4. 4. Arribe Paulina. Casamén dels pares.

Capítul IV. Arribe Paulina. Casamén dels pares.
Un reparo estic veén que ficarán alguns an esta ilustríssima historia o biografía (no pintoresca per Deu, que maldita sigue tota la turba de faramalles pintoresques de la nostra edat, pos hasta lo radé sacramén de la Iglesia en los seus ministeris mos donarán al fin pintorescos); dic que un reparo, si caben an este llibre, estic temén que me ficon, y lo vull satisfé pera traure dimes y diretes.

4. 3. Relassió del pare de Saputo.

Capítul III. Relassió del pare de Saputo.
Yo, fills meus (va di), vach tindre a la meua juventut uns fums que me han costat mol cars, pos me van traure la felissidat de la vida, sense traure de ella per contrapés datra utilidat que desengañám de la virtut de les dones. Pero no cregáu per naixó que les condeno o que penso mal de elles; no poden sé de atra manera. Encara mes:

4. 1. Li propose sa mare a Pedro Saputo que se caso.

Llibre cuart.
Capítul I.
Li propose sa mare a Pedro Saputo que se caso. Revelassió importán.
¡Quína llástima que Pedro Saputo passare dels dessat o devuit añs de edat que teníe cuan va eixí del convén! ¡Quínes coses tan amables ñauríe a la seua vida! Perque lo que es ell no nessessitáe mes barbes, mes tempero ni madurassió: ere un gran músic, un bon pintó, literato o lletrat, filóssofo, mol ample de muscles y ben reforsat, un home perfecte, un home complet y fet de totes totes. 

3. 15. Del pleite al sol.

Capítul XV. Del pleite al sol.
Este capítul, discreto lectó, no voldría que lo llixgueres, perque dirás: trufa, trufa: y ya veus que aixó es contra lo meu crédit y la estimassió del llibre. Be me hay dit a mí mateix, que no debía escríureu; pero me hay contestat, que yo no ting la culpa de que la tradissió haigue conservat este fet. Y pera descárrec de la meua consiensia ting que manifestá que yo, u crega o no u crega, si ha passat, potsé no va sé a Almudévar, pos ña qui u atribuíx a datres pobles. Anem al cas.

3. 14. Pedro Saputo cride a sa mare a les festes del Pilá.

Capítul XIV. Pedro Saputo cride a sa mare a les festes del Pilá. De una extraña aventura que los va passá an elles.

3. 13. De la comisió de les tres figues.

De la comisió de les tres figues.
¡Oy!, ¡cuántes classes, espessies y géneros de lladres ñan al món! Uns en trajes de caballé, atres en lo de pillos

3. 12. Dels remeys contra lo mal de viuda que li va revelá

Almudévar fuente Pedro Saputo

Capítul XII. Dels remeys contra lo mal de viuda que li va revelá a una Pedro Saputo. ¡Ay de la honra!, díe en veu chafada una vella pateján an terra y meneján

3. 11. La cova de Santolaria.

Capítul XI, la cova de Santolaria, Teníe Pedro Saputo una tía, germana de son yayo per part de mare y de poca mes edat que sa mare, al poble de Santolaria la Mayor, aon va aná a pará desde Barbastro y aon desde chiquet solíe aná los estius a passá algunes temporades. Lo volíe mol sa tía y tota la familia, que ere numerosa y no tan pobre pera que no lo pugueren convidá al seu gust. Al poble lo idolatraben y sentíen que no fore de allí dién cada vegada que lo veíen: llástima que haigue naixcut a Almudévar.

3. 10. De cóm Pedro Saputo va aná a Barbastro.

De cóm Pedro Saputo va aná a Barbastro. 
Habíe sentit que los de Barbastro reedificaben, ampliaben la capella del Puch, y va aná cap allá a oferí lo seu pinsell