Después
de haberse presentado Luis de Vich y habérsele contestado por el
abad de Monserrat en los términos acordados anteriormente, se dio
lectura de varias cartas que se habían recibido y van copiadas a
continuación; y habiéndose luego presentado algunos otros
individuos de los convocados de los tres estamentos, se les dio
cuenta del estado de los negocios, y aprobaron también por
unanimidad todo lo obrado hasta entonces.
Molt reverend
egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Stants dissapte
prop passat ajustats per anar a la Senyora Reyna arriba a VIIII horas
de mati Johan de Sant Per correu ab vostra letra e memorial
dels usatges e constitucions e translats de aquells afrontants en la
fahena del Senyor Princep de que havem hagut gan consolacio majorment
com vehem vostres intencions e delliberacions declarades ab dita
letra esser conformes in omnibus et per omnia (en todo y
por todo) en ço que
nosaltres haviem ja delliberat fet e dit a la Majestat del Senyor Rey
don havem a creure lo Sant Sperit obra en los coratges de tots. Anats
a la Senyora Reyna supplicam la sua Altesa que pus lo Principat no
era stat exaudit per lo Senyor Rey en les supplicacions de
esser liberat lo Senyor Princep o liurat als cathalans
a pena de carceller fos de merce sua suplicas sa Majestat volgues
anar en Leyda ab ella e ab lo Princep e tota la casada e seria
satisfet al interes e lesio dels usatges constitucions e leys
de aqueix Principat mettentli al devant que de alli
porie lo dit Senyor Rey provehir als fets de Castella a tot lo que
plasent li fos e moltes altres coses apropriades a la materia. La sua
Senyoria respos molt graciosament e alegre que ho farie de bona
voluntat e crehie nostres motius esser molt a raho e conformes a
venir a servey del Senyor Rey. Al despres dinar appellats per lo
Senyor Rey hora tarda e manats exir tots los de son consell de la
cambra solament restant ab ell lo senyor archabisbe son fill e
Nanthoni Lombart scriva de nostra embaxada ha dit a nosaltres
haver hagut avis cert que les gents del Rey de Castella son a la
frontera de Arago e Navarra MDCCC de cavall e que ha per clar la
vostra e nostra representacio es causa de aço per quant en Castella
segons altres vegades nos ha dit e ja vos havem scrit ha nova
que tots sos regnes e terres son rebelles havent lo dit
Senyor per article que la dita fama ha covidat e fa
simbell al Rey de Castella en fer lo que fa dientnos
que la nostra aturada aci no fa fruyt algu ans
gran dan e que abans agreuge que no benifique la fahena
del Princep e que pus utilitat no fa la sua Majestat
volguera fos dat orde solament restassem aci
dos o tres de nosaltres e los altres sen tornassen e
axi cessaria la fama qui es causa de moure lo Rey de
Castella. Significant que apres millor se
menegerie la fahena del Princep dient que per lo
moviment del dit Rey de Castella se mostra clarament la
culpa del Princep e la ligança
(alianza; lligar : atar) que diu ha feta ab lo dit Rey
concloent que nostres instancies son a gran deservey a nostre
Senyor Deu e a la sua Altesa e dan a sos regnes
e terres. Per nosaltres es stat satisfet que la fama de sos
vassalls e specialment los cathalans es tant vulgada
(divulgada) per lo univers que nunque de
rebellio se porie haver penser e quant es en
tornarnosne tots o part no esser en nostra facultat supplicant
sa Majestat fos de merce sua nostras instancias e
importunitats no dampnassen en res al Senyor Princep
qui culpa alguna noy te posantli al devant que los fets
de Castella e les comocions dels pobles e tots altres dans e
congoxes qui per causa de aço se speren (no
existe en catalán de laboratorios Pompeyo Fabra “es esperen”,
qué raro) stan en ma sua de esser abolides
e reposades solament volent complaure aqueix Principat de
tornar lo Princep en Cathalunya axi com crehie
la sua clemencia hi fos tenguda per observancia dels dits
usatges constitucions guiatge e altres motius per vosaltres senyors
tramesos qui li son stats comemorats stesament.
E
que are la sua Majestat havia millor opportunitat a
descarrech seu complaure lo Principat que james anant
continuar la cort en Leyda portanthi lo
Princep on sens tota falla conexerien los cathalans
esser prests e disposts a tot lo que sie servey
(poquet cervell o servell teníeu, tos haguere tingut que entrá
lo Rey de Fransa, idiotes, com cuan va entrá un fransés, Borbón o
Bourbon, rey de España, y to se van acabá totes les leys)
e
honor de la sua alta corona e altres moltes paraules qui serien
largues de recitar. Lo dit Senyor respos que per sa fe
la sua voluntat era de anar continuar la dita cort ans
que fos lo moviment de Castella pero que ara per nenguna
via noy hiria ans provehiria a les fronteres mas
que reposat aço la sua intencio es de anarhi e
entendre en tot bo que sia util e bon stament
del Principat pero nunque ha dit quey vulle
portar lo Princep. Axi mateix diu no enten haver contrafet a
usatges ne constitucions e si ho ha vist que sie per son
consell la sua Majestat ho reparara. E dan fi al rahonament
notifica a nosaltres com daqui li son stats tramesos
tres actes de cort dos del Rey En Pere e un del Rey En
Marti per los quals diu pot porrogar daci la
cort e que axi ho enten fer perque en lo temps que
hiria e vendria de Leyda provehira a les
fronteres. Nosaltres havem dit a la sua Altesa quens par hi
obsten capitols de cort e que la sua Majestat fes be veure sis
podie fer. Dixnos que per aço
havia fet ajustar consell ab tot que los
juristes daqueixa ciutat de son consell diu li han
scrit que ho pot be fer. E tornats en nostres posades hun
home del consell del Senyor Rey vench a mi Comte de Prades
dient que ell se dolie molt daquestas fahenas
del Princep majorment si venien a ruptura e que ell havia pensat
dient no haverne res del Senyor Rey que fora bo la sua
Majestat fos supplicada anas en Leyda continuar la cort
e ell veurie sis porie dar orde que lo Senyor Rey
portas lo Princep en Fraga pero que on lo Senyor Rey
continuas la cort fos promes e ofert per los de nosaltres qui
entrevenim en cort que la cort no darie mes poder a
vosaltres mossenyors del que teniu ne insistira pus
sino en la manera que huy se fa per vosaltres e
nosaltres. Per mi dit Comte li fon respos que al meu parer de
portar lo Princep en Fraga non calie parlar car
lo precipuu interes del Principat es com de aquell es stat
tret. E lavors lo dit menejador dix
veurem si poriem fer que fos portat en Aytona o a
Miravet. E jo diguili que ho comunicarie a mos
conembaxadors. Tot aço mossenyors fon reportat
a nosaltres ir que ere digmenge de mati e per
tots concordament fon delliberat que si lo Senyor
Rey volia portar la Senyora Reyna per quant sens
ella no creem res fer e lo Princep en Leyda
on ere stat pres que de aço lo supplicariem molt
humilment e que alli se comensas de menejar lo assossech
e tranquille repos de pare e fill creents fer molt per
dar començament a la
fahena e veniem delliberats jatzia fos
impertinencia e cosa exorbitant com quascu dege en cort
entrar libertament pero per introduhir la materia e
dispondrela en cami de meneig que oferissem los
qui en cort entram tant quant en nosaltres fore de fer que la cort no
donas mes poder ne per ella res fos innovat en lo fet
del Princep stant empero en sa força
e virtut vostra comissio e potestat e consell e nostra embaxada e lo
exercici de aquells e que en aço fos prefigit terme de
VIII o XV dies concloents que si aço venia be al Senyor Rey
nosaltres consultariem vosaltres mossenyors ans de fer res. E
axi fon tot per mi dit Comte reportat al dit menejador lo
qual comunicat ab lo Senyor Rey respos la sua Majestat
seria contenta de anar continuar la cort en Leyda e entrar en
pratica de les dites fahenes pero que la Senyora Reyna
no porie patir daci per quant havie presidir en les
corts ab los LXXII e sens ella per absencia del Senyor
Rey nos poria dar conclusio en los
negocis de la dita cort e que seria content lo dit Senyor Rey portar
lo Princep en Cathalunya sens anomenar loch.
Be creem mossenyors serie o Miravet o Aytona. Fet a
nosaltres report de aço e comunicat stesament delliberam
fos dit al menejedor per res no fluxariem que lo dit
Princep no tornas en Leyda e menys ab nostre assentiment
volriem fos encastellat ans com ho sabessem de
nostre poder ab mija de supplicacions insistiriem en contrari
e que de la Senyora Reyna per lo sguart dessus dit nos
fluxariem jatzia ab enuig com cregam les
sues intervencio e supplicacions poder obrar mes que totes
altres. Reportada nostra intencio al Senyor Rey la sua Altesa nos
ha fet dir que per res no portaria lo Princep en Leyda ne
anomenaria lo loch on lo metrie manant que daci
avant lo meneig cessas e axi la fahena moguda
ses abolida. Vuy mossenyors havem dat carrech
que lo consell del Senyor Rey ses aplegat a casa del
senyor archabisbe de Çaragoça.
Sonhi stats lo dit archabisbe bisbe
de Gerona mestre de Muntesa bisbe de Taraçona
don Pedro Durrea Justicia Darago mossen Johan
Ferrandis de Heredia mossen Berenguer de Bardaxi don
Miguel Gilabert mossen Johan Cerdan micer Luis de
Santangel micer Johan de Gallach e micer Jacme Pau
als quals juxta vostra voluntat notificada ab vostres letres
havem ab copia de paraules sforçades
e juxta la materia pertinents dit de part de aquest Principat lo
quens ha paregut pertinent per incitar e mourelos en
treballar ab la Majestat del Senyor Rey per conduhir tot amor
a tranquille repos entre la sua gran Altesa e lo Senyor
Princep notificantlus que per quant lo Principat de Cathalunya
per servey del dit Senyor Rey e benefici de sos
regnes e terres e per lo interes de les constitucions usatges
e libertats del dit Principat havie molt insistit e insistie
en aço volie fos a ells manifest que segons lur ben obrar en
son cas e loch ho haurie a bona memoria e si lo
contrari era haventho per interes propri no oblidarie la satisfaccio
deguda. Lo dit archabisbe respos que ells de aço comunicarien e
apres nos farien resposta. De totes les dites coses mossenyors
vos havem volguts stesament avisar que tot vos sie
manifest e encara vos certificam com huy depres dinar
es partit lo vicicanciller de manament del Senyor Rey per
prorogar la cort de Leyda. E nosaltres per provehir
al necessari havem dat carrech que mossen Miquel de
Boxadors e mossen Dalmau dez Volo cavallers e micer Vello
sindich de Tortosa qui eren aci per los fets del
dit Princep son partits ab letra nostra de creença
a la cort e ab procures particulars de alguns de nosaltres per
disentir si res hi ere attentat e per avisar vosaltres senyors
e nosaltres del que sera. Per moltes vies se referme lo
moviment del Rey de Castella ab tot nosaltres fermament nou
cregam. Fins aci los deputats nons
han feta resposta. Tot vos sie avis mossenyors. Com nosaltres
bisbe de Vich Francesch de Pinos e Anthoni Riquer fom elegits
embaxadors la cort nos dona tres porters qui
continuament han servit e serveixen ço
es Leonart Codina lo Navarro e En Calbo los
quals per llurs necessitats demanen diners placieus
ferlos algun socorriment qui lus sie
trames aci ab lo primer correu. E ordonen
vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas
lo que plasent lus sie.
Scrita en
Çaragoça
a XII de janer any Mil CCCCLXI. – A tota vostra ordinacio
promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Als
molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables
senyors e de grans reverencies. Diluns prop passat que
comptavem V del present mes de janer rebi una vostra
letra la dada de la qual fonch aqui en
Barchinona a dos del dit mes. Lo efecte principal de aquella
seria que jo fos aqui en la dita ciutat a XII del dit mes hon
molts altres axi matex seran per contractar dels afers
del Senyor Princep e utilitat de la cosa publica. Hont mol
reverend e honorables senyors jo no pux esser per la
indisposicio de ma persona que quatre mesos ha stich
malalt e detengut de greu malaltia segons lo portador
de la present religios de aquest monestir vos informara pus
largament al qual vos suplich doneu fe e creença
en tot lo que de part mia vos dira e haverme per
scusat car si possible fos a mi de molt bona voluntat
hi anara. E no mes per la present molt reverend e honorables
senyors sino que la Sancta Trinitat sia vostra guarda eus
endreça
en los dits afers axi com sab es necessari.
Scrita en Sanctes Creus a VIIII
de janer any LXI. – A ordinacio de vostres reverencies promte
lo abbat de Sanctes Creus.
Al molt honorable e car
frare micer Agosti de la Illa doctor en decrets
canonge e ardiacha de Vallespir en la Seu Delna.
Molt
honorable mossenyer e car frare. Vuy
havem resebuda una letra dels reverent e honorables
diputats del General de Cathalunya dada en Barchinona a
dos del present mes contenent en efecte que com sobre la liberacio
de la persona del Senyor Princep los dits diputats en vigor de
la comissio per la cort qui ladonchs se celebrave
en la ciutat de Leyda a ells feta hagen procehit
segons Deus los ha administrat e fins aci no sie
conseguit lo fi desijat ans hagen
deliberat lo present capitol deure esser demenat
e que volguessem elegir una persona la qual los trametessem
ab suficient potestat per les coses aqui deliberadores
e fahedores sobre la dita liberacio del dit Senyor
Princep la qual persona sie aqui en Barchinona a
XII del dit present mes e que per res fallir ne mancar
en aquesta materia de tanta importancia no volguessem. Per
tant que axi espatxadament no ses trobada en
capitol persona per trametre aqui lo dit capitol vos ha elegit
a esser e entrevenir en totes les dites coses aqui fahedores e
delliberadores tocants e concernents
servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat
e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del
dit Senyor Princep. De la qual potestad apar en poder
den Johan Rotlan notari e secretari del dit capitol.
Axiqueus pregam afectuosament que en nom e veu del dit capitol
vullau entrevenir e aqui donar vostre consentiment e
dissentiment segons conexerets e vostra saviesa e bona
discrecio vos dictara. Dada en Elna a sis del mes de janer
del any de nostre Senyor Mil CCCCLXI.
– Si cas sera que vullau
nis require haver la potestat en forma enviaunos
una copia tal com sera necessari per tant que no hi fall res.
– Lo capitol de la Seu Delna a tota vostra honor
apperellat.
Als molt reverend e magnifichs senyors los
diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors.
Vostra letra dada en Barchinona a X del present mes he
rebuda a la qual vos responch que jo havia pensat attesa la
nova que havem de la venguda del Senyor Rey que per ventura sa
Senyoria no volgues dar algun destorp a la comissio feta per
la cort e actes per virtut de aquella per vostres reverencies
executats e per tant ne havia ja parlat ab
alguns moventho de mi matex incautant e sollicitant
que si tal cas era fossen attents que tal acte nos
fes mostrantlos al ull alguns inconvenients qui seguir
sen podien. E quant he pogut fins aci sentir tots stan
ferms.
E de continent hagui rebuda vostra letra
parli ab los pahers e ab alguns dels XXIIII elegits per
aquesta ciutat per aquesta cause occorrent avisantlos
del dit negoci e als sols pahers per causa mostri la vostra
letra e per tots nemine
discrepante ab molta fermetat e unitat mes
estat respost que no cal dubtar de nenguna alteracio. De mi us
dich que tant so content de vostres bons procehiments
fins aci fets e confiu dels que fareu qui seran ab
ajuda de Deu millors que sempre stare attent en
defensio de les coses per vostres reverencies fetes e de vostra
comissio. Veritat es senyors que per alguns es mogut dupte si la
Majestat Reyal ve axi com se creu posat que no
fasse sino porrogarho si per algun dia continua la cort
si vostra comissio seria finida e aço seria bo que
vostre consell vehes a fi que si finida era e la cort
havia temps que vostra comissio fos iterum confirmada sino
stariam nos axi com fem e del queus fos
vist aqui seria saludable que jo fos aci avisat.
E per
aquesta no fretura mes dir sino que manen les reverencies
vostres tot quant plasent los sia. Scrita en Leyda a
XII de janer de lany Mil CCCCLXI. – Qui en gracia de
vostres gran reverencies humilment me coman Johan Torres
canonge de Vich.
Als honorables convocats de la cort
General de Cathalunya residents en la ciutat de Leyda.
Cert fas jo Francesch Merti notari publich
de la vila del Arbos com dissapte que comtava hom deu
del present mes de janer any present Mil CCCCLXI lo consell
de la universitat de la dita vila del Arbos convocat
consell general axi com es acustumat et cetera
en força de vostra letra
a la dita universitat e prohomens de aquella dirigida sobre la
detencio per la Majestat del Senyor Rey feta en la persona del
Senyor Princep e altres causes segons en la dita vostra letra
la dada de la qual fou en Leyda sots
impressio del segell del reverendissim senyor archabisbe en defecte
de la cort general a III de deembre any Mil CCCCLX es
largament contengut han crehats sindichs
yconomos e procuradors e missatgers specials En
Bernat Ribes mercader e Jacme Gibert jurat lo dit
any Mil CCCCLXI de la universitat de la dita vila e cascun
dells in solidumita quod occupantis condicio et cetera
videlizet ad comparendum nominibus eorum propiis et nomine
tocius universitatis coram vobis dictis honorabilibus convocatis
dicti Generalis in dicta civitate ut alibi fuerit mandatum ad
proponendum dicendum tractandum promittendum et firmandum coram vobis
seu aliis personis electis seu eligendis videbitur super predictis
fore faciendum et cetera et ad audiendum et soltandum queque
in parlamento seu consilio fuerit determinatum et etiam ad audiendum
et soltandum (escoltá, escoltar?) queque in dicto
parlamento seu consilio concordabitur et narrabitur nec non ad dandum
dicendum promittendum tractandum et finiendum ac etiam consenciendum
vobis dictis honorabilibus convocatis auxilium et favorem super
negociis tractandis in dicto parlamento et omnia alia faciendum que
alii sindici universitatum civitatum villarum et
locorum regalium Cathalonie pro predictis apud
dictam civitatem Ilerdensem et alibi facient pro predictis
dictis honorabilibus convocatis et constituentes etiam ad plura alia
et cetera cum potestate substituendi unum vel plures procuratores ad
predicta et cetera prout ni sceda de hiis per me premissa largius
continetur. Et quia propter modicum tempus predicta omnia et alia in
formam publicam non potui redigere et fui requisitus ut in predictis
fides plenaria tam in judicio quam extra impendatur quare ego dictus
notarius pono meum assuetum poni in instrumentis publicis Sig+num.
Al molt honorable mossen e major frare mossen Johan
Comes canonge de Barchinona.
Molt honorable mossen e
car frare. Vuy he rebuda una letra dels reverend
e honorables senyors diputats del General de Cathalunya dada
en Barchinona a dos del present mes contenent en efecte quel
senyor bisbe e jo per ell per raho de la sua absencia degues anar e
esser en Barchinona a XII del dit present mes per entrevenir
en les coses aqui fahedores e deliberadores tocants e
concernents lo servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey
e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la
persona del Senyor Princep. E com lo dit Senyor bisbe no sia en la
terra axi com a tots es manifest e jo per la absencia del dit Senyor
sia detengut de tantes fahenes e de tantes occupacions en tant que a
mi es impossible partirme del bisbat vos prech afectuosament tant
quant puch ni se axi com lo dit Senyor bisbe vos ha per vicari
que en nom seu e de mi per ell vullau entrevenir en les
dites coses e aqui donar vostre consentiment e dissentiment segons
conexereu e les fahenes se requerran oferintme per vos
en totes coses a vos plasents e a mi possibles. E sia
lo Sant Sperit en vostra proteccio. Scrita a Elna a sis
dies de janer any de nostre Senyor Mil CCCCLXI. – Qui a vos
mossen me coman Andreu Alfonselo.