Disciple – Dol

Disciple, Discipol, disciple; dissípul o discípul, dissipuls o discipuls; dissípula o discípula, dissípules o discípules

Disciple, Discipol, s. m., lat. discipulus, disciple.
Non es disciples sobre so maistre. Trad. de Bède, fol. 80.
Le disciple n’est pas au-dessus de son maître. 

Diptonge – Predit

SERMENTS, 842, STRASBOURG, lengua romana, el chapurriau más antiguo; Diptonge, diphthongus, diphthongue

Diptonge, s. f., lat. diphthongus, diphthongue.
Diphthongi autem dicuntur quod binos phthongos, hoc est voces, comprehendunt. Priscian. Gramm., lib. I, col. 561.
Diptonges es ajustamens
De doas vocals essems, fazens
En una sillaba lur forsa.