Núm. 375. Tom. 20. Fol. 1767.
Als
molt honorables et savis senyors los consellers de la
ciutat de Barchinona. – Molt honorables et savis
senyors: certificamvos que la senyora reyna de Napols
induhida segons crehem per alguns fills de iniquitat
e enemichs de veritat ha tramesa novellament
als honorables procuradors de aquesta ciutat de Tortosa una
sua letra assats verinosa punyent et
enginyosament procurada tocant grantment la inmaculada fama
directament e indirecta de aquest principat ab excogitades
et fabuloses persuasions inductives a sembrar divis
entre les ciutats e viles del dit principat lo qual per gracia
divinal singularment en aquest temps resplandeix de virtuosa
unitat per la qual es stat preservat de tribulacions e
inconvenients en altres parts per divisions seguides: la qual letra
en efecte conte: ques clar e manifest e a tot lo
mon notori que la justicia de la successio de la corona reyal
Darago se pertany a la dita regina o a son
primogenit e que maxinosament e fraudulosa nou persones
son stades eletes et donat poder a les sis de
aquellas que facen la declaracio et publicacio qual es
lo vertader rey: de les quals nou ja de certa sciencia
e per frau hi son stades meses et posades V persones a
la part de la dita senyora notoriament et publica sospitoses.
Perque los ambaxadors del rey de França et los
de la dita senyora vehents clarament e uberta la ficcio
et engan que en la dita eleccio de persones et altres
intermedis ses observat axi fraudulosa e
descuberta desesperats de tota sperança de justicia e veritat
se son partits de juhi recusantlo per fraudulos
e ple de tirania e manifest engan la qual cosa segons
scriu la dita senyora e sos parents no poden
passar sens condigne reparacio: perque requer
los dits honorables procuradors desta ciutat que tanta
offença no vullen sostenir per restauracio de molts et
infinits mals los quals per aço stan
apparellats. E tot aço es narrat en la sobredita
letra: on molt honorables et savis senyors com segons
dit es la dita letra e les paraules de aquella
per art diabolical contra tota veritat fabricades sien
molt desonestes sembradoras de zitzania e
divisio en aquest principat de Catalunya et molt carregoses a
ell en persones de nosaltres qui aquell representam e
denigrants la fama que tro ara havem hauda en
procehir virtuosament e sens declinar de la
semita de justicia en la dita successio e perque crehem
que la dita regina haura trames semblants letres
a vosaltres e a les altres ciutats e viles reyals de
aquest principat per metre divis en aquell com dit
es e entenem que la resposta de vosaltres deja esser
concordable e uniforme ab totes les altres ciutats e viles
reyals sobredites a les quals sobre aço scrivim
monstrants lo sentiment ques pertany en aquest
negoci: deliberam per ço de avisarvosne
pregantsvos tant affectuosament com podem e
sabem quens vullats certificar si tal letra
havets de la dita regina hauda e en quina
deliberacio sots de la resposta que deu haver la qual nos
par que dejats deferir tro queus ne
hajam scrit altra vegada a fi que la vostra resposta sie
concordable et uniforme a les respostes que sobre aços
faran. E placieus de aço per lo present correu
respondrensen plenament e tingueus en sa
comanda la Trinitat sancta. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverend bisbe Durgell de ordinacio del
parlament a nou dies de maig del any MCCCC dotze. – Lo
parlament general del principat de Catalunya apparellat a
vostra honor.
En los mismos términos fue escrito también a
otras varias ciudades.
Sesión del día 11.
Entre
varias otras cartas de ningún interés, fueron leídas en este día
las que siguen:
Núm. 376. Tom. 20. Fol. 1769.
honorables et cars amichs lo parlament del
principat de Cathalunya. – Molt reverends egregis nobles honorables e
cars amichs: La mia anima de tantes tribulacions
congoxada havie presa alguna consolacio pensant quels
meus infortunis haurien trobat aleujament e les durs
adversitats qui han tant multiplicadament combatut lo
meu cors haurien hagut terme o almenys feyt algun
entervall: som trobat de ma sperança
frustrat e veig quem revenen les persequcions
em son huy pus aspres e mes les
sent. Havia yo molt reverends egregis nobles honorables
e cars amichs sentit que vos e los
altres parlaments dels regnes e terres a la reyal
corona Darago subjectes cascun per si e
apres tots ensemps haviets acordada per
justicia a mi qui non he nen pusch haver
subvencio de rahonadors advocats e procuradors qui
devant les nou persones per los dits parlaments a investigar
decisir determenar e publicar lo dret de la
successio de la dita reyal corona Darago
elegides rahonassen allegassen e monstrassen
los drets e la justicia que a mi pertanyen en la dita
successio et haviets offert que fariets
instancies a compellir los que yo nomenaria a
pendre lo carrech de les dites coses: et quant es
vengut al strenyer en lo parlament de aquest
regne nom son atorgats ab effecte
los que yo los he nomenats e
designats ans micer Johan Mercader advocat
ordinari meu e de la mia casa gran temps ha e qui
en mos feyts sab e ha vist mils
que algun altre mes tolt e ab exquisides maneras
torbat e empatxat perque no haje facultat
de rahonar allegar e monstrar mos drets
et ma justicia devant los dits elets: ni
mi valen demonstracio de les letres vostres ni del
parlament Darago ni dels dits elets sobre aço a
ells trameses per les quals es stat exortat et
request ne la offerta per vosaltres e ell
feta ni mi han valgut ni valen prechs requestes
exortacions et protestacions tantes que es anuig per
part mia fetes al dit parlament: et per be que molts e
los demes del dit parlament hi hajen haguda et de present hi
hajen intencio sana justa e dreta per ço noy
han falgut niy fallen qui la exequcio de
les dites coses ja per ells atorgades et promeses hajen
dificultada entrigada et tornada del tot a no
res ni han volgut forçar los altres per mi nomenats qui
son micer Arnau Conques e micer Guillem Strader ab
aquell effecte ques pertany jatsie he hagut sentiment
que es exida secretament et per manera insolita una
letra del regent loffici de la governacio daquest
regne als dits nou elets endreçada per la qual los
certifica que ell ha compellits e forçats los
rahonadors advocats et procuradors que yo he
designats a pendre lo carrech e anar per rahonar
mos drets et ma justicia. Perque molt reverends
pares egregis nobles honorables e cars amichs com ço
que yo dich sta veritat eus ho mostrare
ab actes autentichs e ab cartes publiques
actitats et fetes en lo parlament daquest
regne los quals axi prestament no he poguts
haver mas nos laguiara molt quels veurets
si plau a Deu ni veig que pusque mes fer: vos prech
affectuosament com pusch ne se e en deute
de justicia requir que per vosaltres me sia provehit
degudament e sien compellits ab total
effecte aquells que devant vosaltres ab mes letres son
stats nomenats per rahonadors et advocats en tal
manera que dins lo temps assignat pusquen mostrar
rahonar et allegar los dits meus drets
devant los dits elets segons se pertany: en
altra forma yo sens alguna culpa mia romandre no
hoit ni defes et la proferta a mi feta sera del
tot infructuosa. E
sie lo sant Sperit molt reverends pares egregis nobles
honorables e cars amichs en vostra guarda. Scrita en
lo castell de Segorb a VIII dies de maig del any
MCCCCXII.
– Frederich Darago a vostra honor.
Núm.
377. Tom. 20. Fol. 1773.
Als molt honorables e savis
senyors los consols de la vila de Perpenya. –
Molt honorables e savis senyors: demostrants vostra
diligencia virtuosa que havets en conservacio et tuicio
daquexa terra et del principat de Cathalunya havem
reebudes vostres continuades letres sobre alguns ardits
toquants lo fet de Cerdenya e altres avisaments
que havets de gran nombre de gent darmes ajustades
en la ciutat de Tolosa e del gatge o sou
que ha pres Bociquaut del rey Luys per DCCC
bacinets: e ara derrerament havem reebuda
vostra letra scrita en Perpenya a IIII
del present mes ab les copies de les letres e
scriptures que de la regina de Napols e dels
ambaxadors del rey et altres senyors de França
residents en Barchinona novament havets reebudes
per les quals letres los dits ardits de la dita gent
darmes pus stretament e scalfada se
continuen. A la qual vostra letra responem que per ço
com a nosaltres era stada açi comunicada una letra tramesa
per la dita regina de Napols als procuradors de
aquesta ciutat dun mateix effecte et tenor
que es la a vosaltres tramesa: nosaltres dubtantsnos
que tals letres a vosaltres et a les altres ciutats e
viles reyals fossen stades trameses
haviem deliberat de scriureus segons scrivem a
les altres ciutats et viles del principat que a tals letres
verinoses iniques e fabuloses per introduhir et
persuasir divisions et mals et subvertir lo sant
et just procehiment ques fa a examinar la
justicia de aquell qui es nostre rey princep e
senyor justicia migançant vosaltres no fessets
resposta sens nostra consultacio a fi que totes les respostes
de les ciutats et viles hon han scrit sien
uniformes: e segons havem vist vostres grans saviesas
eren ja de aquest acord. Perque senyors vos pregam que
axi com saviament et be havets acordat vullats
sobreseure en fer la dita resposta car Deus
volent per tots sera tal ordonada e feta segons la qualitat
del negoci requer. E senyors molt honorables
considerants com per machinosa art contraria de veritat
los inventors de tals letres en tan
sancta eleccio de persones et en llur just
vertader et maravellos procehiment que fan en examinar
qui es nostron ver rey et senyor gosen posar carrechs
dapnats et a Deu et al mon abhominables:
certament per vostra consolacio et repos vos certificam
que ab la direccio divinal dins breu nos sera
publicat segons Deu et pura justicia nostre ver rey et
senyor ab qui haurem pau equitat et justicia. Sobre la
deffensio senyors que instats et socors en aquexa
terra per los dits ardits es veritat que continuament praticam
e tractam de aquella e fort prest sen
seguira obra executiva: perqueus placia entretant star
ben avisats et apercebuts segons la disposicio de tal temps
requer et merex e de vostres grans savieses
nosaltres indubitadament confiam no innovant algunes coses en
lo general ans cancellets de fet la
empara que havets feta en aquell com sia
cosa de mal exempli et perdicio total del dit principat
per moltes rahons e special que cascu
prenent exempli de vosaltres los volra squinçar
et pendre sa part segons vosaltres comentats et
no hauria durada ans volent cascu ajudar a si mateix
confondria tot lo principat et seria empatxament
de la dita defensio general. E tingaus Lesperit
sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverent bisbe Durgell a XI dies de maig
del any mil CCCCXII. – Lo parlament general del
principat de Cathalunya apparallat a vostra honor.
Sesión del día 13.
Empezóse por la lectura de las
cartas que siguen:
Núm. 378. Tom. 20. Fol. 1776.
senyors lo parlament general del principat de Catalunya. –
Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem hauda
ab una altra que los deputats vos han
tramesa e per lo portador de aquella
havem haut un quern en que ha translat autentich
del testament del senyor rey en Johan e de la
renunciacio absolucio e difinicio que la senyora reina
de Napols feu en temps de son matrimoni ab la
confirmacio del rey son marit. Encara mes havem haudes
les allegacions de Butrigal de Paulo de Leazaris et
de Rayner et den Çaera quens ha portades
lo dit portador: mas fallnos la renunciacio de
la reyna de Castella e lo translat de la
ordinacio que lo senyor rey en Marti feu
que succehis a qui per justicia se pertanyerie.
Pregamvos quens ho vullats fer trametre lo
testament del senyor rey en Marti e ço que te en
Bernat Çaplana pus nos pot haver sens
gran cost e dificultat flixarnosnem: si gran mester ho
haviem scriuremvosne. Mes avant senyors molt reverends nobles
et honorables vos pregam quens façats
trametre les coses seguents ço es sis ballestas de
torn et dos torns per parar aquelles. Item dues
caixes de passadors de leva. Item sis caixes de passadors
punta fort. Item tres caixes de passadors de matzem. Item
XII pavesos de posta. Item L pavesos de braç: e
que aço sie trames decontinent ab
bisties car en Verdaguer ho pendra aci ab
inventari eus ne donara raho. E sie
molt reverends nobles et honorables senyors lo sant
Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp
a VIIII dies de maig del any MCCCCXII. – Larchabisbe de
Terragona G. de Vallsecca et Bernat de
Gualbes apparellats a vostre honor.
Núm.
379. Tom. 20. Fol. 1776.
Als molt reverends egregis nobles et
honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. – Molt
reverends egregis nobles e honorables senyors: Los
honorables consols de Perpenya nos han scrit
ara derrerament ab lur letra mencionant
diverses rahons per les quals stam en recel que gent
darmes stranyes no entren en aquelles parts e
que per aquestes rahons e perque dubten que la subvencio a
ells fahedora no tardas massa han request lo
governador dels comdats de Rossello e de
Cerdanya que faça retenir les monedes de les
generalitats quis cullen en lo
bisbat de Elna perque puixen daquelles subvenir
a gent darmes en la deffensio daquella terra com
vehessen fos necessari. E ab veritat senyors com
nosaltres hoym quels dits consols havien feta
aquesta requesta fom moguts a tan gran admiracio e a
tan gran greuge que nous ho poriem explicar
vehents que es stada cosa tan aspre que
despuys que som en esta deputacio no la hoym
semblant ni axi sonant la destruccio del be publich. E
de fet ne havem rescrit et respost de nostra
intencio als dits governador et consols ab
altres nostres letres: e per ço que vosaltres senyors
vejats pus seriosament e mes stesa en qual
manera los dits consols nos han scrit et
nosaltres a ells respost et scrit al dit governador
trametemvos translat de les dites III letres.
Perque placieus senyors que de les coses contengudes en les
dites letres vos vullats sentir axi com
devets et sobre aquelles per obviar a tants
inconvenients provehir degudament et presta. Haviem
pensat senyors saul vostre notable consell ja si ultra
altres provisions scriuriets daço a mossenyer
de Terragona instantlo que ell degues scriure a
son frare governador demunt dit que ell se haje
en aquests affers axi com deu e es stret
a conservacio de la cosa publica del general. Part aço
vos avisam senyors quel general es tant
empobrehit de monedes que nous ho pensarieu e si
haguessem hauda la provisio dels emoluments dels officials
et fossen stades adjudjades les penyores
que tenim foremnos de molt ajudats quel dit general
no fora vengut a tan gran pobresa: perqueus placia
senyors que sobre aço et sobre totes les altres coses
de queus havem scrit toquants quel dit general
sie guardat que no stigua axi flach de
monedes vullats prestament provehir car be
vehets que molt es necessari. E sie molt reverends
egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en
vostra guarda. Scrita en Barchinona a nou dies
de maig del any MCCCC dotze. – Los deputats del general
de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostro
servey et honor apparellats.
Als
molt reverends pares egregis nobles honorables e cars
amichs lo parlament general del principat de Catalunya.
– Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs:
Huy dada de la present he rebuda vostra letra
scrita en Tortosa a XXVII dies dabril prop
passat continent en sustancia que vosaltres havents
singular affeccio que la justicia que pretench haver en
la successio de la reyal corona Darago et dels
altres competitors sia ben reconeguda et
clarament vista havets provehit que dels tres advocats queus
havia demanat ne hagues los dos com laltre ço
es micer Bonanat Pere fos stat prevengut
et demanat per les nou persones eletes a prestar
consell a aquelles e queus paria que havent sis
advocats dos Darago
dos de Catalunya et dos de regne de Valencia quen
seria ben provehit segons les dites coses et altres son en la
dita vostra letra largament expressades. A la qual molt
reverents pares egregis nobles et honorables et cars
amichs vos responch regraciantvos la bona
sana et justa intencio que havets a la justicia et
volets que aquella sia per ma part ben vista et
examinada: mas com se mostrara clarament per part mia
que no hage sino aquexos dos advocats car
daquest regne non puisch aver
nengu nil parlament los vol constrenyer a anarhi
segons ja per altra letra vos he scrit e Darago
jatsia ni haja nomenats nom se encara que ni
haja algu: donch plascia a vosaltres zelados
de la bona et vera justicia que de Barchinona men
sien almenys altres dos ministrats com a vosaltres sia
cert que per cascun dels altres competitors ni ha
no solament sis mas X o XV de gran temps a ença
prevists en les allegacions et drets que cascun
preten haver e los meus per molts que fossen
venen tots novellament en la causa et attesa la
brevitat del temps no poden axi veure e encercar
llargament mos drets et ma justicia com
haurien fet si de tant de temps ença com los altres hi
haguessen treballat. Perqueus prech axi
affectuosament com puch ni se que en defalliment
dels altres com segons dit he atteses les maneres no crech
quen haja algu daquest regne ni del de
Arago me vullats ministrar e donar
ensemps ab micer Pere Basset et micer
Francesch Amella micer Bernat Miquel et micer Jacme
Caliz a fi que almenys sien quatre si dels dits regnes
Darago et de Valencia non hi ha: e aço
sera cosa queus haure a singular gracia dels altres rahonadors
axi com son nobles et cavallers pus a vosaltres
es vist fahedor que no ni haja quen sia
complit vostre parer et voler. E sia en vostra guarda
la sancta Trinitat. Scrita en lo castell de
Sogorb a VIIII dies de maig del any MCCCCXII.- Frederich
Darago a vostre honor.
Leídas las antecedentes
cartas, se separó luego el parlamento para volver a reunirse por la
tarde; pero en su segunda junta no se trató mas que de algunas
providencias que debían adoptarse sobre la administración del
Principado.
Sesión del día 14.
Se acordó escribir
varias cartas, relativas todas a la buena custodia del castillo de
Caspe.
Sesión del día 16.
Tratóse de las cantidades
que debían enviarse a Caspe para pagar a los ballesteros y demás
gente de guerra que tenía allí el Principado.
Sesión del
día 17.
Versó la discusión sobre los mismos asuntos que la
anterior, y sobre los abogados y procuradores que reclamaba don
Fadrique.
Sesión del día 18.
Fue invertida toda en
la lectura de una larga carta del parlamento de Valencia, en la que
manifestaba el estado de aquel reino, y sus esperanzas de conseguir
luego la deseada concordia.
Sesión del día 19.
Se
acordaron varias medidas conducentes a la concordia y pacificación
del reino.
Sesión del día 20.
Fueron leídas dos
cartas con que los diputados de Cataluña comunicaban al parlamento
algunas noticias que tenían de Cerdeña.
Sesión del día
21.
El parlamento acordó escribir a
las autoridades de Cerdeña, sobre algunos negocios de aquella isla.
Sesión del día 25.
Sobre los mismos negocios de
Cerdeña se acordó también escribir a los diputados de Cataluña y
conselleres de Barcelona; y luego se trató nuevamente de la demanda
de abogados que reiteraba don Fadrique.
Sesión del día 26.
Se continuó tratando de las demandas de don Fadrique, y se
procedió en seguida al nombramiento de varios individuos para las
vacantes que habían resultado en algunas comisiones.
Sesión del
día 27.
Se acordó escribir a los diputados de Cataluña y a
los abogados que había escogido don Fadrique, para que estos
apresurasen su ida a Caspe a desempeñar su comisión.
Sesión
del día 28.
Fue leída una carta de los abogados valencianos
que don Fadrique tenía ya en Caspe, en la que manifestaban estar
esperando a los de Cataluña para principiar la defensa.
Sesión
del día 30.
Abrióse con la lectura de la siguiente carta:
senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. – Molt
reverends nobles et honorables senyors: certificam vostres grans
reverencies noblesas et honorables saviesas que
nosaltres tots en comuna concordia per algunes justes e necessaries
rahons huy data de la present havem prorogat lo
terme de XXVIIII del present mes de maig a nosaltres prefigit
segons forma dels capitols en Alcaniz concordats
daci a XXIX del prop sdevenidor mes de juny
inclusivament que sera la festa de San Pere: placia a
nostre Senyor Deu quens faça obrar segons la sua
voluntat: pregantvos que en lendemig vullats
donar tal orde en les persones qui deuen esser aci
trameses per hoyr la benaventurada publicacio de nostre
vertader rey e senyor que quant per nosaltres vos sera intimat
sie ja lo fet dispost en tal manera que sens
altra triga pusquen decontinent aci
venir. E sie molt reverends nobles et honorables
senyors lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo
castell de Casp sots lo segell del molt reverend
senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels
dejus scrits a XXVIII dies de maig del any mil
CCCCXII. – Les nou persones deputades a fer la investigacio e
publicacio de nostre rey e senyor per justicia apparellades
a vostre honor.
Se leyeron además algunas otras
cartas sobre asuntos peculiares de Cataluña; y últimamente, se
acordó escribir al gobernador de Rosellon y a otros varios
sobre la invasión con que amenazaba al Principado el capitán
francés Boucicaut.
Sesión del día 31.
Fueron
leídas algunas cartas de poco interés.
Quedó acordado escribir varias cartas, que no se
hallan en el acta; y luego se trató de los asuntos de Cerdeña.
Sesión del día 4.
Tratóse de los asuntos del conde
Urgel, con motivo de ciertas cartas y embajada que había enviado al
parlamento, y cuya substancia no esplica el acta.
Sesión del día 6.
Núm. 382. Tom. 21. Fol. 1866.
senyors: Vostra letra havem hauda sobre la limitacio del stat dels
embaxadors o missatgers qui deuen aci venir per hoir la
benaventurada publicacio de nostre vertader rey e sensor: a la
qual vos responem que nostra intencio e deliberacio sobre aço
es que cascu dels ambaxadors puscha venir en aquell stat que
li plaura a honor de aquells per qui hic seran tramesos. Mas
com seran a quatre o tres legues daquesta vila lexaran
de lurs companyes per los lochs vehins e
vindran aci tan solament ab XXXX cavalcadures e
cinquanta persones per cascuna embaxada compartidores entre ells axi
com a vosaltres plaura ordinar o los embaxadors se concordaran. Perque senyors molt reverends nobles et
honorables placieus fer estar los que venir hic
deuen apparellats de guisa que a la primera letra
que sobre lur venguda vos sera tramesa pusquen
decontinent e sens dilacio aci venir: e
sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo
castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor
arquebisbe de Terragona a dos dies de juny del any
MCCCCXII. – Les nou persones deputades a investigar e publicar
nostre rey e senyor per justicia apparellades a
vostre honor.
Discutiéronse luego otros varios
asuntos; pero sobre ninguno recayó resolución definitiva.
Luego de
abierta, se dió cuenta de la carta que sigue:
Núm.
383. Tom. 21. Fol. 1883.
honorables senyors: Aci es lo honorable en Ramon
Fivaller castella daquest castell de Casp
lo qual notablament e be exerceix
e fa son offici e satisfa a la honor
daqueix principat de son poder. Per raho del
offici e carrech de castella a ell
comanat e donat li ha convengut fer algunes
extraordinaries messions e despeses de les quals
informara vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses lo
honorable micer Johan Dezpla: placieus senyors molt
reverends nobles e honorables que en aquelles vullats
haver sguard e haver lo dit en Ramon Fivaller
favorablament per recomanat. E sia molt
reverends nobles e honorables lo sant Sperit vostra
garda. Scrita en lo castell de Casp a X
dies de juny del any MCCCCXII. – Larquebisbe de
Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de
Gualbes apparellats a vostre honor.
Fueron
además leídas en esta sesión otras varias cartas, que versaban en
la mayor parte sobre negocios pertenecientes al gobierno particular
del Principado.
Sesión del día 13.
Dióse cuenta de
algunos documentos que se hallan apuntados en el acta, pero sin
esplicarse su objeto ni contenido.
Sesión del día
13.
Se acordó escribir a los compromisarios de Caspe, que el
parlamento procuraría con toda diligencia que concurriesen allá
luego las seis personas que habían sido llamadas.
Sesión
del día 14.
Núm. 384. Tom. 20. Fol. 1785.
Als
molt reverents molt nobles et molt honorables et savis senyors del
parlament general del principat de Cathalunya en Tortosa. –
Molt reverents molt nobles et molt honorables senyors: les nou
persones per la gracia de nostre Senyor Deus procehexen
et van avant continuament a no perdre jornada et pens
que lo temps no passara sens fruyt et no
presumesch que altra prorogacio si faça entre
ells. Per gracia de Deus ha bona unitat et
concordia: ohen tots matins la missa et sermo de mestre Vicent et apres se apleguen demati
et apres dinar per semblant: ab tot axo
jo no stich de congoxarlos tot jorn que spaxen
et per lur humilitat prenenho ab
paciencia. Mes avant los prech que pus han oits
tots los advocats et haudes allegades que
volguessen assignar jornada a les XVIII persones, Pens que si
los advocats de don Frederich per Valencia et
per aquex principat trametedors eren aci los
quals sich speren tot jorn com los de Arago ja
hi sien que la jornada sera assignada. Yo molt
reverents molt nobles et molt honorables senyors faç e
complesch et treball en tot ço qui
es per ells ordenat et manat sens cançar
apparellat tots temps a servir vostres grans reverencies
noblesas et saviesas a les quals me recoman.
Scrita en la vila de Casp a X de juny.
– A
vostres manament et ordinacio tot prest Bonanat Pere
missatger vostre.
Leída la carta que precede, fue aprobada
la siguiente contestación a un escrito que habían presentado los de
Cerdeña, pidiendo que el Principado les socorriese.
Núm.
385. Tom. 20. Fol. 1789.
principat de Cathalunya responent a la cedula preinserta
continent requesta et protest de part del molt noble mossenyer
Berenguer Carroç compte de Quirra et
dels honorables cavallers scuders gentils homens et
altres de sa companyia qui son en lo
regne de Sardenya diu: que be saben los dits
offerens la dita cedula et lurs nobles ethonorables principals quel principat de Cathalunya no es
tengut ni stret en manera alguna o raho de socorrer al
regne de Sardenya perque daço en que es tengut
inutilment et impertinent de sola mera voluntat li es
protestat et demanat lo dit subsidi axi com si
lo dit principat hi fos tengut com lo senyor rey
qui es rey princep et senyor de tots james
en semblant forma demana socors per Serdenya al principat de
Catbalunya pretenent quel dit principat hi fos tengut
ans diverses vegades quels na pregats que
graciosament lin volguessen donar per la dita raho li
han expressament denegat: pero no contrastant quel dit
parlament no sia tengut subvenir al dit noble compte
et altres honorables cavallers et gentils homens
et altres qui son en lo dit regne
de Sardenya attes lo bon servey et
loables actes que fets han en lo dit regne apres
la mort del senyor rey en Marti de alta recordacio ultimament
deffunt de et per los quals son dignes de grans
laors premis et remuneracions envers lo
senyor rey sdevenidor hauria de bon grat voler
complaure als dits noble comte et altres honorables
cavallers et gentils homens dessus dits sens
prejudici empero de ses libertats si ses
facultats a present hi eren bastants: mas los grans
carrechs quel dit principat ha haguts a supportar
apres la mort del dit senyor rey et li cove
et covendra necessariament sostenir tro que hajam rey
indubitat lan axi apres que no han manera al
present complaure al dit comte et altres damunt dits.
Esta pero en veritat que ab grans treballs et
despeses del dit principat la declaracio et publicacio daquell
qui es nostre verdader rey et senyor se fara
fort prestament la gracia divinal propriciant:
et aquell qui sera declarat nostre verdader rey
et senyor qui aura carrech de complir les coses
dessus demanades sens falla hi satisfara
liberalment axi com los altres reys
passats notablament han fet en los temps passats. E
lo present parlament apres la dita declaracio se te
per dit et acor de informar nostre verdader rey
prestament per justicia declarador dels assenyalats serveys
quels dits noble compte et altres notables
cavallers et gentils homens han fets a la corona reyal Darago en lo dit regne de Cerdenya:
et fara lo dit parlament gran instancia ab lo
dit senyor quels remuner altament los serveys
passats et provehesca als sdevenidors en tal
manera que aquell regne acabadament sia reduhit
a obediencia sua que tots los poblats en aquell visquen
en pau et repos perpetual de que los principals dels dits
missatgers reportaran meritament gran renom et gloriosa
memoria perpetualment: et per ço lo dit parlament ha
et haver deu versemblantment plenera confiança de la noblesa
strenuitat et haver prudencia dels dits principals que
per tant poch de temps dins lo qual haurem et
hauran rey qui condignament los
remunerara et amplament premiara no desseriran ço
que tant loablament et virtuosa han començat et
proseguit ans ho continuaran et tolleraran
animosament: e dissentint rahonablament et
necessaria lo dit parlament a la protestacio feta per los
dits missatgers indegudament volents en quant en ells es
imputar injustament et sens causa al dit parlament et
a quiscun singular de aquell lo cas sinistre si
algu o perdicio del dit regne sen seguia etc. com tal
imputacio sia impropria injusta et indeguda et
en null cas ne en alguna manera nos puxa ni
porie justament per tal protesta causa esser feta ni fer al
dit parlament ni a algun singular de aquell: et la
present resposta requir etc.
Sesión del día 14.
Empezóse con la lectura de la
carta que sigue:
Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.
Als
molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt
gran saviesa notifich com per lo patro del laut
armat quels honorables consellers de Caller hichan trames he rebut un plech de letres de vosaltres
senyors trameses ensemps ab los capitols
que la senyora reyna trametia per mossenyer Bertran de la
Saga lo qual plech yo he
reebut et he vista la sustancia de les dites
letres. E de present per correu ho tramis tot a
mos companyons en Cathania dels quals he
haguda resposta feta a vint et set de abril com
han reebut lo dit plech et dada la letra
a la dita senyora et als barons de son consell et han
explicat de paraula et satisfet segons lo carrech
que en la vostra letra per vosaltres senyors nos era
donat. De la resposta de la dita senyora et dels barons de son
consell sereu plenariament informats per lo honrat en
Montholiu lo qual dies ha sta en Mecina
sperant les galeas dels venicians ab les
quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per sta
ciutat yo hi muntare et men ire en sa
companyia per ço car me sembla que la concordia
de la dita senyora et dels barons de sa part no es en
termens ques faça guardant les maneres que per la dita
senyora et per son consell son tengudes: ço es
quels capitols de la concordia feta et tractada per los
navarresos et loats et fermats per la
dita senyora et signats de la sua ma et
segellats de son segell en neguna manera no ha volguts
aquells tenir ne servar: et per nos missatgers
vostres fon tractat stant la dita senyora en lo
castell de Solento que la dita senyora passas als dits
capitols anedinthi algunes altres coses que demanava: et
treballam tant quel noble baro mossenyer Bernat de Cabrera
mestre justicier passa et loha les addicions que
la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraria neu
loaria tro tant queu hagues demanat alguns
barons en que ho havia promes et jurat que concordia alguna no
faria ab lo dit mestre justicier tro los
ne hagues demanats.
Et ab aquest pacte parti de
Solento per anar al castell de Cathania hon devia tenir
son dret cami et no exir en neguna ciutat ne
vila que alguns poguessen esser pus poderosos que ella ne
al dit castell de Cathania no permetria intrar barons
que li poguessen tolre sa libertat: e
sots aquests pactes mos companyons sen anaren ab
ella tres: en quant foren a Cathania la dita senyora
volch exir
a la ciutat et per los dits companyons meus fo
requesta que li plagues no isques de la galea ne
prengues terra sino al castell axi com havia promes: e no stant per cosa que ells li diguessen ella isque a la dita
ciutat els dits companyons meus romangueren en la galea
que non volgueren exir tro
tant que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer
Gabriel de Fano. E stant aqui la dita senyora ha
haut diversos consells et acorts ab los
barons et ab aquells que li ha plagut et ha respost que
no passaria en les coses concordades a Solento que convenia
que dels quinçe milia florins que devia reebre
ans de sa anada que fossen vint milia florins et
quel mestre justicier perdonas a tots los foraexits
de les terres del domay en manera que segurament poguessen
star quiscuns en lurs cases et que fes
treua general ab tots los barons et
altres parcials seus: e ab aquesta concordia et
conclusio fon trames aci en Macia Just scriva
nostre: e yo presenti los dits capitols
al dit mestre justicier ab una letra quels
dits companyons meus li trameteren de la qual havia gran
malaltia et ab gran dificultat se podia hom
rasonar ab ell: pero ab la gracia del Sperit
sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau de Foix
treballi tant et tengui les millos
maneres que a mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer
Bernat justicier loha et ferma de fet en poder
de notari ço que la dita senyora demanave dels vint milia
florins et de la treua dels barons et de la
remissio dels foraexits e tot aço
havia per loat et fermat ab carta publica
tota hora que la dita senyora hagues loats et jurats et
fermats los dits capitols ço es en sustancia que totes
les terres del domay et les terres et castells
de la cambra de la dita senyora fossen meses en mans et
obediencia del dit mestre justicier per part de aquel qui per
justicia sera elet rey de Arago et de Sicilia:
la qual cosa me appar que la dita senyora no hage
volgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades
ho haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparria
ara nou volgues fer ne metre en obra per ço
car en Mecia Just parti daci a deu deabril ab los dits capitols los quals havia
carrech de dir a mos companyons que de present
com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits
capitols per correu propri scrivissen notifficantho
al dit mestre justicier et a mi e fins vuy non
havem haut certifficacio. Perquel mestre
justicier et tot hom generalment se te per dit que la
dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia et
aquells per qui ella se governa no li ho consellen: e
par be versemblant que apres que la dita senyora
es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent
Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se
son molt sentits et han haut gran desplaer en tant
ques diu certament quel dit mossenyer Golota ha
presos et feta justicia de alguns dels millors
de la vila per ço com resistien a la sua senyoria:
apres ses seguit quel comte Johan de
Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalo
dihent al poble que per nom et per part de la dita
senyora ho ha fet mostrant letra sua quel ha fet
capita de guerra: pero lo castell que te Johan Aragones
nol ha volgut obesir ans ha scrit al dit
mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsia
tota hora haja stat en obediencia de la dita senyora ara
empero no ha acceptada la dita letra la qual li es
stada presentada per lo dit comte Johan o per son
procurador: perque lo dit mestre justicier hi ha trameses
dues galiotes per socorrerlo de ço que haja
necessari. Perque mos senyors tot hom hic fa comte
que es necessari quel mestre justicier sia poderos et
favorit en tal manera que puga conservar aquest regne per la
casa de Arago que sens falla si ell fos mort de
aquesta malaltia tota la nacio cathalana fore sterpada
de aquest regne: hoc encara los barons cathalans
qui no son de sa obediencia ab los quals
lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit et
atorgat a nos missatgers tota hora que parlat havem ab
ell de aquesta materia: pero ab los barons
sicilians quel senyor rey que Deus haja
havia condempnats no ha atorgada pau neguna sino
la treua dessus expressada. Al present noych ha
altres coses necessaries scriure a la vostra molt gran saviesa
la qual man a mi tot ço quem sia
possible. E sia la Trinitat sancta guarda de
tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de
maig del any de mil et quatrecents et dotze. –
Apres la data de la present sich es sabut per
letra qui es venguda del Matzari que mossenyer
Johan de Munchada ses ensenyorit del castell et
de la vila de Plosa et que lo castellan
quil tenia se te molt per enganat de la manera
que li han tenguda perques diu que lo dit mossenyer
Johan te vuy la vila et lo castell. Closa
en lo dit loch a sis dels dits mes et any. – Lo
vostre missatger en lo regne de Sicilia qui
humilment se recomana en gracia de tots vosaltres
senyors Guillem Gavella.
Fueron leídas después
algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados
que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dírigido
a las universidades doña Violante.
Sesión del día 18.
Fue leída en esta sesión la siguiente carta de los
valencianos.
honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya. – Molt reverents egregis nobles et honorables
senyors: entesa una letra vostra a nosaltres liurada
per lo discret en Pasqual Pellicer notari et
hoit algun rahonament per aquell feyt en virtut
de la crehença per vosaltres a aquell acomanada
considerants los motius tocants en la dita letra
vostra et sobre aquells haut assats rahonament
copios havem a be gran grat dels avisaments et motius per vosaltres
moguts et assats largament rahonats en la dita
vostra letra com conegam aquells procehir de zel
verdader desijants lo pacifich repos de totes
les terres subjectes a la corona reyal les quals coses
no deuen passar ab ulls entelats ans deuen esser
be abraçades
en cas loch et temps congruents. Pero senyors
molt reverents egregis nobles et honorables qui pensa
degudament quant benefici es stat la concordia de les
nou persones et tals eletes per la investigacio
et declaracio de nostre rey princep et senyor
per justicia et la manera molt sancta loable et
digna de memoria tenguda et servada per aquells tro
aci en los procehiments ja feyts et
com ab la ajuda de nostre Senyor Deu speram de prop la
publicacio tan desijada: es be rohonable de
reduptar de fer novitat tal que pogues o fos vista
arguir a llarch de temps algu a la dita investigacio e
publicacio mas es nostre parer et conexem esser
molt necessari sperar ans de totes coses la dita
declaracio: cor qui considera lo temps prefinit
a la dita declaracio et lo temps necessari a fer
concordia entre tots los competitors et qui
atten a la distancia dels uns als altres et les
persones et alguns per causa de llur edat qui
son et com tals causes se merexen tractar es mes que
impossible dins lo temps restant a la dita declaracio poder
encloure los dits affers. No dehim empero
aço per
tant que en les coses toquades et per vosaltres mogudes
ab soberga vigilancia no si dega entendre.
Perque senyors molt reverents nobles et honorables appar
a nosaltres et es nostra clara intencio que feta primerament
la publicacio de nostre rey princep et senyor les dites
nou persones qui son ydonees et molt congrues
et abtes per fer concordia et procurar pau et
bona amistat entre los competitors ab lo dit senyor
declarat per justicia et entre si deuen haver a singular
carrech de entendre ab soberga cura en la dita
concordia et pau et en altres beneficis dels regnes
et principat del dit senyor: et que de aço en
son cas et temps los deu esser donat a
singular carrech per los qui seran per los
parlaments dels regnes et principat a la dita
declaracio destinats. Quant es la concordia en virtut de la creença
a nosaltres explicada de algunes poques persones qui son
en Algezira ab nostre parlament
general de aquest regne no sabem tro açi
causa alguna de debat com tota hora que ells o altres volran
esser o entrevenir en aquest general
parlament seran abraçats
et acceptats e hoits molt liberalment
et benigna. Et sia ab vosaltres senyors
molt reverents nobles et honorables la sancta Trinitat Amen.
Scrita en Valencia et sagellada ab
lo sagell del reverent senyor bisbe de Valencia
a XIII de juny del any MCCCCXII. – Lo parlament general
del regne de Valencia prest a vostra honor.
Se
leyeron además algunas otras comunicaciones sobre la discordia que
había entre los valencianos; y por último se trató del pago de
algunas cantidades.
