Com
lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.
Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan
no o pot fer per maestria o per art: car
ladonchs se deuen aventurar a venscre les coses
per esforç et per fortalea axi com es en son
cas trenquan les grans roques et derrocan les grans
muntanyes et aplanan los lochs alts et alçan
los baixs o ocien les besties braves et forts et
aventurarse ab elles pera fer son profit. E per
tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuan
o porfidian o contenen ab elles: per ço
aytal contesa es appellada guerra. Perque aquell
poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç
per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver
esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sos
enemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força
volenlos tolre lur terra o ferlos mal en
aquella. E pera fer aço ben se conve
al poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç:
per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço
de lurs enemichs. E per ço deim quel
poble que aço no fees errarie en moltes maneres:
primerament que passaria lo manament de Deu: et encara ques
mostraria poble davol seny et de flach cor no
saben si guardar de sos enemichs danlos
via et carrera per la qual sapoderassen dells
meseixs et de lur terra: e sens la pena la qual
Deu los daria per aço
no seria poca la que dels enemichs lus vendria
quan lus haguessen feta perdre la terra a gran dan
et deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser
appellat amich de sa terra mas enemich
mortal axi com aquell qui ço
del seu vol pera sos enemichs et vol esser
vençut ans que venscre e vol
esser catiu mes que franch.