Reg.
2252, fol. 106. Agosto de 1409.
Memorial de les coses que
mossen Jacme Roure ha a fer en Sicilia per manament del
senyor rey ab la senyora reina de Sicilia e ab altres.
– Primerament ira a la dita senyora reina e dita per ell a la
dita senyora de part del senyor rey la salutacio acostumada
presentarali la letra de creença que li porta per virtud
de la qual li dira quel dit senyor rey la prega e amonesta que
en aquesta dolorosa visitacio que nostre Senyor Deus ha volgut fer a
ell e a ella vulla haver bona paçiencia e que li placia
conformar lo seu voler ab aquell de nostre Senyor Deus quar semblant
ha fet ell qui no pogra mes perdre que ha perdut e per
no esser ingrat a nostre Senyor Deus ha forçat son trist et
doloros cor a haver paciencia pus a ell ha plagut. – Bernardus
secretarius. – Apres li dira ab la pus dolça expressio de
paraules que pora quel dit senyor rey li ha aytant
cordial amor e major que jamay hagues e que per contemplacio del rey
de Sicilia fill seu e marit della de gloriosa memoria e
per les grans virtuts encara que en ella son no la enten haver ne
tractar daquiavant com a nora mas com a filla propria:
e que per tal que ho veja per obra ell li tramet e vol que ella haja
aquell plen poder de regir e administrar governar e senyorejar
en lo dit regne de Sicilia que havia en vida del dit rey marit seu lo
qual poder que ella ja havia era dupte que no fos extinct
et finit per mort del dit rey: pregantla affectuosament
e amonestant com a pare qui cordialment la ama que en gobernar regir
e administrar lo dit regne et en excercir tots altres actes
virtuoses se vulla saviament e be haver axi com tro ara
ha fet e continuar e perseverar en aquells daqui avant en
manera que la sua fama e bon nom sien augmentats e lo
dit regne li sia obligat.- Bernardus secretarius. – Noresmenys
li dira quel dit senyor li enten a complaure e seguir lo voler de la
dita senyora en lo fet de son estatge e habitacio ço es que
si ella elegira o volra estar en lo dit regne de
Sicilia o en los regnes del dit senyor deça mar a ell plaura
tot ço que ellan volra e que on se vulla que ella stiga
sera axi reina e senyora com dabans. – Bernardus
secretarius. – Encara mes li dira quel dit senyor la prega fort
affectuosament e la encarrega que ab gran diligencia faça donar obra
ab acabament a la guarda e custodia dels castells del dit
regne de Sicilia e specialment daquells que son situats prop la
maritima: e que si per ventura en los dits castells havia per
sospitosos alcuns dels castellans quels ne git en hi
faça metre daltres que sien segurs e leals segons que
per los de son consell trobara esser faedor.- Bernardus
secretarius. – Mes avant li dira que si cas era que per raho
de diverses assignacions fetes a alcunes singulars persones per lo
dit rey de Sicilia mentre vivia nos trobaba presta manera a pagar les
guardes e custodia dels dits castells en aquell cas la dita senyora
reyna prenga a ses mans es plenesca de les assignacions dessus
dites segons que sera ben vist a ella e als de son consell quar per
avant pora reintegrar aquells de quis sera plenida e nols
haura fet tort ne injusticia com aço toch interes del
dit senyor e de tots aquells qui habiten en lo dit regne. – Bernardus
secretarius. – Apres li dira quel senyor rey la prega que appellats
aquells de son consell prenga a ses mans tots los presoners que foren
preses en les galeas dels jenoveses prop la isla
de Sardenya no contrastants qualsevulla
titols de lexes fetes per lo dit rey de Sicilia a qualsevol
persones o per altres qualsevulla titols de donacions o daltres com
lo dit senyor rey vulla de certa sciencia axi esser fet: e que la
dita senyora tenga e faça tenir en son poder los dits presoners
preses
ben ferrats e guardats en manera que no puxen
fugir ne esser dats a rescat o partit algu car
finida la guerra lo dit senyor ne enten reintegrar aquell o
aquells de qui deuen esser los dits presoners. E mana lo dit senyor
al dit mossen Jacme Roure quen tenga aprop la dita senyora tro quel
fet haja bon compliment en lo qual no vol lo dit senyor ques faça
comport alcu. – Bernardus secretarius. – Semblantment dira a la dita
senyora reyna quel senyor rey la prega que en la manera prop dita
vulla usar dels moros que don Jacme de Prades quondam pres en una nau
e que no hi faça algun comport. – Bernardus
secretarius. – Mes li dira quel dit senyor ha delliberat e ha
en ferm proposit de passar fort prestament en la isla de Sardenya per
dar fi deguda a la execucio començada per lo dit rey
de Sicilia contra los sards a nos e a ell rebelles: e finida
la execucio dessus dita passara tantost al regne de Sicilia per
visitar aquell e metrel en bona ordinacio. – Bernardus
secretarius. – Puys dira lo dit mossen Jacme Roure a aquells
qui eran del consell de la dita senyora absent del dit regne lo dit
senyor rey de Sicilia quel dit senyor per la bona informacio que ha
hauda dells e de lur bon consell e industria e per la gran
fiança que en ells ha los ha constituits consell axi com eren
pregant et manantlos per la fe et naturalesa a que li son tenguts que
a la dita senyora servesquen ab aquell mellor cor e diligencia que
solien e segons quel dit senyor confia dells en manera quels sia
tengut a fer gracia o merce. – Bernardus secretarius. – Apres daço
lo dit mossen Jacme Roure ira a les universitats del regne de Sicilia
a les quals porta letres del dit senyor e explicarlus ha per
virtud de la creença a ell comenada que jassia que ell
sia molt afligit en lo seu cor per la inextimable perdua
que ha feta del dit rey son primogenit encara ha en continua
memoria lo dit regne e los bons e leals vasalls que en aquell
habiten e que per consolar aquells et visitar lo dit regne ha empres
de passar en aquell apres que sera estat en Sardenya on enten anar en
breu Deu volent per acabar la
execucio per lo dit rey fill seu
començada: e quel dit senyor los prega els mana e
requer que vullen continuament perseverar axi com de
bons e naturals vassalls se pertany en la bona feeltat
leeltat e naturalesa que han tro ara portada a ell e al dit
rey son primogenit offerintlus gracies e remuneracions en tal
manera que ells ne seran contents: e que si en lo regiment de la
justicia o en altres coses haura deffalliment ell ho reformara
a consell lur: e que vullen haver entretant per senyora e
regidora lur la senyora reyna sa filla axi com la sua persona
e axi com havien abans de la dolorosa mort del dit rey de Sicilia
marit seu.- Bernardus secretarius. – Item dira a les dites
universitats quel senyor rey lus haguera ja trames don
Frederich net seu sino per tal com ell enten esser dins breus
dies en lo dit regne de Sicilia Deu volent segons que dessus
distinctament se conte. – Bernardus secretarius. – Item dira a la
dita senyora reina e a son consell quel dit senyor prega la dita
senyora que encontinent li trameta un berganti o fusta de
rems avisantlo del estament del regne e de totes les
particularitats e circunstancies daquell e de sos
affers. E record al dit mossen Jacme Roure que per aquest berganti
escrisque largament al dit senyor de tot quant haura vist e
sentit e del estament de la dita senyora e en quina forma haura pres
ço que ell li haura portat e dit e de totes altres coses que
avisarlo pora. – Bernardus secretarius. – Mes avant dira al
noble mossen Bernat de Cabrera quel senyor rey ha gran
confiança en ell e quel prega que vulla diligentment entendre en
conservarli aquell regne e treballarhi segons que be ha
acostumat: dientli largament la empresa quel dit senyor ha
feta de passar personalment en Sardenya e puys al dit regne de
Sicilia e quel dit senyor li mana expressament que per res passat ne
present ne que esdevenir puxa no moga questio ne debat
ab alcu quar en alcuna manera nol poria mes desservir e quel dit
senyor no ho pendria pacientment ans loy daria a conexer
en persona e bens: e en semblant manera parlara ab mossen Sancho
Roiç e ab mossen Johan Ferrandez e ab tots altres qui li
sera vist faedor: e manarlus ha de part del dit senyor
ques esforçen en ben servir segons que tro ara han be
acostumat. – Bernardus secretarius. – E mana lo dit senyor que abans
quel dit mossen Jacme diga als dits barons e cavallers
e universitats alcuna de les coses dessus dites parla
primerament de tot ab la dita senyora reyna e ab los de son consell:
e si consellaran que hi faça res mudar afigir o
tolre sia fot tot a ordinacio lur. – REX MARTINUS. – Dominus
rex mandavit michi – Bernardo Medici.