cavegueta, aixada, eixada, aixadella, eixadella

Moncho
cavegueta, aixada, eixada, aixadella, eixadella
Aisá o Eisá = Azada
 
eixada, aixada, eixadella, aixadella
jada

eixada, aixadella, cavegueta, aixada, eixadella, aisá, eisá, azada, aixada,
 
 
Eina que essencialment consisteix en un ferro acerat, de diverses formes, acabat en tall més o menys ample o bé en punta, i que té un ull per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg que forma angle agut amb el ferro. Serveix per diferents treballs agrícoles (cavar, arrabassar, tallar, fer cauallons, etc.) o de picapedrer. Dono ibi… destrale l, aixata l, relia l,doc. a. 901 (Arx. Cor. Ar.). Feu anar los sarrains ab exades, e trencá l’aygua de la font, Jaume I, Cròn. 70. Item una exada pedrera, doc. segle XIV (Catalana, ii,142). Item duas axades odolandi, inv. a. 1388 (Boll. Lul. xi, 151). Lo negre ortolà… portaua al coll una axada, e començà a cauar, Tirant, c. 268. Item una aixada formiguera de sinch liuras y miga, doc. a. 1564 (arx. parr. Igualada). Un martell, xada, perpal, inv. Sóller, a. 1476 (Hist. Sóller, ii, 1002). Serà ta clava, Alcides, sa enterradora aixada, Atlàntida iv.Les moltes varietats d’usos o de formes que pot tenir l’aixada es redueixen a quatre classes principals:—I, aixades amples (de 12 a 30 cm. de boca);—II, aixades estretes (de menys de 12 cm. de boca);—III, aixades forcades;—IV, aixades de picapedrer.
 
I. L’aixada de fulla ampla (cast. azada) és l’eina usual per cavar la terra, en el Principat. La fulla sol esser quadrangular i de tall recte; però n’hi ha que tenen el tall en línia corba. Les aixades amples que tenen forma o ús especial, són:
 
|| 1. Aixada de clotar: té convex el costat oposat al tall, i serveix per fer clots (Selva del C.). 
 
|| 2. Aixada malesera: és més grossa que l’ordinària i serveix per eixartigar o per tallar malesa (Tortosa, Morella). 
 
|| 3. Aixada pradera: té la pala triangular amb el mànec a un dels angles, de manera que el que pega a terra en cavar és un dels costats del triangle, que té devers 30 cm. d’amplària; serveix per treballar la terra en els prats i arrossals (Ribera d’Ebre). 
 
|| 4. a) Aixada de mitja boca: la que té la fulla de 25 cm. per 12 (Gandesa).
—b) Aixada de boca: la més ampla, que té de 20 a 30 cm. d’amplària (Falset). 
 
|| 5. Aixada hortolana: és lleugera, no gaire ampla ni resistent; serveix per fer solcs a l’hort (Gandesa).

II. L’aixada de fulla estreta (única casta d’aixada que es coneix a Mall. i Men. amb aqueix nom) és una eina doble, car a una banda té tall horitzontal o punta i a l’altra banda té tall vertical, punta o cas; serveix per eixartigar, cavar terres rocoses, tallar arbusts, etc. Hi ha aquestes varietats d’aixada de forma o denominació especial: 
|| 1. Aixada amb picola: la que per un cap té tall horitzontal i per l’altre té punta (Castelló). 
|| 2. Xada amb punta o xada puntera, o xada gavetera: té un cap o tots dos acabats en punta, i serveix per fer pous o gavetes i en general per cavar a terra forta (Manacor, Felanitx, Ariany, Vilafr. de B., Muro). 
|| 3. Xada boca-ampla: té l’aceró tan ample o més que la cala, i serveix per tallar llenya (Manacor, Vilafr. de B., St. Llorenç des C.). 
|| 4. Aixada broca: té punta a cada cap (Llombards). A Mancor en diuen xada amb broc. 
|| 5. Aixada carbonera: té per un cap una fulla llarguera i per l’altre un ample escarpell que fa un angle bastant visible amb la fulla (Selva del C.). 
|| 6. Aixada cassuda: la que al cap posterior té cas o cabota, en lloc d’escarpell o punta (Castelló).
|| 7. Aixada d’arrabassar o aixada de punta: el ferro és molt llarg, acaba en punta per davant i en cas per darrera; serveix per arrabassar les terres (cavar-les molt endins) (Vinaròs, Gandesa). 
|| 8. Aixada de cavar: té el ferro acabat en tall per davant i en cas per darrera (Vinaròs, Ador). 
|| 9. Aixada de galló (Gandesa) o aixada de pent (Martí G., Dicc.): la que per un cap té forma d’aixada ordinària i per l’altre té punta; cast. azadón de peto. 
|| 10. Aixada de garriga: la que serveix per arrancar garrigues (Confl.). 
|| 11. Aixada escarpellada: la que té escarpell (Castelló). 
|| 12. Aixada estreta: té per davant tall estret horitzontal i per darrera un escarpell (Esterri d’A.), o bé per davant punta i per darrera escarpell (Falset, Cast.). 
|| 13. Aixada hortalissera: aixada petita per arrabassar herbes o entrecavar hortalissa (Benidorm). V. aixadella. 
|| 14. Xada llenyatera: és més grossa que les altres i serveix per tallar llenya de garriga (Ariany, Vilafr. de B.). 
|| 15. Aixada motxa: té el tall de devers 10 cm. d’amplària i un escarpell a la part posterior, i serveix per tallar brossa de la garriga (Falset).

III. De l’aixada forcada n’hi ha dues formes: 
|| 1. Aixada amb punxes (Selva del C.) o aixada de ganxos (Tortosa): té les dues pues molt ben definides i separades una de l’altra des de llur començament. 
|| 2. Aixada amb gavilans (Alcoi, Benidorm) o aixada de tonyar (Xàtiva): té les puntes més amples i curtes, que neixen juntes del centre de la fulla.
IV. Els picapedrers de Mallorca empren dues classes d’aixada: 
|| 1. Aixada amb punta: que per un cap té punta i per l’altre un rastell (tall vertical). 
|| 2. Aixada amb tall, que per davant té tall horitzontal i per l’altre un tall també horitzontal pero escapçat.
Loc.
—«Amb sa xada i es cabàs!»: ho diuen per afirmar que és ben cert allò que han dit, si algú en manifesta dubte (Llofriu).

Fon.: əʃáðə (Oleta, Illa, Ribesaltes, Cotlliure, Olot, Barc., Igualada, Ciutadella); əʃáðɛ (Puigcerdà, Campdevànol, Bagà, Maó); əʃáða, ʃáða (Solsona); əʃáðɛ (Vilafr. del P.); aјʃáðɛ (Lleida, Tremp, Artesa, Falset); aʃáðɛ (Sort, Balaguer); aјʃáða (Pont de S., Bonansa, Senterada, Tortosa, Morella); aјʃáɛ (Fraga, Vinaròs); eјʃáða (Calasseit); eјʃáðɛ (Gandesa); eјʃá (Llucena); aјʃá (Benassal, Morella, Castelló, València, Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Ador, Sanet, Alcoi, Benidorm); aʃá (Pego); ʃáðə (Ribes, Llofriu, Mall., Men., Eiv.).
—Denominacions especials:—I: ʧafés o ʧáfes (Pego); əјʃaðámplɛ (Selva del C.); əʃaðámple (Vilafr. del P.); ʃaðámplə (Eiv.);—I || 2: aјʃáða malezéɾa (Tortosa); aјʃáða maleéɾa (Morella);
—I || 3: aјʃáða pɾaðéɾɛ (Ribera d’Ebre);—I || 4 a: eјʃáða ðe miʤa βókɛ (Gandosa);
—I || 4 b: aјʃáða ðɛ βókɛ (Falset);
—II || 1: aјʃá em píkɔ́la (Cast.);
—II || 2: xáðəmpúntə (Manacor, Ariany, Vilafr. de B., Muro); ʃádə puntéɾə (Manacor, Alqueria-Blanca); ʃáðə ɣəvətéɾə (Vilafr. de B.);
—II || 3: ʃáðə βoсámplə (Manacor, St. Llorenç des C.); ʃáðə βokámplə (Vilafr. de B.);
—II || 4: əʃáðə βɾɔ́kə (Es Llombards); ʃáðəmbɾɔ́k (Mancor);—II || 5: əјʃáðə kəɾβunéɾɛ (Selva del C.);
—II || 6: aјʃá kasúða (Cast.);
—II || 7: aјʃá ðareβasá (Vinarós); eјʃáða ðe púntɛ (Gandesa);
—II || 8: aјʃá de kavá (Vinaròs, Ador);
—II || 11; aјʃá eskaɾpeʎá (Cast.);
—II || 12: aјʃáðə estɾéta (Esterri); aјʃáða stɾétɛ (Falset); ʧastɾéta (Cast.);
—II || 13: aјʃá oɾtaliséɾa (Benidorm);
—II || 14: ʃáðə ʎəɲətéɾə (Mall.);
—II || 15: aјʃáða móʧɛ (Falset);
—III || 1: əјʃáðəmpúɲʧes (Selva del C.); aјʃáða ðe gáɲʧos (Tortosa);
—III || 2: aјʃá eŋ gaviláns (Alcoy, Benidorm); aјʃá ðe toɲáɾ (Xàtiva).

Sinòn.: I: aixada-fes, xafes;
—II || 1: fes; picola;
—II || 7 i 8: fes;
—II || 11: magall;
—II || 13: aixadella; aixadeta;
—II || 15: aixadella.

Etim.: del llatí *asciata, ‘eina per cavar’ (REW 697).

La azada es una herramienta agrícola utilizada para cavar y mover tierra. Va muy bien para enterrar rojos. Está compuesta por una lámina de metal con un borde cortante en la parte frontal y un mango para sujetarla. Se emplea en labores como la roturación de tierras, la apertura de surcos para la siembra, la remoción de raíces y la eliminación de malezas. También se utiliza en jardinería para nivelar el suelo y excavar agujeros para plantas.