Outra, Oltra, Otra – Oxizacra

Outra, Oltra, Otra, ultra, outre. Van outra mar, e son en mieia via.
T. du Comte de Provence et d’Arnaud: Arnaud. Vont outre mer, et sont en mi-chemin

Os – Ostra

Os, s. m., lat. os, os.
Non triaria pel ni os.
(chap. No triaría pell ni os.)
Le Dauphin d’Auvergne: Joglaretz.
Je ne choisirais peau ni os. 
No i a mesolla ni os, 
Vena ni nervi que no ‘l senta.
Roman de Jaufre, fol. 83. 

Ortatiu – Conort – Desconortar

Ortatiu, adj., lat. hortativus, excitatif, encourageant. 
Ortativas coma eya! Leys d’amors, fol. 100. 
Excitatives comme eya!
2. Conort, s. m., encouragement, consolation, espoir.
Per qu’ el sieus conortz m’ es plus bos

Original – Ortolana

Original, adj., lat. originalis, original, originel, primitif. Pres corrupcio general En lo peccat original. Brev. d’amor, fol. 55. Prit corruption générale

Ordi, Ordy – Origami

Ordi, Ordy, s. m., lat. hordeum, orge. 
Pan d’ ordy vielh e vi mudat de tyna.
(chap. Pa de sibada vella y vi mudat de tina – barrica, carretell : trasbalsat. Ordio, hordio, de ahí ve la horchata, que antigamen encara no se fée en chufa, chufes.)
T. de Thomas et de Bernado: Bernado.
Pain d’ orge vieux et vin changé de tine.
Porta aytan volontiers ordi coma fromen. V. et Vert., fol. 54.

Orde, Horde, Orden, Ordein, Ordeng, Ordenh

Orde, Horde, Orden, Ordein, Ordeng, Ordenh, s. m., lat. ordinem, ordre, arrangement, disposition des choses. Son pauzadas 1 davant autra, segon lur orde.