Ley XXVI.
Com los cavallers
deuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en
beure et en dormir.
Menjar beure et dormir son coses naturals
sens les quals los homens no poden vire: pero aquestes
deuen usar en tres maneres. La una ab temps
laltra ab mesura la terça bellament et
neta. E per ço los cavallers eren molt be
acostumats antigament a fer aço: car be axi com
en temps de pau menjaven a ora certa en manera que poguessen
menjar dues vegades lo dia et de bons menjars et be
apparellats et ab coses quels sabessen
bones axi meseix com havien a guarrejar menjaven
una vegada per lo mati et poch et lo
menjar major fahien lo vespre: e aço
fahien per tal que no haguessen gran fam ni gran set
et per tal que si fossen nafrats guarissen pus tost.
E en aquella ora davenlos a menjar viandes grosses et
que menjassen poc daquelles et quels abhundassen
molt et quels feessen les carns dures et forts:
e axi meseix los daven a beure vin flach et molt amerat en manera que nols
torbas lenteniment nil sen: e quan fahia
les grans calors davenlos un poch de vinagre ab
molta aygua per ço quels tolgues la set
et nols lexas encendre la cremor en manera que
naguessen a esser malalts: e bevienlo axi meseix
de dia quan havien gran set en manera quels conservas els
cresques la vida et la salut e que no lals tolguessen
menjan et beven. E oltra tot aço hi
trobaven altre gran profit que per aquesta raho no fahien
tan gran messio per que poguessen mils bastar als grans
fets que es cosa ques conve molt als que han a
guerrejar. Axi meseix los acostumaven que no fossen
dormidors per tal com lo massa dormir nou molt
als grans fets que han a fer et senyaladament als cavallers
com son en guerra: e per ço axi com consentien
en temps de pau que portassen draps blans et molls en que jaguessen
axi no volgren que en guerra jaguessen sino en
pochs draps et durs o en lurs espatleres o
perpuntes: e aço fahien perque menys dormissen
et acostumavense a sofrir treball car tenien que alcun
plaer que haver poguessen no era tan bo com esser vencedors.