Monchosoft

17 DE ABRIL. 

Presentóse el
Señor Primogénito a los señores Diputados y Consejo, que estaban
reunidos en consistorio, para manifestarles una carta que había
recibido del Rey de Castilla, á mas de una credencial para
cierta persona que no quiso nombrar, el contenido de cuya carta viene
a ser, en resumen, lo que espresa el siguiente estracto
de la misma.

Quod dictus dominus Rex Castelle ha haut gran
plaer de la liberacio de la sua persona. E que haura la voluntat del
dit Rey de Castella a sa guisa segons per obra ha mostrat e ja es
vengut en Aranda e se acosta ença
e de aço stiga en segur axi com de si mateix.
La creença
en efecte havia aço que hoida la liberacio sua lo dit Rey de
Castella hague gran plaer e se oferia al dit Senyor Princep
sencerament e metre per ell persona e bens e tot son stat segons ja
li havia trames a dir per Gonçalo
de Caceres.
Com Pero Vaca es anat per tractar liga la qual
vol lo Senyor Rey Darago per castigar alguns seus rebelles
e que tambe ell li ajudara a castigar los seus de Castella.
E
per seguretat de tot aço ofir paper blanch hi
encara trametra sa muller e fills e si aço no baste ira
en persona ab quatre o cinch milia de cavall.
Pero que tot aço
no contrestant al tramet al dit Senyor Princep que negun
partit pendra ab lo dit Rey son pare e que aço tingue per article de
fe.
Item lo exorte que valentment prosiga son
proposit ab los cathalans e que attene a cobrar lo regne de Navarre que per ço
ell se acosta a Soria per esser prest e a tota sa voluntat.
Item
com per be concloure aquests negocis li par molt necessari se vejen
ensemps e que lo Senyor Princep elegesca lo loch e que loy
faça
asaber que tentost cavalcara ab V o VI cavalls e XX
homens a peu e mes si mes sera mester.
Item que per grans
ofertes que al dit Senyor Princep sien fetes se guart de veure
ab son pare puix coneix lo amarch esser amagat sots
la dolça capa.
Item que te
IIII mil rocins ultra los que son en la frontera
axi que no stiga per fretura de gent de fer lo
que es necessari.
Item que tantost envia a dir al
conestable e comendador Sayavedra lo que vol que facen
car ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del
dit Senyor Primogenit.

Habiéndose reunido otra vez, por la
tarde, los señores Diputados y Consejo, al objeto de hablar de la
referida carta, no se tomó ningún acuerdo respecto de la misma, y
en lo tocante a la conclusión definitiva de los capítulos,
determinóse que la cantidad señalada al infante don Fernando fuese
de doscientas mil libras, y se consignase que no podía pasarse de
esta suma, nombrándose, por fin, una nueva embajada de tres
individuos de cada brazo, los cuales debían agregarse a los otros
embajadores ya enviados, para presentar a la Reina las habilitaciones
hechas en contestación a las que dicha Señora había antes
remitido; después de lo que, prestaron los referidos embajadores el
acostumbrado juramento.
Siguen las cartas que se recibieron o
enviaron en este día.

Als molt reverents egregis
nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e altres
congregats en virtut de la comissio de la cort en Barchinona.
Molt
reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors. La oquesio
de aquesta es per que la Senyora Reyna nos a tremes
fossem a sa Excellencia e com som stats ab ella
nos a dit com la Majestat del Senyor Rey li a
tremes Johanxo manantli que promptament sia a sa
Majestat significantnos que la causa de la cuyta de la Majestat del
dit Senyor es per quant sertament lo Rey de Castella es
Almesan (Almazán) e ve en la frontera e la Majestat del
Senyor Rey deslibera partir de Çaragoça
e tirar la via de la frontera e que per aquesta causa sa Senyoria sta
en molta congoxa e deya a nosaltres prenguera a servey
de continent vos scrivissem per sollicitar que lo mes prest sia
possible la resposta dels capitols sia asi. Per que de
present aguts aquells puixa partir per que nosaltres
vist lo perill de sa partida e los irreparables dans ques seguirien
sa Senyoria partir. E aquestes feynes restar sensa
ultim apuntament nos a peregut ferne
noticia a vostres reverencies axi com es degut les quals nos
manen lo que plasent vos sia. Dada en Vilafrancha dijous a
VIIII ores de nit. – A vostres manaments apparellats. – Abat
de Poblet. – Johan Çabastida.
– Thomas Tequi.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs e
honorables senyors los diputats del General del Principat de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat.
Molt reverends egregi magnifichs e honorables senyors.
Per multiplicades letres vos he scrit me avisasseu de les
coses occorrents per jo ordonar del exercit o alguna part daquell e
aquell ordonat mi pogues partir e jatsia vosaltres no
ignoreu com mon star aci es de mes dich per res
qui a la honor del Principat se sguarda e sapiau cuanta
fretura fas aqui en les fahenes mies segons
amplament informar vos poreu ab lo egregi comte
de Prades gendre meu e axi fos degut deguesseu mes cuytar del que feu
en ferme la resposta veix que fins aci nou haveu
fet. Yo per ço
vos prech prest haja vostra resposta e resposta daci a
divendres primer vinent per tot lo jorn altrament no obstant
qualsevol consultes vos haja fetes dissapte Deus volent de mati jo
lexare lo exercit aquell qui hi sera ni hi restara a
mossen lo veguer de Barchinona segons ab vostres letres a mi
hi a ell haveu scrit e no curare pus sperar ni atendre
segons fins a vuy he fet si la gent sen ira o aturara e
vuy no seria a mi ja poderlos tenir e ab tant senyors molt
reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Trinitat
Sancta sia en guarda vostra. Dada en Leyda a XV de abril any
Mil CCCCLXI. – A vostra honor prest Johan de Cabrera.

Als
molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e
magnifichs senyors. Sentintse com aquests senyors daquesta ciutat
fent un suposit que lo exercit qui aci aturara si
restara per guarda de la ciutat e no per pus
volen que aquell deu esser governat e regit per los pahers e
consell de Leyda e no per mi. Lo que creureu fer nos
pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç
del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de
present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella.
Pero la causa final e principal e per que jo reste aci
es continuar e prosseguir lo proces del so matent com
mils de mi saben vostres reverencie e magnificencies. E
per ço placieus
en aço provehir
e atendre no obstant qualsevol letres los dits pahers
vos scriuen. E si de mi vos plaura res ordonar scriviu e sera
fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta
Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a
XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. Prest al que
ordonareu lo veguer de Barchinona. 

Als molt
reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los
diputats del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt
gran providencia. En dies passats algunes vostres letres he
rebudes ab les quals manaveu a mi per quant haviets
entes a dir alguns fahien o venien contra les delliberacions
fetes en vostre consistori jo men entremetes e vostres
savieses ne certificas e particularment ne
rebudes algunes altres tocants als dits afers sobre les quals
contra Nuguet de Foxa he presa
certa informacio la qual a la saviesa de vosaltres ab altra
mia letra he tramesa sobre les quals letres e contengut en
aquelles he delliberat fer la present ab la qual vostres grans
savieses certifich que contra la crida a instancia e ordinacio
vostra feta e publicada en la present ciutat serien fetes assats
grans novitats dins la ciutat e bisbat de Gerona entre altres
lo jorn de Pascha propassat de mati ans de die
fou donada una gran bastonada al cap den Narcis
Ferran botiguer anantse confessar al peu de la
scala de Predicadors de aquesta ciutat lansantlo per terra
el nefraren greument de que ha passat perill de mort
per la qual cosa vuy jo he feta certa requesta al oficial
ecclesiastich lo qual segons jo som imformat
havent cert vestigi del cas ha comensat inquirir contra alguns quis
dirien esser hi culpables requerint lo que aquells que
trobara culpables a les dites nafres prengue e presos detingue
fins tant vostres savieses ne sien certificades. Mes avant
divenres proppassat ses seguit que dintre
la iglesia de Teranous prop Navata hore
de vespres alguns han degollat e mort mossen Johan Roure
prevere domer de dita sgleya (iglesia más
arriba, sgleya ahora) de que vuy mossen Anthoni Corbera
prevere procurador fiscal del senyor bisbe per quant es fet contra
dita crida e delliberacions de vostre consistori me ha feta
denunciacio migensant carta publica. Altres cassos sich
han fets deshonests de nafres e batiments dins lo bisbat
apres dita crida de que molta gent de paraula me fan
gran querela dient que si per vosaltres o per vostre instancia
non es feta rigorosa axequcio totes vostres
ordinacions seran menyspresades e per no res haudes de les
quals coses totes vostres grans savieses certifich. Encare
mes mossenyors per quant se los diners dels acordats haveu
manat tornar aqui vos plassia rescriurem si los
acordats de aquesta ciutat en lo exercit del General
staran daquiavant acordats o no. Aço dic per
tant com alguns dels dits acordats fins assi se son
alegrats de guiatge en no paguar llurs deutes allegant
se guiats segons la crida feta de les quals coses tots
signatment si los dits acordats restaran guiats o no e
si guiats restaran fins a quant temps les savieses de vosaltres
suplich me vullan rescriure e manar quen
fare. Scrita en Gerona de mon segell segellada a
XIIII de abril lany de la nativivat de nostre Senyor
Mil CCCCLXI. – Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio
e manament apparellat F. Sent-saloni (en dos páginas, con
guión) diputat local de Gerona.

Se enviaron el
mismo día, las siguientes cartas.

Dirigitur domino comiti
capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra
letra de XV del present havem rebuda a la qual vos responem que
segons per altres vos havem scrit nos plau molt vos ne
vingueu de continent si ja no sou partit e haurem plaer fosseu
aci. E no pus sino que la Sancta Trinitat sia en
guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril del
any Mil CCCCLXI. – A. P. abat de Montserrat.- Los diputats
et cetera. – Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino Arnaldo Guillermo Pastor vicario
Barchinone. (Veguer, vaguer, Arnau Guillem Pastor)
Molt
honorable mossen. Per alguns sguards volem que En Johan
Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual era
conestable de XXV homens de peu en lo exercit stant
a Fragua (Fraga) haja la matexa o altra
semblant conestablia mentre lo nombre dels cinch cents
homens restara en aqueixa ciutat. Perque provehim
en totes maneres que la cosa passe juxta la voluntat
nostra e que no y haja falla. Dada en Barchinona
a XVII de abril any Mil CCCCLXI. – A. P. abat de Montserrat. –
Los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.

Al honorable senyer lo veguer de
Camprodon.
Honorable senyer. Com per lo pacifich
stat de aquest Principat siam curosos en les coses que
poden portar pacificacio per tant vos pregam vullau guiar En
Bernart Gironella de Olot e Pere Senten de
parroquia de Moyo per benefici de pau car som avisats
ells han voluntat e basten a pacificar la bandositat que han
ab En Gratacors de parroquia de Tonaya e ab
en Reig de Pampalona. Atteneu empero
que los dessus dits facen lo degut circa
la dita pacificacio a fi que a ma del dit guiatge inconvenient nos
seguesca. Dada en Barchinona a XVII de abril any
Mil CCCCLXI. – A. P. abat de Montserrat. – Los diputats
del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt
magnifich. Vostra letra havem rebuda feta a XV del present mes
a la qual vos responem que la nostra intencio es qne per
alguna via nos sia derogat al proces del somatent
del qual vos sou mester e que lo govern de la gent de aqueix
exercit sia donat a vos segons vos havem scrit e
pero en lo regiment de la dita gent del dit exercit quant
tocas a fer algun acte darmes volem ens par en
tal cas hajau consell de don Felip de mossen Foixa e den
Bernat de Marimon e del paher en cap e de altres si hi haura
queus havem dats en consellers a fi que les coses que
en lo dit cas haurien a fer fossen fetes ab bon consell
e delliberacio. E sia mossen molt magnifich la Sancta
Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril any
Mil CCCCLXI. – A. P abat de Montserrat.
– Los diputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als
molt reverent e magnifichs senyors los embaxadors del
Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt
reverend e magnfichs senyors. A nit per gracia de nostre
Senyor Deu aquest consistori ensemps ab lo consell
de aquesta ciutat concordablament ha feta deliberacio de totes
les coses que han a reportar a la Illustrissima Senyora Reyna
sobre los afers occorrents. Les quals coses Deu volent dema
per certs embaixadors aci elegits e qui aqui seran tramesos
seran referides a vostres reverencia e magnificencies per tant que
per vosaltres e per aquells ensemps a la dita Senyora Reyna
sien per part de aquest Principat explicades. Aço
vos sia avis per ferne paraula a la dita Senyora Reyna.
Tot lo restant sebreu particularment per rellacio
dels dits conembaixadors vostres. E tingueus molt
reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua.
Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. –
A. P. abat de Montserrat. – Los diputats del General e
consell et cetera a vostra honor prests.

Als molt reverend e
magnifichs senyors lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida
cavaller e En Thomas Taqui embaxadors del Principat de Cathalunya.

Molt reverend e magnifichs senyors. Per obtenir lo fi
desigat de aquests afers son stats ordonats e composts
certs replicats a les respostes per la lllustrissima Senyora Reyna
feta als capitols per aquest Principat demanats al Illustrissimo
Senyor Rey per los quals replicats presentar e dar
a la dita Senyora Reyna ensemps ab vosaltres son stats
elegits embaixadors los molt reverends pares en Christ lo
senyor Archebisbe de Terragona lo senyor bisbe de
Barchinona mossen Jofre Serrahi canonge cabiscol e
sindich de Gerona lo egregi comte de Prades
e lo noble vescomte Dilla e de Canet e los magnifichs
mossen Luis Xetanti conseller de aquesta ciutat mestre Marti
Pere
ciutada e sindich de Gerona en Guabriel
Vivet ciuteda e sindich de Vich. Los
quals de les coses que de part nostra tots haveu a dir e explicar a
la dita lllustrissima Senyora Reyna son a ple informats eus
diran e comunicaran. Pregam e encarregamvos donchs molt
stretament los doneu plena fe e creença e tots ensemps
vos hajau en la condicio e maneix de aquests afers
segons en lo memorial e replicats se conte e de tots
comfiam. Dada en Barchinona a XVII de abril any
Mil CCCCLXI. – A. P. abat de Montserrat.
– Los diputats
del General e consell del Principat de Cathalunya a vostra
honor prests.

Dirigitur domine Regine.

Illustrissima e molt excellent Senyora.
Per referir dir e
explicar a la Excellencia vostra la final delliberacio feta per
nosaltres en nom de aquest Principat sobre totes aquelles coses que
son stades vistes sguardar a servici de nostre Senyor Deu e del
lllustrissim Senyor Rey e de vostra Excellencia e benefici
tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest
Principat son a vostra Excellencia per part del dit Principat
tramesos e als reverend e magnifichs lo abat de Poblet mossen
Johan Çabastida cavaller e En
Thomas Taqui los quals ja son ab la Excellencia vostra embaixadors
per lo dit Principat aggregats los
reverendissimos egregi nobles magnifichs e honorables los
archebisbe de Terragona bisbe de Barchinona e mossen
Jofre Serrahi canonge e cabiscol de la seu de Gerona
e sindich del capitol de aquella comte de Prades
vezcomte Dilla e de Canet e Bernart Guimera donzell
mossen Luis Xetanti conseller de Barchinona mestre Marti Pere
ciutada e sindich de la ciutat de Gerona e En
Gabriel Vivet ciutada e sindich de la ciutat de Vich.
Los quals ab los dits altres embaixadors totes
les dites coses a vostra Illustrissima Senyoria explicaran. A la qual
humilment supplicam vos placia donar plena fe e creença per lo
servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e
tranquillitat repos e benifici de aquest
Principat fer en e sobre les dites coses segons la clemencia e
humanitat e virtut de vostra gran Senyoria nosaltres e aquest
Principat speram indubitadament. La Sancta Trinitat
lllustrissima e molt excellent Senyora tinga en sa
proteccio vostra lllustrissima Senyora la qual de nosaltres man
tot ço que de sa merce sia. Scrita en
Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. – De vostra
excellent Senyoria. – Humils vassalls e subdits et cetera. – Los
diputats del General e consell et cetera.

Siguen las
respuestas o modificaciones hechas por la Reina a los capítulos que,
por parte del Principado, le fueron presentados, las quales
entregó dicha Senyora a los mencionados embajadores.

Respostes e modificacions fetes per la Serenissima Senyora
Reyna als capitols qui
li son stats donats lo dijous sant que comptavem dos del
present mes de abril del any Mil CCCCLXI per los
diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e
per part llur per lo venerable e magnifich lo
abat de Poblet mossen Johan Çabastida
e en Thomas Taqui missatgers de aquells. Les quals modificacions e
respostes e cascuna de aquelles fa la dita Senyora per via de
parer com encara non haja consultat ab la Majestat del
dit Senyor Rey. Creu empero e spera en la
clemencia e ajuda de nostre Senyor Deu e en la molta virtut humanitat
e liberalitat de la prefata Majestat que per medi e
intervencio sua e per respecte e supplicacio del dit Principat
la sua Serenitat ab les modificacions e respostes
seguents se conduiria a complaurels en la qual
cosa la dita Senyora Reyna enten a treballar quant li sia
possible.
Al primer capitol respon la dita Senyora per via de
parer que jatzia (jatsia, jat sia) per algunes causes
de les quals la prefata Majestat havia algunes informacions aquella
sia stada moguda a fer la detencio de la persona del
Illustrissimo Princep fill seu e dubtas la liberacio de
aquell demanada per lo dit Principat no fos a dan de
sos regnes e terres si promptament fos stada executada
majorment speiant e havent en voluntat de proposit lo dit
Senyor Rey fer la dita liberacio ensemps ab lo dit
Principat e altres regnes a sa Majestat
subjectes e reposar totes coses a servey de Deu de la sua
Serenitat e benifici e repos de tots los dits regnes
e per la dita occasio hagues algun tant a molestia lo que per
lo dit Principat a soles ab gran instancia li era
demanat e supplicat. Empero vista la singular intencio dels
cathalans e que la causa de llur supplicacio e demanada es
stada per aquell propri desig que la sua Majestat tenia
e de present te ço es
conservacio de la sua prosperitat sperant que axi com fins
avuy ab molt fidelitat e gloriosament tots los
passats en lo dit Principat ho han fet ho faran los
dits cathalans e segons virtuosos e fidelissimos vassalls duen
fer a son Rey e Senyor conservant li la dignitat reyal
la dita posteritat lo honor e reputacio seus a gloria e
honor de nostre Senyor Deu e servey de dit Senyor Rey
repos e benifici dels seus regnes e Principat la dita
Senyora Reyna creu que essent concords de les altres coses lo
dit Senyor haura per fermes e plenariament atorgara e algun
dubte no posara ne comportara que per algun altre
vassall ne subdit seu hi sia mes en totes les coses en
lo dit primer capitol contengudes en la forma e manera que
scrites e posades son e axi ho prometra e otorgara. E
si algun Rey o altre Princep o Senyor a la condicio e
Excellencia sua egual volia significar e lo
contrari sostenir per aquestes coses e altres lo honor e
fidelitat dels dits cathalans concernents sera presta e apparellada
la prefata Majestat la vida lo stat e bens seus exposar e
metra tantes vegades com necessari sera la qual cosa
afirmativament e no per via de parer la dita Senyora Reyna
procurar ofir e spera obtenir. E no resmenys del que
tocara a poder fer a la dita Senyora Reyna per lo honor
e fidelitat dels dits cathalans per la molta obligacio quels
te ofir metrey tots sos bens vida e stat.
Empero per via de parer enten la dita Senyora Reyna que
la dita approvacio de les coses scritas e contengudes en lo

dit primer capitol sien enteses de tot lo que es
stat fet e exequutat per los dits cathalans fins a la
ferma e stipulacio dels dits capitols. E quant se sguarda
en les coses de avenir e ques porien seguir tals e
semblants de aquestes lo que a Deu no placia que al dit
Principat reste en sa força
e valor poder usar de tot ço
e quant los es permes per les constitucions usatges pratiques
costums privilegis e libertats. E per semblant la prefata
Majestat reste en tot son dret e justicia axi com si
res dels dessus dit nos fos seguit e axi mateix lo
dit Principat.
Al segon capitol parlant de don Johan de
Beamont respon la dita Senyora Reyna per via de parer que
creu sera contenta la dita Majestat de condecendre a la
supplicacio dels dits cathalans.
Al terç
capitol que parla de punicio e castich dels
consellers e oficials de la Majestat del Senyor Rey respon la
dita Senyora Reyna per via de parer e diu que de grandissima e
inextimable admiracio es que aquells qui degudament e
pertinent a la sua Serenitat han consellat e exercit son
ofici en loch de premi e remuneracio lo contrari hagen
a reportar ab nota de infamia e ignominia. Ço
es que sien privats de tots los oficis que regeixen
e sien reputats per indignes e inhabils et cetera. E per ço
prega la dita Senyora los dits cathalans hi vullen
pensar e imaginar. Segons de tals e tant fidelissimos vassalls
com ells son la prefata Majestat e la sua Senyoria
indubitadament confian.

Los quals cathalans lo dit Senyor te e vol tenir
per axi acostats e afixos a la sua Serenitat tant com
qualsevol altres. E per ço pensen e encarguen los
dits cathalans e demanen per gracia quant de la dita Majestat
volran puys sien coses al servey seu a la
honor e dignitat sua a benifici de la cosa publica
de sos regnes e terres concernents.
Car sens dubte
algu se stima les obtendran. E considerat lo
dessus dit e que james los predecessors de la
dita Majestat ne aquella no acostumaren de levar oficis
sens demerits e procehint hi proces o pur de bona
equitat fer nos deu e stima la dita Senyora Reyna que
al dit Senyor parria congoixosa cosa haverlosne a
remoure tots segons es demanat pero que creu la dita Senyora que
lo dit Senyor condecendra a una de dues coses. La primera que
als oficials qui han mal regit e exercit sos oficis
demanant devant aquell si voldran fer instancia los sien
fets processos los quals se creu la dita Majestat fara
regorosament e segons atrobaria per sos demerits
aquella oferta e premetra punir e castigar axi en persona com en
privacio de sos oficis si ho merexeran.
E si
aquesta nols plasia la segona es que vullen
nomenar quals oficials volen que sien remoguts pero sens nota
de infamia car per la molta afeccio que la dita Senyora Reyna
porta al dit Principat se treballara es fatigara
en supplicar la prefata Majestat que de alguns los vulla
complaure. En qualsevol manera de les dites dues coses la sua
Serenitat creu provehira dels dits oficis a persones dispostes
e virtuoses segons la condicio qualitat e importancia dels oficis
requerra.
Al quart capitol que comença
item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres et
cetera com no faça
ne sia als sino la prefaccio disponent los
bens que fa la justicia e done disposicio al ques deu fer per
lo benifici de aquella no ha necessari resposta alguna
o satisfaccio.
Al cinquen capitol parlant e disponent del
canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors dels
portants veus de governador en lo Principat de Cathalunya e
comdats del Rossello e de Cerdanya disponent la
primera part del dit capitol que los dits oficials hagen de
esser nats e naturals e vers domiciliats dels dit Principat e
comdals de Rossello e de Cerdanya per via de parer respon la dita
Senyora Reyna que separat mes del que son separats en oficis
monedes e altres coses los regnes de Arago e de
Valencia e lo
dit Principat de Cathalunya no li par
servey de la Majestat del Senyor Rey ne benefici
de la republica de aquells. Car otorgant lo
contengut en lo dit capitol los dits dos regnes no
volran esser de menor condicio del dit Principat e per
semblant ho demanaran e per conseguent la dita Majestat no solament
en aquest Principat perdra aquesta preeminencia mas en los
dits dos regnes. La qual cosa se creu lo dit Senyor
no squivara com clarament se vees esser benefici de la dita
republica per la qual tota vegada postposaria son
interes particular. A la oferta que fou de stipendiar per
ferse mils e pus prest la justicia los
dits oficials exceptat lo assessor del dit governador de
Cerdanya creu la dita Senyora que lo dit Senyor ne sera
content e ho haura per accepte. A la part que comissions de causes
atturar los dits oficials nos puixen et cetera e
per semblant que no puixen acceptar donatius o subornacions
(sobornos) et cetera para la dita
Senyora sia bona e singular ordinacio e creu sera accepta a la
prefata Majestat e en ferles hi passar o condescendre
treballara la dita Senyora Reyna no solament per respecte del
dit Principat al qual no poch desija complaure mas
per benifici de la justicia. Pero creu la sua Serenitat
que per respecte que lo dit stipendi dels salaris dels dits
oficials es a beneplacit de la cort o corts sia extint lo
present capitol tan com lo Principat cessara de pagar
lo stipendi e tota vegada que lo Principat tornara a
pagar aquell lo dit present capitol romanga e ste
en sa força e valor.

Al sisen capitol parlant que la Majestat del Senyor Rey
son primogenit sos loctinents e los dits
portants veus de governador de per si no puixen fer
comissions et cetera respon la dita Senyora Reyna per via
de parer que par molt nova cosa que mes facultat e
preheminencia sia donada ne tanta als dits portants
veus de governador com a la prefata Majestat a son primogenit
e loctinents los quals molt a tard son altres que de la
casa e stirpa reyal. E no resmenys que los
dits canceller vicecanceller e en son cas lo regent la

cancellaria hagen facultat e prerogativa de fer les dites
comissions sens la dita Majestat son primogenit e loctinents
e que aquella e aquells sens los dessus dits no puixen
fer les dites comissions ne alguna per important que sia
en cas coneguessen appassionats los dits oficials que es ver
semblant que ho deurien e porien esser pus tost
que no la dita Majestat e son primogenit los quals si
lo dit capitol primament e a la letra es entes ni a
soles ni acompanyats dels dits canceller vicecanceller e regent no
porien ni deurien fer alguna comissio si lo dit
capitol era atorgat segons jau a la letra
sens alguna interpretacio. E per ço creuria la dita Senyora
Reyna que la prefata Majestat se conduiria atorgar
lo dit capitol exceptat que a la sua Serenitat e a son
primogenit restas libertat en casos de necessitat e que
veessen los dits oficials algunes causes de justicia
appasionats de fer les dites comissions car per gracia de
nostre Senyor Deu son dotats de tanta prudencia e experiencia de
semblants negocis que conexeran axi la suficencia dels
juristes e integritat de aquells com los dits oficials quia
cor Regis in manu Dei est. Pero la dita Senyora Reyna ab
bona voluntat treballara supplicara e persuadira la prefata Majestat
que li placia esser content de atorgarlos lo dit sisen
capitol en cas que suppliquen que la sua Serenitat no puixa
fer comissions ne los altres contenguts en aquells.
Al
seten capitol parlant que los dits conceller
(canceller, canciller) vicecanceller regent la cancellaria e
assessors ans de usar et cetera respon la dita Senyora Reyna
per via de parer que tot lo contengut en lo dit
capitol li par sia just honest e rahonable e que creu
sera accepte a la prefata Majestat el haura per gratissimo
per lo singularissimo zel que te a la justicia.
Al
vuyten capitol parlant sobre la observancia de constitucions
privilegis usos e libertats et cetera per via de parer respon
la dita Senyora Reyna que rahonable e justa cosa li par
que aquelles deuen esser observades. Quant a les altres coses
contengudes en lo dit capitol treballara e supplicara quant li
sia possible ab la Majestat del Senyor Rey que
li placia ferlos gracia de les coses contengudes en aquell.

Al noven capitol parlant que per les coses sobredites o
alguna de aquelles en sdevenidor no sia fet ni engendrat tacitament
ni expressa algun prejudici et cetera respon la dita Senyora per via
de parer que lo dit capitol es just e rahonable e que creu la prefata
Majestat entegrament lo passara sens alguna condicio ni modificacio.

Al deen capitol parlant que les persones que hauran lo
exercici de la justicia sien dotades de sapiencia e
consciencia e que exceptat lo canceller lo qual hage de tenir
prelatura en lo dit Principat sien cathalans naturals e vertaderament
domiciliats en Cathalunya et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer no
contrastant que en lo cinquen capitol hi haja satisfet creu
que la Majestat del Senyor Rey se conduira en cas de provisio
faedora dels oficis de canceller e altres en lo dit capitol compresos
provehir ne a cathalans havents sapiencia e consciencia
pero que les dites provisions no haja de fer per obligacio mas
de sa liberalitat principalment per lo servey de
Deu e benifici de la cosa publica e per complaure al dit Principat. 

Al onzen capitol que parla de la primogenitura e
governacio general respon la dita Senyora que creu e stima la
prefata Majestat concordades totes les altres coses per complaure
condecendre a llur supplicacio sera contenta fer e complir lo
contengut en lo dit onze capitol.
Al dozen capitol de la
loctinencia irrevocable e altres coses en aquell contengudes
respon la dita Senyora per via de parer que no ignora lo dit
Senyor que ço que los
cathalans hagen fet per causa de la liberacio del Illustrissimo
Princep son fill seria stat a bon fi fidelissimament fet pero
sens dupte pendra gran admiracio de una semblant demanda axi
de la loctinencia sobredicta irrevocable com altres coses no
acostumades com no sapia occasio o causes perque car en
la pensa del dit Senyor no hauria alguna sinistra intencio contra
algu del Principat ni per res al mon volria cogitar tal
cosa com fos contra Deu. E de aço poden esser certs los dits
cathalans. Ne creura lo dit Senyor que procurant honor al fill
ultra lo degut sia lunyar causes de dissensions o odis entre pare e
fill. Tota vegada empero la dita Majestat confia que los
cathalans satisfents a la sua innata fidelitat pensaran en
conservar comunament e sens diferencia alguna lo honor axi seu com
del dit lllustrissimo Princep son fill lo qual honor de aquell no
sembla poder esser ben conservada si alguna derogacio o carrech es
fet al honor del pare e jatzia la prefata Majestat no vees
causa de dubte puys en sa fe reyal ell haja per
degudament fet lo que es stat seguit com damunt es dit semblaria al
dit Senyor que a la sua honor compliria e
seria pus decent en lo
cas present no donar la dita loctinencia com la justicia pogues en
altra manera esser administrada ço
es per via de la governacio general eleginthi altres persones
notables per oficials e la sua Serenital per molt complaure al dit
Principat seria contenta aturarse en los altres regnes
e terres e star en aquells fins tant que per los dits cathalans
fos del contrari supplicat. E axi seria satisfet al honor del dit
Senyor e a la bona e egual consideracio del dit Principat e tolta
occasio de parlar e obrar als circunvehins los quals força
moguts per algun mal zel volrien la destruccio de tots. E no solament
del dit
Senyor e Principat mas dels altres regnes e terres la
honor e defensio del qual Senyor e regnes seus no dubta la
Serenitat sua virtuosament faran los dits cathalans com a
fidelissimos e naturals de aquella e de la sua reyal
corona e posteritat de que no sera fet poch servey a nostre
Senyor Deu e a la dita Majestat e perpetua fama e renom en tot lo
universal mon als dits cathalans (exceptuando América, que se
descubre 31 años después). Encara la dita Senyora Reyna per via
de parer diu que per lo amor que te al dit Illustrissimo
Princep son fill e desig de complaure al dit Principat
supplicara lo dit Senyor o traballara que per sa Majestat al dit
Princep sia atorgada semblant loctinencia general del
Principat de Cathalunya que per lo Senyor Rey don Alfonso de
sancta recordacio al dit Senyor fonch atorgada.
Al
XIII capitol parlant dels consellers que sien cathalans respon la
dita Senyora Reyna per via de parer que puys les altres coses
sien concordades creu sera contenta la dita Majestat fer resposta al
dit capitol a tot util e benifici del dit Principat.
Al XIIII
capitol parlant del lllustrissim Infant don Ferrando diu la
dita Senyora per via de parer que creu que la dita Majestat sera
contenta en son cas atorgar lo que atorgara ara al Illustrissimo
Princep son fill e a la dita Senyora Reyna de tal capitol e
supplicacio los resta no poch obligada els ho regracie
ab quanta mes afeccio sab ni pot. Oferintse en son cas e loch no
esserlos ne ingrata mas gratissima quant possible li sera. E quant a
la successio de la corona reyal creu la dita Senyora Reyna lo dit
Senyor Rey sera content puys sie sens prejuhi del dret
del dit Illustrissim Infant e posteritat del dit Senyor Rey en son
cas.
Al XV capitol del heretament fahedor al dit lllustrissim
Infant don Ferrando respon la dita Senyora Reyna que per quant lo dit
donatiu e heretament concerneix la persona del dit lllustrissim
Infant don Ferrando son fill regracia molt lo contengut en lo dit
capitol oferintse prompta a tot benavenir del dit Principat ut supra.

Al setzen capitol que lo dit Illustrissim don Ferrando sia
acomanat als cathalans diu e respon la dita Senyora que al dit Senyor
creu que plauria que confiant de la innata fidelitat e integritat
dels cathalans los acomanara lo dit Illustrissim Infant don Ferrando
fill seu regraciant a aquells la singular afeccio per ells
demostrada. La qual la dita Senyora Reyna ja mes no oblidara
nis delira de la memoria sua.
Al XVII
capitol parlant del que ha sguard a la dita Senyora Reyna respon
aquella regraciant als cathalans la bona voluntat que han e per
efecte mostren a la sua Serenitat de la qual ab les altres coses los
resta obligatissima.
Al XVIII capitol parlant que
no puixa esser procehit contra los de la
posteritat reyal respon la dita Senyora Reyna
per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira a
haver accepte lo dit capitol ofir la dita Senyora Reyna
supplicar lon e treballar que de aço
los ne vulla complaura.

Al XVIIII capitol parlant que al dit lllustrissimo Princep per sa sustentacio
sien donats dotze milia florins cascun any consignats en Sicilia ab
los emoluments del Principat respon la dita Senyora Reyna que li par
justa e decent cosa que aquell dega haver rahonable sustentacio com a
Primogenit e segons les facultats que la prefata Majestat ha. E creu
la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat sera de aquest parer e
opinio e axi hi treballara per amor e contemplacio del dit
lllustrissimo Princep e per complaure als dits cathalans. 

Al XX capitol parlant que la potestat
dels diputats e consell reste et cetera segons en lo dit capitol se
conte respon la dita Senyora que puys les altres coses
sien concordades creu per la prefata Majestat sera provehit a
contentacio del Principat.
Al XXI capitol parlant que si dubtes
alguns occorrien os fahien en los presents capitols la
interpretacio o declaracio de aquells hagen a fer los dits
diputats e consell et cetera respon la dita Senyora Reyna per
via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira que les
interpretacions e declaracions dessus dites se hagen a
determinar segons es acostumat en lo dit Principat quant es
alteracio del seny de alguna constitucio com aço
sia de semblant natura condicio o qualitat.
Al XXII
capitol parlant de don Felip de
Castro Ferrando de Bolea et cetera respon la dita
Senyora per via de parer que creu plaura a la dita Majestat provehir
a la seguretat de les persones e bens de aquells en amplissima forma
de tot lo que hauran fet per lo Principat vel alias havent
sguart a la liberacio o deliurança
de la persona del lllustrissimo Princep. E aço tant
com sera en facultat del dit Senyor Rey salves les libertats
del regne de Arago.
Al XXIII capitol que parla de
les forces e oficis del regne de Navarra que sien
acomanadas e acomanats a persones notables aragonesos
valencians o cathalans et cetera respon la dita Senyora
Reyna que si aço se fahia seria rompre
los seus privilegis e libertats del dit regne de
Navarra que dien que oficis ni castellanies no sien
donades sino a navarros e lo contrari no deu
voler. Lo dit Principat nis creu que apres
informat lo vulla ni lo demane car no
serie rahonable cosa havent aquells tant pugnat e treballat per la
conservacio de les sues libertats volguessen esser
causa de fer rompre les libertats del dit regne de Navarra.
Ne a la dita Majestat no seria honest ni degut per
haverles jurades.
Al XXIIII capitol parlant que com les dites
coses seran per la prefata Majestat atorgades e per lo
Principat acceptades sien en les primeres corts
confirmades et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par
rahonable e creu que com tot sera portat a degut efecte e conclusio
que la prefata Majestat condecendra al contengut en lo dit
capitol.
Al XXV capitol que parla que los presents
capitols no puixen derogar tacitament ni expressa a
qualsevulla privilegis libertats et cetera respon la
dita Senyora Reyna que li par cosa rahonable e justa e
que la prefata Majestat no creu si aturara e que per ella sera
treballat quels ho atorga.
Al XXVI capitol que les
coses ques hauran de fer per los dits diputats e
consell se hajen ha fer per la major part ab
expres consentiment de la ciutat de Barchinona respon la dita
Senyora Reyna que puixs ells ne sien contents
creu no menys ho sera la prefata Majestat en les coses que a sa
Excellencia plaura atorgarlos.
Al XXVII capitol e ultim
que les presents persones dels tres staments ecclesiastich
militar e real se puixen aderir a lo
opinio et cetera respon la dita Senyora Reyna que creu e
presumeix que la prefata Majestat condecendra al ques
demana e suplica per lo dit capitol.

E
jatsia la dita Senyora per la fidelitat e integritat dels dits
cathalans sia obligatissima en procurar tot util
e benefici del dit Principat no resmenys per la singular
voluntat e devocio la qual per lo dit Principat vers la sua
Serenitat e coses sues es demostrada se ofir prontissima
per conduir bon amor pau e concordia entre lo dit Senyor Rey
e Illustrissimo Princep son fill e repos del dit
Principat si necessari sera anar a la Majestat del dit Senyor e
tornar en lo Principat e fer tot ço e quant per
aquell e per la ciutat de Barchinona sera consellat. No
dubtant qualsevol treballs fins a exposar e metrey la vida sua
per tot util repos e benefici del dit Principat e singulars de
aquell.

Siguen las modificaciones o réplicas hechas por los
señores Diputados a las respuestas u observaciones de la Señora
Reina, que anteceden.

Replicant ab humil reverencia
los diputats e consell representants lo Principat de
Cathalunya a les respostes e modificacions per la Serenissima e molt
excellent Senyora la Senyora Reyna fetas als capitols
per tranquilitat repos e benefici del dit Principat presentats a la
sua gran Excellencia en nom e veu de la Majestat del Senyor
Rey per los embaxadors a la dita Illustrissima
Senyora Reyna per los diputats e consell o Principat
tramesos dient molt humilment e afectuosa regraciant a la dita
lllustrissima Senyora la bona afeccio e voluntat que la dita
Senyora mostra haver al repos e benefici del dit Principat e
poblats en aquell e ab molta reverencia los dits
diputats consell e Principat accepten les ofertes per la dita
prudentissima Senyora en la prefacio de dites
modificacions e en altres parts de aquelles fetes e per lo
desig que an e molt voler als dits benefici e repos los
dits diputats e consell quant ab major afeccio e reverencia
poden suppliquen la dita Senyora placia a la sua occulatissima
Senyoria efectualment los desigats repos e benefici
donar juxta la forma dels dits presentats capitols ab
les modificacions seguents les quals poran esser
collocades en son loch pertinent. E per ço
venint a la dita resposta solament en aquells capitols ab les
modificacions seguents les quals poran esser collocades
en son loch pertinent e per ço venint a la dita
resposta solament en aquells capitols que per les modificacions de la
dita Senyora seria vist esser feta alteracio dien lo
seguent.
Primo a la primera modificacio feta al primer
capitol dien los
dits diputats e consell que la salvetat e retencio começant
empero per via de parer et cetera deu esser levada e
aço per tant com salva la real clemencia portarie
prejudici al Principat car lo dit Principat ha per ferm
que en lo cas subseguit e tota vegada que en lo
esdevenidor e seguis consemblant cas lo que a Deu no placia
deu fer lo semblant per satisfer a la fidelitat a la real
corona deguda e atorgar ab la dita retencio serie
vist no consentir que de justicia e deute de fidelitat fos fet perque
suppliquen esser lo dit capitol fermat e atorgat
sens la retencio.
A la resposta feta al terç
capitol per la dita lllustrissima Senyora Reyna repliquen los
dits diputats e consell que salva la reverencia predita com lo
dit capitol haje dues parts la una la remocio
dels oficials segons en dit capitol se conte la altra
lo castich demanat dels mals consellants et cetera serie vist
la primera part del dit capitol parlant de la remocio et
cetera per repos e benefici del dit Principat deure esser atorgat
per gracia per la real
Majestat sens nota de imfamia dels remoguts o privats.
La segona part com sie cosa demanada per justicia serie vist
la Majestat real deure la simpliciter atorgar e axi ho
demanen e supliquen.
A la resposta feta al quint capitol
repliquen los dits diputats e consell ab la dita
reverencia e humilitat parlant que lo dit capitol se deu
simpliciter atorgar sens alguna modificacio.
Empero habiliten los dits diputats e consell per quant los
es vist esser axi necessari per benefici de la justicia que los
mencionats oficials hajen per benefici de la justicia lo
salari axi en Cathalunya com fora seguint la cort del Senyor
Rey e que sia remoguda la clausula qui ho
prohibeix. Quant al que es dit per la dita Senyora Reyna
del beneplacit es vist esser de molta equitat e son contents los
dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora es
posat.
A la resposta del sisen capitol dien los
dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora que
salva la real clemencia es vist lo dit capitol deure
esser simplament e sens modificacio atorgar per tant com lo
portant veus de governador no haura potestat de per si mas
ab consell del assessor seu fer dites comissions.
Item que
a les altres coses es vist esser pro satisfet per lo
repos e benefici del dit Principat majorment que los dits
oficials tot quant fan es en nom e persona de la Majestat real e
totes hores e quant al Senyor Rey plau confereixen ab
la sua Majestat.
A la resposta del vuyten capitol
dien los dits diputats e consell que lo dit
capitol per bons e deguts respectes deu esser atorgat e veran
contents los dits diputats e consell per servey de la
Majestat real que sia modificat que ans de esser
hagut per privat lo tal oficial contrafahent sia
denunciat al Senyor Rey o a son loctinent. E si
dins trenta dies apres la dita denunciacio no sera reparat lo
contrafet als dits usatges e constitucions com en dit capitol se
conte e remogut lo dit contrafahent de son
ofici de la qual reparacio o remocio hage a esser feta fe
als dits diputats e consell en tal cas sia provehit a la dita
publicacio e altres coses juxta la serie del dit capitol.
A
la resposta feta al dehen capitol dien los dits
diputats e consell que per deguts respectes granment concernents lo
repos del dit Principat es vist la Majestat del Senyor Rey
deure otorgar simplament e sens modificacio lo
dit capitol.
A la reposta feta al dotzen capitol dien
los dits diputats e consell que lo dit capitol juxta la
sua serie e tenor deu esser simplament e sens
modificacio alguna atorgat com les consideracions en lo
dit capitol apposades sien molt rahonables e a laor de Deu e
gran servey de la Majestat real e conservacio de la
real posteritat e remocio de tots sinistres e
inconvenients qui poguessen accorrer e a prohibicio de
qualsevol no delante lo servey de la dita Majestat real
lo qual los cathalans per lur innata fidelitat
molt zelen. E no permetrien per lurs forces e poder que
algu quisvulle fos entengues en fer deservey a
la dita Majestat e posteritat concernents sues ans
exposarien per aquestes coses e altres lo dit servey e
conservacio de la dita real posteritat concernents lurs
vides e fills e bens per satisfaccio de la dita innata fidelitat a la
dita real corona deguda.
A la resposta feta al quatorzen
capitol dien los dits diputats e consell que son
contents de la resposta feta per la dita Senyora Reyna e de la
modificacio per la dita Senyora opposada.
A la resposta al XXI
capitol feta dien los dits diputats e consell que com
la intencio dels dits diputats e consell sia stada es e
sera a tot servey de la Majestat real e de la Senyora
Reyna e conservacio de la posteritat real e repos gran
del dit Principat es vist lo dit
capitol deure esser
simplament e sens modificacio atorgat.
A la resposta
feta al XXII capitol parlant de don Johan Dixar e altres dien
los dits diputats e consell quels seria vist
salva la real clemencia lo dit capitol poder star o
almenys per lunyar no sia contra les libertats
del regne que sia modificat que la Majestat del Senyor
Rey en les dites causes en lo dit capitol contengudes
no puixa ni dega pronunciar sino ab e de
consell de les persones per la dita Senyora Reyna e per lo dit
Senyor Primogenit concordablament elegidores.
A la resposta feta
al XXIII capitol parlant dels oficials e forces de Navarra dien
los dits diputats e consell que per quant son informats que
ara los dits oficis castellanies (castlán
: catalán : chatelain) o forces o molts dels
son en poder de castellans e gascons serie vist molt
rahonable que sie consentit lo dit capitol com sta com
sie a repos e benefici del dit regne.
(Eso, quitar a
castellanos y gascones del reino de Navarra para poner catalanes,
porque ellos lo valen.)
E volent lo dit Principat per
obra comprovar la contumacia de la devocio que han e afeccio a la
Majestat del Senyor Rey e augment de la sua real
posteritat responent a la satisfaccio del capitol concernent lo
heretatge del Illustre Infant don Ferrando e donant
complament al dit capitol en aquella part que vacua
era restada e paper blanc de la oferta e donatiu gracios e fan
oferta los dits diputats e consell que haguda ferma compliment
e afecte a les coses contengudes en los dits capitols seran contents
esser donats dels bens e pecunies del a ops e efecte
del heretatge contengut en lo dit capitol docentes
milia lliures Barchinonenses ço
es CC.M. lliures Barchinonenses distribuidores en e juxta la
forma del dit capitol e no en altra manera. E la Illustrissima
Senyora Reyna en senyal de la gran afeccio que lo dit
Principat a la sua Altesa porta frustrada per la sua
intercesio e bona obra no restara de algun servici.

Mandaron los señores Diputados, el
mismo día, escribir la siguiente carta.

Al molt reverend
pare en Christ lo bisbe de Elna.
Molt reverend senyor. Rebuda
havem una letra de vostra reverend paternitat dada en Çaragoça
a XI del present mes ensemps ab hun breu plombat del
Sant Pare. La continencia del es no poch aliena a la
intencio de la qual demostracio feta havia la sua Santitat e encara
no concorda a la veritat dels fets e rectissima justa e deguda
intencio de aquest Principat qui lo deute ha retut al honor de la
real corona a gran laor de Deus Omnipotent servey e repos de la
persona de la Majestat del Senyor Rey. Som certs tal altercacio en la
Santitat del dit Sant Pare si en la sua pensa recayguda es prove a
causa de informacions alienes a veritat fetes a la sua
Santitat per mossen Francisco Ferrer en nom de la Majestat del
dit Senyor e com a procurador seu lo qual molt presumptuosament e
viciosa de aquest Principat publicament e privada e en presencia del
dit Sant Pare ha parlat. No volem creure la Majestat del dit Senyor
tals coses ordonar com sien granment desservey seu fins aci
james en Roma o altra part fora lo real domini
scrit o informacio feta no havem de les coses que occorregut han en
aquest Principat. Pero si tant seran los cathalans incitats e
forçats com lo dit Ferrer
procura convendralos lur glorios nom que
eternament posseeixen excusar e encare al dit Francisco Ferrer
publicador de indegudes coses tal correccio procurar que altres no se
atrevesquen de aquest Principat ab tanta insolencia
parlar. (Saben amenazar mucho de palabra pero después en el
ejército catalán se mueren de hambre y roban para comer, como hemos
visto en textos anteriores).

Al sant Pare quant temps sera
farem resposta de veritat Deus Omnipotent qui scrutador es dels
coratges nostres proposits e voluntat clarament sab e veu ab quanta
temor sua e obediencia rectament e justa havem nostres animos
dirigits al degut ab molt amor e reverencia a la Majestat del Senyor
Rey e al seu honor e james per nosaltres restara lo repos e
tranquillitat de la sua real persona e de tots los regnes e terres
subdits a la corona real. E per molt aço manifestar e per obres
efectualment nostre desig e proposit mostrar havem tramesa embaixada
solemne a la Illustrissima Senyora Reyna ab nostra clara final e
deguda intencio la qual no dubtam sera aqui no occulta con los
fundaments justissims causes e rahons de nostres capitols e
peticions per ventura no se publicassen e per ço
fos alguna cosa vista algun tant dificil sia certa vostra
reverend paternitat que les causes e rahons de aquella facilima
la fan e no hi ha cosa alguna qui fundament no haja de
grandissima causa per al benefici e repos de aquest Principat e
servey de la Majestat del Senyor Rey. E si dificultat tal en alguna
cosa sera que per ço rompiment sen vulla procurar som certs sera mes
color e occasio de pendre lo rompiment que no intencio recta a les
coses e tal com nos scriu vostra reverend senyoria la qual sia certa
que a nosaltres no son ocults los tractats quis solliciten e se
procuren a instancia de males persones e qui mal consellen. Pero no
som nosaltres tant destituhits de virtut e potencia que ab la ajuda
de Deu dubtem defendrens de quant fer se puixa e
ofendre encara qui tals coses procura. Tota vegada empero volem abans
procurar ab be los mals consells e tractats vencre e ab bons
migans honor e repos procurar a la Majestat real e benefici e

tranquillitat a nosaltres. La intervencio de la apostolica
auctoritat e persona de vostre reverend paternitat a nosaltres
no poria esser sino de molt plaer pere demanar no laus
cove ne aquella intercar.
Vostre reverend senyoria sab que li es per lo sant Pare comes
faça ço
que li placia e sia pertinent. Havem sebut reverend
senyor vostres reverend paternitat com havent de potestat del sant
Pare haver convocats los prelats e clero pera Leyda a
donar orde en exaccio faedora del clero de que som en
no poqua admiracio constituhits com attes lo stat de aquesta
patria no seria cosa poch perillosa remoure de aquesta plaça
los prelats e clero qui hi son consellen e dirigeixen la patria a la
qual son per naturalesa tenguts e assisteixen a la defensio de
aquella e lo apartament dells poria molt perill
a la patria portar. (Como sabéis, Luisico Companys, el malas compañías, no pensaba lo mismo que hemos leído aquí arriba.
Y así de bien le fue en Monte Judaico, donde este asesino de catalanes está sepultado en un mausoleo, para que lo vayan a visitar
algunos, como se hacía con Francisco Franco en el valle de los caídos.)

E per semblant pot qualsevol considerar quant
inconvenient poria a la patria portar donar loch
a tals exaccions com son procurades com les semblants de
elles qui tant hi son stades frequentades hajen exmanida
submersa e destroida aquesta patria. Per que
pregam vostre reverend paternitat li placia totes aquestes
coses ben considerar e en altre forma de la començada
ordonar los fets al repos e benefici de la terra car sino era
fet convendria a nosaltres consellar a la indempnitat de aquest
Principat e provehir degudament al tranquill stat e repos de
aquell. E si plauran algunes coses a vostre reverend paternitat
nos oferim promptes als beneplacits e honor de aquella. Dada
en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. – A. P. abat de
Montserrat. – Los diputats e consell del Principat de Cathalunya en
virtut de la comissio de la cort a vostra honor promptes.