En quinya
manera se deuen vestir los cavallers.
Draps de colors senyalats ordenaren los antichs que portassen vestits los
cavallers mentre que fossen jovens axi com vermels festaquins
verts o blaus per ço que les belles colors los donassen plaer
et alegria: mas negre burell ni altra color quels fees
entristar no tengueren per be que vestissen sino
en temps que ho haguessen a fer per necessitat: e aço feeren
per tal que les vestedures fossen belles et ells
anassen alegres els cresquessen los
coratges pera esser pus esforçats e aço per tolre
ira la qual segons la Sancta Scriptura desseca los
osses et es cert que ira fa lom temeros et li fa fer
son dan perque honest plaer fa lom alegre et
ardit. E com se vulla que les vestedures fossen de
talls de moltes maneres segons que son departides les costumes
de les terres: pero lo mantell acostumaven de portar
tots en aquesta manera quel fahien gran et lonch
en guisa quels cobris fins als peus et sobrava tant de
la una part et de la altra sobrel musclo
dret quey podien fer un nuu et fahienlo de guisa
quen podien metre et trer lo cap
sens algun embargament: et aquest mantell appellaren
mantell cavalleros. E aquest nom lix dixeren per
tal com nol devien portar aytal altres homens
sino los cavallers. El mantell fo fet per
aquesta manera per mostrar quels cavallers devien esser
cuberts de cap a peus de la virtud subirana de
humilitat pera obeir a lurs majors: el nuu
hi feeren axi com a manera de ligament de religio et de
honestat et mostrals que sien obedients no tan
solament a lurs senyors mas encara a lurs
capitans o officials: e per aquesta raho tenien lo
mantell axi be com menjaven o bevien com quan seyen o
anaven o cavalgaven. E totes les altres vestedures portaven
netes et fort gentilment fetes cascun segons los
uses de lurs terres o lochs: e aço
fahien per tal que per quis vol quels vis
los pogues conexer entre les altres gents per quels
sabessen honrar. E aço meseix ordenaren de les armes
que portassen que fossen belles et gallardes.