Monchosoft

XIII.

Ara farai, no m puesc tener,

Un sirventes en est son gay,

Ab bos motz leus per retener,

Sitot chantar cum sol no m play;

Quar li ric son tan non chalen

Qu’ el pretz ne perdon d’ aquest mon,

Quar cobeytatz los vay vensen,

Don proeza s bayssa e s cofon.

Quar aras no ven a plazer

Joys ni deportz ni pretz veray,

Enans creys malvestatz per ver

E falsetatz contra ver vay,

E paratges pren aunimen

Per vilas coutz on totz be s fon,

Quar tan son ples de mal talen

Que tot bon fag de lor s’ escon.

E qui vol de lor grat aver

Er ses merce ab cor savay,

E fara tot fach per aver

Sol que n’ aya, que pueys n’ er may

Honratz e tengutz per paren,

E sia vengutz no sai don;

Qu’ er non es prezatz hom valen,

Si non a pro de que s’ aon.

Mas us enfans cobra poder

Qu’ es a paratge lums e ray,

Que ses elh no pogra valer

Ans er al bas per tos temps may,

Mas tant a pres gran honramen

De selhs de qui fetz planqua e pon,

Eychanple tal qu’ ab cor temen

Son Frances, quar tan prop li son.

Don prec Ieshu Crist que poder

Li don e qu’ el garde, si ‘l play,

Que clercx no ‘l puescon dan tener

Ab fals prezicx totz ples d’ esglay,

Quar tant es grans lur trichamen

Qu’ el fuecx enfernals plus preon

Ardran, quar volon tant argen

Qu’ hom peccaire fan cast e mon.

A la gleiza falh son saber,

Quar vol los Frances metre lay

On non an dreg per nulh dever,

E gieton cristias a glay

Per lengatge sens cauzimen,

Quar volon lo segle redon;

Pero en camp clercx non aten,

Mas de perdon daran un mon.

Lo coms a laus de tota gen

D’ Astarac, e s’ espenh amon

Son pretz, et a en dar talen,

E flac cor ab luy no s’ apon.

Guillaume Anelier de Toulouse.