Moncho, software, Beceite, Beseit, chapurriau, afiliados, affiliate, libros
Curta biografía de Braulio Foz. Va estudiá los primés estudis a Calanda, y al 1807 apareix matriculat a la Universidat de Huesca. Allí, com mols atres compañs, va pendre les armes contra la invasió fransesa y, después de distinguís a la acsió de Tamarite, va sé detingut al puesto de Lérida y conduít a Fransa.
Capítul XIV. Máximes y sentensies de Pedro Saputo.
Solíe di que preferíe enemics espabilats que amics apamplats.
Díe que en general tots los homens són bons y tots roíns, perque no los ham de demaná lo que no poden doná, ni voldre que obron com no los convé encara que igual entenen mal esta conveniensia.
Del natural de Pedro Saputo. No se va sabé mes de ell. Als coranta o sincuanta añs de la seua desaparissió se va presentá a Almudévar un mendigo de ixa edat
Capítul XII.
No se sap res mes de Pedro Saputo. Sort de Morfina, dels pares y de Rosa y Eulalia.
Oh qué infelís es lo home, que no vol entendre que la alegría
Capítul XI.
Elecsió de dona. Viache del pare y lo fill a Saragossa.
Día per día, poble per poble y donsella per donsella, li va contá ell llargamen la historia de la seua expedissió, donán mérit hasta als fets mes sensills.
Capítul X. Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.
Va mirá la llista, y li faltáen sing o sis pobles. Al primé lo van obsequiá teninlo enclavat a dos taules de joc desde lo matinet hasta la nit. Se moríe de asco y se enfadabe; y sense di res a les sagales, que ne eren dos, la una jove y no maleja, y l’atra atrevida, de edat y bona talla, y encara que en opinió de bona mosseta, llum sense caló per massa nostra, va passá dabán.
Seguix lo mateix registre. Morfina. De Graus va passá a Benabarre, va doná una volta per la Llitera, va baixá a Monzón, Monsó, Monçó, de allí va pujá a Fontz
De la fira de Graus. Va visitá encara per allá alguns atres pobles, y se va arrimá al Cinca passán per Barbastro, aon sol va visitá a la sempre amable Antonina
Capítul VII. Seguix lo registre de les novies. Festa y ball a una aldea.
De Ayerbe va aná cap a Alharre, aon ne portabe un atra, pero la va trobá en un genio com un barrócul, pareixíe picada de les peñes de la serra veína.
Capítul VI. Testamén del tío Gil Amor.
Moltes coses grassioses o extraordinaries ha vist lo lectó hasta ara; pero cap mes que la que va passá aquells mateixos díes en uns consultós de Ayerbe.