29
DE MAYO.
Constituidos
y congregados en la capilla de la casa de la Diputación los
señores Diputados y muchos individuos de su Consejo, el muy egregio
señor D. Hugo Roger, por la gracia de Dios, conde de Pallars,
capitán general del ejército del Principado de Cataluña,
arrodillado delante del altar de San Jorge, puestas las
manos sobre un misal, juró a nuestro Señor Dios y por
los cuatro Santos Evangelios, sostener, guardar y cumplir bien
y lealmente todo lo que se le había encargado en y por las
instrucciones y demás escritos que se le dirijian por los
señores Diputados y Consejo; a cuyo efecto, prestó sacramento y
homenaje de manos y boca en poder del magnífico mosen Bernardo
Çaportella,
caballero, otro de los referidos señores Diputados.
El mismo
día, fueron expedidas, por orden de los señores Diputados, las
siguientes cartas.
Als molt honorables e savis senyors los
jurats e consell general de la vila de Muntço.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem e per moltes vies
som certificats que en aqueixa vila deu venir gent darmes ab
comunicacio de fer dan en aquest Principat. E jatsia la
venguda e menys la receptacio de aquella de leuger no cregam.
Empero per la bona amor e confederacio que sempre es stada entre
aquest Principat e aquexa vila e encara per nostre descarrech
vos ho volem notificar. Significant vos que si per aquexa vila tal
gent era receptada e dan algu sen seguia en alguna part
de aquesta terra nosaltres e aquest Principat no hauriem lo
sentiment ques mereix lo que molt nos desplauria
car de aquest Principat fins aci males obres no haveu
hagudes axi com no creem puixen procehir de vosaltres. Pregam
vos per ço
encarregam e exortam queus vullau acordar de la
vicinitat e de la bona contractacio que huns ab
altres fins aci havem praticada.
E sia Jhesus en
vostra proteccio. Dada a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXII. – Manuel
de Monsuar dega de Leyda. – Los diputats del General e consell
llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra
honor apparellats.
En
este día fue publicado por los lugares de costumbre el siguiente
pregón.
Ara ojats queus fa a saber lo
molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per
la gracia de Deu comte de Pallas (sale otras veces como
Pallas, Pallars) capita general del exercit fet per lo
Principat de Cathalunya per servici de la Majestat del
Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici
del dit Principat de Cathalunya e de
les libertats e cosa
publica de aquell. A tots los cavallers jentils homens
ciutadans e altres qui per servir a cavall lo dit exercit son
acordats en virtut de la seguretat per ells prestada que lo dia
present a les tres hores de pres dinar ques comptara
XXVIIII del corrent mes de maig sien a cavall armats e a punt davant
la posada del dit senyor comte la qual es a la plaça
del vi de la present ciutat per partir ensemps ab lo dit capita e fer
llur benaventurada via tota dilacio e excussacio cessants.
Los señores Diputados recibieron, el propio día, la carta
que sigue a continuación.
Als molt reverends magnifichs e
honorables senyors los diputats del General del Principat de
Cathalunya.
Senyors de molta magnificencia e reputacio. De
vostres magnificencies havem rebuda una letra de vuyt del present mes
de maig per la qual nos scriviu que a vostres magnificencies es
pervengut que en aquesta ciutat e encara per lo camp se
farien certes empres de gent axi en particular com en
goneral e que de aço vos volguessem veridicament
informar. E per ço senyors de molta magnificencia per
satisfer a vostre bon desig e per millor informar vostres
magnificencies lo concell de aquesta ciutat ha deliberat
ne fos presa informacio e per aquesta presa no trobam empre
algu se sia fet en particular ni en general contra
aquest Principat e per tant mossenyors ne avisam vostres magnificencies. E apres senyors de molta magnificencia
havem rebuda una altra letra vostra feta a VIIII de maig el
contengut de aquella es que en aquestes parts se sembrarien
algunes fames per les quals se sperarien divisions e scandols en
aquest Principat entre les altres que lo exercit que per
vosaltres ses fet seria en dan e deservey de les
persones de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre
Primogenit les quals fames senyors de molta magnificencia fins aci
no havem oides ni menys creem pensant que son cathalans
los quals fins aci han acustumat de servar la innata
fidelitat a son Senyor creent tots temps que totes les coses
fins aci fetes son a defensio de llurs excellentissimes
persones e conservacio de la corona reyal benefici e repos de la cosa
publica fent vos certs que si tals coses sentiem de aquells vos
avisariem. E sia mossenyors de molta magnificencia la increada
Trinitat en continua guarda de vostres magnifiques persones longament
ab prosperitat votiva. De Tarragona (suelen escribir
desde Barchinona) a XXII de maig any Mil CCCC sexanta dos. –
Manuel de Monsuar dega de Leyda. – Senyors de molta
magnificencia e reputacio los consols de Tarragona a vostra
honor prests.
30
DE ABRIL. // Estamos en mayo, la fecha anterior es 29 de
mayo de 1462 //
Reunidos los señores Diputados
eclesiástico y militar, y el oidor de cuentas Bernardo Juan de
Casaldaguila, se hicieron varias proposiciones, que fueron votadas,
con discordancia de pareceres, pero al cabo se tomó como
deliberación el siguiente voto del señor obispo de Vich, por ser el
más favorecido.
Dix que per utilitat del General
e de la cosa publica del Principat sia prestada a la vila de
Perpinya una farrera de galea grossa de mercaderia que
demane la qual sia feta de nou de pecunies del General.
E que los deputats hagen carrech de ferla fer en la
manera que han acostumat fer altres farreres e com la liuraran
que la dita vila de Perpinya faça
seguretat ab bones fermançes
de restituir la quantitat que costara en peccunia nombrant
sera liurada.
Item que los fusters trenaques
per la gent de peu parpals destrals bombardes polvora
vitualles e altres coses que sien necessaries al egregi capita
per lo exercit del Principat sien remesen als abat
de Sant Benet Pere Desplugues e Bernat de Marimon.
E si tenda te ja lo general que sia prestada al
capita si als dessus dits sera vist. Pero que los dits
tres hajan per ço que faran ab concell e assentiment
de la dita novena de les banderes sens referir.
Item que
sia elegida per los nou de les banderes una persona qui
conduescha e governe los mil homens derrerement
soldedats per tant com deuen esser tramesos segregats del
exercit qui es ab lo egregi capita general sens referir.
Item
que sia trames per los diputats e la dita novena de
les banderes home ministre de la casa de la Diputacio qui
vage ab diners e seguescha lo exercit axi per
pagar sou als soldejats com per pagar altres coses necessaries al dit
exercit e que pach lo sou a pes sens engan algu.
(la fórmula antigua “sine enganno”)
En este día,
los señores Diputados y Consejo mandaron escribir las siguientes
cartas.
Al molt honorable lo senyor En Baltasar
Saula procurador de la vila de Santa Pau.
Molt
honorable senyor. Vostra letra havem rebuda per En Nicholau Pirot.
Restam contents dels avisos e de la bona voluntat e intencio vostres
e de aquexa vila e del que virtuosament haveu fet mi defendre aquella
creem daciavant continuareu vostre be obrar com a bons
cathalans. Certificant vos com ir parti
(partí; ayer partió)
lo egregi capita general lo qual stara en camp ab tot
lo exercit e soccorrera lla on la necessitat
requerra per que si res vos occorrera conferiune ab
ell. Ja haureu sabudes les noves de França. Mirau be per tot e
provehiu vos en manera que de aqueix castell e vila puixau
dar bona raho. Dada en Barchinona a XXX del mes
de maig del any Mil CCCC sexanta dos. – Manuel de Monsuar dega de
Leyda. – Los diputats dol General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.
Als molt reverend e honorables mossenyors les
vuyt persones eletes per lo stament de Gerona.
Molt
reverend e honorables senyors. Dies ha nos scrivis per
mossen abat de Sant Salvador de Brea mossen Çarriera
e mossen Bernat Johan Olivera los quals en les coses
quels comanas se son haguts ab gran cura
e diligencia e nosaltres havem fet tot lo que es stat possible
circa les coses demanades e encara de totes coses subseguides
vos havem scrit frequentadament. Ara per lo dit mossen
Olivera sereu stesament avisats de les noves que hic occorren.
Es necessari e axi vos ne pregam exortam e encarregam que siau
vigils e attents en totes coses axi com loablament haveu
acustumat. Lo capita general ab lo exercit es en camp e
subvindra lla on sera necessari per repos e benavenir del
Principat. E sia Jhesus vostra proteccio. Dada en Barchinona
a XXX del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. – Manuel de Monsuar
dega de Leyda. – Los diputats del General e concell lur
representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.
Al molt honorable mossen Pere de Belloch
donzell.
Molt honorable mossen. Per ço
com de les coses en que fins aci haveu entrevengut per les
fahenes concorrents haveu dada qual raho de vos
se sperave e per altres bons respectes vos havem elegit
conseller del egregi capita general del exercit de aquest Principat
per ço vos pregam e encarregam quant mes podem vullau
acceptar lo dit carrech e anar ab lo dit capita.
Car nosaltres provehim que home sera trames aqui per dar
vos lo sou axi de la gent a cavall que tindreu com encara a
raho de XV florins per quiscun mes del consellar. O si lo
dit sou volreu aci trameteu nos ho a dir e sera
pagat al qui volreu. E tingaus la Sancta Trinitat en sa
proteccio. Dada en Barchinona (a) XXX de maig any Mil
CCCCLXII. – Manuel de Monsuar dega de Leyda. – Los diputats
del General e concell lur representants lo
Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
Siguen
las cartas que los señores Diputados recibieron en este día.
Als
molt reverends magnifichs e de gran providencia senyors los diputats
del General e concell llur representants lo Principat de
Cathalunya.
Molt reverends magnifichs e de gran providencia
senyors. Perque En Pere dez Soler qui porta la bandera
reyal es romas sens cavall com En Bernat Çapila
no li haja volgut leixar lo seu que ell fahia
extima e compte es molt necessari sia provehit
lo dit Soler sia ben encavelcat. Placieus
volerli fer extimar per los tres extimadors
ja deputats per lo concell o lo cavall de mossen
Burqnes (Burgues, Burgués) o lo den
Felip de Ferreres o den Pere Johan de Sant Climent
que mossen Guillem dez Soler son avi (avus;
yayo; abuelo) decontinent pagara lo que per los
dits extimadors sera extimats e haure pler
singular li sia triat lo que millor ques
tropia (que se trobo, que es trobi; que se encuentre;
trobar : encontrar) en ciutat per quant los penones
(penoners; los que porten lo penó; los que llevan, porta +
estandartes, standards, estandarts, etc) deuen esser millor
encavalcats (encabalgados, montar mejor caballo) que
tots altres. E sia li trames prestament car lo
dit Çapila sen
ha vuy portat lo seu e ell es romas a
peu. E no mes la Sancta Trinitat sia en proteccio
continua vostra. De la Rocha a XXX de maig any Mil CCCC
sexanta dos. – A la ordinacio de vosaltres senyors prest e apparellat
lo compte de Pallas (conde : comite y declinaciones: comte.
Pocas veces se encuentra compte en estos textos, ya que significa
cuenta : contar : computo : computar. En la “mp” la p no se suele
pronunciar, como en temps, de tempus, comte y compte se confunden en
la escritura, porque se pronuncian igual. Pallas, Pallars,
pronunciado Pallàs o Pallás, da igual la tilde de la a, es una
cuestión de moda, porque en mallorquín antiguo se encuentra á,
además de añy, Añy, con ñ, Río Algars : Algás, apellido
Millars, Millás o Millàs, millor, millors : milló, millós &c,
etc) capita del exercit de Cathalunya Roger.
(Roger “rugé o rugè” : Roger Moore “róger”,
Rogelio, Ruggiero, etc)
Als molt reverend egregis nobles
magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la
comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt
gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan
Traginer e Frances Comte a ple informats de nosaltres
explicaran a vostres molt grans R. N. magnifiques e honorables
providencies certes coses de nostra part. Placiaus darlos
fe e creença com si per
nosaltres eren explicades vostres molt grans R. N. M. e honorables
providencies de les quals la Trinitat increada sia continua
proteccio. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. –
Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.
Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats e
concell del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs e insignes
senyors. Ab extrems anxietat amaritud e dolor de
cor e de totes nostres penses virtuts e per deute natural per la fe
cathalana per los vinents e passats ab efusio
de sanch demostrada per exalsar la reyal corona
a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de llur Rey
e Senyor som moguts en recitar les extremes novitats de present a
nostre auditori pervengudes e recitades hoc se diria
enferm exequides ço
es que lo Senyor Rey hauria empenyorat lo comdat de
Rossello e de Serdanya al Rey de França per CCC mil scuts
e que lo comte de Foix staria ja amassat ab gran
gent darmes per venir en la dit comdat per
pendre possessio e on li fos resistit que a saccomano ho
barrejas. E mes que lo dit Senyor no recordantse
dels seus juraments per ell axi en la observacio de privilegis
constitucions capitulacio e altres libertats del Principat de
Cathalunya prestats fort prest vindria a Balaguer ab
gran poder de gent darmes axi privades com stranyes e que
descorreria lo dit Principat ab inaudites afliccions e
exequucions dels dessus pobles e axi personals com de viures e
bens llurs e que de tot aço vostres grans
magnificencies serien mes que certes la qual cosa cau en nosaltres en
molt gran admiracio car hun semblant misteri e de tanta
gravitat pervengut a vostra auditori on fos cert se ha a
creure que vostres grans magnificencies qui son caps protectors
defensadors e conservadors de tots los membres de vostre cap
representant
tot lo dit Principat ne haguerets
(occitano) avisades totes les universitats per star attentes
a tota defensio considerats los bons avisos en passat
continuats e per vosaltres donats. Per tant molt magnifichs e
insignes senyors sia de vostra merce prestament de totes les
coses damunt expostes segons seran de veritat siam
certificats. E per tant com durant aquestes tribulacions lo veguer
de aci gran temps ha passat ses absentat de aquesta ciutat
e los seus motius de la sua absencia son recayguts
en moltes opinions e moltes coses considerades e la gran diminucio
de la populacio de aquesta ciutat per mortaldats e en
altra manera temps ha passat vos era stat scrit vos fos plasent
aquesta ciutat fos provehida de qualque bon president o
capita acompanyat de gent darmes a despesa del General
attes que aquesta ciutat quiscun any hi fa gran adjutori
e may ne ha res sentit empero resposta alguna
non havem haguda de que stam molt maravellats e torbats
e com se diria que lo dit Senyor Rey fort prest
ab gran gent se spera de passar aci e que deu
tirar la via de Gerona e ignorem los seus motius e que en
aquesta ciutat segons es dit no haja cap ço
es president sino lo sotzveguer qui no ha disposicio de
semblant misteri ab tot que per gracia de Deu aquesta
ciutat stiga ab bona voluntat unitat e concordia. Per
tant si cobejats (occitano) axi com fermament crehem
fets conservacio de aquesta ciutat qui continuadament ha stat sta
e stara a tota vostra ordinacio e les coses recitades son veres
prestament com sia gran perill en la triga tremetats
aci (occitano + valenciano en dos palabras) hun
capita o president acompanyat de gent
darmes a despesa del General. En altra manera siats
(occitano) certs que aquesta ciutat pasara hun
gran perill ab tot que nosaltres ab molta unitat e
concordia hi havem fet e farem ultra posible. E
conserveus molt magnifichs e insignes senyors la Trinitat Sancta
en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXVIIII
de maig any Mil CCCC sexanta dos. – A tots vostres ordonaments prests
los consellers e concell de Vich.
Als molt reverends
egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors los
diputats del General e concell llur representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverends egregis nobles e magnifichs e de gran providencia senyors.
Air resebi una vostra letra de XVII del present
ab la qual me avisau haveu resebuda la copia de
les dues crides publicades en aquesta vila per manament de la Senyora
Reyna e rescrivintme sobre lo queus havia scrit
en haver comissio o forma com me regiria en fer correus e
altres despeses si lo cas o portava axi que sobre los
afers que occorreran fare lo millor me parra juxta
vostra dita deliberacio. E axi mateix en lo restant de la dita
letra fare e haure diligencia segons per aquella mes
manat. Apres jo havent diligencia en sentir noves e totes
altres coses dignes de avis sobre la concorrencia del fet de França
certifich vostres grans reverencies nobleses magnificencies e
savieses com del dit fet del Rey de França hic ha dos avisos
per letres de dos homens cathalans la
hu es studiant que atura a Tolosa
laltre es gentil hom qui segueix en les parts de França
scrivint a persona a ell molt acostada en tal manera que per la vida
no li scriuria una cosa per altra. Copia de les quals dins la present
vos tramet per ço
que de aquelles vostres grans reverencies nobleses magnificencies e
savieses siau plenament avisades. E veritat que juxta lorde e
forma de vostra dita letra per millor investigacio e certitud
del dit fet e de totes altres coses havents respecte en aquell he
tramesa persona disposta per haver nova e relacio de tot ço
que de tot ço que
(se repite como el ajo, se repetix com lo all) en aquelles
parts saber se pora quant sera tornat e de tot quant sich
sabra tota hora sic trobara fiable portador o lo cas
fos per fer correu serets (occitano) avisats largament.
Ja per altra vos havia scrit del contengut del present capitol pero
perque no sa trobat portador la me retenguda avisant
vos com a XX del present me fou remes ab letra del
honorable lo senyor En Bartomeu Sellent scriva major de
vostre ofici hun plech de letres vostres dirigidas
a certes persones de aquesta patria les quals son stades ben
enviades al millor ses pogut fer. Per En Banyoles
guarda de la casa del General de aci resebi ir
altra letra vostra sobra son fet sera servat
segons en aquella es contengut e per la present nom occorra
als a dir sino que vostres grans reverencies nobleses
magnificencies e savieses manen de mi lo que plasent los
sia. Les quals la Trinitat individua tinga en sa
proteccio e continua guarda. Scrita en Perpinya a XXVI de maig del
any Mil CCCCLXII. – Prest a vostres manaments Pere Andreu
diputat local.
Senyors. Per les despeses fahedores per los
afers concorrents axi en fer correus si obs sera com en
trametre exploradors o altres persones en les parts de França
o de Foix axi com ab vostra susmencionada letra
es feta mencio es necessari sia scrit al honorable En
Francesch Giginta rebedor novament creat en e de les
peccunies dels drets de les generalitats de les
entrades e exides que aquelles administre e haja a
pagar axi com ja en e per tals coses es acustumat com los
emoluments de mon ofici no sien tals que bastassen
per res e ja serveixen tots jorns en altres coses
ordinaries a dit ofici.
Con la carta precedente fue enviada
copia de los avisos que siguen.
Traslat del avis del qui
scriu a la persona a ell molt acostada.
La present si es
per avisar vos com lo Rey de França
ha mandats los homens darmes qui son II
mil lançes
qui son XXIII mil combatens que van en Rossello. Ja
crech vosaltres ne siau avisats empero
aço nou tingau en vil car ells hi seran molt
prest.
Traslat del avis fet per lestudiant de Tolosa.
Queus vull avisar del gran preparatori ques fa en
lo comdat de Foix contra nostra terra axi certament com nostre
Senyor es al cel. Lo Rey de França fa socors de mil lançes
e de sis mila franchs archers al nostre Rey
e fa tirar tots los engins qui devien anar a Bordeu
en Foix. Quen sera ni que no aci na
grandissima ramor que fins als infants petits se
parla que jur vos no gossam anar per villa
tant nos han a la testa. Han feta crida que totes les
gents darmes se hajen justar a la fi de aquest mes en
certa part del comdat de Foix.
Fa la letra Andreu
Cabaner studiant. Al monjo Lopia. Es feta a XVIII
de maig.
A
mon senyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran
noblesa e senyoria monsenyors los diputats da Cathalunya.
Monsenyors molt reverend e molt magnifichs e de molt gran
noblesa e senyoria molt humil recomendacio premesa. E si a vostra
gran saviesa es assats notori los grans insults e
detestables conceptes en los passats dies perpetrats vers e
contra aquesta vila e castell de Santa Pau no es a cura
pus recitar per squivar tedi de prolixitat. Ara per quant sus
ara per avis cert con informat lo dia present deuen
esser a mi alguns sindichs dels pagesos los quals ab
intreveniment de hun algotzir deuen fer a mi
tres requestes que acullega los pagesos qui ja los
dits insults han comesos dins dita vila e castell de Santa
Pau. E per quant pens tals requestes sien perque los
dits pagesos sien senyors de la força
del dit castell se haver lo porien com sia
ajustat fetes dites requestes me deuen combatre e
continuar lur combat a fi que façen
llur poder en pendre lo dit castell lo qual
desigen molt per que los seria gran retreta en aquestes
parts. Fins aci per gracia de Deu los es stat ben
defensat e daciavant crech sera aximateix. Pens
tal fahena redunda a gran interes de tot lo
Principat de Cathalunya. E per tant vos tramet Nicholau Pirot de
aquesta vila portador de la present recorrent a vosaltres e a vostre
subsidi com crech apres sia assetiat nous
poria fer avis. Ja los homens de aquesta vila fins aci
han fet lo degut vers lo util del Principat e faran
tots temps pregant vos ab tota afeccio vos placia aquesta vila
e castell hajats a memoria e donar presta provisio car
ja los pagesos
tenen tots los passos stablits e
sens dubte seria gran dan de tota aquesta vila ells haver dit
castell a llur ma car volrien dominar a llur
voluntat. Lo dit portador vos fara relacio del stament de
aquesta terra e manatsme lo qui plasent vos sie.
Scrita a Santa Pau a XXVII de maig. – Vostre humil servidor
qui molt a vosaltres me recoman Baltasar Saula procurador de
Santa Pau.