6 DE JUNIO.
Fueron leídas las notas y modificaciones a los capítulos
que había ordenado la comisión, y aprobadas por los señores
Diputados y Consejo, deliberóse que se pasaran al Concejo
de la ciudad; después de lo que, se hizo por el señor abad la
siguiente proposición, relativa a mosen Galceran de Requesens, sobre
la cual no se tomó acuerdo alguno.
Per quant lo Senyor
Rey ha demanat que reputara a servey molt agradable que mossen
Galceran de Requesens qui vuy es detengut que sia
delliurat de la dita detencio e que sa persona e bens
no sia procehit
o anentat (enantat)
per causa alguna que per ell fins lo dia present sia
feta consellada o procurada de intencio que fos deliurat que
sobre aço deliberassen. E feta la dita proposicio per que
alguns e pochs foren altres aximatex pochs
ecclesiastichs per squivar irregularitat noy volguessen
votar majorment per que en lo proces contra ell fet no sabien
ne havien sentit res noy volgueren votar
remetentho a la consciencia e carrech de aquells quiy
havian sabut o y sabian altres e los mas foren
de intencio que lo dit mossen Galceran de Requesens devia
esser content que isques del Principat de Cathalunya e en
aquell de sa vida no degues intrar ne tornar ab
certa obligacio que de ço prest si contrafahia.
Guillermo Colom, por haber intervenido en un proceso
contra el mencionado Requesens, se abstuvo de votar; y Pedro Benet
Splugues fue de parecer, que debía libertársele, para complacer al
señor Rey.
El propio día los señores Diputados recibieron la
siguiente carta del señor arzobispo de Tarragona, que fue leída en
consejo.
Als molt reverends egregi nobles e magnifichs
senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya
congregats en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e
magnifichs senyors.
Si concordia e pau nostre Senyor Deu tant
mostra amar e voler leixant aquella en son ultim
testament dignament la devem stimar e presar. E per so
si entre tots los vivents se deu desiyar molt
mes sens comparacio entre lo pare e el fill Senyor e
vassalls. O quanta inestimable alegria al Principat de Cathalunya se
spera de aquesta concordia ab tants trebaylls e
despeses trebayllada e prosseguida. E si lo que Deu
averta en roptura e discordia la gloriosa instancia
nostro finave quanta calamitat dans e total perdicio
del Principat en nostres dies sperimentar se poria. E
per ço molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors
jatsia yo no dupte a cascuns daqueix
noble consistori cascuna hora en la pensa esdevenga
aquesta evidentissima coneixença recordantme entre vosaltres
per vostre virtut e gracia haver alguna condicio major que a
mi marescha. Per satisfer al meu degut ni deix ni puch
callar la singular avinentesa que Deu Omnipotent per sa
clemencia en lo present nos presta applicant al animo
del Senyor Rey a motius e cosas de tota seguretat
pacificacio e stat tranquille de sos vassalls e
terra segons per report dels vostres embaxadors facilment
poreu compendre. De que tots los qui açi
trobats nos som jatsia indecisament romanint en
vosaltres le auctoritat de approvar som
stat consolats e del tot conformes en regraciar a Deu qui en tantas
maneras als cathalans appareix protector e parcial. Qui
pot apreciar hun finament tant honros apres cosas
tantas fetas en exalçament de vosaltres nis lig
nis sap generacio alguna tal esforç haja executat com
nosaltres havem. E si en començar virtut supprema (parece
sopprema) unidament nos ha tots coronats molt mes
aconseguir tal concordia e repos al seny meu enfre los
angels sis pot dir monanim (? mon anim)
exalçats. Guarden donchs vostres reverencies nobles e
magnificas senyories algu no bastas hun do de pau e
concordia tan singular furtar als cathalans
denigraria nostra honor qui en tan alt grau en aquest fet es
collocat mas encara subvertiria aquesta provincia
de poch nombre e ambit vuy en lo mon sens par.
Gran angustia e reçel
me fan parlar e sab Deu no altre interes que no se ab
qual respecte a mis pogues applicar mas sols per
una accio popular lo meu cor crida e reclama a
vostra honor e dignitat que apartant coses adverses ab la
integritat de saviesa vullau judicar en vostre delliberacio
stara tot lo stat del Principat. Axi que sius
conformareu ab justicia e raho premi inenarrable nos
sera dat si altrament curaveu judicar la subjeccio de la terra no
pensam se puga scusar. Cosas infinides nos
occorrerian denunciar les que certament no obmetriem sino
pensant vostre gran circunspeccio e integritat mes de mi en fets tan
acompanyats de raho evident sabian ordenar los passats
nostres si stimacio han aconseguida aquella han ab
treballs encerguada per diverses parts conquistant nosaltres
en la propria casa a tots havem passat. Qui dara loch se
puga perdre lo preu de actes tan units com son los
nostres en los quals si el fi no corresponia al
principi daqui los fets denominacio prenen restariem
condempnats de ignorancia e haurias a dir per hun
casual esdeveniment nostre empresa es stada començada. Gran
es lo carrech qui als vostres enteniments en aquest temps es
imposat. Haurem cascuns tornar en nosaltres mateys e no
mes seber del que cove ni mes tembre del
rahonable mas incautada complidament nostre seguretat
deferint a la auctoritat del Rey e Senyor nostre per manera en
nengun temps culpa nos sia imputada. Placiaus senyors
considerar les coses en la present contengudes ab maturitat e
repos contemplar apartant tota cuyta dampnosa segons de
vostres prudencias e circunspeccions en tan subiran (o
sobiran, singular, no concuerda con fets) fets es de sperar.
Ordenant en mi tot lo queus sia plasent. Feta en
Vilafrancha a V de juny. – A voluntat vostra P. archebisbe de
Tarragona.
