XI.
Mantas vetz sui enqueritz
En cort cossi vers no fatz,
Per qu’ ieu vuelh si’ apelatz,
E sia lurs lo chauzitz,
Chanso o vers aquest chan;
E respon als demandan
Qu’ om non troba ni sap devezio,
Mas sol lo nom, entre vers e chanso.
Qu’ ieu ai motz mascles auzitz
En chansonetas assatz,
E motz femenis pauzatz
En verses bos e grazitz;
E cortz sonetz e cochans
Ai ieu auzit en verses mans,
E chansos ai auzidas ab lonc so,
E ‘ls motz d’ amdos d’ un gran, e ‘l chan d’ un to.
E s’ ieu en sui desmentitz
Qu’ aisso no sia vertatz,
Si per dreg m’ o contraditz;
Ans n’ er sos sabers plus grans
Entr’ els bos, e ‘l mieus mermans,
Si d’ aisso m pot venser segon razo;
Qu’ ieu non ai ges tot lo sen Salamo.
Mi sui alques desviatz
D’ amor, tan n’ estauc marritz!
Qu’ entr’ amairitz et amans
Qu’ enjanan cre l’ us l’ autre far son pro,
E no i guardon temps ni per que ni quo.
Qu’ ieu vi, ans que fo faiditz,
Us cordos, qu’ adreg solatz
N’ issia e ricx covitz;
Per que m par que dur dos tans
Quan renhava domneys ses tracio;
Greu es qui ve com es e sap com fo.
Sitot mi sui dezamatz,
Qu’ ieu no sia enamoratz
De pretz, tan qu’ a me es dans;
Son assemblat en tan bella faisso
Qu’ om no i pot neys pessar meliurazo.
Ai! belh cors cars, gen noiritz,
Adregz e gen faissonatz,
So qu’ ie us vuelh dir devinatz;
Qu’ ieu no sui ges tant arditz
Que us prec que m’ ametz, abans
Vos clam merce merceyans.
Sufretz qu’ ie us am e no us quier autre do,
E ges d’ aquest no m devetz dir de no.
Vas Malespina vai chans
Al pro Guillem qu’ es prezans,
Qu’ elh aprenda de tu los motz e ‘l so,
Qual que s vuelha per vers o per chanso.
Na Beatritz d’ Est, l’ enans
De vos mi platz, que s fai grans;
En vos lauzar s’ en son pres tug li bo,
Per qu’ ieu de vos dauri mon vers chanso.
Aimeri de Peguilain.