Monchosoft

5 DE MARZO.

Fueron leidos en
esta sesión los siguientes papeles.

Als molt reverend nobles
magnifichs e honorables senyors los diputats del General de
Calhalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors.
Si per les rahons en vostra letra dada en Barchinona a XXVII del
passat largament deduhides alterant mon natural desig militar menys
alegre reste de esser intrat e haver hagut a ma mia per lo Principat
la vila e castell de Fraga sens colp ne ferida alguna e sens aquell
strepit que de cavallers voler e desigar se deu del que fera si
expugnant aquell hagues vençut no menys es causa a mi de leticia
infinida com veig les
coses succehir segons voler e delliberacio vostra a la qual complaure
e satisfer faç e fare tot mon studi. E per seguir aquella
dels dits vila e castell de Fraga dins los quals de present so partir
ne moure nom entench yo ni res de ma gent fins a tant per
vostres reverencies nobleses e magnificencies sera delliberat e a mi
scrit segons per moltes altres letres mies vuos eu stat ofert. E
jatsia que aquella innada fidelitat de la qual expressament ab
vostres letres es feta mencio naturalment desigas la liberacio
del Senyor Primogenit per lo be e leticia de aquell
com-encara (en dos lineas) per aquell esser reconciliat e
reduhit en amor e benivolencia de son pare Rey e Senyor
nostre poch avis de aquella per incert que fos fos a mi molta occasio
de creure e crehent la dita liberacio de sa real
persona cause en mi molta raho de molt alegrarrne. Sens comparacio
me so molt mes alegrat e reste molt mes aconsolat com per
letra vostra dada en Barchinona lo primer del present so stat
certificat de la nova sobre la dita liberacio que autenticament per
lo home de Morella haveu haguda. Regraciant a Deu omnipotent tants e
tant grans beneficis com per aquella tots aixi en comu com en
particular speram de que no solament per lo que per vosaltres es dit
en la letra closa a XXVlll del passat ço es que per quant sperau que
aquesta bona nova que haveu de la liberacio del Senyor Primogenit
se meta en obra e aquella migançant lo negoci pendra
bon assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benefici de
aquest Principat voleu que pacificament e quieta stiga en aquesta
vila ab lo exercit guardant aquella e son castell. Son content
tenir e guardar la dita vila e castell mes encara don en parer
se deu fer tant e tant longament fins no obstants les coses
enantades per aquest Principat qualsevol persona qui per los dits
enantaments sera stada irada de aquella ira tal persona sia mitigada
e los qui dan o congoixa speraven haver de no haver aquella sien
mesos en segur. E de aço a prima faç ne amare mes lo hoc que lo no tots temps remetent lo que a la delliberacio e parer de
vostres gran reverencies nobleses e magnificencies. E tinch a
molt santa e propici delliberacio la de que per vostres letres
so avisat del soccorriment a cascun home de peu fahedor de tres
florins com ma creença sia que de mil dels acordats los
DCCCCLXXXXVIIIl en cas que fossen desarmats se son acordats a fi de
armarse del dit sou qui avant sperar una de dues coses o que lo
seguir aquest exercit no durara vuyt jorns o que si ho fahia
poguessen furtar e anar a roba de tot hom. Los quals vehents
neguna de aquestes coses fins aci no seguirse resten molt desesperats
e en tant que tots los capitans de Italia no bastarien en governarlos
sino quels sia fet lo dit soccorriment per vosaltres delliberat.
Entes empero que si la hora que los diners seran tramesos per En
Johan Ferrer e a ell donada la comissio de fer la dita emprestança
provehischau que ans que aquella no sia liurada se hajenh a pagar
alguns furts e occisions de moltons ovelles cabrits anyells
que segons la remor qui en aquesta vila sen fa prenen summa passats
docents florins. Quant al parer vostre quem trameteu sobre la
consulta per mi a vosaltres feta de e sobre la resposta fahedora als
embaixadors dels diputats e regne de Arago e ciutat de Çaragoça si
per ells era res demanat de ço que a vosaltres ab aquella consulta
fon scrit regraciat lo dit avis vos dich aquell no freturar com
segons ab Ietres ab les quals de sa venguda son stats apres
consultats podeu haver vist no han demanat res del que yom pensava
perque fretur respondrets res del que scrit haveu. Mas per
quant los embaixadors de la dita ciutat de Çaragoça segons per
altra vos he ja scrit delliberaren no moures de la present vila ans
aturar dins aquella fins tant yo haja vostra resposta de aquella
consulta que per mi de e sobre la sua venguda vos es stada feta
majorment com per lo Senyor Rey ab letra sua de la qual vos
tramet trellat ne son pregats vos haure a singular plaer vos placia
la dita resposta quant pus prest poreu me trametau. Avisantvos
com micer Stopinya me ha dit parlant ir lo dit micer Lorenç Dalgas
jurat de Çaragoça ab lo dit Stopinya e Johan Ferrer lo dit micer
Lorenç los dix com lo Senyor Rey donant causa e raho a ells jurats
de Çaragoça e als aragonesos de la preso e detencio del Senyor
Primogenit los dix entre les altres rahons que la una de les causes
per les quals sa
Majestat havia pres lo dit Senyor e aquell tenia
si era perque lo dit Senyor Primogenit havia delliberat fer lo
matrimoni de Castella e aquell fet tornar en Cathalunya ab molta gent
darmes de Castella e vivint sa Majestat ab la dita gent darmes e
Principat de Cathalunya se levara es fera Rey e axi
convinguera fer a ell ab los realmes de Arago e de Valencia
guerra als dits son fill e Principat la qual cosa sa Majestat
avorria. E perque tal discordia entre sos regnes e terres nos
seguis per occasio del dit son fill la persona de aquell presa tenir
volia. Al qual micer Lorenç segons micer Stopinya me ha dit fonch
amplament respost per ell e per lo dit Johan Ferrer singularment que
era una gran maravella que la Majestat del Senor Rey dels cathalans hagues haguda tal creença com de algun temps nos
pogues dir los cathalans a son Rey e Senyor no
esser stats obedients leals e feels axi be com
valencians e aragonesos e com qualsevol altres vassalls
de sa corona real fahent certa sa Majestat que si may
lo Senyor Primogenit vivint lo Senyor Rey son pare tal
pensament se metia al cap que en la execucio de aquell se
opposarien e aquell empatxarien axi prest e pus prest que aragonesos
e valencians e encara de ells mateixos en haver treballat en la
liberacio de sa persona feta de present e ab sa real
Majestat viurien e morrien. Sobre lo ques diu per part
vostra de e sobre la provisio del castell de aquesta vila de mossen
Johan Torrelles e den Renard vos dich que jatsia
ladonchs com vos fou scrit de la nominacio e eleccio
del dit mossen Torrelles per castella (castellà;
castellán) fos feta segons fon scrit pero may lo dit En Renard
ha leixat lo castell ne lo dit mossen Torrelles lo
ha pres. Del quen sera en lo sdevenidor sobre lo que per
vosaltres a mi es stat scrit ara derrerament quant sera fet per letra
sereu avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda.
Dada en Fraga a III de març any Mil CCCCLXI. – A vostra honor
prest lo comte de Modica.

El Rey.
Ximeno Gordo
amado nuestro. Recibimos vuestra letra con Sancho Paternoy vueslro
fiijo el qual havemos hoido en todo lo que de vuestra parte
nos ha querido dezir. Tenemosvoslo en mucho servicio porque los de
Barchinona significaron al maestro de Muntesa e al noble don
Lop Ximeniz Durrea visrey de Sicilia que haurian a plazer que
delliurado el Principe la Serenissima Reyna nuestra muy cara e muy
amada muger lo levasse a Barchinona. La dicha Reyna partio de aqui de
Çaragoça despues que hovimos delliberado de dellibrar el dicho
Principe miercoles mas cerca passado e aunque dubdamos que las
grandes pluvias que ha fecho no hajan dada alguna dilacion a su
camino pero somos ciertos que a noche tarde e hoy hora de comer la
dicha Reyna es stada en Morella e a la hora de agora el dicho
Principe es dellibre e assi de la delliberacion que se fizo
para librar el dicho Principe como de la partida de la dicha Reyna
para dellibrarlo e levarlo a Barchinona como es dicho los de
Barchinona ne son avisados con correu. E por esso nos
parece e assi vos lo rogamos e encargamos que vos e los otros que
sodes ydos assi por part del regno como por part
de la ciudat de Çaragoça devedes star con essas gentes e no partir
dende mas significarles aquestas cosas que vos scrivimos por muy
ciertas e instarlos e tener manera con ellos que se detengan e no
fazer cosa alguna mas avant fasta que les sea scrito del que sera
delliberado por los de Barchinona despues que aquellos hauran sopido
las dichas cosas. Car si otra cosa fizieren sera procurar por ventura
inconvenientes en los aferes e pues dende no partades como es
dicho poredes nos mejor avisar assi de lo que los sera scrito por los
de Barchinona despues de sabidas las dichas cosas como de lo que
aquessas gentes faran e querran fazer. De Çaragoça el ultimo de
febrero anyo Mil CCCCLXI.

Al molt reverents egregi nobles e
magnifichs senyors los diputats vintisetena e altres del Principat de
Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents
egregi nobles e magnifichs senyors.
De Çaragoça vos scrivim una
letra dimecres passat que comptavem XXIIII del mes passat e ab
aquella vos ne trametem una altra de la Senyora Reyna de aquell
mateix kalendari les quals degues rebre per mans de mossen
Andreu Cathala loctinent de tresorer. Per aquelles haureu vist
com la dita Senyora devia partir per anar a delliurar e traure lo
lllustrissimo Senyor Princep del castell de Morella. Per aquesta vos
avisam com vuy diumenge a les tres o quatre hores part mig jorn
aquella arriba en aquesta vila e sens descavalcar ne aturar un
moment sen munta al castell hon ja havia miga hora nosaltres
erem justs perque de manament seu nos erem avançats per donar
noticia de sa venguda al dit lllustrissim Senyor lo qual li ixque
al encontre fins a la porta del dit castell hon la dita Senyora
apres que lo molt magnifich Johan Ferrandiz hac fet totes ses
cerimonies per son descarrech entra e lo dit lllustrissimo Senyor
volentli besar la ma ab molta voluntat e la dita Senyora Reyna
resistint de no stigueren tant fins que nosaltres supplicam e quant
tenintli lo braç lo dit Senyor li besa la ma e apres la bocha e
altra vegada la ma. E perque lo loch era indispost sen muntaren en
una cambra e alli en presencia del senyor archebisbe de Çaragoça e
de nosaltres dos la dita Senyora ab molta humanitat e virtut li feu
un breu rahonament no altrament que si li fos propria mare e lo dit
Senyor li respos com a obedientissimo fíll per forma que
nosaltres dos haguem prou a fer a podernos contenir de plorar. En les
particularitats dels dits rahonamenls no curam intrar remethentho
a la relacio queus ne farem puys tant prest havem a esser aqui e de
altra part per no detenir lo correu. Fet aço de fet sen devallaren
abdosos ensemps e ma per ma fins a la posada de la dita Senyora hon
stigueren per miga hora e delliberaren de scriure abdosos a la
Majestat del Senyor Rey e a vostres reverencies providencies e
magnificencies. E per ço dins la present sera una letra de cascu de
les sues senyories e axi mateix parlareu de la partida. E en cas la
prefata Senyora Reyna fos venguda a jornades tirades per malissimos
e aspres camins e ab indispost temps de pluges e vents
delliberava partir dema sino que lo dit Senyor Princep la ha
supplicada que restas e reposas dema tot lo dia e axi es stat
delliberat. E per ço plaent a nostre Senyor Deu partrem dimarts per
lo mati a dinar e a dormir a Trayguera que es un loch de mi lo
mestre de Muntesa hay cinch grossissimes legues
e de mal cami. Dimecres irem a Tortosa e son altres cinch
legues grans e de alli prosseguirem nostre cami segons hon
nos porem be allehujar. E sien certes vostres
senyories e magnificencies que nons tardarem en lo cami car tots
tenen e tenim voluntat de esser aqui prestament maxime que aquests
afers han un tant gran e bon principi e no sen pot ne deu sperar als
sino gran servey de nostre Senyor Deu servici e util de
la prefata Majestat del Senyor Rey benefici e utilitat dels dits
Senyora Reyna e Senyor Princep pau quieta e repos de tots los regnes
e terres de la sua Serenitat e signantment de aqueix Principat.
Avisantvos per vostra consolacio que los dits Senyora e Senyor mare e
fill se principien a portar per forma e ab tanta de
contentacio e aquella reciproca que no sen pot sperar sino tota
contentacio alegria e consolacio e axi placia a la misericordia
de nostre Senyor Deu la clemencia del qual no solament los hi
conserve mas a ells dos e a la prefata Majestat los hi
augmente. Del ques seguira continuament vos avisarem e ordonau
lo queus placia e sera fet. En Morella a II de març a les
cinch de mati any LXI. – A la ordinacio de vostres senyories e
magnificencies prests lo mestre de Muntesa Lop Ximeniz
Durrea.

Als reverend e venerables pares en Christ nobles
magnifichs amats e feels nostres los diputats XXVIIna e
altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de
Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ
nobles magnifichs amats e feels nostres. Per altra nostra letra que
de Çaragoça vos havem feta sots kalendari de XXIIII de febrer pus
prop passat vos havem scrit e avisat de la partida que de alli fahiem
e causa de aquella per aquesta vila per traure la persona del
lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill e per aquesta vos
certificam com vuy diumenge
data de la present entre tres e quatre hores apres mig jorn encara
quens siam plevida de la festa per fer tal e tant benefici som
arribada en la present vila e muntada al castell del qual havem tret
lo dit lllustre Princep e ab ell ensemps som devallada baix en la
dita vila hon per la gran indisposicio del temps de pluges e
vents los quals fins aci nos han acompanyada e
detenguda per lo cami e esser venguda a jornades tirades e
per malissimos e aspres camins per condecendre als prechs del
dit lllustre Prince qui per los dits respectes nos ha
vist cansada e fatigada havem delliberat aci en aquesta vila
reposar dema per tot lo dia. E lo dimarts subseguent Deus volent
ensemps ab lo dit lllustre Princep partrem proseguint
nostre cami fahent aqueixa via en la forma e manera per
la Majestat del Senyor Rey senyor e marit nostre molt
car e molt amat a nos manada e que per altra nostra letra vos
havem scrit e axi havem delliberat per avis vostre parentnos
degut e expedient de les dites coses per esser tals e tant essencials
e de plaer a tots fervos la present.
Dada en la vila de Morella lo primer dia de març any Mil CCCC
sexanta hu. – La Reyna.

A los egregios reverendos nobles venerables caros
y bien amados mios los diputados y XXVll del Principado
de Cathalunya.
Egregios reverondos nobles venerables
caros y bien amados mios. Por vuestra consolacion vos aviso oy
por mano de la Senyora Reyna como la que mes verdadera
Senyora y madre he seido puesto en mi pura
libertad y su Senyoria y yo seremos presto
en essa cibdat donde de la mucha merced que ma fecho
con mi Ie deveis render infinitas gracias. De mi
mano en Morella primero de março. – El Principe que vuestro
bien desea. – Charles.

Als molt reverent egregi nobles
e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de
Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs. Vuy be
rebuda una letra vostra de XXVIII de febrer de la qual he hagut
subiran plaer e stava maravellat com nom havien scrit o
respost en moltes letres queus he fetes. E responent en vostra letra
vos avis sera servat lo que per vosaltres es comandat. E mes vos
grahesch la bona
voluntat me significau haveu en ferme administrar la
mia justicia. Mes avant mossenyors per lo carrech que per
vosaltres me es dat avis com alguns se atreveixen en fer
alguns robatoris e tachanyeries e esne causa la gran
pobresa que es entre la gent e soposat que lo capita e
yo ho vullam castigar no hi bastam car la gent diu que
farem sino havem diners o licenciaunos que puixam
vendre larnes o donaunos a menjar. E dichvos que yo
son cert que gran necessitat los fa fer ço que no
volrien car los homens de peu los mes
quant son stats fornits de armes poch los ha sobrat e axi mossenyors
es de gran necessitat la gent haver algun soccorriment si voleu que
scandels cessen los quals veig venir si lo dit soccorriment prest no
es fet. Aço mossenyors dich per la bona voluntat e endreça
que tinch les coses succehissen en la honor del Principat e de
aquest exercit. E axi placiaus volerhi dar orde car
yo no puch pus fer sino avisarvosne e
haureus a grat sovint me vullau scriure. Oferintme tots
temps a la ordinacio vostra. Dada en Fraga a III de març any Mil
CCCCLXI. – Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de
Rochaberti.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors
los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverend magnifichs e honorables mossenyors. Vuy de mati he trobat
quem han portat una vostra letra feta a XXVllI del passat la qual no
he pogut saber qui lam ha portada en casa dins la qual ha una
anima en la qual me es dit que do prestament orde que
les letres del vezcomte de Rochaberti e de don Johan Dixer los
sien prestament trameses. Les dites letres no son vengudes en ma
ma ni ells tant poch son absents de la present vila car
des que hi entram non son exits. Crech yo que lo
capita les haura donades e encara ho sabre ab ells de cert. Responent
mossenyors a vostra letra vos dich que yom tinch ja per dit de
obtemperar vostre manament ço es no acordar home degu de peu
ne de cavall en despendre res en municions de castells
ni de artelleries. E sien certes vostres reverencies e
honorables savieses que de aci avant no si despendra
diner si donchs per vosaltres nom era scrit. Es ver que
nom puch abstenir de fer desavanços en provisions en lo camp
car attes que aquests soldadats son tant mal ordonats los pagesos
venen forçats en portar provisions e yo perque lo camp no vingue en
destret he a fer portar pa de Leyda e lochs circunvehins e hey
a fer tornes lo port e a les voltes la aygua travessem lo
sach e axi tot lo pa se pert. Algunes voltes he
provat de tenir amagat vuyt o deu carregues de pa per provar si sens
provisio del General se poguera sostenir lo camp e veig que
nos pot fer que tantost se comença de afamar. Mil
voltes men so volgut anar a Leyda per levarme
de aquest treball e despesa del General mas duptantme que
qualque nit per manchament de viures nos seguis qualque
scandel de aquesta gent nostra ab los de la vila nou he volgut
desemparar fins se sia mes en tret la gent de aci
de poder pastar a compliment de la gent forastera qui hi es. Del que
scriviu al capita vezcomte e don Johan Dixer que mes avant no
proceesquen sino que stiguen en lo stament ques troben jatsia
que ells ho facen pero tots temps haure a bo que en cada letra ne
sia fet un capitol al capita e specialment que castich furts de
bestiars tales e robaries que si fan de les quals si
fa poch castich e esmena e encara crech de aço iran
clams en vostre consistori. Es ver que perque laltre dia quant don
Johan Dixer vench aci al cap del pont e la vila li feu
traure pa e vi sens pagar ab delliberacio del consell del dit capita
yo ho he pagat als mostaçafs de la vila perque no
haguessen a creure que aquest exercit vingues per robarlos. Pero si
quant apres si ha fet hagues a pagar dubtem que al dar del
compte
no fos prou embaraçat. Perque mossenyors placiaus hi
pensar e provehir car encara que cobrem lo Senyor Primogenit e
totes les coses sien ben aplanades tots temps sera bo que los poblats
en aquest regne de Arago no se hajen a desloar de la
gent de vostre exercit o siu fan coneguen almenys que los
presidents son disposts en castigar los mals ques fan. Al quem dien
vostres reverencies e honorables savieses que a mi no vengues be
seguir lo exercit me havieu scrit que donas carrech a qualque persona
disposta qui hagues carrech de les municions et cetera de mi
mossenyors no cal dubtar que no vinga be tot quant vosaltres me manareu. Es be ver que volria aquest exercit fos ordonat en
manera quel meu aturar hi pogues fer mes fruyt quo noy
fa car practiques si
tenen stranyes. Han dat alguns
entenent a la gent que yo tinch comissio de vosaltres de
soccorrer tot hom de una mesada e que nou vull fer. Ja veheu
aquest quin article es pera menejarlo
eutre una gent tan rahonable com aquesta pero com se vulla sia
quant aci quant en Leyda yo donare recapte a les coses
necessaries per lo dit exercit. Haure be a plaer ques pens be al
temps si cas sera axi com crech Deus volent sera que lo Senyor
Primogenit sia delliure aquestes armes e artelleries que tinch aci de
les quals he venut molt poques empero mes les am tenir que
barrejarles que les fare si les que tinch aci tornare a Leyda o si
restaran en lo castell en cas que dellibereu tenir alguns dies
sperant lo temps en que donara e si les que son en Leyda volreu que
les leix aqui comanades en Leyda per vendre per discurs de temps o si
voleu que les port aqui per aygua o per terra e que servesquen en
part a fornir la botiga del General que sta molt pobra
e miserable segons vostres reverencies e magnificencies saben. Aci
mossenyors he entes a dir que vostra intencio es que les crides e
actes que se hajen a fer en lo exercit se hajen a fer per manament de
mossen lo veguer de Barchinona e a requesta del capita. Jo
no se aço quant benefici o quant dan porta al vostre proces car yous
se dir que nos fa axi ans se fan per manament del capita e si aço es
perjudicial o no remetmen a vosaltres. Be se que per lo
consell li es stat dit que fes segons per vosaltres es stat ordonat
pero no veig que res sen faça. No se vosaltres si li haveu
donada altra comissio. Per molts que venen de Çaragoça se
advera que diumenge proppassat lo Senyor Rey feu publicar ab
crida lo Princep per primogenit. Tot aço son judicis indubitats de
be. Dada en Fraga lo segon de març any Mil CCCCLXI. – Si per vostres
reverencies magnificencies e honorables savieses era delliberat que
encara que lo Primogenit fos aqui lo vostre exercit tot o part nos
degues partir de aci e era factible que yon fos avisat hauriau
a gracia perque ab altre avantage poria proveir ab
provisio de un mes o de dos o de XV o XX dies que no fo ab provisio de cada dia car stich ab Ies orelles altes si partirem
vuy o dema. – Del quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia
e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e
honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt
reverent magnifichs e honorables mossenyors.
Vostra letra de dos
del present e vuy rebuda en lo cami venint de Fraga a Leyda en la
qual veig vostra reverencia e honorables magnificencies se reposen en
la oppinio que en la municio del castell de Fraga no sia res despes
fins per vosaltres no haje altre avis e axi sera fet com manau e non
cal scriure gens an Johan Mayans sobre aço segons me diheu car com
rebi vostra primera letra en quem manaveu no despengues res en
nom de homens darmes e de peu ni en municions de castells e
artelleries me scrivis que nom calia lexar carrech (se
lee carreeh) a negun de aquestes en ma absencia. E axi no
he curat (se lee eurat; las c en este fragmento del pdf parecen e)
pus de dir res al dit Johan Mayans. Es ver que per aquest hun
jorn o dos que al pus larch stare assi per fet
del exercit e leixat hun meu en Fraga qui les armes e
artelleries qui son alli te en una botiga a peticio del capita tota
hora que mester les hage. Veig mes mossenyors en vostra letra que per
la nova que haveu de la deliuracio del Senyor Primogenit voleu
que lo capita ab lo dit exercit stiga en Fraga fins per
vosaltres li sia scrit lo contrari avisantvos mossenyors que des que
En Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça es en Fraga ell e
jo havem parlat familiarment diverses voltes de aquest
material e mostra bo esserse trobat en part on ses ben cartejat lo
usatge Quoniam per iniquum
et cetera e tots los altres usatges e constitucions
fahents per aquest fet que tenim entre mans. E ham dit vuy
senyaladament que puys lo capita era informat e
certificat del deliurament del dit Senyor Primogenit la qual
nova e letra de sa ma ha haguda vuy de mati que volia dir que no sen
tornava e com no buydava Fraga en la qual stava a
carrech del regne de Arago e jo li digui
que yo ignoraba la causa del seu aturar e del seu
pertir pero quem semblava que attes quo Fraga
reportava tan gran util de star alli lo exercit per los
grans diners que hi despenia que nos devien cansar dell
e que fins alli yo no creya que lo Principat de
Cathalunya cregues que lo regne Darago hagues a greu lo
star del dit exercit en Fraga car no havia raho e sabieu jo
be que era stat present com lo vaguer de Barchinona acompanyat
solament de tres o quatre en termens juridichs requeri los
jurats e oficials de la vila de Fraga que li obrissen
les portes e aquells tant be responent juridicament les li
obriren e axi nos podia causar greuge ni
interes negun. Apres moltes rahons que passaren entre
ell e mi jo comprench que pus lo
primogenit es solt e ell veu que cessa la causa perque lo
vaguer es entrat en Fraga jo crech que ell
haje consultats sos principals a Çeragoça per dar
qualque requesta al dit vaguer e capita e exercit que
li buyden la vila. De aço jo no so cert siu
fara mas parlant ab ell me semble que haja
poscut compendre aço de ses rahons. Perque
placieus mossenyors pensar ab temps quina resposta pora fer lo
dit vaguer e capita en cas que li fos feta requesta semblant.
Encara me ha feta lo dit don Lorenç Dalgas
mencio dels dans e robaries fetes en la dita vila e
termens de aquella dels quals dans a veritat parlar ne
han mes los cathalans que los aragonesos car
dues cabanes hi ha de homens de Puigcerda
de bestias qui son stades mes dampnatjades que negunes
altres. Aço la veritat es hun poch en carrech
del capita qui siu volgues ben scusar nos fera.
Pero en aço que yo he entrevengut pens
haver prou assegurada la honor del Principat car primerament
la nit que don Johan Dixer vench al cap del pont de
Fraga la vila li feu traure vitualles per ell e per la
sua gent de les quals sen furtaren de pa e de vi per
XXXXIIII …. Arribat jo alli lo sendema ab lo
exercit he vista fer clamor davant lo capita de aço
attes que la vila tant amigablament havia trames lo
mostassaf per casa de cascun per traurels vitualles
per los de fora. Jo no obstant no hagues tal comissio
me oferi de pagarho per part del General e de
fet ho pagui e tinchne apocha dels dits
mostassafs los quals compartiren aquells diners entre
aquells de la dita vila a qui eren stades preses les dites vitualles.
E apres congoxantse lo justicia de Fraga de
aquella gent mateixa que aquella nit prou indegudament hi havien
barrajada una terra que tenia en la orta de Fraga en la
qual hi havien mort cent parells gallines e deu de pagos
(pavos?) e molta civada e encara alguna roba vehent
que al principi de nostra entrada era mester que
entrassem ab mel en boça e no ab vinagre me
volgui allargar a mes que no havia comissio faent
compte que havia a fer ab vosaltres mossenyors qui havieu
sguard tots temps als meu zel e intencio e digui al dit
justicia en presencia del dit vaguer de Barchinona e daltres
que tota volta que lo dit mossen lo vaguer de
Barchinona volgues inquirir
de aquells quis dehien havien dat aquell dan
en la dita terra em volgues comunicar lo proces per lo
qual se mostras que eren aquests qui haguessen fet que
yo li oferia pagar
tot lo dan donat si fossen homens del exercit. E axi
aquestes justificacions com altres de crides apres fetes de
part e manament del dit capita e dites al dit don Lorenç Dalgas
les quals he plaer que vostres reverencies e magnificencies sapien
perque sen puixen servir en cas que per lo dit regne o
particulars de aquell ne fos feta clamor. Del soccorriment
mossenyors que dieu haverme ja scrit fins aci non
he haguda mencio alguna en vostres Ietres quant me scriureu
em trametreu forma pera ferho ohehire
vostres manaments ab tot que en ma fe crech que tant
dolents se seran ab soccors com menys de soccors e de
aci a XV dies tornareu en lo treball mateix e molts ho
han mester e molts sen poden fluxar pero sis fa sera
forsat ferla alli egual.
Hun home he
cobrat devers Ribagorça Barbastre Muntço Serinyena
e de aqueixa terra e son certificat com lo Rey
dema haura VIII jorns feu manar al procurador de abat
de Sant Victoria que diluns passat li hagues D homens
dels vassalls del dit abadiat e del comdat de Ribagorça
altres D. Aquests se son scusats que dos anys ha que no han cullit
res e que no han diner ni malla e que no poden anar. A Oscha
lo Rey ha trames per saber en quin orde staven e ferlosne
anar e sermonar e molts li han respost absolutament que faran
ço que sa Senyoria ordonara. Los altres
li han respost ab condicio que son contents pus no hagen anar
contra lo Primogenit. Lo castell de Barbastre lo
qual te mossen Rebolledo per lo Rey e lo castell de
Muntço se fornexen tots jorns de
vitualles. Nom se aço a que pot tirar. Los
de Muntço han dit al comanador que ells son huns ab
cathalans e que ab ells han a viure. Aquest los
ha respost que ell es llur senyor e quel han obeir. Los
dits homens a la derreria li han dit que encara quel hagen
obehir es en Ies coses degudes mas que si ell per dar
bons o mals consells al Rey se vol perdre que ells nos
volen perdre. Aquest home ses volgut molt informar de la causa
per que aquesta empressa fa e hanli dit mercaders de
Basbastre hon mossen Rabolledo te sa casa
que homens del dit mossen Rabolledo han dit moltes
voltes que si mossen Rabolledo tenia en Balaguer mil
homens de peu e CC rocins que correria tot Urgell.
Altres dien que les treues de mossen Rabolledo
de la casa de Castre son passades o que es fama que don Phelip
es aqui e que per ventura que mossen Rebolledo se vol
metre a punt per garrejar la casa de Castre e axi sots aquella
color ab una pedra matara dos perdals (pardals;
pardal; pardales; matar dos pájaros de un tiro). De aci
no sen ha al present sino conjectures si res hi haura pus cert
avisarne vostres reverencies e magnificencies. Aquesta ciutat sta be
en temor del Senyor Rey tanque
molts portals a pedra. Ir sich mogue en *horat
hun avolot lo major del mon dient que III M.
homens havia al portal de Sant Anthoni. Los quis
veheren mal fornits darmes
sabent que jon tenia aci prou del General en una
casa anarenhi e per força feren obrir e fornirense de
les lances e paveses mes a ma. Manquenni algunes. Feu compte
que stan tan storats que no ve negun que nols porte
armes contra ells pero lo
moviment del avalot no fo res ni hi havia causa. E he
entes a dir que volen trametre aqui per demanarvos algun socos.
Feta en Leyda a IIII de març a X hores de nit. – Quim
recoman en gracia e merçe de vostres reverencies e honorables
savieses Johan Ferrer.

Al molt reverend e magnifichs senyors
los diputats de Cathalunya.
Mossenyors. Hair que teniem
tres del present mes lo Senyor Primogenit vos scrivi de Traiguera
e no trobi correu per trametreus les letres.
Esta nit que comptam quatre del dit mes es arribat lo dit Senyor en
Tortosa e ham manat que pus nous havia
trames les letres que esta nit les vos trametes ab
daltres queus na fetes. Perque mossenyors
jous tramet hun correu ab les dites
letres lo qual parteix esta nit a les XII hores
de nit. Ha de esser junt aqui divendres a les sis hores de
mati e donarli eu vuyt florins dor. En
Tortosa a quatre de març. – Del vostre Franci de Santmenat
prest a vostra ordinacio.

Als molt reverend e magnifichs
mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt
reverend e magnifichs mossenyors. Lo capita general no creent
lo Senyor Primogenit fos liberat acorda
ab son consell trametre a mi per ferlo cert de
la cosa e encara veure quin cami deliberave fer lo
dit Senyor per entrar en lo Principat de
Cathalunya e diumenge arribi en Morella e trobi
la Senyora Reyna que havia soltat lo Senyor Primogenit
e mes en sa libertat e de continent fiu correu al dit
capita avisantlo de la libertat del dit Senyor. E vuy que comptam
tres del present mes a hora tarda arribam ab la dita Senyora
Reyna e lo Senyor Primogenit a Traygera e han deliberat partir dema
de mati per anar a Tortosa. Ham manat lo dit Senyor vos
scrivis per quant tots quants venen de aqui diuen que vosaltres no
creeu sia veritat la deliberacio del dit Senyor. Ell
vos scriu una letra e altra als consellers de aqui e prohomens les
quals van dins aquesta. Hajau per certa la cosa. Ell ha deliberat
segons ma dit de no aturar en neguna part fins sia
arribat aqui. No he mes a dir sino quem coman a
vosaltres. Scrita en Traigera a III de mars.
– Senyors. – Del vostre prest a vostra ordinacio Franci de Santmenat.

Als molt reverends egregi nobles e
magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e
consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverends
egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per letres dels magnifichs
mosen Dalmau dez Volo e de mossen Johan Sampso cavallers
embaxadors de aquest nostre stament militar som avisats de la bona e
desijada nova com lo Senyor Rey hauria mes en libertat lo
Senyor Primogenit de Arago e de Sicilia et cetera e que la Senyora
Reyna cavalcava la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit
en aqueixa ciutat en poder vostra per lo Principat e jatsia de
vosaltres letra no hajam haguda vehem la raho es suficient per dits
nostres embaxadors ne siam stats avisats als quals los fets
son stats comunicats fahents
gracies e lahors a Deus omnipotent del bon conduiment e fi de dita
liberacio havents plena sperança sera gran repos e benavenir del dit
Principat axi en lorde de la justicia qui tota era alienada e
perduda com en altres coses que haurau necessaria reformacio e
reparacio. Placieus voler a tot attendre e provehir en manera que lo
dit repos sorte son efecte. Aço nou dihem sino per una
explicacio de afeccio car creem en cert que vostres
deliberacions son e seran tals que axi bones per altres nos porien
divinar e que tot lo Principat axi com es fins aci
nestara aconsolat. E sia molt reverend egregi nobles e
magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda.
Scrita en Perpinya a dos de març del any Mil CCCCLXI. – Lo
vezcomte de Roda. Los residents en Perpinya dels
quinze elets per lestament militar del comdat de Rossello
prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e
molt honorables senyors los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt
honorables senyors. Vuy lo primer de març al mig
jorn rebem una letra de vostres reverencies ab la qual romanem
avisats de la bona nova de la liberacio del lllustre Primogenit
Darago segons en hun trellat interclus en la dita vostra letra
se conte significantsnos que per molts sguarts los
preparatoris fets per la dita raho se stiguen e de aquells algu nos
desiste fins a tant que per vostre consell sia feta altra
deliberacio. A fer quals coses molt reverend magnifichs e honorables
senyors vos significam que en tots los actes e preparatoris axi
urgents hi toquants los dits negocis que en esta
vila se son fets sempre es stada e sera nostra voluntat en res no
desestir ans sempre perseverar en aquella fins a tant
per vosaltres sia deliberat. E sia la Sancta Trinitat proteccio e
custodia vostra. De Cervera diumenge lo primer de març any
Mil CCCCLXI. – molt reverend magnifichs e honorables senyors a tota
ordinacio vostra apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de
molt gran providencia mossenyors los diputats del General de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles
magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Diumenge
comptavem lo primer del mes corrent a sis hores apres mig jorn
rebem per correu una letra de vostres molt grans reverencies
nobleses magnificencies e honorables savieses de XXVII del passat mes
de febrer notificant nos era arribat correu ab letra de don
Lop Ximenis al senyor archabisbe son frare
per lo qual e per letra de persona que tenits en cort del
Senyor Rey era scrit lo dit Senyor Rey a supplicacio de la Senyora
Reyna feta per part sua e de aquest Principat hauria atorgada
libertat al Senyor Primogenit. E ja la dita Senyora seria partida
anant la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit libert
en aqueixa ciutat segons havem vist per la copia de la letra feta al
dit senyor archebisbe a nosaltres tramesa dins vostra dita letra
interclusa. Nova es de molt gran consolacio e leticia e es ben raho
segons vostra dita letra no fer per lo present alimaries
(alimares, alifares) ne menys partir o desistir de tots los
preparatoris fets per prosseguir la liberacio del dit Senyor
Primogenit e per conservacio de les libertats de la patria e benefici
de aquella fins hajam lo dit Senyor Primogenit ans en aquelles star e
perseverar axi be com primer e en aqueix proposit som nosaltres.
Supplicant la gracia del Sant Sperit li placia conduir lo negoci per
lo present e sdevenidor en tot be. E placieus molt reverends egregi
nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors de
continent quel dit Senyor Primogenit sera libert en aqueixa ciutat
avisarnosne per correu per saciar lo gran apetit que
sempre havem hagut en la sua liberacio e per aquella retre laors e
gracies a nostre Senyor Deu. Supplicant la Santa e infinida Trinitat
sia proteccio continua de vostres molt gran reverencies nobleses
magnificencies e honorables providencies. Scrita en Perpinya a III de
març del any mil CCCCLXI. – Sabuda la dita nova mossen lo
diputat local a consell de nosaltres ha sobresegut en acordar
gent segons vos scriu largament (no hay punto) – Los
consols de la vila de Perpinya a tota vostra ordinacio sempre
prests.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia
mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia
mossenyors. Diumenge passat per home expressament trames vos scriu
largament de totes coses necessaries fins en aquella jornada axi com
per aquella haurets vist apres altres noves de França ni de
Foix no he haudes que fossen de importancia de scriure. Dit diumenge
intrant de nit aquesta vila resebe lo vostre correu ab la bona
nova del Senyor Primogenit de que tots havem hauda una
grandissima consolacio e lesperam major com siam certs
sia en aqueixa ciutat. Deus per la sua merce loy
port com es desijat. Ab lo dit correu ha
haudes letres de mossen Thomas Tequi embaxador
de aquesta vila qui diria als honorables consols que vosaltres
mossenyors deliberaveu de no mes acordar e axi mes stat
aconsellat per los dits consols que yo sobresegues en
lo acordar en degues consultar vostres reverencies si
continuara en lo acordar o no e axi he deliberat sobreseure e fer a
vosaltres la present consulta. Ver es que dissapte passat yo
acordi dos homens darmes als quals he bestret lo sou
de hun mes per metres en orde. Diumenge deuen partir e
a la partida convendra darlos lo sou per altre mes.
Perque placieus deliberar e manarme ans de llur partida
yo com me regire. Ir se volia acordar don
Marti Johan de Rochaberti senyor de Vinsa ab XII rocins lo
qual no he volgut acordar per dita raho. E a present molt reverend e
magnifichs mossenyors no he mes a dir. Manenme vostres reverencies ço
que plasent los sera. E sia Lesperit Sant vostra
continua guarda. Scrita en Perpinya a III de març any Mil
CCCC sexanta hu. – A vostre ordinacio e manament prest Gabriel
Girau diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt
savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents
en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
La present hora que son set hores apres mig jorn es entrat en aquesta
ciutat lo lllustrissim e ab ell ensemps la molt
excellent Senyora Reyna lo senyor archebisbe de
Çaragoça lo mestre de Muntesa lo Visrey lo
castella Damposta e molta altre gent de be es stat rebut per
aquesta ciutat molt honorificament. Tots los capitans e conestables
que son aci hi son volguts exir quiscuns ab
ses gents e ab ses armes ben ordenats aixi
com son venguts e tots los oficials de aquesta ciutat ab ses
banderes axi mateix armats hi son exits pero ab tota
submissio reverencia e humilitat besant la ma a la Senyora Reyna e al
Senyor Primogenit. Sonse fetes grans alimaries e
alegries. No ha volgut lo dit Senyor Primogenit permetre que sia stat
rebut ab pali mas la sua recepcio es stada feta ab tota
altra honorificencia deguda e pertanyent. Laors e gracies sien
fetes a nostre Senyor Deu com Ions ha donat axi com vosaltres
mossenyors e tot lo Principat desijava. Diuse que deu
aturar aci dema e apres partir dreta via a aquesta ciutat.
Perque mossenyors vos avisam de les dites coses ab la present. E
manennos vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Les quals
tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e
guarda. Scrita en Tortosa a IIII de març del any Mil CCCCLXI.

– Lo correu portador de la present perteix huy
qui es dimecres a les vuyt hores apres mig jorn.
Deu esser aqui dins XXVI hores. Darli heu XII florins
si cumpleix. – Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres
grans reverencies molt prests Pere Jorda diputat local e
Guillem de la Bruna.

Als molt reverend magnifichs
savis los senyors diputats de Cathalunya.
Molt reverend
magnifichs e molt savis senyors. Tota nostra voluntat e deliberacio
es stada es y (y griega; se encuentra e, et) sera
sempre de tenir servar e fer totes aquelles coses que sien benavenir
del negoci tocant la deliuracio del Senyor Primogenit e de star e
exequutar la voluntat e ordinacio de vosaltres e de les vinteset
(27) persones per vosaltres sobre lo dit negoci elegides e en
aquest negoci no fallir ni mancar per via alguna. Es
veritat que alguns de nostra braç han suscitats alguns
actes que a parer de nosaltres nos devien aceptar. E
nos volent grantment que repos hi fos mes erem stats molts contents
de la interposicio per los consols de aquesta vila sobre los dits
actes feta pero fins aci no ha culpa de nosaltres aquesta
discencio no ha repos. E per quant molt desijam la bona
fi del negoci damunt dit havem deliberat de tots los actes trametreus
copia fe portant per tal que aquells vists e regoneguts per
vosaltres a quis pertany puscam deliberadament als qui
es necessari e a nos scriure. Supplicam per ço a vostres reverencia
magnificencies e savieses de vosaltres senyors queus placia
prestament veura e regonexer tots los dits actes e als
qui es necessari a a nos rescriure car lo que per vosaltres sera
deliberat e a nos scrit crehem indubitadament que sera conforma
a les libertats e privilegis de nostre braç als quals per
neguna via no falirem ni permetriem esserhi derogat
en neguna manera. E sia la Deytat increada
vostra proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XXIIII de
febrer any Mil CCCCLXI.
Molt reverend e magnifichs senyors. Apres
feta la present havem deliberat trametre En Thomas de Vivers a
vostres savieses per tots los qui discentim eus
clamam de la desordonada sobreria quens
fan e volen fer. Perqueus placia donar fe e creença en tot ço e
quant per lo dit Thomas de Vivers de nostra part vos sera
explicat e suplicat. – Qui a les reverencia magnificencies e savieses
de vosaltres molt se recomanen los nominats al
discentiment fet a la Xv^na (quincena, quinzena).

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio
de la cort elegit e assignat.
Molt reverent nobles magnifichs e
honorables senyors. Vuy demati entra vuyt e nou hores es attes
a mi hun correu trames per lo lllustrissimo Senyor
Primogenit ab una petita letra tota scrita
de ma sua ab la qual per jo e lo present
exercit participar la lelicia sua e dels altres de sa companya
per la liberacio de sa persona reyal tant desijada
me fa cert de aquella segons per seria de la dita letra
veure poreu com de aquella vos trameta translat
interclus dins la present. De aquesta molt reverends nobles e
magnifichs sera
portador lo noble e magnifich don Johan Dixer lo
qual anar aqui a vostres grans reverencies nobles e magnificencies es
stat deliberat a fi que per ell a bocha siau plenissimament e
veridica informats de algunes coses qui porten significacio de
enteniment contrari a la dita liberacio del dit Senyor Primogenit e
demanda feta per letres e embaxadors aci atesos quel
present exercit de ci partir e tornas atras e encara a les
ofertes fetes si aços feya de total repos
tranquillitat e seguretat dels bens e persones dels habitans
en lo Principat de Cathalunya. E mes lo dit noble e
magnifich don Johan anar aqui es stat deliberat per visitar e besar
la ma al dit Senyor Primogenit qui aqui sera crehent e sperant
la persona del dit don Johan esser tant accepta al dit Senyor que sa
reyal persona veure aquell no pora sino molt alegrarse e
daquiavant per intercessio del dit don Johan lo dit Senyor en
molts bons efectes esser supplicat conduhit e persuadit perque de e
sobre les dites coses placieus al dit don Johan donar plena fe e
creença axi amplament e ab veritat com si per mi vos eren dites e de
vosaltres confiu en companyia del qual leix anar e ha
donada licencia En Viladamany En Torrelles e Jofre Çariera
los quals he presos ab sagrament que de continent se hajan a
presentar a vosaltres mossenyors de diputats e presentats façan
segons per vosaltres sera ordenat.
Comanant les persones vostres
inteniments de aquelles a nostro Senyor Deu qui en les
coses deliberades e fahedores per vosaltres vos sia
director e protector. De la vila de Fraga a IIII de març any Mil
CCCCLXI. – A vostra honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt
reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats
del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend
e magnifichs e de molt gran providencia rnossenyors. Lespia
que yo he tramesa en lo comdat de Foix es
tornada en lo qual comdat nengun moviment de gents
darmes no si fa. Ver es comte que cent sinquanta
(50, cincuenta, cincuanta) fins en docents macips
del dit comdat sen passaven per lo vezcomte de Castellbo
en Arago.
Dehies anaven en ajude de les
bandositats que son en Arago. Entre los dits macips
no habia nenguna persona de cap que axi de deu en
quinze sen son passats. Lo comte de Foix es en la cort
del rey de França. Havia demanada licencia e tots
jorns demanave. Fins aci no la havia obtenguda. Lo jutge de
Foix es vengut de la cort del Rey de França poch
ha e creu que lo comte obtendra licencia de venirsen.
Lo que sen sabra per avant de continent ne sereu
avisats. Les gents darmes del Rey de França stan per garnions
en Bordales e en Guiayne altre moviment del acostumat
no fan. Diuse embaxada del Delfi sespere al Rey de
França per concordar del tracte ques manege de
concordia. Creuse segons dihen los francesos seran de
cort. Yo fins aci no son stat consellat dels
consols ni encara en part fos necessari trametre les spies en
Prohense (Proensa, Provenza, Provença, Provençe,
provintia, provincia) ni en França pur jo crech
les trametre. Del que portaran si cas es que vagen sereu de continent
avisats.
La gent de cavall que fins aci es acordada son
XVI rocins ço es IIII homens darmes e quatre homens
utils segons veureu per les letres que cascun dells sen porten
exceptat hun qui es per dos homens utils. Se
deuen presentar aqui davant vostres reverencies dama (demà;
demá; mañana) que es diumenge. Lo dels dits dos homens utils se
deu presentar dimecres. Vuy man dit se acordaran X rocins.
Yo fas tot jorn diligencia en haver la mes gent
que puix. Los Ortafans e los Lupians
crehie prenguessen lo sou qui son XXX rocins abdosos.
Fins aci no son venguts ni crech que vinguen.

Mossen Johan de Pau ab alguns altres adharents han donada
una certa requesta als quinze elegits per lestament militar.
Ab tot que significa unitat en lo bon stament e tranquillitat
del Principat yo no he duptat e dupte no sia causa de
cisme a tracte meu. Dos voltes los consols daquesta
vila entreveninthi yo ab ells ho han tengut en
lurs mans. No es stada sort de poderlos acordarse cascuna de
les parts han occorregut en vostre consistori. Supplichvos ab lo
menys sentiment fer se puga se senten lurs
diferencies e per vostres reverencies sia prest aplanat. Sap
Deu que congoixa tinch de mort que aqui hajen anar pur com dit
he cascun signifiquen en lo concorrent negoci esser hun cor e
hun voler ab lo Principal quant yo puix
compendre no es per pus sino com en la quinzena son tants
Lopians sis podia donar orde lo nombre dels XV
se amplias. Vejau aqui ah lo vczcoinle Dilla Philip Albert mossen
Jordi Batlle mossen Sampso Berenguer Dolius e En Romeu de Rochafort
qui son tots de la quinzena e son aqui si ab meneix de aqueix la cosa
se poria concordar com altrament lo contrari seria veri. Supplichvos
per amor de Deu aqui hi sia diligentment treballat pus tots son en
vostres mans. Los consols daquesta vila man
presentada certa raquesta sobre lo castella del castell daquesta vila
e procurador reyal e a consell del loctinent de mon assessor li he
feta certa requesta treslat de la qual vos tramet ab la present e per
lo semblant de la resposta quey ha feta lo dit castella copia lo qual
ma feta hostencio de tot lo castell. Vejau en aquestes coses com me
deig regir. Aci ses comptat com aqui seria stada feta una crida per
part de vostres reverencies que tots castellans de castell haguessen
star sots pena de mort a vostres requestes. Los consols
daquesta vila man demanat si yo tenia tal crida que la fes publicar
els dit que tal cosa yo no tinch. Vejam si es expedient e
necessari feria en aquesta vila trametessen lam. Daquiavant no
he mes a dir. Manenme vostres reverencies lo que plasent los sia.
Supplicant la divina Potencia vos vulla tenir en la sua bona guarda.
Scrita en Perpinya a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXI. 
Tots
los oficials trienuals e altres reyals daci stan
molt attents que fins no havien mostrat en observar les raquestes del
General. 
La present ses tradada (tardada) per no
haver portador fins vuy que es lo primer de març. A mig jorn deu
esser aqui per lo portador della. Dimarts per tot lo jorn fets
lo pagar aqui axi com es acostumat com vage solament per aquesta e
per altra qui va a vosaltres.