Monchosoft

10 DE ABRIL.

Habiéndose
presentado, en este día, doña Isabel, esposa del noble don Galceran
de Requesens, con una carta del Rey para los señores Diputados y
Consejo mandaron estos que se leyera, contestando a dicha señora,
que deliberarían acerca del contenido de aquella.
Sigue la
carta.

Als reverent e venerables pares en Christ nobles
magnifichs amats e feels nostres los diputats
vintessetena e altres del Principat de Cathalunya congregats
en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e
venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels
nostres. Sabut havem com en aquests pasats dies de ordinacio
vostra lo noble magnifich e amat conseller nostre mossen
Galceran de Requesens governador o portant veus de governador
general en aqueix nostre Principat de Cathalunya fou pres e
detengut per lo balle de Barchinona en la sua
casa de Molindereig e portat a la dita ciutat e mes en la
preso comuna de aquella on de present es detengut. La causa de la sua
detencio ignoram pero rehonablement de la captio de hun
tan gran e preeminent oficial nostre en lo dit Principat nos
deuria esser stada donada alguna noticia car en
cas que per ell fossen stades fetes algunes coses no degudes sempre
per nos seria stat donat loch que fos
degudament punit e castigat justicia migençant.
Pero ques vulla sia del pasat  deposant
en aquesta part tota rigor e usant de temprança
e mansuetut vos pregam e encarregam axi stretament com podem
que deferint en aquesta part a la honor nostra de qui es stat e es
oficial e per tots bons altres e honests respectes façats
deliurar de la
preso lo dit gobernador e no
permetre que li sia feta vexacio e molestia en la sua
persona e bens car com dit havem si fet o comes haura coses
algunes que mereixquen correccio ab bona voluntat hi entendrem
e donerem orde que la justicia sia feta e ministrada
de ell e de tot altre qui dege eser feta
certificantsvos que altra que en aço fareu lo degut
nos vos ho tendrem a singular servey e complacencia.
Dada en Çaragoça
a XXI dies de març del any Mil CCCCLXI. – Rex Joannes.

El
mismo día, después de comer, volvieron a reunirse los señores
Diputados y Consejo; y como algunos hiciesen la proposición de si
debían mandarse copias de los capítulos enviados al Rey a casi
todos los síndicos de las universidades, que las solicitaban,
acordóse que no se hiciese por entonces, en atención a no haberse
concordado del todo con la señora Reina; sobre cuyo negocio se
emitieron también diversos pareceres relativamente a si se
es-escribiria al Papa, al rey de Francia, al duque de Borgoña
y a otros señores y príncipes cristianos, por vía de consulta,
reconociendo que era bueno informarse en tan árduos asuntos; y como
aprobasen esta idea la mayor parte, comisionóse al obispo de
Elna, para que lo hiciese con toda discreción, acordándose al
propio tiempo que se le enviasen algunas personas bien enteradas de
este negocio, y que si se escribía al rey de Francia, fuese
también con gran modestia y discreción.
Siguen las cartas que
se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis nobles
magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat et cetera.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e de
gran providencia senyors. Lo dia passat arriba aci En
Perello notari per lo qual rebem la resposta per vosaltres
feta a la consulta que per ell vos haviem tramesa fer. De
continent rebuda vostra letra anam parlar ab la
Senyora Reyna
e suplicar sa Altesa juxta la forma que scrit nos
havem. La sua Excellencia dix li plahia entrar en
practica de aquests afers e
que si entenera de continent. Lo dia present la
dita Senyora ha stat retreta ab los de son
consell. Per nosaltres entorn les VI ores apres mig
jorn es stat trames a sa dita Excellencia lo dit
notari per dirli si li fora plasent anasem a la sua Celsitut.
Ha repost que stava entenent en la resposta faedora als
capitols la qual nos sera donada dema Deu volent. Haguda
aquella de continent ne sereu certificats avisantvos
mossenyors som certs que abans que lo dit Perello fos ates aci
ya la dita Senyora per miga del Castella de Emposta
lo qual partint de aqui era primer vengut sabe vostra
delliberacio e axiu sab daltres ques fan en
aqueix consell ço que es cosa carregosa a vosaltres e a
nosaltres e no succehex a la deguda reputacio. Placleus en
quant fer si puscha per obviar a tals coses hi sia be
ates. Ab tant molt reverends egregi nobles magnifichs e de gran
providencia senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua. E
rescriviunos ordenant de nosaltres lo queus placia. De Vilafrancha de
Penedes a VIIII de abril any LXI. – Lo present portador es hom de
casa nostra sens que no ha haver res del port. – A tota vostra
ordinacio prests los embaixadors del Principat de Cathalunya.

Als
molt reverend magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverend e magnifichs e de molt gran providencia mossenyors. Jo
instat per los consols de aquesta vila e encara per quem poria esser
molt rahonable per certes noves que acis comptaven del comdat
de Foix per esserne cert hi he trames hun home qui vuy es
tornat. Compte com lo comte de Foix ha scrit de la cort del
Rey de França ont es
als cavallers e gentils homens del dit comdat ques metesen
a punt e en orde e axi ho feren. Diu mes com lo comte de Foix
continue de demanar licencia al Rey de França
per quatre mesos per venir a veure la comtesa. Fins aquella
hora nos sap que la hages obtenguda es ver se creu la
obtindra. Lo dit comte de Foix ha fet molt reforçar
lo castell de Maseres e ha scrit que li fos feta gran provisio
de fromens e de sivades e axi compte aquest qui es
vengut quen han fet. Diu mes que lo
poble del dit comtat mostre mala contentacio per que la
comtesa atura tant en Navarra e no ve en lo comtat.
Moviment de gent de peu algu no si fara. Altres coses no ha
portades sino que tots los pobles del dit comtat lohen
e bendihen los cathalans dels actes fets en la detencio
e liberacio del Senyor Primogenit. Altres coses no y ha de que
fretur scriure.
Yo he feta fer asi la crida
en lo principi del present mes e fare al vuite die
de les intrades e exides e del segell de sere e
de plom juxta la forma de vostra letra. Rescrichvosne
per que men haveu donat carrech.
E axi mateix be ha
vuit jorns vos trameti per lo macip den
Alegret lo velut morat qui fou retengut a
la bolle dassi qui dien fon furtat
an Gabriel Miro. Daqui fou trames a la taule de
les intrades e exides de aqueixa ciutat fos liurat a vostres
magnificencies. Siau recordants de les guardes qui han trobat
lo frau e altre no hagues ço
que toquaria a ells e manenme vostres grans reverencies lo
que plasent los sie suplicant la divina potencia vos
vulle tenir en la sua guarda. De Perpenya a VIII dies
de abril del any Mil CCCCLXI.
– A vostre ordinacio e
manament prest Gabriel Girau diputat local. 

Als molt reverend
magnifichs e honorables senyors los diputats del General
del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverend e magnifichs mossenyors. Huy he rebuda una vostra
letra del primer de abril en la qual me significau vostra
delliberacio de voler fer restar açi
Mosel vaguer al L. rocins e D. homens de
peu e aço mossenyors voleu que yo inste que sia
mes en
execucio la qual execucio no sta en pus sino
que lo capita sen vaja car ja Mosel veguer es
content fer segons es delliberat. Es ver mossenyors que per triar los
D. homens utils vostra reverencia e honorables magnificencies
volria me responguesseu al que en aquests dies
passats per diverses letres he scrit ço es quines gents
volreu si hi aura spinguardes
ni quants que yo crech no trobareu prou que mudant conestables
yols fare tots romandre axi mateix sils pore
fer certs que acabat lo temps dels dos mesos e XV dies aquests
qui restaran sien soldejats per dos mesos car puix
sien certificats de haver sou los qui restaran no auran
enveja dels qui sen iran. Crech mossenyors
vostra deliberacio sia stada molt bona de metre les coses en
aquest tall mentra aquests capitols de concordia se tracten
lo qual placia Deu vulla conduhir. En lo
licenciar de les gents ses tengut açi
aquest orde que primerament es stat delliberat per lo capita e
consell licenciar tots los capitans de cinquantenes e axi son
stats licenciats mes ses delliberat no licenciar negu
de cavall fins lo temps que avien
a servir sia scorregut e mes ses delliberat que
la gent de peu qui ha pres socorriment dels tres florins no sia
licenciada fins se haja respost de vostra consulta e la gent de peu
qui no ha pres lo dit socorriment de tres que sia licenciada a
coneguda mia fentho en manera secreta e a poch a poch en manera que
los qui resten no agen causa de congoxar e axiu
licencie quant dos quant tres com ab menys brogit puch. Si als del
qui es delliberat vostra reverencia e honorables savieses saben ni
vehen aqui no es culpa ni carrech meu car fas
sens intervencio mia ne sebuda alguna. Es ver
mossenyors que de uns dies en ça
yo crech aureu vist aqui molts qui sen van
licenciats ab letres dreçades
a vostres magnificencies e jat sia que sian molts no
cregau hi perda res lo General car primerament
los qui sen van son homens quis moren his
morien en Fraga de anuig e anavenme quasi
plorant detras quels licencias e avihant a ells cobrava
altri en loch seu que valia tant o mes del qui
sen anava car he cobrar gent destre hi en
tots quants ne mudats sens fallirne hu he hagut
per fermança lo conestable de
la conestablia hon se mudaven e axi de aquestos almenys so
segur que nom fugiran e siu fan ya tinch
qui pagara per ells. Avisantvos mossenyors que alguns de aquests
homens de peu vehent que no he volgut licenciarlos e
altres sabent que altres son partits han mes en fama que yo
prenia sobornacions de licenciarlos vullvosne
mossenyors avisar per que si aqui sen fahia clamor neguna
queus placia la diligentment voler sobre negu quin aja
pagat I diner que per hu jou vull tornar mil e si negu
ha pagat res han pagat al qui restava per servir en loch seu
car de alguns he pres aquest tall que si sis o set qui avien
a servir cinch o sis o set jorns per hom sen volien
partir ates que lo General de servey de sis ni de set
dies no ha negun profit al present yo he guiyat de
multiplicar los dies de tots en aquesta forma que si sis
homens me havien de servir deu jorns he fet que aquests
sis me han dat hun home per LX dies e axi lo General se
avança lo sou de aquell
hom be si la vostra delliberacio ages sabuda en Fragua
quant comensi a stapolar gents per scanbi de
altres yom tinch per dit que aguera agut
axi una XXV de homens que ja stalviarien al
General CCC florins. Segons lo libre del acordament
mossenyors yo trop que alguns tacanys son fugits
e los demes fugiran ans de arribar a Cervera e los
demes ans de exir gayre luny de
Barchinona que solament en la conestablia den Vilalba
he trobat quen fugiren III que no feren sino pendre lo
sou he may los veu pus be los
demes dels fugits son tots de la terra esme vengut lo
pare de hu que volentes me donara hun hom per servir
dos mesos e que li fes perdonar sa falta. Tinch lo
a noves per que mossenyors placieus delliberar si negus volia
reconsiliar e esmenar sa falta com volreu ques
fassa axi mateix si aquests acordaments han de durar es mester
ques faça
qualque despesa per pendre qualque hu dels
fugits e ferne aci castich
car la gent es molt atrevida e si no vehen castich
de algu molts se atreviran a fugir. De quants yo he trobats
menys en lo regoniximent he pres jurament dels
conestables que tota volta que sapien hon son los
denunciaran en vostre consistori en manera que pugen esser
castigats.
Hir tremeti hun moço
meu a Fraga per una camisa que se havia oblidada. Diu quey veu
uns dotze falquones del Rey quey eren ja
arribats nom se de hon se eren exits e molts li
digueren plorant que volgueren que tornasem alli que lo Rey
los menaçava de ferne
grans sentencies per quens avien dat entrada
e crech sien opinions de velles. Feta en Leyde
lo die de Pasque de mati a V de abril. – Placieus
mossenyors ferme trametre lo acordament de la gent de cavall
per jornades. – Quim recoman en gracia e merce de vostra
reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.