Monchosoft

IX. 

Paraphrasis epistolae, quae in die S. Stephani Protomartyris vernaculo sermone in nonnullis ecclesiis Cataloniae populo legebatur. (V. pág. 96.) 

Ex cod. epist. MS. sec. XIII. in eccl. Ageren. n. 2563. (Ager)

AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE. 

Lectio actuum apostolorum. 

Esta liço que legirem,

dels fayts dels apostols la traurem:

lo dit Sent Luch recomptarem:

de Sent Esteve parlarem. 

In diebus illis.

En aycel temps que Deus fo nat,

e fo de mort resucitat,

e pux al cel sen fo puyat,

Sent Esteve fo lapidat. 

Stephanus autem plenus gratiâ et fortitudine, faciebat prodigia et signa magna in populo. 

Auyats, Seyors, per qual rayso (escuchad, oíd, señores, por cual razón)

lo lapidaren li felo, (feló, los felons; los felones)

car viron que Deus en el fo,

e feu miracles per son do. 

Surrexerunt autem quidam de synagoga, quae appellatur Libertinorum, et Cyrenensium, et Alexandrinorum, et eorum qui erant a Cicilia (sic) et Asia, disputantes cum Stephano. 

En contra el coren e van

li felo libertinian,

e li cruel cecilian,

els altres dalexandria. 

Et non poterant resistere sapientiae, et spiritui, qui loquebatur. 

Lo sant de Deu e la vertut 

los mençonges a coneguts,

los pus savis a renduts muts, 

los pochs els grans a tots vençuts. 

Audientes autem haec, dissecabuntur cordibus suis, et stridebant dentibus in eum. 

Cant an ausida sa rayso,

conegron tots que vencuts son,

dira los inflan los polbon,

les dens cruxen com a leon. 

Cum autem esset Stephanus plenus Spiritu Sancto, intendens in coelum vidit gloriam Dei, et Iesum stantem a dextris virtutis Dei, et ait. 

Lo Sant conec sa volentat,

no vol son cors dome armat;

mas sus el cel a esgardat.

Auyats, Seyors, com a parlat. 

Ecce video coelos apertos, et filium hominis stantem a dextris virtutis Dei. 

Escoltatme, nous sia greu:

la sus lo cel ubert vey eu,

e conec be lo fyl de Deu

que crucifigaren li Judeu. 

Exclamantes autem voce magna, continuerunt aures suas, et impetum fecerunt unanimiter in eum.

Per co que a dit son tots irats

los fals Jueus, e an cridat:

prengamlo, que prou a parlat, 

e gitemlo de la ciutat.

Et eiicientes eum extra civitatem lapidabans.

No si pot mays lerguyl celar:

lo Sant prenen per turmentar,

fors la ciutat lo van gitar,

e pensenlo dapedregar. 

Et testes deposuerunt vestimenta sua secus pedes adolescentis, qui vocabatur Saulus. 

Depuys als peus dun bacalar

pausan los draps per miyls lancar:

Saul lapelonli primer, 

Sent Paul cels qui vingron derer. 

Et lapidabant Stephanum invocantem, et dicentem.

Cant lo Sant viu las pedras venir,

dolces li son, no volch fugir:

per son Seyor sofit martir, 

e comencet axi a dir: 

Domine Ihesu, accipe spiritum meum.

Seyer, ver Deus, qui fist lo mon,

e nos tragist dinfern pregon,

e puys nos dest lo teu sant nom, 

rech mon sperit… a mon.

Positis autem genibus clamavit voce magna, dicens. 

Apres son dit sadenoylet, (se arrodilló; genoll, ginoll, genibus; it. ginocchio)

don a nos exemple donet;

car per sos enemichs preget,

e co que volc el acaptet. 

Domine, ne statuas illis hoc peccatum.

O ver Deus, payre glorios, 

quil fiyl donest a mort per nos, 

est mal quem fan perdonal los, 

no nayen pena ni dolor. 

Et cum hoc dixisset, obdormivit in Domino.

Cant est sermo el ac fenit,

el martiri fo aconplit,

recapta co ques volch ab Deu,

e puyesen al regne seu. 

En lo qual nos dey acoylir 

Jhus. qui volch per nos morir: 

quens acompay ab los seus Sanç  

e tots los fidels xpians. 

Seyors, e dones, tuyt preguem 

Sent Esteve, e reclamem, 

quel nos vuyle recaptar 

les animes puyam salvar. Amen.