Reunidos los
diputados y todos sus consejeros se obligaron bajo juramento a lo
siguiente:
Que observaran e tendran secret e no revellaran
directament o indirecta lo vot o vots de qualsevol del consell.
Item que tindran e observaran secret totes les coses que per los
dits diputats los seran injungides tenir secret.
Item que algu
del dit consell no partira de la present ciutat de Barchinona terme o
territori de aquella ab animo de no tornar en la dita ciutat
dins XXIIIl hores apres que sera partit sino ab licencia dels dits
diputats.
Dispúsose despues el pago de varias cantidades que
se estaban adeudando, y se adoptaron en seguida los acuerdos y fueron
leídas varias cartas del tenor que sigue:
Primo fuit
deliberatum quod comittatur domino archidiacono de mari domino
de Viladecans militi et Anthonio Pujades civi
Barchinone quod ipsi cum dominis deputatis faciant et provideant de
victualibus frumenti eo modo quo utilius et facilius
videatur eis dictis tribus et dominis deputatis insimul.
Item
quod acordentur tot homines armorum qui fuerit necessarius ad
compIementum ducentorum hominum armorum computatis his qui jam sunt
acordati et quod habeant armari secundum memoriale mittendo domino
capitaneo.
Item etiam acordentur tot janetarii qui sunt
necessarii ad complementum sexaginta janetariorum computatis
hia qui jam sunt acordati. Et quod janetarii qui acordabuntur ab inde
habeant armari de cuyrassa canyeres e guarde cuxots
salada e mija bavera e darga si portar ne
volra et quod detur solidum pro quatuor mensibus cum caucione
quod si non serviverint pro dictis quotuor mensibus restituant id
quod restaret ad serviendum prout in memoriali domino capitaneo
mittendo continetur.
Als molt reverends spectables
egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell elet per
comissio de la cort de Cathalunya en Barchinona.
Molt
reverents spectables egregis nobles e magnifichs senyors. No sens
gran displicencia e contristacio de nostres animos
havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat de Leyda
a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la Majestat del
molt alt Senyor Rey e vosaltres e tots los habitadors
dequeix insigne Principat no solament perqueus hi
obliga la comuna e innata fidelitat singular entre totes
altres nacions dels habitadors del regne de Arago de
vosaltres del dit Principat e dels habitadors daquest regne
de Valencia deguda a la reyal corona de Arago e a la reyal
Majestat mas encara perque la unio indissoluble
e fraternitat dels dits regnes e Principat fins aci
tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran dubte
qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors politich
del qual la prefata Majestat es lo cap e vosaltres e los
altres sotmesos de la dita reyal dignitat e nosaltres som los
membres per la conservacio dels quals per natural instint e
inclinacio cascuna part se deu exposar a tot perill e
daquiavant la unitat axi com es disposta produhir
augment e prosperitat del univers se done orde
que lo inconvenient no obre diminucio e desolacio de be de
potencia e de virtuts car segons la evangelica doctrina tot
regne en si divis sera desolat e per ço no creguen
vostres reverencies virtuts e noblees (noblea; valenciano)
que nosaltres nos hajam oblidat en los proppassats
dies venint a nostra noticia la detencio feta per la dita Majestat en
la ciutat de Leyda de la persona del lllustrissimo
Senyor don Karles princep de Viana primogenit del dit
Senyor instantment supplicar la sua Serenitat per lo
delliurament del dit Senyor Princep e per la bona concordia
dels dits senyors pare y fill ans ab
summa diligencia hi havem entes e obrat no gens divisos ans
(sino en castellano) concordants ab vosaltres en aquest
desig e afeccio. Empero no havem aquest comu desig
proseguit ab demostracions extrinseques e senyaladament de
embaxades perque es stat necessari a nosaltres axi fer
e practicarho jatsia cregam que vosaltres senyors a bona fi e
intencio hajau fetes per la dita raho moltes embaxades
e nosaltres volents donar raho a vosaltres per una fraternal
complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a
les vostres penses tota manera de admiracio vos significam que
en aquest regne totes semblants demostracions per la malicia del
temps foren e son stades vistes donar moviment per una erronea opinio
causada en les gents del realme de Castella les fronteres del
qual axi com a nosaltres son propinques e confinen ab
aquest regne axi son molt distants del vostre Principat en
tant que haviem nova que certa gent darmes era venguda
a les dites fronteras (as; plural en as del occitano;
fronteres) e devia entrar en aquest regne per fer guerra a
aquell prenent concepte o audiencia jatsia falsa de divisio
seguida entre la dita Majestat e los habitadors daquest regne
per les quals coses succehia alguna rumor e murmuracio entre
los nostres pobles les quals han cessat apres que han
haut silenci les dites demostracions de embaxades. Encara
havem considerat que aquest regne sens convocacio de cort feta
per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la qual vosaltres
dieu haver de la cort del dit Principat no podia fer instancia en lo
dit negoci mas solament aço podien fer com ja han fet
les universitats e altres persones particularment als quals es permes
segons los furs e privilegis del dit regne.
E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present
aquells a qui es permes solament poden supplicar del
deliurament del dit Senyor Princep per via de una gracia justa
humana e rahonable e no poden pretendre motiu de infriccio de
libertats furs e privilegis daquesta
ciutat o regne com vosaltres afermau de vostres
constitucions libertats e usatges. E aquesta
ciutat ha feta continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor
per humils supplicacions que fer devia juxta la exhigencia
dels dits fets. A les quals supplicacions la dita Majestat ab bones
peraules e ofertes tots temps se es dignada respondre en tal
forma que aquesta ciutat crehia obtenir la fi desijada.
E apres sobrevenint la disconveniencia e los actes que havem
enteses de convocacio de hosts e de gents darmes fets
per vosaltres ha paregut a nosaltres esser cosa pertinent e deguda ab
tot nostre esforç interposarnos en aquest fet de tanta
arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio de la reyal
corona de Arago e al be e repos de tots los regnes a
aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del
qual gran temps ha som certs no han vist nostres antecessors. E per
ço procehint matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres
embaxades e apres als molt reverents spectables egregis nobles
magnifichs e savis senyors los embaxadors per lo dit Principat e
aqueixa ciutat destinats. E creem lo semblant faran altres
staments e universitats daquest regne per supplicar lo dit
Senyor vulla deliurar lo dit Senyor Princep e tornar a
degut orde tot çoque sia fet contra vostres libertats
e constitucions e concordarse ab aquells instar pregar exortar de ço
que es vostre desig ço es de obeyr lo dit Senyor
virtuosissim nostre Rey e Senyor e de tota unitat e
concordia los quals embaxadors pertran (partirán)
indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest. E entretant vos
pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de
gracia per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal
corona e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau
provehir e donar orde e obra ab tot efecte que sia sobresehit
en qualsevol enantaments fahedors per vosaltres e per
los que de aço han carrech e senyaladament no
vullan permetre passar avant les hosts e gents darmes
vostres de aquell loch on seran quant la present a
vostres mans pervendra car ab tota aquella major acceleracio
que lo temps comportara seran ab los dits vostres embaxadors los
nostres per medi dels quals obrant e disponentho la Potencia
divina en la qual summament es nostra confiança e la qual en aço
specialment invocam speram se fara tota bona concordia entre
los dits Senyors pare e fill e vosaltres senyors e los habitadors
daqueix Principat tant util e necessaria a la prosperitat e
exaltacio de la reyal corona de Arago. E de aço multiplicades
veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina Majestat nos
faça dignes de acabar e obtenir la fi que desijam.
E
tingaus molt reverends egregis spectables nobles e
magnifichs senyors la divina providencia en la sua
direccio e custodia. Scrita en Valencia
a XXI de febrer del any Mil CCCCLXI. – A tota honor e complacencia de
vostres grans reverencies e magnificencies be apparellats los
jurats de Valencia.
Als molt reverends nobles magnifichs e
honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e
consell de aquells en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. La present
sera per donar repos als pensaments e desigs que degudament
haver deveu de voler saber la nostra benaventurada partida de
la ciutat de Leyda
esser arribats en la ciutat de Fraga ço es
mossen lo vaguer e jo ab nostre exercit
avisantvos quant pus breu pore per cuyta del
portador appellat Johan Comi correu qui de sort es stat
trobat en la vila de Fraga ab letres de
Valencia en que ni ha de vostres com quasi vers les deu hores
ans de mig jorn esser arribats tots com dessus
es dit davan (davant, devant; delante; dabán) la dita
vila quasi tres trets de balesta luny de aquella. Jo he
ajustat tot mon exercit e aquell ajustat men
so apartat ab aquells qui hic son de mon
consell e legida aquella letra ab la qual per part vostra es stat
ordonat vista aquella partex de la dita ciutat de Leyda
per venir a la dita vila ab deliberacio del dit consell jo he request
mossen lo veguer devallas
e anas a la dita
vila e als jurats de aquella fer e presentar la requesta per
vosaltres a mi tramesa e de aquella als dits jurats translat
liuras auctentich la qual requesta per mi feta segons
dit es de continent lo dit mossen lo vaguer e en sa
companyia En Johan Farrer e micer Stopinya assident (assistent) seu ab lo notari present es devallat e entrat en la
dita vila ab so de viafos (viafora; vía fuera) pero
ans entras ha presentada la dita requesta als jurats e
prohomens de la dita vila qui son exits al portal fora
aquella e de la dita requesta ha donat translat autentich e
tabellionat als dits jurats feta per lo dit vaguer la
requesta al dit notari segons en aquella es contengut e continuada
carta publica per lo dit notari. Los quals actes axi fets los
dits jurats e prohomens de paraula han respost que eren
contents obtemperar les coses en la dita requesta contengudes
protestant empero que si per jo entrar axi ab la dita host en la dita
vila e regne de Arago en manera alguna prejudicaria o
era vist fer prejudici algu als furs drets
e libertats del dit regne de Arago que de la roptura
de aquells protestaven volents que en lo sdevenidor que
de qualsevol prejudici per la dita entrada per mi en la dita vila
e regne fets en son cas e loch dret e raho
se pogues haver. E mossen lo vaguer respos ab
consell de son assident que ell stava e perseverava
en ses requestes admeses si e en quant de dret fossen
admetadores e no pus les protestacions e requestes per
ells fetes. Los quals actes per lo dit mossen lo vaguer axi
fets requeri e mana los dits jurats li obrissen
e fessen obrir les portes de la dita vila axi com de fet fou
fet e aquelles ubertes lo dit mossen lo vaguer es
entrat en aquella ab so de viafos voguint e
passejant aquella ab lo dit crit e apres yo son
entrat ab tot mon exercit pacificament e quieta sens
que anuig no es stat fet a persona del mon ni scandol
algu segons per vosaltres molt reverends nobles magnifichs et
honorables se creu es desijat e molt desijat. E
no pus com apres per spay vos sera largament
respost a una vostra letra que he rebuda aquesta nit passada a
onze hores de nit.
E encara vos avisare del que occorrera. E lo
Jhesus glorios vos tinga en sa proteccio e guarda.
Dada en la vila de Fraga a XXV de febrer hora
dessus dita del any Mil CCCCLXI. – A vostra honor prest lo
comte de Modica.
Als molt reverends nobles magnifichs e
honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e
consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt
reverends nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy dada
de la present vers quatre hores apres mig jorn per En Johan
Gay correu he rebuda vostra letra dada en Barchinona a
XXII del present e ab aquella una interclusa o injunta de
certa requesta als jurats de Fraga per lo honorable veguer de
Barchinona fahedora e certes instruccions. Les quals letra
e instruccions vistes de continent ab alguna part de aquell consell
que trop de present per vosaltres a mi donat he deliberat Deus
volent e lo benaventurat sant Jordi dema que sera dimarts vers
onze hores ans de la miga nit partir de la present
ciutat a fi que fet nostre cami degudament o com se pot e deu
per gent de peu la via de Fraga a punta de dia e sol hixent
poch abans o apres tot mon exercit sia
devant aquella seguint lo voler e deliberacio vostra e daqui avant
fer e exequtar les coses en vostra letra contengudes en la forma e
manera per vosaltres a mi scrit sens voler passar hun
traves de cabell lo que per vostres reverencies
noblesa e magnificencies es stat ordonat e de aquesta dilacio de
XXIIII hores mes del temps per vosaltres deliberat al present admirar
nous vullau com sia stat deliberat aquest
temps pendre perque dins aquell complidament jo haja mes
scales banchs pitjats perpals peus
de porch mayers martells pavesos de barrera e altres
artellaries e municions per exequtar les coses per vosaltres
ordonades si lo cas ho aportava molt mils
e necessaries. E per mils e ab mes potencia haver la dita vila
de Fraga si aquella resistia es stat deliberat que de continent
partis de la present ciutat axi com de fet ha lo noble e magniffich
don Johan Dixer ab quinze o XVlll rosins e CCCC homens
de peu los quals trobara ja al cami scampats per Alcarras
Aytona Seros e Soses ab letra patent mia requisitoria
lo qual fa la via de Fraga ab intencio e deliberacio de passar la
aygua demunt o devall la vila de Fraga e en la vesprada dema que
sera dimarts ques meta dins lo monestir de sant Agosti
qui sta della laygua al cap del pont de
la dita vila no solament perque essent rebelles e resistints
los qui dins la vila se trobaran lo dit don Johan per
la dita part ab una part del dit exercit e jo per laltra la dita vila
puixem al mig mes encara perque si venen cent mores
asoldedats per la Senyora Reyna en Çeragoça
segons era stat ajustat per la senyora muller del dit don Johan
aquells empatxar puixa e si pot aquells a ses
mans haver los quals segons ara de present he sabut venen la
via de Fraga per stablir aquella e an companyia de la
Senyora Infanta de la qual ir rebut havia una letra ab
la qual me pregava sobresegues fins ella hagues parlat
ab mi matentme en sperança ab dita letra que vuy per tot lo
jorn fora dins la ciutat de Leyda la qual
letra vos trametria dins la
present sino que lo vezcomte de Rochaberti la te qui es absent
pero trametvos dins la present una letra de creença dels diputats de
Arago explicadora per mossen Johan Torrelles la qual creença
me ha explicada es stada no entre per ara en Arago ans entrar en aquell regne diferescha
per ara com ells sien en tracte ab la Senyora Reyna e
ab ferma sperança de prest haver lo Senyor Primogenit al qual jo he
respost que stich ab altri e no li puch
dir que fare perque siaus avis fins aci no oblidant
dirvos per ara com lo dit home qui es vengut del dit don Johan me ha
dit que lo fill del Justicia de Arago e Gusman qui
tenen Fraga han tranchat lo cami reyal qui passava
per la vila paredant aquell ab parets de terra
el han mudat per una vall o barranch qui passa
prop del castell de la dita vila. Del que sera daquiavant dels dits
actes fahedors e dels qui de aquells succehiran de hora en hora sereu
certificats quant pus prest fer se
pora segons en vostra
dita letra demanau. E per quant vostres instruccions dessus
dites e per vosaltres a mi derrerament trameses tiren a hun
senyal que yo jatsia en lo present exercit jo
haja nom de capita vostra intencio empero es que
daquell es capita cap senyor e mestra mossen lo
vaguer de Barchinona e que yo tant solament hi so
per asistir en la exequucio per ell fahedora
segons per mi sera request e aço per dar auctoritat
nom e fet al proces de somatent per occasio del qual la dita
host e exercit se diguen esser ajustats e per conseguent la
creacio dels algotzirs per mi fahedora seria mal feta com en
la dita host noy dega haver nom pus de oficial sino del
dit mossen lo vaguer e ministres seus per ell creats jo
mossenyors ab la present vos vull avisar que jatsia los dits oficials
hajan nom de algotzirs perque son homens de stat
pero en lo exercit de sos bastons ni res que façan
gents aquells no referen a mi sino al dit vaguer ni ma
intencio nunque fou crear aquells per derogar en manera
alguna la preheminencia jurediccio e dignitat del dit mossen lo
vaguer ans per refermar aquell e darli ministres que en
nuls miseries aquell servissen e per ell executassen no mes ni
menys que farien los seus capdegaytes (cap de guaites,
guaytes; cabeza de observadores) ço es portar una bagassa
delinquint o altre acordat delinquent simplement davant lo vaguer
tots temps reservada al dit vaguer la execucio e bens e persona de
aquells civil o criminal gran e pocha per ell fahedora.
Perque placiaus vistes les dites rahons e causes per haver fets los
dits ministres e creats aquells no voler sien remoguts a
gran vituperi e menyspreu del dit mossen lo vaguer e meu e dels dits
algotzirs qui son homens de honor com tots temps
parlant ab aquella honor que de vosaltres se pertany star no
puixa e menys pratichar lo fet dels conestables e
creacio de saigs (saig; sayón, sayones) en vostres
instruccions contengudes e mencionades. E ultra que donant
loch en aquestes coses donareu una gran andreça favor
e preheminencia al dit exercit a mossen lo vaguer a mi e als
dits gentils homens encara yous ho haure a pler
singular. E la Sancta Trinitat sia vostra guarda. Dada
en Leyda a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. – A vostra
honor prest En Johan de Cabrera.
Als molt reverend e
magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona.
Mossenyors. Suara que son
deu hores de mati es vengut lo exercit en vista de Fraga e de
aqui ses anantat mossen lo veguer son assessor e
yo al portal de la vila lexant la host ab ses
artelleries e forniment per combatre en cas de resistencia
havem fetes per part de mossen lo vaguer aqui ell present
nostres requestes a la vila e a la conclusio nosaltres entram dins ab
molta bona voluntad. Feu compte senyors que tot nos va
partir ab amor de aquesta vila que si aquest se lohen de
nosaltres sis fara tot Arago abrassara nostra empresa. Los
homens de Leyda e Cervera son ja soldejats los
de Campmay los he vist. Vostres magnificiencies
scriuenme sils pagare perque en una letra que
rebi a nit mostrau haver desig de mes gent. En les
altres coses respondre per spay. Feta al entrant de Fraga a la
porta e tenint ja molta gent dins dimecres a X hores de mati a XXV de
fabrer. – Quim recoman en gracia e merce de vostres
senyories Johan Farrer.
(Esta carta es un
mezcladillo:)
Als molt reverent e magnifichs senyors los
diputats e consell de Cathalunya.
Senyores. Ya por otra
carta vos he scrito dreçada als pahes
(paheres; pahers) com haviem entrat vuy en
Fraga pero que lo castell se tenia per mossen Martin
de Lanuça lo
qual esta nit al sol post ses donat e es exit salvo
e segur persona e bens. Parme que la honor del Principat e de
la savia empresa comença be. Manau ço que vos placia. Per
altres sabreu altres noves. Altre castell de Penalba (Peña alba; Peñalba; Penyalba) que ve en cami jol he ja pres e
lo poble sa llevat per mi e sta per lo
Principat. De Fraga a la hora de sol post dimecres XXV de fabrer.
– Prest aço que maneu Johan Senyor Dixer.
(Esta
siguiente parece copia de una anterior):
Als molt
reverents spectables egregis nobles e magnifichs senyors los
embaxadors del Principat de Cathalunya residents en la ciutat
de Leyda.
Molt reverents spectables egregis nobles e
magnifichs senyors. No sens displicencia e contristacio de nostres
animos havem entesa la disconveniencia e novitat en la ciutat
de Leyda a VIII dies del corrent mes de febrer seguida entre la
Majestat del molt alt Senyor Rey e vosaltres e tots los habitadors
daqueix insigne Principat no solament perquens hi obliga la comuna e
innata fidelitat singular entre totes altres nacions dels
habitadors del regne de Arago de vosaltres del dit Principal e
dels habitadors daquest regne de Valencia deguda a la reyal
corona de Arago e a la reyal Majestat mas encara perque la unio
indisoluble e fraternitat dels dits regnes e Principat fins
aci tant excelsa e prosperada nos constituheix en gran
dubte qualsevol inconvenient preparat seguir en aquest cors
politich del qual la prefata Majestat es lo cap e vosaltres e los
altres sotsmesos de la reyal dignitat e nosaltres som los membres per
la conservacio dels quals per natural instint e inclinacio
cascuna part se deu exposar a tot perill e daquiavant
la unitat axi com es disposta produhir augment e prosperitat del
univers se done orde que lo inconvenient no obre diminucio e
desolacio de be de potencia e de virtuts car segons la evangelica
doctrina tot regne en si divis sera desolat. E per ço no
cregueu vostres reverencies virtuts e noblees que nosaltres
nos hajam oblidat en los proppassats dies venint a nostra noticia la
detencio feta per la dita Majestat en la ciutat de Leyda de la
persona del Illustrissimo Senyor don Karles princep
de Viana primogenit del dit Senyor instantment supplicar
la sua Serenitat per lo delliurament del dit Senyor
Princep e per la bona concordia dels dits senyors pare y fill
ans ab summa diligencia hi havem entes e obrat
no gens divisos ans concordants ab vosaltres en aquest desig e
afeccio. Empero no havem aquest comu desig proseguit ab
demostracions extrinseques e senyaladament de embaxades perque es
stat necessari a nosaltres axi fer e practicarho jatsia cregam que
vosaltres senyors a bona fi e intencio hajau fetes per la dita raho
moltes embaxades. E nosaltres volents donar raho a vosaltres per una
fraternal complacencia de la dita nostra pratica e per tolre a les
vostres penses tota manera de admiracio vos significam que en aquest
regne totes semblants demostracions per la malicia del temps foren e
son stades vistes donar moviment per una erronea opinio causada en
les gents del realme de Castella les fronteres del qual axi
com a nosaltres son propinques e confinen ab aquest regne
axi son molt distants del vostre Principat en tant que haviem nova
que certa gent darmes era venguda a les dites fronteras e
devia entrar en aquest regne per fer guerra a aquell prenent
concepte e audiencia jatsia falsa de divisio seguida entre la dita
Majestat e los habitadors daquest regne per les quals coses succehia
alguna rumor e murmuracio entre los nostres pobles les quals han
cessat apres que han haut silenci les dites demostracions de
embaxades. Encara havem considerat que aquest regne sens convocacio
de cort feta per lo dit Senyor e sens comissio de la dita cort la
qual vosaltres dieu haver de la cort del dit Principat no podia fer
instancia en lo dit negoci mas solament aço podien fer com ja han
fet les universitats e altres persones particularment als quals es
permes segons los furs e privilegis del dit regne.
E mes avant en lo dit cas tot lo dit regne o de present
aquells a qui es permes solament poden supplicar del deliurament del
dit Senyor Princep per via de una gracia justa humana e rahonable e
no poden pretendre motiu de infriccio de libertats furs e privilegis
daquesta ciutat o regne com vosaltres afermau de vostres
constitucions libertats e usatges. E aquesta ciutat ha feta
continuament aquella deguda instancia ab lo dit Senyor per humils
supplicacions que fer devia juxta la exhigencia dels dits fets. A les
quals supplicacions la dita Majestat ab bones peraules e
ofertes tots temps se es dignada respondre en tal forma que aquesta
ciutat crehia obtenir la fi desijada. E apres sobrevenint la
disconveniencia e los actes que havem enteses de convocacio de hosts
e de gents darmes fets per vosaltres ha paregut a nosaltres esser
cosa pertinent e deguda ab tot nostre esforç interposarnos en aquest
fet de tanta arduitat e importancia e tant necessari a la conservacio
de la reyal corona de Arago e al be e repos de tots los regnes a
aquella sotsmeses quant cascu pot veure e major del qual gran temps
ha som certs no han vist nostres antecessors. E per ço procehint
matura deliberacio trametrem al dit Senyor nostres embaxadors e apres
a vosaltres e creem lo semblant faran altres staments e universitats
daquest regne per supplicar lo dit Senyor vulla deliurar lo dit
Senyor Princep e tornar a degut orde tot ço que sia fet contra
vostres libertats e constitucions e concordarse ab vosaltres e
vosaltres instar pregar exortar de ço que es vostre desig ço
es de obeyr lo dit Senyor virtuosissim nostre Rey
e Senyor e de tota unitat e concordia los quals embaxadors partran
indubitadament plaent a nostre Senyor Deu molt prest. E entretant vos
pregam exortam ab la major afeccio que podem eus demanam de gracia
per lo servici de nostre Senyor Deus e de la dita reyal corona
e amor e contemplacio encara de nosaltres vullau sobreseure en
qualsevol enantaments fahedors per vosaltres e senyaladament no
vullau permetre passar avant les hosts e gents darmes vostres de
aquell loch on seran quant la present a vostres mans pervendra
car ab tota aquella major acceleracio que lo temps comportara seran
ab vosaltres los dits nostres embaxadors per medi dels quals obrant e
disponentho la Potencia divina en la qual summament es nostra
confiança e la qual en aço specialment invocam speram se fara tota
bona concordia entre los dits Senyors pare e fill e vosaltres senyors
e los habitadors daqueix Principat tant util e necessaria a la
prosperitat e exaltacio de la reyal corona de Arago. E de aço
multiplicades veus vos exortam pregam e instam. Supplicants la divina
Majestat nos faça dignes de acabar e obtenir la fi que
desijam. E tingaus molt reverends egregis spectables nobles e
magnifichs senyors la divina Providencia en la sua direccio e
custodia. Scrita en Valencia a XXI de febrer del any Mil
CCCCLXI. – A tota honor e complacencia de vostres grans reverencies e
magnificencies be apparellats los jurats de Valencia.
Al
muyt magnifico et egregio senyor el comte de
Modica capitan de la gent del Principado de Cathalunya.
Muyt magnifico et egregio senyor. Sobra algunes
coses concernientes servicio de nuestro Senyor Dios e del
Senyor Rey e beneficio e reposo desti regno e de aqueix
Principado enviamos a vuestra magnificencia el honorable e
magnifico mossen Johan de Torrelles cavallero
exhibidor de la present informado de nuestra intencion.
Rogamosvos quanto mas afectuosament podemos
querades dar fe e creença al dito mossen Johan
de Torrelles en todo aquello que de part nuestra vos
explicara. Et en aquello vos placia havervos segund
el caso lo requiere et de
vos sespera e bien e reposo de todos los regnos e
senyorias del Senyor Rey. Et sia nuestro Senyor
Dios vuestro protector.
De Çeragoça a XXI dias del mes
febrero anyo de Mil CCCC sexanta hu. – A todo vuestro
honor prestos los diputados del regno de Aragon.
Als
molt reverents magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Ab letra queus he
tramesa per correu de XXII del present vos he scrit de les coses que
occorien signantment com En Franci Mas alcayt
del castell Damposta era vengut per haver lo dit castell per
fornir aquell de gents e darmes per manament segons deya del
Senyor Rey e com aquesta ciutat hi ha tramesa gent ab la que
jay era per major custodia de aquell. Apres ses seguit
que a requesta de la dita ciutat jo so anat al dit castell
Damposta e en lo cami he trobat lo dit En Franci
Mas qui sen anava del dit loch e ell request quem
prestas sagrament e homenatge de inseguir totes requestes que
li sien fetes per part del General lo qual apres alguns
rahonaments presta lo dit sagrament e homenatge. E apres ell feu
sa via
dient que anava al Senyor Rey e jo
ani a Emposta e requeri al lochtinent
dalcayt del dit Franci Mas que era en lo dit castell ab certes
gents per virtut del sagrament e homenatge que ell jam havia
prestat de exequutar totes requestes que li serien fetes per
part del General que cancellas e hagues per cancellats
los sagraments e homenatges que ell havia preses de les
guardes del dit castell. Lo qual lochtinent de alcayt
encontinent cancella e hague per cancellats los
sagrament e homenatge a les dites guardes. E apres daço
encontinent jo fiu requesta a hun capdeguayta de
la dita ciutat qui ab mi era vengut que prengues sagrament e
homenatge de certes persones que be e feelment guardarien lo
dit castell e que excepta la persona sola del molt alt Senyor Rey
no lixarien entrar alguna persona sino aquells que per la
ciutat hi serien trameses e los del dit loch si era cas que
fos mester per lur restauracio e axi ho feu lo
dit capdeguayta eu insegui. E mes los honorables
procuradors daquesta ciutat han provehit de fer venir la barcha del
dit loch per manera que algu alli no puixa passar e tots
hajen a pujar a la present ciutat axi com vostres reverencies los han
scrit e axi lo dit castell vuy no es en poder del dit En Franci Mas
ne del dit son loctinent axi com era de primer e aço ha
request e fet fer la ciutat per ço com lo dit Franci Mas
trebalava per haver lo dit castell lo qual de present sta ben
provehit e ben segur. Certificamvos mes com certament lo Senyor Rey
es partit de Morella e parti dissapte prop passat ab los missatges
de Çerogoça qui alli eren e lo diumenge apres partiren de la
dita vila lo mestre de Muntesa e lo visrey fahents la
via de Çeragoça e ha lexat lo Senyor Primogenit en lo castell de la
dita vila e guarda mossen Johan Ferrandis de Heredia.
Mossenyors Thomas Benedit (como Thomas Benet) passant per aquesta ciutat me dix
que anava trames per vostres reverencies e de Morella ham
enviada una letra dreçada an Johan Feriça la qual vos
tramet ab la present e ham scrit que pagas al portador de aquella XI
solidos. Perque mossenyors placiaus scriurem si es vostra
voluntad que yo pague lo dit salari e
port e tots altres que lo dit Thomas me remetes a pagar car
yo sere prest fer lo quem manareu. Mes certifich
vostres reverencies com he trameses les letres quem trametes per al
castella Damposta pera Ulldecona e altres.
E
la vila de Ulldecona fa resposta per letra la qual vos tramet ab la
present. E al comanador de la vila Dorta (Orta,
Horta de Sant Joan) e als jurats de la dita vila foren donades
les Ietres a ells directes diumenge prop passat per home qui jura en
mon poder fer verdadera relacio los quals de paraula
respongueren que haurien consell e farien lo degut e trametrien a mi
la resposta. E lo diluns apres foren donades les letres
als jurats de Bathea (Batea) e de Vilalba
(Vilalba i els arcs) e de Gandesa los quals feren
semblant resposta. E vuy que es dimarts es stada donada la letra al
castella Damposta en lo loch de Benicave (La Cava?) e ha feia la
matexa resposta. Mes encara mosssenyors yo he trames lo
sotsveguer daçi a la nau den Prats per manar al
patro sots pena de cors e daver que encontinent partis
e anas dreta via aqui ab la dita nau axi com per vostres reverencies
mes manat lo qual ha respost que per passar lo cap del
riu per venir dels Alfachs al port de Lampolla ab lo
temps quey es stat ha tranquat les antenes e de fet es
pujat aci per fer antenes a la dita nau. Fetes aquelles diu
que es prest. Jol tendre a prop el cuytare
perque vage axi com per vostres reverencies es stat provehit.
Fins ara no he cobrat lome que he trames a Valencia ne he
sabudes altres coses necessaries descriure. A Morella he
trames home per saber com nesta fornida la dita vila de gents
e darmes e de totes les persones que son en lo castell de aquella e
de altres coses que saber se poran per informarne vostres
reverencies. E altres coses al present no occorren sino que rescriuen
e manen vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Les quals
tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio. Scrita en
Tortosa a XXIIII de febrer del any Mil CCCCLXI.
– Mossenyors lo
qui es prest a tots vostres manaments Pere Jorda deputat local
de Tortosa.
