Capitol
CXV. Com lo senyor resuscita vna donzella filla del princep de la
sinagoga.
Anant lo senyor per la terra preycant e obrant
marauelles la fama sua fon diuulgada per tota la gent: e gran
multitut de poble venia de totes aquelles partides per hoyr sa
senyoria. car era la bellea del seu parlar tan excellent: que donaua
infinit delit als hoints.
Estant sa magestat vn dia parlant e adoctrinant al poble vingue vn
princep molt cuydat ab dolor qui li trauessaua la anima e ficant lo
genoll dauant sa senyoria adorant la magestat sua dix li. ¶ Domine
filia mea modo defuncta est: sed veni impone manum tuam super eam et
viuet. Volent dir. O senyor yo so açi per supplicar vostra merce
vulla fer a mi vna gran e assenyalada misericordia: ab tot nous ho
haja seruit: so cert per la fama vostra sou tan clement que no negau
pietat als tribulats e dolorats. Yo senyor tinch vna filla que ame
carament sta en en estrem de mort: no ha reparacio per via humana: si
vostra senyoria no ve a casa mia: e que la toque ab les vostres
piadoses mans: e lauors yo so cert: que ella cobrara salut e vida per
mija del vostre dolç tocament. e vehent lo senyor aquell princep tan
dolorat que no li paria res bastas a guarir la sua filla sino la
presencia sua: volguel contentar de anar ab ell a casa sua. Car ab
tot lo dit princep mostras poca fe en son parlar no crehent que en
altra manera pogues hauer curacio la filla tan amada: sino ab la
presencia corporal de sa senyoria la deuocio sua era tanta que
mereixque obtenir lo que demanaua. Specialment que la curacio
demanada hauia de esser feta en dona: qui la sabria regoneixer e
stimar e molt regraciar en tant: que la feruentissima fe sua
satisfaria a la poca e curta crehença de son pare: ¶ E anant lo
senyor per lo cami acompanyat dels dexebles seus per fer la dita
resurrectio: occorregue a ell vna altra dona feruentissima complida
de molta fe: La qual per dotze anys era stada tribulada per vna
congoixosa malaltia. ¶ Aquesta cortesa dona per reuerencia de sa
diuinal magestat no tenint se per digna de venirli dauant: acostas a
sa clemencia per la part de tras: dient dins lo intrinsech del seu
cor. ¶ Si tetigero tantum vestimentum: eius salua ero. Volent dir.
Si yo puch tocar sols lo extrem de la vestidura sua: fe e crehença
tinch que tantost sere guarida. E axi fon de fet: car prestament se
parti della tot mal. E lo clement senyor volent manifestar lo miracle
a gloria del seu pare: dix. ¶ Quis est qui me tetigit: Volent dir.
Qui es lo quem ha tocat: E com tots se excusassen: dient que no
sabien qui hauia tocat sa senyoria: Lo principal de sos criats: qui
hauia nom Pere: per la gran amor e priuadea
que tenia ab lo senyor: gosauali respondre en totes coses: e aquest
li dix lauors. O senyor e no veheu quanta es la gent queus segueix:
ens porten tan estrets: que enuides podem tocar lo peu en terra: e
demana vostra merce quius ha tocat: E respos lo senyor al seu amat
criat mirant lo ab vna franquea de cara: vista la sua simplicitat
dientli. O pere que nom entens: car no parle de aqueix tocament que
tu estimes: ans te dich veritat: que algu ma tocat ab tanta feruor de
fe: que ha fet exir de mi virtut de marauellosa operacio. E la dita
dona coneixent la fahena sua esser manifesta: ab feruor de amor rompe
tota la gent e passant dauant lanças als peus del senyor ab
multissima temor e vergonya: e recompta la causa de la sua venguda: e
la gran malaltia que soferta hauia per lonch temps. E com hauia
despes tot ço del seu en metges e medicines: e negun remey no hauia
trobat fins a la present jornada: e dix e aferma dauant tota la gent
com sols en tocar la falda de sa senyoria se era sentida sanada e
guarida: e que d´aço feya infinides gracies a sa clemencia. e lo
senyor mirant ab gran plaer la sua feruentissima deuocio dixli. ¶
Confide filia: fides tua te saluam fecit: vade in pace. Volent dir.
Hages gran confiança: e sies certa filla que la tua ferma fe ha
meritat obtenguesses lo per tu demanat: vesten en pau: e axi com la
persona tua es guarida de tot mal: axi la anima tua sia quitia
e apartada de tot peccat: perque pugues sentir aquella pau diuina:
qui largament se comunica a la anima pura e neta de tota culpa. E
aturant se la gent per veure e hoyr aquesta gran e singular obra del
miraculos guariment de la dita dona: plega vn missatge molt cuytat:
dient al princep de la sinagoga. O senyor nous cal cuytar ne fatigar
aqueix senyor que feu venir per guarir vostra filla: car certament es
del tot morta: e lo dit princep perdent la sperança de la vida de la
filla que tant amaua: comença a sentir noua dolor qui li feu lançar
abundancia de lagrimes. E lo piados senyor vehent lo axi plorar
dixli. ¶ Noli timere crede tantum et salua erit. Volent dir. O
princep no temau: car si vos haueu ferma fe la filla vostra sera
salua e guarida de tot mal. e lo dolorat pare sens poder tornar
resposta: cuytaua lo pas per plegar prest a la posada sua: e lo
clementissim senyor seguial ab tota laltra gent E com entrassen per
la casa sentiren aqui lo gran crit e plor e les endechadores
que excitauen tot lo mon a piados e doloros plor. E vehent lo senyor
la confusio de la diuersitat de veus e de crits: dix los. ¶ Nolite
flere non enim est mortua puella sed dormit. O gent de poca fe deixau
lo plorar demesiat:
car no es morta la donzella ans dorm, e aquells qui eren stats a la
fi de la dita donzella: e sabien que realment era morta: començaren
lo a escarnir trahent se joch del parlar de sa senyoria: e sa merce
quels veu axi mal deuots e poch crehents no permete que nengu entras
en la cambra hon jayia la morta: sino sols lo pare e la mare y tres
deixebles de sa senyoria los pus amats: ço es Pere: jaume: e Joan. e
essent lo senyor dins la cambra mana que fos tancada la porta: e
acostantse al lit prengue la ma de la donzella: dientli. Puella
surge: La qual se leua molt prest obeint a sa senyoria. E lo pare e
la mare marauellats e fora si mateixos per goig inestimable lançaren
se als peus del senyor regraciant a la clemencia sua del tan singular
benefici: dient lo pare de la donzella. Ara senyor conech que totes
coses vos son possibles: e so cert que vos sou aquell de qui Dauid ha
parlat: dient. ¶ Ipse dixit et facta sunt: ipe
mandauit et creata sunt. Car a la voluntat vostra obeheixen totes les
creatures per vos creades: e daçi auant senyor les gents que veuran
e hoyran les marauelloses obres vostres admirats de tanta potencia
diran. ¶ Qualis est hic quia venti et mare obediunt ei. Volent dir.
o quant es gran e omnipotent aquest senyor: car lo vent e la mar e
totes coses lo obeheixen. E lo senyor vehent los axi confermats en la
vera crehença: e tan affectats e deuots a sa senyoria: manals que
donassen a menjar a sa filleta e ques alegren ab ella: e que no curen
dir res desta fahena a degu. E la donzella tota inflammada en la amor
del senyor lanças als peus de sa clemencia regraciant a aquella
infinidament lo benefici que rebut hauia: offerint a sa magestat la
vida que donat li hauia: supplicantlo tota fos despesa en lo seruici
seu: car altre desig ella no tenia. E la mare de la dita donzella per
sobres de goig parlar no podia: prenia les mans del senyor: e besaua
aquelles molt estretament: e parlaua li de cor: lo que de boca
exprimir no podia: regraciantli de tot son poder: la vida que a sa
filla donada hauia: La qual ella estimaua mes que la propria sua. e
vehent lo senyor que tant eren aconsolats e contents: e tenien lo que
demanat hauien donals la benedictio sua: e parti de aqui leixant los
molt alegres e aconsolats: e la fama de aquest miracle fon prestament
diuulgada per tota aquella terra a gran gloria del senyor que fet lo
hauia.