passage relatif à la descente de Jésus-Christ en enfer: il suffira pour faire apprécier ce poëme.
Seguentre aysso non tarzet gayre
Sona al portal d’ ifern I layre:
“Hobres mi,” crida motz formen.
Ill li hubro, e ‘ll vay adenan.
Motz ieys de luy grans resplandors;
Ab tan lo meto a razo:
Don le enemic ac gran effre.”
Cell lur respon motz bellamens:
“Be fuy layres verayamens;
Am Jhesu Critz lo filh de Dieu;
Merce ‘l cridiey, fes mi perdo,
E veus lo vos seguentre me,
A penas ac sa razon dicha
Fortz cridetz poderozamen
Lo Filh de Dieu omnipoten:
“Hobres las portas, qu’ intrar vuell,
Barras serralhas, totz vos tuell.”
L’ enemics pres a demandar:
“Qui es tu doncs, que vols intrar?”
– “Ieu soy rey Dieus meravilhos,
Filh del San Payre glorios.”
Cantz ifern au la vos de Dieu,
Gran pahor ac e tugz li cieu;
Per el se trenquero las portas
E las cadenas que y son tortas.
Layns intra lo rey del cel
E mieg d’ ifern a mes Sathan,
Al coll li pauza I carcan;
Los pes e ‘ls mas fortz l’ a liatz
E mieg d’ ifern escrabantatz,
Et a li digz: “Tu ies aquell
Que deceupistz aquestz parell,
Per lo tyeu amonestamen;
Pres l’ as tengutz, e totz aquells
Que so vengutz seguentre ells;
Gran mal as fagz, gran mal penras,
Per tos temps mays pres estaras,
Ifern, dis Dieus, ieu te coman,
Quant lo Sathan fo fortz liatz,
E Critz s’ es vas Adam giratz:
“Adam, dis ell, pas sia ab te,
E totz cells que so costa te.”
De gran gaugz los li baya ades,
Pueys s’ es giratz devas los Sans,
Et a lur digz totz em plorans:
So es aquell que ‘l mun mandetz,
E totz cantz es adordenetz;
E las estelas yssamen
Fes ayssi clar, ayssi vermell;
Departi la confusio
Dels elemens am gran mesura,
Segon que ns mostra l’ Escriptura.
Ay! senher cars, reys glorios,
Dos e misericordios,
Co as suffertz per nos tal pena?
Que am sol lo guinh dels ueills amdos,
Del enemic m’ agras salvatz,
Mays tu es senher drechuriers,
No m potz esser per re estiers;
Hotra lo tyeu comandamen
E per malvayza cobezeza,
Ayssi cove, pueys ho volgues…
Car estiers y fora fagz tortz,
De tal guiza non as fagz tortz
Totz deceuputz per sa bauzia.”
Baya los li, e puys se leva;
Las mas li baya, e si li dis:
“So sun las mas qu’ em paradis
Mi formero d’ un petitz hos….”
Plora denant Nostre Senhor,
Motz a gran gaugz, car destrugz es
Lo gran peccatz que ella fes
Em paradis, d’ un an estatz
Motz longamen encaytivatz.
Johan si trays I pauc avans
Et en apres tugz l’ autre Sans;
Tugz adoro Nostre Senhor;
I cantz cantero d’ alegror,
Alleluia, que dis aytan:
“Honor sia d’ aqui enan
A Nostre Senhor Jhesu Cristz,
Que in ifern ayssi ns a vistz,
Que es vengutz del cel d’ amon
Per nos gitar d’ ifern prion.”
Ab tan Jhesus ifern mundetz,
L’ autra partida remanra.
E cant s’ en pres ab ells yssir
Comenson li li Sans a dir:
“Senher, layssa signe de cros
Ins en ifern lo corossos,
Que fassa tos temps espaven
Al diable malvays puden,
Que no pusco null temps tort far
A cels que tu vollras salvar.”
Si co fon digz, ayssi fo fagz,
Que Dieus layssetz per atrazagz
Signe de cros e miegz d’ ifern
Que al Sathan fassa espaven.
Ab tan, Dieus s’ en pres ad issir,
E tug li cieu apres seguir;
L’ autre remano en ifern.