10, 11, 12 de septiembre, 1461

10 DE SEPTIEMBRE.

No hubo
sesión, por tener que reunirse los señores Diputados con las nueve
personas, para contestar al señor Rey y a los Embajadores, a quienes
dirigieron la siguiente carta.

Molt magnifichs senyors e de
gran providencia.
Vostra letra havem rebuda e hoyts los
magnifichs mossen Bernat Marti e mossen Pau Eroles de
tot lo que de vostra part nos han volgut dir e explicar
a la qual vos responem que a nosaltres ha molt desplagut la letra
o actes que aqueixa ciutat ha feta en desfavor de micer Antoni
Riquer e creem en ferm sia stada mes passio de alguns
que culpa alguna del dit micer Antoni lo qual en aquest
concell e afers ha stat per larch temps e entrevengut
en moltes coses que per altres li son stades acomanades en les quals
som be informats ses portat e mostrat virtuosament e per ço
e encara per amor e complacencia de vosaltres ab molta
voluntat en lo que porem lo favorirem. E
sia molt magnifichs senyors e de gran providencia la Sancta
Trinitat vostra continua proteccio rescrivintnos ab
confiança lo queus sia plasent. Dada en
Barchinona a X de setembre any Mil quatrecents sexanta hu.
– M. de Monsuar dega de Leyda. – Los diputats del General de
Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
– Als molt magnifichs senyors e de gran providencia los rector
e concell del studi de Leyda.
(La
universidad de Lérida, de 1300; no confundir con la universidad, que
se refiere a toda la población de cualquier ciudad, villa,
pueblo.)

11 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por la misma causa que el día anterior.

12 DE SEPTIEMBRE.

Fueron leídas en Consejo las
cartas que habían redactado las nueve personas comisionadas a este
objeto, y después de ligeras modificaciones, acordóse que fuesen
expedidas.
El mismo día, recibieron los señores Diputados la
carta que sigue.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e
honorables senyors. Si de Ietres e correus vos frequentam
com fem assats nous sia maravella car ne
som axi encarregats e manats e la importancia dels afers quens
appar ho requera. Huy som stats demanats per la
Majestat del Senyor Rey lo qual no sens demostracio de
prou enuig e congoxa nos ha dit a sa Senyoria esser
prou greu que tant sovint nos haja a parlar de coses enujoses
e congoxoses qui mes valria
comunicar nos afers plasents e acceptes pero diu la Excellencia sua
que axi cove pus lo cas ho importa.
Adonchs nos ha significat com la sua Altesa
havia provehit del ofici de veguer de Gerona e de Besolu An
Pere de Sant Dionis lo qual desempatxat ab la
provisio e exequtoria del dit Senyor Rey sen era volgut
anar al Senyor Primogenit per haver exequtoria de sa Senyoria
ço que es greu al dit Senyor Rey car diu no
convenia e ab la dita provisio e exequtories e encara
ab letra closa del dit Senyor Primogenit lo dit
Sant Dionis era anat a
Gerona e presentades ses provisio e executories e donades
fermançes per son regiment los jurats de aquella
ciutat atteses les dites provisions e letres en virtut de
aquelles e attesa la bondat e suficiencia del dit Sent Dionis
eren e son contentes fos admes al dit ofici. Apres empero
havien haguda altra letra closa del dit Senyor Primogenit ab
la qual los es stat manat que nol admetessen si ja nou
havien fet e on fos fet que desistis del regiment del dit ofici.
En
virtut de la qual letra havia e ha cessat la admissio
del dit Sent Dionis segons de aquestes coses apar per
trellat de la letra responsiva als dits jurats
de Gerona tramesa al dit Senyor Primogenit copia de la qual
essent aci tramesa al dit Senyor Rey la sua
Altesa nos ha comunicada e donada. Aquestes coses preten lo
dit Senyor Rey
esser molt prejudicials a la sua
preheminencia e reyal dignitat e procehir directament contra
forma de la capitulacio per la qual es dispost la Majestat reyal
haver provehir dels oficis e que fer tals inhibicions es de
directo
empatxar la potestat e preheminencia sua.
Item preten lo dit Senyor Rey que lo dit Senyor Primogenit
haver feta executoria del dit ofici e altres semblants ques
diu fa es derogar a la dita capitulacio com altri sino
solament la Majestat reyal no ha participi en la dita provisio
e provisions e fer tals exequtories no es sino donar als poblats en
lo Principat messions e despeses. E si per ventura es dit que
en temps del Senyor Rey don Alfonso de gloriosa recordacio se
acostumava
axi fer per altres lochtinents se respon
que si donava tollerança per esser lo dit Senyor
Rey don Alfonso
en parts ultra marines e grantment
distants e la dita capitulacio no hi obstava. Item se diu
que lo dit Senyor Primogenit atorga exequtories
de bulles apostoliques sens ordinacio e manament de la
Majestat reyal de que es prejudicat a la preheminencia e
superioritat del Senyor Rey com a sa Majestat sola
pertanga fer e manar semblans exequtories e no a
lochtinents ne may en temps de lochtinents semblant
cosa fonch attemptada e menys se deuria ara attemptar
attesa la capitulacio predita. liem (item) diu lo
dit Senyor Rey
que lo dit Senyor Primogenit faria
usar de ofici de tresorer hu en Montreal ço que es
contra forma de la dita capitulacio qui dispon que per mitja
del tresorer e oficials del dit Senyor Rey los
emoluments se hagen a reebre. E en moltes altres coses preten
lo dit Senyor Rey que per lo dit Senyor Primogenit es
stat contrafet e de pas en pas se contrata a la dita
capitulacio en gran prejudici e interes de la Majestat sua. E
com aço no sia alre que absorbirli ses
preheminencies e reyal dignitat car dites potestats ensemps
no poden esser en una provincia sino subordenades la una a la
altra ne poden esser dos Reys en hun regne e on aço
se attempta es engendrar cismes e divisions de les quals tots
mals provenen e la Majestat sua no poria fallir
a conservacio e reintregracio de la dignitat e preheminencia sua
e impulsa per tants prejudicis e greuges hauria usar dels remeys
que per dret e justicia li pertanguen desijant mes la
sua Majestat segons diu tranquillitat e repos e la
observacio de la dita concordia. Ha intimades e notificades a
nosaltres en nom vostre e nostre totes aquestes coses axi com a
fet de les altres que ja scrit vos havem pregant la dita Majestat
amonestant e requirint a vosaltres e nosaltres que per tots ensemps
e departidament hi sia attes e fet ço que lo
deute de fidelitat et alias lo jurament prestat per
observacio de la dita concordia a tots ensemps e departidament
streny e obliga de les quals coses per ordinacio e manament del dit
Senyor vos fem la present no sens alguna congoxa nostra pregant lo
poder divinal vos faça consellar e obrar e disponga de totes
coses en axi que succehesquen al seu servici e a la
tranquillitat e repos de la terra. E ab la present vos
trametem copia de la dita letra dels jurats de Gerona.
Ab tant molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables
senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e
ordenau de nosaltres lo queus placia. De Calatayu a
VIIII de setembre any Mil CCCCLXI. – A vostra ordinacio prests los
embaxadors
del Principat de Cathalunya. – Al molt reverend
egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e
concell del General de Cathalunya.

Senyor
molt Excellent.
Per En Pere de Sent Dionis ayr fonch
a nosaltres presentada la provisio del ofici de regent la vegueria de
Gerona e veguer de Besalu ab la exequtoria de la
Majestat del Senyor Rey ab altra executoria de vostra
preexcelsa Senyoria. E mes avant reebem una letra closa de
vostra Senyoria ab la qual era manat a nosaltres no obstant la
requesta feta per mossen Ponç de Cabrera e altres donassem
orde lo dit Pere de Sent Dionis fos admes en lo dit ofici
segons en la dita letra dada en Barçelona a VI del present es
largament contengut. E nosaltres vistes les dites provisions e
letres e vista la nominacio de les fermançes les quals havem per
suficients e idonees e considerat la fermança de dret feta per lo
dit Pere de Sent Dionis en la cort reyal e la oferta feta
mijançant carta publica en presencia de nosaltres de dar
seguretat pau o treua a totes aquelles persones que ordenarem
e attes la suficiencia e bondat del dit Pere de Sent Dionis per la
qual comfiam se haura be en lo dit regiment del dit ofici erem e
som molt contents fos admes en lo dit ofici. Apres ara en la nit
reebem altra letra closa de vostra gran Excellencia ab la qual es
inhibit no sia admes ans si admes era sen desistesca
e per ço ha cessat la admisio del dit Sent Dionis en lo dit
ofici fins aci de totes les quals coses fem notificacio a
vostra serenissima Senyoria la qual man a nosaltres lo
que plasent li sia e la qual nostre Senyor Deu mantinga
per temps prosperament dilatats. Scrita en Gerona a XI de
agost del any Mil CCCCLXI. – Vostres humils besant les mans de vostra
gran Senyoria se recomanen en gracia e merce de aquella los
jurats de Gerona. – Al molt alt e molt excellent senyor lo
Senyor Primogenit.