Capitol
CIII (ciij). Com lo glorios Joseph staua temeros
pensant en lo estrem
de la mort.
Venint lo terme per lo senyor asignat:
que lo sanct home joseph deuia retre la anima sua: temoros
de si mateix recordantse de la freuoltat
de natura humana: pensant que en la larga vida sua no hagues comes
alguna cosa digna de reprensio. Quia bonarum mentium est ibi culpam
timere: vbi culpa non est. Car de les bones penses e virtuoses se
pertany tembre esser culpable de ço que no es nenguna culpa. E
aquell engana si mateix: que cuyda esser quiti de peccat e culpa: ans
deuen dir los mortals fills de Adam: confessant la misericordia sua.
¶ Si dixerimus quoniam peccatum non habemus ipsi nos seducimus et
veritas in nobis non est. E perço en la present vida: negu no pot
esser segur de si mateix: fins sia passat per aquell stret juy de la
mort: en lo qual sera fet examen de la vida de cascu: en presencia de
aquella sauiesa diuina: a qui totes coses son manifestes e excusacio
neguna donar nos pot. E de aquest estret juy es dit. ¶ Cum rex
iustitie sederit in trono: quis gloriabitur castum se habere cor: Aut
quis gloriabiter mundum
se esse a peccato: Car com lo rey de justicia seura en la sua cadira
judicial e voldra fer examen de les nostres obres: quis gosara
gloriejar que haja agut lo cor pur ne cast: ne qui gosara dir que sia
munde
de peccat: com ignorem del tot les obres nostres de quina estima son
dauant deu: o si son dignes de premi o de pena. car diu job. ¶
Nunquid homo dei comparatione iustificabitur. Volent dir que la baxea
del home per sanct que sia: comparat a laltitut
de nostre senyor deu: no pot esser justificat ne sens culpa trobat. E
perço aquest sanct hom joseph ple de sauiesa: ab tot hagues viscut
virtuosament vehentse tant propinque
a la mort: alterat de aquests tals pensaments temoros
de si dix. ¶ Tremens factus sum ego: et timeo dum discussio venerit
atquem ventura ira. Volent dir. yo so posat en gran temor e
tremolament: car lo temps es vengut en lo qual la vida mia te a esser
examinada. E so cert que qui mes gracies ha rebut de mes te a donar
compte. ¶ E com yo entrels
mortals sia stat per nostre senyor deu tant exalçat: que la cura del
seu fill maja
comanat: quin compte li pore retre de aquesta gran dignitat en que ma
posat: Car los angels nostenen
per dignes de seruir aquest senyor. Que dire yo: que so pols e
cendra: e no se si lo seruir es stat accepte a sa magestat: ans tem.
Ne exeat
iusticie regl´a d´thesauris illi9:
et
inueniatur tortum:
quod videatur rectum.
Car no se si exiria
aquella regla de justicia dreta:
dels alts secrets diuinals e que trobe en mi tort:
ço que yo estimaua esser dret. Car negu no sab jutjar de si la
veritat de les obres sues: e perço es ben dit. ¶ Ne laudaueris
hominem in vita sua: lauda post vitam magnifica post consumationem:
lauda nauigantis felicitatem: sed cum venead portum: Lauda ducis
virtutem: sed cum peruenerit ad trihumphum. Car negu no deu esser
loat en la vida present: per les grans mutacions que en aquella poden
venir ans de la fi. E la seguretat del home nos pot hauer sino apres
la mort. e lauors es digne de esser loat e magnificat puix
virtuosament ha acabat la peregrinacio sua. Car lo qui nauega ab gran
felicitat e bonança: no pot esser dignament loat: fins que es
peruengut al port de seguretat. Ne lo valent caualler meritament no
es loat fins que seu en la thriumphal cadira: e reb la corona de la
victoria. E perço ab molta raho deu star lo home reçelos del juhi
seu: per sanctament que haja vixcut. Car sab lo jutge esser tan just:
que no lexa res impunit: del qual es dit. ¶ Qui seruiunt ei: non
sunt stabiles et in angelis suis reperit prauitatem: quanto magis hi
qui habitant domos luteas: qui terrenum habent fundamentum. Car en
los angels qui en tanta excellencia hauia creat ha trobat tant que
punir: quant mes trobara: en lome qui sta e habita en casa de fanch
hauent los fonaments de terra: Car lo cors mortal qui es de miserable
fanch te lanima del home axi closa e tancada en la present vida: que
no pot veure ne sentir sino coses terrenals: ne pot fer juy de si
mateixa: trobantse en tal preso: en la qual totes les coses li son
fosques: e res clar no veu. e perço deu dir lo home dins sa
consciencia. ¶ Si iustificare me voluero: os meum condempnabit me.
Si innocentem ostendere: prauum me comprobabit. Volent dir. Si yom
vull justificar la mia boca me
condamnara.
car confessant yo esser home: me
constituixch
peccador, e com mes me vull monstrar innocent e sens culpa: pus
manifests faç los defalliments e culpes mies. E perço din molt be
Dauid en lo psaltiri. ¶ Sciant gentes quoniam homines sunt. Car la
persona qui humiliar se vol: no li cal sino que conegua
que es home: E lauors sera cert quantes son les miseries que seguex
en la natura del home. e conexera quanta raho te de humiliarse e de
tembre en tota la vida sua. Car qui les coneix tostemps troba dins si
causes de perill: quel fan viure en gran temor del juy de deu. e
aquesta es la vera sauiesa quel home deu studiar en la vida present:
esforçant se en perfetament conexer si mateix e tembre e amar lo seu
pare e creador: qui es jutge dreturer. E daquesta virtuosa temor:
parla lo ecclesiastich dient. Ynicium (Inicium, initium) sapientie: timor
domini. Volent dir que lo començ de sauiesa es tembre deu: e en
altre loch diu. Timenti dominum bene erit in extremis: et in die
functionis sue benedicetur. Car qui tem deu durant la vida sua: gran
misericordia e be trobara en lo extrem de la mort: e en lo dia de la
fi sua sera beneyt e rebra aquella gracia final: que eternalment
durara. E per ço com lo glorios joseph spos de la senyora nostra era
stat molt largament en la sobirana scola de virtuts: ço es en la
companyia del senyor e de la sua mare aprengue aqui sta sciencia
virtuosa e tan profitosa de sancta temor: la qual ell mostra en lo
temps que era mes necessaria ço es en la hora de la mort. Car aqui
es tot lo perill dels mortals: e perço es scrit. ¶ Ubi te inuenero:
ibi te iudicabo. Car en lo stament quel home es trobat en la mort en
aquell es jutgat:
perque es sobirana sauiesa tembre en cars de tan gran perill.