Después de
haber sido elegido como consejero Juan Lull, en reemplazo de Pedro
Dusay, a quien los concelleres habían nombrado otro de los
embajadores que enviaban al rey D. Juan, y prestado por aquel el
debido juramento, se acordó contestar a la carta recibida el día
anterior, en estos términos:
Als molt reverend egregi nobles
e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors. Succesivament
havem rebudes IIII letres vostres una dels VIIII
partits de aquesta ciutat dada en Belloch a XIIII altra
dels XII dada en Leyda lo dit dia de XIIII ultra
dels III dada en Fraga a XV e altre de tots XV
embaxadors dada en Aytona a XVII de deembre
present. Les dos primeres letres afreturen pocha
resposta per quant solament contenen avis fet a nosaltres del progres
del cami e com ensemps devieu de Leyda partir per anar
hon seria lo Senyor Rey. Lo tenor de les altres
dues letres e coses en aquelles contengudes nos
han donat causa de grandissima congoxa. Com per la de XV siam
certificats los aragonesos axi largament haver
passat en la renunciacio de
la ferma de dret e
manifestacio e consentit
lo Senyor Princep poder esser portat per tot Arago. Per laltra
letra de XVII som avisats de vostra poch acolorada
recepcio e remissio de resposta pera Çeragoça
feta per la Majestat del Senyor Rey e de la visitacio feta al Senyor
Princep ab los testimonis e resposta per lo dit Princep
feta. E ab tot en aquesta materia tant plenament com volguerem
deliberar no hajam pogut pus resposta de la
Majestat del Senyor Rey haguda no havem pero per quant a nosaltres es
necessari e forçat ab extrema
vigilancia en la salvacio de la persona del Senyor Princep entendre e
proveir havem deliberades les coses dejus scrites
les quals son excusacio a tot aquest Principat e a nosaltres e donen
via legittima e orde a altres provisions pus stretes
si fer les covendra. E perque sie a vosaltres notori la
materia de aquesta detencio com es presa en aquest Principat vos
certificam que los pobles stan tan arremorats
que si no fos la representacio nostra ja nos foren
alguns grans inconvenients excusats. E continuament aquest crit e
rumor popular pren calor e creximent en loch de
diminucio e fredor que per raho la dilacio hi deurie
procurar.
E nosaltres aci congregats no stam en
poch perill e ja particularment per molts nos es dit
que de la persona del Senyor Princep a nosaltres covendra
retre raho. E si noy fem prou som de penitencia
cominats. E com a la opinio popular en saltar prou no satisfem
nos es dit que lo degut no fem e que metem lo
cap entre Ies cames e moltes altres coses grantment notadores
sic fan e dien publicament e palesa ne
serie algu qui secretament rependre ho gosas poden
alguna conjectura de aço
pendre que jatsia fins açi
aquesta ciutat se fos detenguda que embaxada no fahes
sobre aquesta materia ab tot excusable color hi hagues pus
lo conseller e cap e ab insignies de conseller entre
vosaltres es ha deliberat lo consell de C jurats
(consell de cent) ab grandissima unio embaxada fer
special per aquesta ciutat de VIII pe sones II
ciutadans II mercaders II artistes II menestrals los
quals son ja elegits e tantost hiran. E per
semblant som avisats en Perpinya e altres ciutats viles
e lochs de Cathalunya star les gents molt
commogudes e se fan embaxades per aquesta materia. A
nosaltres donchs cove per lo servey que a Nostre
Senyor Deu sen fa e per gran servey e honor del Senyor Rey e
per lo molt benefici de la republica de
aquest Principat ab grandissima attencio treballar en
aquesta materia e per semblant a vosaltres hoc encara per
evitar irreparables dans que cominats son si aquesta
materia juxta lo mester no es provehida. E per tant haguerem
per molt propri e degut stimar quant lo Senyor Rey vos
remete pera Çaragoça
fer la resposta fos stat stretament supplicat
reposar e aturarse en Fraga per deliberar sobre
les coses que vosaltres portaveu. Perque habentho denegat la
sua Majestat pus excusats seriem en sdevenidor.
Pus fet no es stat loham molt e havem per molt
accepte com haveu seguida la dita Majestat per haver resposta e
continuar la comissio a vosaltres feta. E no crega algu
aquesta materia se hage vulgarment o freda prosseguir ans
ab molta fermetat sforç
e fretura se continuara la prossequueio
de aquest negoci. E perque millor en les coses seguents nostra
intencio e deliberacio sie compresa certificam
vostres providencies com no sols aquest taulell mas tots los
miradors de ça
han per fort mal lo acte e consentiment dels aragonesos
sobre la manifestacio hoc encara per pigor que lo
Senyor Princep puxa esser per tot Arago portat car
essent vehi a la frontera facilment pora esser sens
sabuda de la Majestat reyal furtat o transportat en
altres terres hon passaria gran perill la sua persona
de la qual aquest Principat es molt gelos (çelos,
celos, celós, selós) e per les
circunstancies de aquesta detencio se conjecture haverse major
dificultat en la liberacio o repos a conseguir e seguretat a
la persona del dit Senyor Princep la qual pus fos en poder de
persones segures e tals que dupte de inconvenient no se hagues
cessaria la tanta congoxa com rahonablament se deu
haver stant les coses com stan.
E per ço desplau a
nosaltres molt lo acte dels aragonesos com sia
per donar facultat al perill e inconvenient de la persona del dit
Senyor Princep lo qual volgueram mes fos en
Miravet per seguretat de la sua persona a la qual aquest
Principat enten provehir encara que qualsevol grandissima
despesa (cae el mito de que los catalanes, al menos los de
antes, no eran “agarrados”) e grans treballs e perills subir
ne hage. Entretant vos pregam molt afectuosament de
continent reebuda la present exequuteu lo
dejus scrit ço
es que aneu al Senyor Rey supplicarli afectuosament ab
los motius en les instruccions e letra contenguts e
altres si applicar sen hi poden placia a la sua
Majestat liberar la persona del dit Senyor Princep o al menys
donarlo a vosaltres qui en nom del Principat de Cathalunya
com a carcellers lo acceptareu et cetera.
Con encontinent la dita Majestat no fos contenta de
liberar o comanarlous havem delliberat eus
pregam per vosaltres li sia dit com aquest Principat fins açi
en aquesta materia no era volgut entrar en merits de justicia sperant
e creent que ab bonas e vertaderes
informacions e humils e devotas
supplicacions la sua Serenitat se inclinaria gracia fer
al dit Principat qui de *dret li es merexedor pero vist que la
sua Majestat sta
tan obsessa de perversos consells e per iniques e
sinistres informacions no libera ha deliberat lo
dit Principat demanar la liberacio del dit Senyor Princep per
justicia. E si james en aquesta patria de molta virtut
se ha usat per defensio de libertats privilegis
constitucions e usatges menys en aquest cas no sen usara
mas molt mes e ab molta animositat constancia e virtut
ab tot major dificultat hi haja per esser les cosas
fora lo Principat. Pero havem sperança
en Deus omnipotent qui veu ab quanta recta e santa intencio e a quant
benefici de la cosa publica preservacio de innumerables inconvenients
e a servey e honor del Senyor Rey aquesta materia se prossegueix
nos donara confort e manera que la dificultat no obviara en
res. E per fundar que de justicia lo dit Senyor Princep no deu esser
detengut havem nosaltres la remissio que feta li era de tots odis
passats e recepcio en paternal gracia e amor e amplissima seguretat
ab solempnissimo jurament vallada. E ab tal seguretat
es lo dit Princep en Cathalunya vengut a Fraga primer e
a Leyda apres anat es demanat per lo Senyor Rey ab
multiplicades letres e qualsevol en Cathalunya per lo Rey demanats
van en virtut de usatges e alias a ell segurs e han plenissima
seguretat. E mes lo dit Princep demanat e vocat era anat al
loch de la cort en la qual se alegren tots los de la cort de
securitat amplissima nes pot dir lo dit Princep no esser de la
cort ans tota hora que volgues podia en ella entrevenir e
seure pur com hun caveller o gentilhome
lo qual privilegi perdre no pot ne los drets de la terra permeten
alguna persona detenidora de altre esser o apresonadora a qui besat
en aquell dia haje car lo besar es senyal de pau e seguretat e molt
mes en los reys e senyors e no solament aquell dia mas aquella
hora que detengut fou lo Princep fou per lo Senyor Rey besat. Con
se digues que lo dit Princep apres la remissio o seguretat delinquit
hauria ço que
nos creu sino que iniques e perverses informacions de malvats
consellers tals coses suggereixen en la mente e pensa
del Senyor Rey hauria de tal delicte constar e nos pot fer que
apres lo besar hagues delinquit qui fou ab la detencio
quasi en hun moment e covendriali esser dades les
defensions qui son al menor de la terra atorgades special al stament
militar. E no pot lo Senyor Rey ab sa clemencia parlant per causa
civil o criminal traure algu del Principat per expressas
constitucions e leys de la terra e per la sua
Majestat jurades. Les quals leys en pacte deduhides ab
la terra fetas nos pot interpretar glosar o
stendre sens lo Principat qui en fer observar aquella e altres
ha sos remeys justs deguts e pertinents e ja en altres temps
en pratica e observancia virtuosament deduhits. E de
totes aquestes rahons hi ha fundaments notoris per drets
usatges constitucions libertats e privilegis
tant generals quant particulars. E ab aquestes rahons de
justicia si per gracia obtenir nos pot supplicareu lo
Senyor Rey instantissimament vulla librar lo
Senyor Princep. E si preten la sua Majestat haver lo
dit Princep delinquit e que la seguretat per ço no deu
observar jatsia tal pretensio ab humil reverencia de la
sua altesa parlant mostra haver pocha
existencia per quant lo tal delicte ha esser comes açi
en Cathalunya e la preso es feta en Cathalunya
supplicareu la sua Majestat reduhint a memoria lo
sagrament prestat per observancia de constitucions e
libertats de la terra e ab aquella reverencia ques
pertany lo requerreu torn e restituesca la
persona del dit Senyor Princep en lo Principat de
Cathalunya e dins la vegueria don la tret. E
de les respostas que sobre aço haureu de la sua
Majestat ab correu volant nos certificau
avisantnos sius plaura de vostre parer e intencio sobre
totas aquestas cosas e com se podria
debitament provehir a la seguretat de la persona del dit Senyor
Princep car vosaltres de tanta circunspeccio dotats e subin
les coses al ull molt millor podeu en aquestas cosas consellar que
nosaltres qui de tant luny hi tiram. E compreneu tant en
aquest Principat queus va molt en lo prospero
exit de aquest negoci. E abans que ab la Majestat del dit
Senyor segons dessus es contengut parleu o de continent
apres segons la opportunitat oferra e a vosaltres sera
vist pus util e expedient al negoci de que se tracte
comunicareu ab los LXXII representants la cort de Arago o aquells dells qui hi seran e si los dits LXXII no
staven o congregar nos podien ab los diputats de
Arago e ab los jurats de la ciutat de Çaragoça
o ab quascuns dells en lurs congregacions. E per
part del Principat de Cathalunya los exposareu com en la
detencio de la persona del Senyor Princep sostenen violacio
moltes leys e libertats del dit Principat e molt mes en
la extraccio de la persona del Senyor Princep fora lo
dit Principat pero que aquesta tal violacio e lesio los cathalans
speren reparar en temps e loch oportu. E per tant fins aci
havem ommesos tots medis de justicia e convertintse solament
ab suplicacions interposats en reconciliar lo amor e
gracia paternal en lo Senyor Princep lo que fins açi
consentit nols es stat per lo Senyor Rey obviant
en aço suggestions e informacions malivolas e de
perversos consellers qui cerquen e procuren inconvenients e
grans dans en la cosa publica de tots los regnes
e dominis del Senyor Rey. E molt mes a present stan
promptes e apparellats los dans e inconvenients
irreparables a la dita republica quant axi liberament
renunciant a la inextimable libertat que ha Arago la
persona del dit Princep pot esser portada per tot Arago cor
per la convicinitat que ha a terras e personas
molt poch desijants la salut e salvacio de la persona
del dit Senyor Princep podria esser en alguna cauta materia furtat
o alias transportat en mans e poder de aquellas gents e
terras lo que redundaria en gran deslahor
e desservey de nostre Senyor Deus poch honor e
descarrech hoc e gran desservey del Senyor Rey
irreparable dan e inconvenient a tots los poblats en lo
domini reyal hoc e grandissimo vituperi vergonya
e carrech als poblats en lo regne Darago aon es
constituit e als cathalans e altres subdits de la Corona
Reyal. E per que tants irreparables inconvenients seguir nos
puixen jatsia los cathalans creguen los
aragonesos ab summa vigilancia en aço
pensar pero per excusacio dels cathalans deduhiu a ells
totes aquestas coses pregant e encarregant les vullen
molt attendre e provehir tals casos e altres inopinats seguir
nos puixen et alias provehesquen a tota
indempnitat e salut de la persona del dit Senyor Princep
fahent per forma e manera que lo dit Princep obediencia
submissio e reverencia filial hage fer observar e portar a la
Majestat del Senyor Rey lo qual vulla la sua
gracia paternal amor e benediccio en son fill ab
clemencia dispondre e talment tractarlo fahent certs a
ells quius hoiran que si lo dit Princep fos
en Cathalunya tal provisio faherem los cathalans
en custodia de la persona del dit Senyor Princep que dubitacio alguna
de la sua salut per cas indegut haver nos poguera. E
ara pus en Cathalunya constituit no es inciten los
cathalans als aragonesos lur deute retre axi
com crehen sien ja ben covidats e deliberats
pero a pus habundant cautela encara los cathalans
fan la present exhortacio e prechs per Iur decarrech.
E si lo que nos creu cas algu inopinat se seguia attes
majorment que los aragonesos han donada causa en la
treta de la persona del dit Senyor Princep del Principat de
Cathalunya e transportacio en Arago cansentint
en lo pacte dessus dit tot lo carrech
hauria esser scrit e donat als dits aragonesos e los
cathalans participi algu no haurian. E
perque aquests prechs exhortacio e encarregament en
esdevenidor aparer puixen a tot descarrech dels
cathalans fareu llevar acte publich e carta per
lo notari que haveu. E haureu ordonada una
cedula contenent lo efecte sobredit de la presentacio de la
qual lo notari levara acte. E si de Valencia hi haura
embaxada de tot aquest desencusament nostre vullau ab
ells comunicar. E si de ciutats o vilas de Cathalunya hi ha
embaxades nos par esser pertinent demanarlos sien
presents en los colloquis e parlaments que fareu ab lo
Senyor Rey e altres sobredits. A la Senyora Reyna de
part de aquest Principat vos placia regraciar les bonas
ofertes que fetes ha les quals som certs si volra a exequucio
deduhir nosaltres obtendrem no haver venir en
disputacio de justicia en aquesta materia ne haver defendre nostras
libertats e privilegis las quals no entenem
perdre per res car per aquestes libertats es lo
Principat de Cathalunya en qual esser e reputacio es perdudes
aquellas seria anichilat e a no res reduit. Donchs
no lexarles rompre o perdre
es sostenir e ampliar la Reyal corona e la cosa publica
lo repos de la qual o grandissima turbacio sta en la
salut de la persona del Senyor Princep. A la qual si inconvenient
irreparable seguia sens dubte seguirien tants grans mals per tota
aquesta terra que seria cosa incredible. Sera donchs
supplicada la Reginal Altesa vulla intercedir e obrar
segons ha ofert e comfiam e seranli recitades de les
coses sobre scrites las qui degen conduir a
benefici del negoci. Al Senyor Princep vos placia visitar tant
frequentadament com permes vos sera ab tot hajam a no
pocha admiracio e encara a cosa molt desagual a la
devocio fidelitat e intencio daquest Principat que presents
tals testimonis com nos haveu scrit lo Principat
de Cathalunya o vosaltres aquell representants hajau visitar e parlar
ab lo Senyor Princep e encara que de aço se fassa
clamor al Senyor Rey a la Senyora Reyna seria
molt pertinent e que sentissen los testimonis ab
gran molestia lurs fets esser presos e reputats per aquest
Principat. Totes les coses sobre scrites vos havem largament
volgudes deduir perque sentau lo voler e deliberacio
daquest Principat. Pero per quant vosaltres sou aqui
presents dotats de tanta providencia e tant en aquest Principat
compreneu e podeu millor veure e delliberar lo que pus
necessari es pera la liberacio del dit Senyor Princep e
conservacio de la sua persona crehents fermament
vosaltres en aquest negoci virtuosament vos portareu som contents de
les coses sobre scrites puxau detraure en vostro
parlar e no exequtar lo queus sera vist portar
nocument a la desijada conduccio e exida bona
daquest negoci. Pero volem en totes maneras los
prechs e exhortacio se fassa als aragonesos ab
aquell tall de paraules e scrits queus semblara a
nostro descarrech. E desijam molt continuament
nos scrivau de tot lo
queus semblara açi
se dega delliberar e exequutar car sobre
la ampliacio de quens haveu scrit se enten ab
diligencia. E pregamvos molt frequentadament nos
scrivau de totes coses e novitats que aquius
subseguiran. E sia lo Sant Sperit vostra guarda e
direccio dels afers queus son comenats. Dada en
la ciutat de Barchinona a XX de deembre del any Mil
CCCC sexanta. – A. Pere abbat de Montserrat. – Los diputats
del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio
elegit e assignat a vostra honor promptes.
Además en la
misma sesión se dio cuenta de las cartas que siguen:
Als
molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del
General del Principat de Cathalunya e consell de aquells
residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e
honorables mossenyors. Una vostra letra en lo dia de
vuy entre nou e deu hores de mati havem reebuda
aconsolativa a nosaltres per los preparatoris grans e
notables fets e continuats en la deliberacio de la persona del
Illustrissimo Princep fill del Senyor Rey en los
quals havem trobat singular plaer. Deus per sa merçe
ne vulla complir lo voler de tots e vulla
moure lo cor del dit Senyor Rey lo qual es en sa
ma com dit es a tal clemencia que als desigs justs de sos
vassalls sia satisfet. Ja nosaltres tenim sindich a les
corts lo qual encara hi es. Pensau que sera un voler ab
vosaltres e nosaltres qui ho volem per los quals tot lo
Principat ha reluyr. Suplicant la Santa Individua Trinitat vos
conserve eus vulla aconsellar donantnos
compliment de vostres e nostres desigs. Scrita en
Puigcerda a XVII del mes de deembre del any Mil CCCC sexanta.
– A vostras honor e servey apparellats los
consols de la vila de Puigcerda.
Als molt reverend
honorables e de molt gran saviesa mossenyors los deputats del
General e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors.
Novament havem rebuda una vostra letra sots data
de XI del corrent mes per la qual molt largament som stats
informats de la preso del Senyor Princep a tots los pobles
extremament anxiosa e aximateix de les notables provisions
preparacions e exequucions de aquellas subseguidas
per delliuracio del dit Senyor Princep de les quals vostra
letra molt amplament fa demostracio les quals han donada e
donen a aquesta ciutat consolacio com speram en nostre Senyor
Deu que aquelles seran causa del delliurament del dit Senyor
Princep e aquell seguit sera complida la grandissima voluntat de tots
los pobbles e on e en cars aquesta ciutat en res
hi pugues supplir ha una extrema voluntat de ferho sens
fallir. Regraciamvos tant com podem la gran e bona
voluntat per vostras grans reverencias e benignitat
devers aquesta ciutat demostrada en haberla avisat de tot lo
dit negoci sperants que certificats del delliurament lo
adjutori divinal migençant
subseguidor del dit Senyor Princep e de la prossequucio de
aquell vostras reverencias nos ho comunicaran
per esser participans en vostras ordinacions.
Oferintsnos promptes fer per vostras grans reverencias
tot lo queus sera plasent. E conserveus la
Trinitat Sancta en sa divinal gracia. Scrita en
Vich a XVII de deembre any Mil CCCC sexanta. – A totes vostres
ordinacions e servicis prests los consellers de
Vich.
Als molt reverend egregi noble magnifichs mossenyors los
diputats el General e consell en virtut de la comissio de la cort
elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs
mossenyors. Quanta es stada la marevella contristacio e
dolor que nosaltres axi en comu com quascu en singular
havem haguda e havem de la detencio feta per lo Senyor Rey
de la persona del Illustrissimo Princep fill seu pensarse
deu com de hun tant discidi entre pare e fill de tan
altissima potencia nos puxa sperar algun ben avenir en
lo regne ne en la cosa publica de aquell. Es
veritat que Io contengut en vostra letra nos ha algun
tant aconsolats ço
es la bona provisio de la cort e las solemnes embaxades e
altres provisions molt sanctament axi per la dita cort com per
vostras reverencias fetas de que som molt
aleujats eus
regraciam molt vostre bon avis. Placia a nostre Senyor Deu com
pensam e speram vinguen al fi perque son fetas.
A
gran gracia haurem si del quis seguira serem per vosaltres
certificats pregantvos afectuosament vos placia ferho.
Nosaltres tostemps serem molt promptes en tot lo queus
parra siam bons per ben avenir del dit negoci. E no
res menys en los oficis divinals e en nostres oracions com
abans de vostra exhortacio hajam pregat tot dia expressament per lo
delliurament de la persona del dit Princep. Sera ver que per
contemplacio de la santa intencio vostra sera tant ferventment
com porem e ab specials oracions e pregarias
continuat. Placia a Deu omnipotent per sa clemencia vulla
inclinar la sua orella a oyr aquellas. E sia
la Trinitat sancta direccio vostra e del negoci present. De Vich a
XVI de deembre any Mil CCCCLX. – A la ordinacio de vostras
reverencias ben apparellats lo capitol de Vich.
(el cabildo)
Als molt reverend e molt
magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barcelona.
Molt reverend e magnifichs
senyors. Dimarts prop passat de nit a les vuyt hores rebi
una vostra letra ensemps ab tres altres letres
la una de les quals era dreçada
al capitol daci e lo dia seguent de mati li
fonch liurada per mi. Laltra ques dreçava
a don Matheu de Moncada la nit mateixa doni a sa
muller quis troba aci en Leyda.
Laltre ques dreçava
al baro de Ribelles per quant no he sabut on es ni per
semblant he pogut trobar homes de sa terra es romasa
en ves mi. Fare per mon treball de trametreli
aquella al pus prest que pore. Mossenyors
segons relacio dels qui venen de Fraga lo Senyor Rey vuy
depres dinar es partit de Fraga e fa sa via Çaragoça
e menassen lo Senyor Rey. Mes mossenyors vostres
embaxadors diumenge prop passat en la nit me feren haver dos
correus lo hun fonch desempatxat al Senyor Rey
qui tirave la via de Miravet e mossen Cruilles quel
desempatxave feume bestraure dos florins laltra
tremateren a Fraga e per manament dels dits missatgers
bestraguili hun flori present lo hoste de
correus oferintme quels me farien dar a mossen
Cardona receptor. En lo mig los dits
missatgers son partits e nols he poguts cobrar.
Suplichvos manen al dit receptor los me do.
De Leyda a XVIII de deembre any Mil CCCCLX – Quis
comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de
Leyda.
