Núm. 53. Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Núm.
53. 



Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Al muy alto e muy
noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de
Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe
de Murcia e de Algecira e senyor de Molina don Pedro
per exa misma gracia rey Daragon de Valencia de
Mallorcas de Cerdenya de Corcega comte de Barchelona de Rossellon
et de Cerdanya
salut como a rey que muyto amamos et
muyto preciamos e pora quien querriemos
que diesse Dios tanta de vida con honra et con salud como pora
nos mismo. Rey hermano femosvos saber que de les partes
de Barberia e en otra manera havemos ovido
cierto ardit e sin dubdo sabido quel rey Dalgarbe el qual longo tiempo ha sobresto ha
feyto secretament su pertreyto e su
apparellamiento agora con gran havalio de galeas
e de otros vaxiellos e con muytas gentes de cavallo
e de pie entiende a envadir las tierras de christianos
daqua mar e specialment en Cartagenia o en los
regnos nuestros de Valencia o los otros lugares
nuestros posados cerca la mar de los ditos regnos
e tierres nuestres. On como por aquestos
aferes los quales no solament tocan vos e nos e
las gentes de cada uno mas servicio de Dios e defendimiento de
la fe nuestra catholica o por otros afferes enviemos
a la vuestra presencia el amado cavallero e consellero
nuestro Joan Escrivano que esta nuestra letra vos
presentara: por esto vos rogamos que al dito Joan vos placia creyer
de lo que que sobre los ditos afferes vos
dira de parte nuestra. Dada en Valencia a XXIX dias
andados del mes de jenero del anyo de nuestro Senyor
MCCCXLVI. – H. Cancellarius. – Do. de Bis. (Biscarra)
mandato regis facto per thesaurarium.Aquesta
es la informacio donada an Joan Scrivan de part del
senyor rey Daragon per al alt rey de Castella. –
Primerament que apres la salutacio li recomte com lo
dit senyor rey
nostre ha hauda certa informacio com lorey del Algarb fa gran armada de LXXX galeas o pus
e aço fa certament per venir a Cartagenia o en
la terra sua o del dit senyor rey Darago: per la qual
raho lo prega que per occorrer al dan
esdevenidor e per honor de la christiandat dega armar
com mes galeas e com pus ivaçosament pusca
les quals ab la armada del senyor rey ensemps la
qual fa fer de present en Barchelona Mallorca e
Valencia puxa dar oposit de contrast a la armada
del dit rey del Garb: e sobre aço diga totes
aquelles rahons inductives que pusca tota ora
empero guardanse que no faga alcuna mentio
de la covinença que es entre los dessus dits
reys. – H. cancellarius. – Item li diga com per dar
oposit
a la dita armada del dit rey del Garb lo senyor
rey
tramet un cavaller per missatge al rey de Portogal a
pregarlo que semblantment dega armar: e axi que
li placie scriure letras inductivas que dega
atorgar ço que lo senyor rey nostre lo prega
com sie plaent a Deu et a bon stament de la
christiandat: e no res meyns ne parle en
prech la reyna de Castella que axi matex hi
scriva et faça que un ballaster seu sen port
ivaçosament Ies cartes per tal manera que sia abans ab
lo rey de Portogal que lo missatge del senyor
rey
. – Item que si per lo rey de Castella li era
dit que com era cert lo senyor rey dels dits ardits
recompteli larguament lo dit en Johan Scriva com
lo senyor rey per altres coses tenie pres Martin Lopiz de
Conteres
lo qual es reneguat et dix com era
en la terra per spia del rey del Garb et comptali
tot larmament que fahia et encara com entenie a passar
a Cartagenia o en sa terra et per senyal daço
dix que certs moros de la terra ho sabien et quey
tenien les mans: dels quals moros lo senyor rey ha
preses partida et per confessio lur a
trobada la cosa esser vera: e no resmenys
ha ahuts diverses ardits de homens seus
qui son en la terra del dit rey del Guarb
en que fan saber les dites coses esser veres: perque hi
enten acorrer ab la ajuda de Deu et sua. – Item
si per lo rey de Castella era dit quantes gualeas
ha manat armar lo senyor rey digali que lo rey
arma tantost XX galeas en fa apareyllar
XXX axi que si obs ho avia ne pogues
haver L al necessari les quals enten a tenir tot lestiu en la
mar: e faça son sforç lo dit en
Johan
que lo dit rey ni tinga XX et faça
adobar les altres o XV o X a tot lo menys. – Item si
per lo dit rey de Castiella li era dit ques maraveylla
que aço pogues esser ver per tal com ell hi te ses
spies et que res no li nan feyt
saber: digali lo dit en Johan que fiense en la veu que
lo rey del Garb met que vol anar a Tuniç o a
Bugia et que en aço son enganats et que no hi
deu metre dupte com lo senyor rey ne sie
cert et com fa tot lo pertret deça en
Spanya de cavallers et de vianda. – Item si per lo
dit rey
era dit que daços maravellaba que fos
ver per tal com el et lo senyor rey Darago
havien treua ab lo rey de Garb et de Granada:
sieli respost en dues maneres per lo dit en Johan: la
una que en la treua lur nos deu fiar com en la
treua li prenes lo munt de Jubaltari:
laltra que lo dit rey del Garb respos an
A. de Quadres missatge (missatger a veces se escribe
missatge
) del senyor rey nostre qui ana a el
per requerirlo de alcuns dans que avie
fets a les sues gents quels degues satisfer pus
durant la treua los havia fets respos que
ver era que son fiyll lo rey de Granada
sera entrames de tractar la dita treua
entre el e lo rey Darago et que lo dit
tractament no era nengun a nenguna fermetat
e axi que ell no era ne entenie
a esser en treua ab lo rey Darago. – Item
si era cas que lo rey de Castella fees mencio de
la covinença e postura que es entre el et lo rey
Darago
sobre la dita guerra: diguali que lo senyor rey
nol requer per la postura mes solament per los bons
deutes que han ensemps et per lo servei de Deu
et per lo profit de la terra: et sobre aço sia
dissimulada la postura
aytant com mes pusca: e digali que be sap que al servei
de Deu et al profit Despanya molt hi ha gran cor et bo et aho
fet aparer: e per lo bon cor et gran que hi ha nol
vol requerre per la postura car be sab que si lo
senyor rey
narmava XX galeas que el naurie
a armar XL mes tan solament daço que hi es necessari
lo prega. – E parria que donada fi als dits affers
et per manera que lo dit rey armas que lo dit en Johan
no degues fer alcuna mencio de un compte de CLXXXVII mille
CCCC morabatins que lo senyor rey nostre ha despeses
en tenir mes galeas al estret a que no era obligat segons la
covinença: e si per ventura sesdevenie que en nengun
cas non volgues armar parria que la dita quantitat li
degues esser demanada. Empero en cas que lo rey de Castella
armas o no parria que feyts los dits afers
lo dit en Johan degues compensar ab les IX mille
liures que lo senyor rey nostre li deu ço
que per lo dit rey de Castella li es degut axi com son
les VIII galeas et lo bescuyt que li fo prestat
al stret e que en tot cas faça son poder que
cobre la carta debitoria de les dites IX mille
lliures no contrestant que per ell sie
deguda alcuna major quantitat per les rahons dessus
dites.
– Item si lo rey de Castella nolie armar Ies
galeas et que li fossen reebudes en compte de un
compte CLXXXVll mille CCCC morabatins parria que
si als no si podie fer ques pogues sostenir car
de guany serie agut. En tot cas del mon faça son
poder en Johan Scriva per totes aquelles vies que pusca
de saber lo rey de Castella si havie sentiment de la armada
del rey del Garb que degues passar daça en la terra
del senyor rey: e parria que en cas que en Johan Scriva
trobas per clares conjectures o per altra manera que lo rey
de Castella
sentis en los dits affers et per
alcuna manera volie trigar lespeegament den
Johan Scriva: que per ivaços correu aço fos
notificat al senyor rey per tal que hi pogues provehir.
– H. cancellarius.