rebost – despensa en castellá.
latín repŏstum = cosa guardada, almassenada.
Per nou panys ab claus que compram a ops d’arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269).
Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16.
Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26.
No crech comanàs… la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202
A casa nostra al rebost li díem la pastera perque la teníem allí:
| pastera, pasteres : un arca de fusta per a la massa del pa (lleute) |