Capitol LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en Jherusalem

Capitol
LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en
Jherusalem:
cercant e demanant aquell qui era nat
rey
dels juheus
.

Lo
tretzen
dia apres la natiuitat de Jhesus senyor nostre la excellent senyora
mare sua hague vn grandissim goig per temprament de la dolor passada.
Car veu complida aquella prophecia d´Ysayes. ¶ Tunc videbis et
afflues et mirabitur et dilatabitur cor tuum: quando conuersa fuerit
ad te multitudo maris: fortitudo gentium venerit tibi. Volent dir
dreçant son parlar a sa senyoria. O excellent reyna e senyora quius
trobau mare de deu sia certa vostra altesa que lauors com haureu
atesa aquesta singular dignitat maternal: sera lo cor de vostra
senyoria alegrat e molt exemplat: quant veureu venir a vostra merce
la gran flota de la gent qui nauega per les
hones
de les dignitats de aquest mon: car no seran gents de poca estima los
que vendran adorar e confessar lo fill vostre: ans seran Reys
excellents acompanyats e molt abillats. E de aquests ha parlat dauid:
dient. ¶ Coram illo procident
ethiopes
et inimici eius terram lingent: Reges
tharsis
et
insule
munera offerent: reges
arabum
et
sabba
dona adducent. Car dauant la presencia de aquest senyor nouament nat
se prostraran los
ethiops
qui fins aquella jornada eren stats enemichs seus per la sua
infidelitat e ab moltissima deuocio besaran la terra dauant los seus
sagrats peus. E los reys de tharsis e de les illes (
jlles)
li offeriran moneda: e los reys de
arabia
e de
Sabba
grans dons li portaran: e a sa magestat presentaran. E axi fon
complida largament la dita prophecia de Dauid. Venint aquests reys
animosos en jherusalem tota la terra qui era en
lo
circuit

fon moguda e torbada e molt mes los habitadors de la dita ciutat: e
specialment
lo
rey herodes

qui lauors regnaua. Car veren aquells excellents Reys sens nenguna
temor entrar en regne strany e ab animo constant publicament
demanar.
Ubi
est

qui natus est
rex
iudeorum
.
E venint aquesta noua al Rey ixquen los a recebir ab animo molt irat
e portant los al palau seu: aqui los interroga agudament com sabien
ells que rey nouell sia nat en
judea:
qui per la magestat del senyor emperador cesar august es senyorejada:
lo qual ha fet manament negu no sia gosat nomenarse rey sino aquell a
qui sa magestat volra donar tal titol. E los dits Reys esforçadament
respongueren: dient. ¶ Vidimus enim
stellam
eius in oriente et venimus adorare eum. Volent dir. No penseu que
nosaltres vingam ab poca certitut ne siam persones quens mogam en
layre: car be sabem que es scrit per Salamo. ¶ Qui cito credit leuis
est corde. E perço siau cert vos senyor qui de present regnau per la
magestat del emperador: que nosaltres venim ab tanta certitut: e
hauem vist tal senyal del
naximent
de aquest verdader rey: que venim deliberats de adorarlo e
confessarlo esser rey e senyor: e posar la vida e lo stat per lo
seruici seu. E de vostra senyoria no volem
aldre
sino quens maneu dir lo loch e mostrar la posada hon aquest senyor es
nat. E Herodes ques pensaua tenir son regne en gran repos e seguretat
hoint que aquests reys en son regne cerquen e demanen nouell Rey fon
molt
enujat
de aquesta fahena e alteras e torbas en extrem: ab tot ques cobri
tant com pogue: e dixlos. Senyors placiaus anar a vostres posades a
reposar e apres menjar tornareu y dar vos he resposta del que
demanau.