18 DE SEPTIEMBRE.
Sucedió en
la sesión de este día lo mismo que en la reunión del anterior,
pues si bien continuaron conferenciando, nada pudieron resolver.
En
la misma se dio cuenta de la siguiente carta que acababan de recibir
del Señor Rey.
Als venerables magnifichs amats e feels
nostres los diputats del Principat de Cathalunya.
Lo
Rey.
Venerable magnifichs amats e feels nostres.
Gran causa de admiracio nos donen les coses se fan en
prejudici derogacio e lesio de la concordia feta e fermada entre nos
e lo lllustrissimo Princep don Carles fill primogenit e
loctinent nostre general en aqueix Principat e lo mateix Principat la
qual segons vos han mostrat experiencia en les coses occorrents nos
havem observada e havem a cor observar inviolablament per la
bona voluntat e gran amor que havem al dit Principat e al bo e
tranquille stat de aquell. E com entre les altres coses nos axi com
podem per nostra preheminencia et alias hajam provehit del ofici de
regent la vegueria de Gerona e de Besalu lo amat e feel nostre
En Pere de Sant Dionis donzell e per ell sia stada donada
idonea seguretat segons vol la constitucio de Cathalunya de la qual
seguretat es contenta la dita ciutat de Gerona empero aço no obstant
per lo dit nostre loctinent ab ses letres e manaments es stat fet que
lo dit Pere de Sent Dionis jatsia habil idoneu e suficient no es stat
admes al dit ofici don manifestament se segueix prejudici lesio
derogacio e contravencio a la dita concordia per la qual al dit
nostre loctinent es prohibit provehir e entrametres dels oficis de
Cathalunya de ques fa lo contrari puix axi ab pratiques exquisides se
dona orde nostres provisions sien ineficaces mes anant vosaltres
no ignorau quant congoxoses paraules e comunicacions son stades dites
e fetes per lo dit loctinent presents vosaltres deputats e los
consellers de Barchinona a nostre embaxador e prothonotari Nanthoni
Nogueres e podeu pensar e veure quant aço es contra la dita
concordia e capitulacio havem vos ho volgut repetir pregant vos e
encarregant per lo interes del dit Principat e per lo carrech que
teniu vullau fer la instancia e provisions necessaries e opportunes a
fi que la dita concordia sia observada. E per aquestes vies nos done
loch a res que sia derogatori o prejudicial a nostra preheminencia
car nou porieu axi com no devem tollerar. Creem per vosaltres hi sera
fet lo degut per correspondre a nostra bona voluntat e amor vers
vosaltres e lo dit Principat e per satisfer al deute de la innata
fidelitat e naturalesa que tenguts nos sots. Dada en
Calatayut a deu de septembre del any Mil CCCCLXI. – Rex
Johannes.
En este día los señores Diputados mandaron
expedir las siguientes cartas.
Als molt reverends egregi
nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del
Principat de Cathalunya. Molt reverends egregi nobles magnifichs e
honorables mossenyors. Sots data de aquesta e ab lo present plech
responem a vostra letra de VIIII del present segons alli veureu e per
quant vos es dada facultat legiau e legir façau
nostra resposta al Senyor Rey si a la sua Majestat
plasent sera. Ab aquesta vos pregam e encautam copia alguna
non sia liurada. E perque la dita vila de
Perpenya se congoxa grantment de no haver oficials specialment
jutges de taula havem deliberat la Excellencia del dit Senyor Rey sia
per vosaltres supplicada per merce sua hi vulla provehir com sia molt
necessari. E sia molt reverends egregis nobles magnifichs e
honorables mossenyors la Sancta Trinitat custodia vostra. Scrita en
Barchinona a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXl. – M. de Monsuar
dega de Leyda. – Los diputats del General de Cathalunya e
consell representants lo Principat de Cathalunya apparellats a
vostra honor.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs e
honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors.
Nons es maravella com sia fer lo degut e ço que de vostres
reverencies nobleses magnifiques e honorables savieses se confia
avisarnos sovint e per correus de les coses queus occorren
necessaries e per ço comendant vos de aquelles rosponem a
vostra letra de Vllll a XII del present mes rebuda. Al feyt de
Pere de Santdionis provehit per la Majestat del Senyor Rey del
ofici de veguer en Gerona del qual en lo primer loch de
vostra letra si fa mencio jatsia de aquesta
materia vos hajam respost ab nostra ultima letra empero
donant nos major causa aquest vostre scriure e lo
translat de la letra queus havem trames feta per los jurats
de Gerona al Senyor Primogenit havem investigat e trobat la cosa
passar com se segueix es assaber que lo Senyor
Primogenit feu exequtoria al dit Santdionis e una letra closa
manant als dits jurats quel admetessen en lo dit
ofici no obstant la opposicio e requesta dalguns cavallers e
gentils homens feta davant los dits jurats don a
supplicacio dels dits opposants pretenents la admissio del dit
Santdionis esser contra constitucions e leys del Principat la
cosa fou introduhida en la audiencia e per lo vicecanceller
fou manada certa provisio de justicia. E per quant de aço
penjava plet lo dit Senyor Primogenit
supplicat feu la
letra closa en la predita copia mencionada a efecte que per lo primer
manament seu lorde de justicia no se alteras o perturbas.
Aquesta provisio mossenyors de molta intelligencia creem no esser
contra la capitulacio ans molt justa e conforma a leys
divines e humanes e assenyaladament de aquest Principat en lo qual
com saben vostres reverencies e magnificencies les coses de justicia
sots degut orde stan compostes e gobernades. No creem
fer exequtories lo dit Senyor Primogenit als oficials creats per la
Majestat del Senyor Rey sia derogat o contrafet a dita
capitulacio ab tota humil e subjecta reverencia de la sua gran Altesa
parlant ans es servar aquella e oyr la voluntat
e manaments del Senyor Rey pare Rey e Senyor seu e
nostre lo que es molt conferent e necessari en aquesta
part a la observacio de la dita capitulacio e la tollerancia
allegada en lo temps del Senyor Rey don Alfonso
de inmortal recordacio de les exequtories que fahia la Senyora
Reyna muller e loctinent sua general per
esser la Majestat reyal en parts altramarines no sembla
suficient raho repetida era derogar al honor e dignitat
real tal derogacio nos causaria en esser luny o
prop la Majestat reyal nes tolleraria e per
clara evidencia de aço lo dit Senyor Rey de eterna
memoria ab pragmatica ordena que provisions
o gracies de
la sua Altesa emanades tocants lo reyal patrimoni no
fossen obtemperades sino ab exequtoria del conservador
del dit patrimoni lo qual sempre stava en cort e
present ab lo dit Senyor Rey. Sia donchs merce
del Senyor Rey tant en les dites coses quant al ques diria
atorgar lo dit Senyor Primogenit exequtories de butles
apostoliques e de pas en pas contraferse a dita
capitulacio lo que star en esser ignoram vulla pensar quant
gran potestat per sa merce benignitat e liberalitat la
sua Excellencia ha atribuida al dit Senyor Primogenit sia
de sa merce vulla recogitar la sua gran
Altesa quals motius e causes mogueren los catalans a supplicar
e qui han induida la Majestat sua en atorgar tan
copiosa e amplissima irrevocable lochtinencia e altres coses sia
de sa merce vulla creure la sua Altesa nosaltres
e aquest Principat sempre star attents a la conservacio de la
dita capitulacio e deliberar no assentir a violacio de aquella
com sia composta e fermada a laor de nostre Senyor Deu servey
de la sua Reyal Majestat e de la lllustrissima Senyora
Reyna lllustre Primogenit e Illustres infants
don Ferrando e altres fills lurs e tranquillitat
e repos dels regnes e terres al dit Senyor Rey subdits e
precipuament de aquest Principat vulla per merce sua
continuar la exuberancia de
gracies e paterna benediccio e amor en lo fill vulla
per merce sua per ferm haver nosaltres sempre esser promptes
juxta lo possible sien conservades per lo
fill obediencia e reverencia degudes al Senyor Rey pare seu.
En lo qual ab veritat molta
disposicio e voluntat de fer lo degut havem conegudes e conexem
si donchs lo a que tant aquest Principat ha treballat e attes
e treballa e atten continuament produeix lo fruyt desijat
ço es amor e benediccio del pare en lo fill e
reverencia e obediencia del fill al pare e la dita capitulacio a
tants bons respectes e fins feta es be custodita e servada
per la qual al seny literal com es disposat en cosa es dada
clara ley orde e forma a cascuns no recaura en
pensament lo dit Senyor de voler esser absorbides les sues
preheminencia e dignitat reyal ne de esser dues potestats en una
provincia sino subordenades axi clarament son juxta forma
de la dita capitulacio e seran sublevades les congoxes e
molestias que a la sua Altesa e al dit Primogenit no
sens compuncio de gran dolor nostra son procurades per reports
e informacions sinistres e viura la sua reyal
persona e lo dit lllustre Primogenit en molt repos e gloria e a salut
de les animes ab gran quietud de sperit governaran los pobles
qui acomanats los son lo que aquest Principat infundament
afecta no solament per la obligacio de dita capitulacio mas
encara per lo deute de lur innata e intacta fidelitat a
conservacio de les quals nunqua entenem fallir en manera
alguna axi com han be acostumat havem empero a molta gracia al dit
Senyor Rey les commemoracions per sa Excellencia segons dien fetes a
vosaltres de attendre a la observancia de la dita capitulacio la qual
per nosaltres no es stada en res violada ne sabem lo dit Primogenit
haja contrafet a aquella. E axi placia a la Majestat reyal en la
observacio de aquella entena segons aquest Principat desija
com sia vist fins açi no hi sia stat prou attes
salva reverencia de la sua Excellencia tant per no haver
provehit de oficials necessaris al exercici de la prefata
lochtinencia com per certa provisio de sa Altesa emanada apres
de la ferma de dita capitulacio devallant de la altercacio de la
castellania de Castellvi de Rosanes com encara per altres
coses que aci exprimir no curam lo que fermament
creem es pervengut e prove a sugestio e induccio de males
persones e de mals consells com la sua virtuosa
Senyoria som certs e creem alre que lo degut e
pertinent al seu reyal nom. Lo quens scriviu den
Montreyal mossenyors passa axi per quant Nandreu Catala
per esser no natural de aquest Principat no pot exercir ofici
de lochtinent de tresorer e la Altesa del Senyor Rey
jatsia sia de aquest e altres oficis com saben vostres
reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses tant
suplicada no ha provehit de tresorer ne lochtinent lo ofici de
thesoreria en aquest Principat se governa sots aquest
orde ço es que en les composicions entrevenen los viceregent la
advocacio fiscal jutge del proces scriva e procuradors fiscals. E lo
dit Montreal qui per lo dit Senyor Primogenit a XIII de juny any
Mil CCCCLX fou provehit de lochtinent de tresorer seu reeb
les pecunies e proveniments de dites composicions com a nuu
ministre o receptor e no com a lochtinent de tresorer com revera
no ho sia ne puixa esser sino ab provisio
del Senyor Rey de les quals pecunies fa lo que es manat
per lo dit Senyor Primogenit. Veritat es pero que lo dit
Montreal no fa vidit algu en letres e provisions ne altres
coses ans aquell vidit fa en Barthomeu Scaler de
ofici de tresoreria qui es pus antich en lo dit ofici
segons es de stil e pratica per absencia dels tresorer e lochtinent.
Pregam e encarregam vos mossenyors molt reverents egregi nobles
magnifichs e honorables les coses dessus dites de part de
aquest Principat humilment e devota per vosaltres sien
referides a la Majestat del Senyor Rey e si la sua
Altesa oyr aquella volra ab la present es
atorgada facultat e licencia sia legida una e moltes
vegades davant lo seu conspecte rescrivint nos
de la sua resposta e de tot lo succes. E tingaus
la Sancta Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona
a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. – M. de Monsuar
dega de
Leyda. – Los diputats e conçell
etc. apparellats a vostra honor.
Reunidos otra vez per
la tarde los señores Diputados y oidores de cuentas, tomaron
diversas deliberaciones, entre otras la de que se enviase la
respuesta escrita en vista de la carta de los embajadores, con fecha
de este día, en vez de la de ocho de setiembre que llevaba, y
que antes de ser expedida, se manifestase al señor Primogénito y a
la ciudad. Las demás deliberaciones eran de interés secundario.
