Capitol
CXIX. Com Magdalena vingue a demanar misericordia al senyor: lancant
se als peus de sa magestat.
Hoint dir la dita Magdalena que lo
senyor era conuidat per vn fariseu: qui staua prop casa sua: delibera
de anar per demanarli misericordia publicament dauant tots: la qual
li hauia ja demanada ab infinides lagrimes dins lo secret de la sua
anima: ab tot que sabes que aquell fariseu qui hauia fet lo conuit
era vn gran hypocrit:
e murmurador e molt escandaliços:
e que no hauria plaer de veure la en casa sua: no cura res de aço
sols pensa en plaure aquell qui amaua la sua anima. E oblidada de tot
son stat: abandonant del tot la gloria mundana: axi com se staua en
gonella ab los cabells estesos: lanças vn mantell d´vna seruenta
sua sobrel cap: e tota sola exi
de casa ab passos cuytats: dient. ¶ Ambulauit pes meus iter rectum.
Volent dir. Los meus peus anaran
per cami dret fins vinga a la presencia de aquell per mi tant amat. ¶
Quem cum tetigero munda
sum: et quis satiabitur videns gloriam eius: Car yo he ferma fe que
axi com haure tocat aquest be infinit sere mundada
de totes les culpes mies: hi
quis pora fartar ni saciar de veure la gloria e jocunditat de la
presencia sua. E anant ab aquest desig insaciable la amable
Magdalena: peruengue a la casa hon era lo thresor que cercaua. E lo
senyor fill de deu aqui totes coses eren manifestes: sabent lo
adueniment de aquesta seraphica
dona volent se seure a taula mana sa magestat posar la cadira hon se
hauia a seure: en manera que tingues les espatles en vers la porta de
la sala hon se feya lo conuit. E lo phariseu
qui lauia conuidat sient dauant sa senyoria miraua de front la porta:
en manera que no podia entrar ne exir negu que ell nou
ves
primer. E entrant la dita Magdalena per la porta de la sala lo dit
phariseu mirant la coneguela tantost: ab tot vingues molt desfreçada:
e no en
layre
acostumat: alteras tot arrunçant
la cella:
dix dins si mateix. Que vol esta dona en
casa mia.
¶ E la gloriosa Magdalena vehent despalles
aquell senyor qui cercaua la sua anima: enflammantse tota en amor
dix. ¶ Quemadmodum desyderat ceruus ad fontes aquarum: ita desyderat
anima mea ad te deus. Volent dir. Axi com lo ceruo desija les fonts
de la aygua axi la mia anima desijaua aquesta vista de vos qui sou
senyor y deu meu. ¶ E lançantse ab gran feruor de amor dauall la
taula abraça aquells sagrats peus diuinals del senyor ab vn plor tan
extrem: que tots los ossos de sa persona cruxien.
Besaua aquells moltes vegades: e no podent formar paraula per gran
abundancia de lagrimes: dins son cor deya ab doloros sospir. ¶
Domine secundum actum meum noli me iudicare: nihil dignum in
conspectu tuo egi: ideo deprecor magestatem tuam: vt tu deus deleas
iniquitatem meam. Volent dir. O senyor e vida mia: nom vullau jutjar
segons los actes e obres mies: car certament confes e conech: que
nenguna cosa digna de merit ni de premi dauant la vostra real
presencia yo no he fet: ans infinits mals dignes de molta punicio. e
perço senyor so yo açi per suplicar la magestat vostra vullau delir
e perdonar les iniquitats mies. ¶ Ecce benignissime domine deus meus
coram te est miseria mea: et in manibus tuis est misericordia tua. O
benignissim senyor e deu meu mirau me ab los vlls de clemencia: car
dauant la magestat vostra es manifesta la miseria mia: e en les
vostres piadoses mans es la misericordia vostra: comunicau la a mi
senyor e vida mia: car vos sabeu. ¶ Quia misericordia miseris
necessaria est. Car als miserables es necessaria la clemencia vostra.
O senyor e quina miseria pot esser semblant a la mia: que conech
hauer vos offes infinidament: e nous puch satisfer la minima part: ¶
O senyor hi
si yo per penes e turments de ma persona pogues satisfer a les
offenses vostres: quant serien a mi delitoses e plaents les tals
penes: Noy ha turment senyor per cruel e penos que sia: que a mi no
fos refrigeri: si per lo mija de aquell pogues reparar les errades
mies. ¶ Ad te est omne desiderium meum: 7 gemitus
meus a te non est absconditus. Car a vos senyor son manifests los
meus desigs: e lo gemech
meu a vos no es amagat. Sols vos qui sou clemencia infinida: sabeu la
mia anima de quanta dolor es turmentada: recordant me queus he offes:
so cayguda en tanta multitut de peccats. e so certa. Quia stipendia
peccati mors. Car la trista paga e loguer del peccat es mort: la qual
justament es a mi deguda: si vos ajudador meu nom deliurau de aquella
per la infinida misericordia vostra. ¶ Noli abscondere faciem tuam a
me: veni in me per gratiam tuam: tange oculos meos spirituales radijs
tue lucis: illustra cor meum lumine tuo: 7 dic anime mee salus tua
ego sum. O senyor clement e piados no vullau amagar la vostra dolça
cara a mi per la iniquitat mia: ans vos placia venir a mi visitant la
dolorada anima mia ab la gracia e misericordia vostra: sens la qual
yo perixch:
tocau senyor los vlls meus spirituals: veja yo dins mi lo raig de la
vostra lum: resplandeixca la vostra lum dins lo meu cor: digau senyor
a la mia anima ques alegre: que vos sou la sua salut. ¶ Considera
ergo misericors deus naturam infirmitatis mee: et ostende super me
magnitudinem bonitatis tue quia nemo bonus nisi tu solus. O senyor:
vos qui sou pura misericordia: considerau e mirau la infirmitat e
flaquea mia: e mostrau sobre mi la granea e magnitud de la infinida
bonea vostra: car negu no es perfetament bo: sino sols vos amor e
vida mia. ¶ O qp bonus es domine anime querenti te: si querenti:
quanto magis inuenienti: O senyor clement y quant es bo e profitos a
la anima peccadora cercar y demanar a vos: e si tant es profitos
senyor meu lo cercar vos: quant es singular e gran goig lo trobar
vos: ¶ Quis per se sine tuo auxilio perfectionis culmen ascendit: O
vida mia: e qui es aquell: que sens lo adjutori vostre puga pujar en
tanta perfectio de trobar e conexer vos: perço supplich la magestat
vostra dient. ¶ Tu me conuerte deus salutaris meus: tu illumina
animam meam: tu dirige: tu in me flammam tue dilectionis accende: vt
terram despiciam: celum aspiciam: peccata odiam: iustitiam diligam.
Car vos senyor sou aquell qui podeu girar e conuertir totes les
affections mies a vos: qui sou salut e vida e gloria mia: per vos
senyor sia regida e illuminada la anima mia: per vos caritat infinida
sia encesa dins mi la flama de la amor vostra: perço senyor que la
terra e totes les coses sensuals sien per mi auorrides: sols lo desig
meu sia en lo cel: e tota la amor mia en vos senyor meu: la justicia
de vera penitencia sia per mi amada: e tots los dies de la mia vida
sia ab ella acompanyada: ab aquesta senyor meu vull fer liga e
amistat estreta: car so certa que de ella es dir. ¶ Penitentia salus
anime: restauratio virtutum: despoliatio vitiorum: obtussio inferni:
porta celorum: via iustorum: refectio bonorum. Felix qui te amat: et
te vsquem ad vltimum vite sue custodit. Car aquesta virtuosa
penitencia es salut hi vida de la anima: reparo de les virtuts:
despullament dels vicis: tanca de infern: porta del regne del cel:
cami real per aquells qui justificadament volen anar a paradys:
refectio de tot be: e perço es dit. Benauenturat qui lama e la
guarda e la conserua fins al extrem de la vida sua E dauid del qual
vostra clemencia se diu fill: hauent largament experimentada la dita
virtut: dona gran sperança e confiança als peccadors: dient. ¶ Cor
contritum 7 humiliatum deus non despicies. Certificant a tots los
peccadors: que lo cor contrit e humiliat per vostra magestat nunqua
es menyspreat. ¶ O piados senyor vos sabeu lo meu cor quant es
dolorat e humiliat: recordant me hauer offes a vos senyor e creador
meu. Nom negueu senyor la misericordia vostra: rebeu me a merce: car
de verdader cor me penit de la desordenada vida mia ab voluntat e
proposit ferm de may offendreus: ne partir me de la obediencia
vostra. E dient aquestes coses dins la sua dolorada e turmentada
pensa: lagrimes continues eren escampades dels seus vlls regant e
banyant los gloriosos peus del fill de deu. e com veu la amable
Magdalena los peus del seu senyor axi banyats de les sues abundoses
lagrimes: besauals ab infinida amor: sentint dins si vna singular
dolçor: que la inflammaua a continuar sa penitencia ab vna seguretat
molt gran de rebre venia (venja)
de aquell senyor clement a qui la demanaua: e li paria hoir dins la
sua anima aquella piadosa veu diuina: que li deya. ¶ Ego sum qui
vocaui te: ego sum qui deleo iniquitates tuas. Volent dir. Magdalena
siau confortada e hajau ferma fe: que yo so aquell: quius he cridada
e amada: ans que vos anasseu a mi: e yo so aquell verdader metge que
vos cercau e puch guarir perfetament les nafres de la vostra anima: e
delir del tot les iniquitats vostres: e sentint magdalena aquesta veu
de clemencia dins si fon tant consolada e alegra: que abundant en
moltes mes lagrimes deya. ¶ Defecerunt oculi mei in eloquium tuum
dicentes quando consolaberis me. Volent dir. O senyor e vida mia: que
hoyt lo vostre dolç parlament defallen ja los meus vlls per
abundancia de lagrimes dient Quant haure yo aquella consolacio
complida: que sien a mi remesos del tot los peccats meus: e per
gracia vostra sia confermada en la amor e familiaritat vostra: E
besant aquells peus diuinals moltes vegades lauant los ab molta
abundancia de lagrimes: e ab los seus cabells qui eren de singular
bellea: torcaua e exugaua aquells ab molta reuerencia: volent lo
seruir ab aquells cabells: ab los quals tant hauia offes sa magestat.
¶ Ut totum seruiret deo in penitencia: quicquid ex se deum
contempserat in culpa. Car totes les parts de sa persona offeria a la
seruitut diuina en continua penitencia ab les quals coneixia hauer
desseruit sa clemencia. ¶ E apres que hague axi lauats e torcats los
gloriosos peus del senyor ab summa diligencia e deuocio no
recomptable: tornaua abraçar aquells ab tanta amor: que paria quels
volgues empremptar dins la sua anima: e deya ab vn doloros gemech. ¶
In te domine speraui: non confundar in eternum. Volent dir. O senyor
y deu meu: en vos es tota la sperança mia: no permetau sia confusa
eternalment: segons mereixen los meus peccats: ans supplich la
magestat vostra dient. ¶ Miserere mei deus secundum magnam
misericordiam tuam. O senyor y placia a la vostra real clemencia
hauer merce de mi: segons les vostres acustumades e antigues
misericordies. ¶ Innoua signa 7 immuta mirabilia. O clement senyor
yo so certa que pus difficil cosa es: e de major marauella: la
conuersio del peccador: que la creacio del mon. E perço suplich la
magestat vostra vulla innouar los senyals antichs: e mudar les obres
marauelloses vostres. Car aquells grans senyals que vos vida mia fes
volent deliurar lo vostre elet poble de la captiuitat de egypte:
haueu a fer ara spiritualment dins la anima mia per traure aquella de
la captiuitat diabolica. E les grans marauelles que cada dia feu en
guarir e resuscitar los cossors:
haueu ara a fer guarint la lebrosia de la peccadora anima mia:
resuscitant aquella de la cruel mort que ha encorreguda. No deman
salut corporal: major cosa deman: e de mes vos vull esser obligada:
que aquells a qui haueu donat salut corporal. ¶ Quia frustra viueret
corporaliter: quando spiritualiter in anima moreretur. Car poch val
al home viure corporalment: quant la anima sua spiritualment dins si
es morta. ¶ Quid ergo proderit quia videtur in corpore viuus: qui
fuerat in anima morte infidelitatis occisus: O senyor y que aprofita
mostrarse viu en lo cors: a aquell qui te la anima sua morta per
infidelitat e desobediencia del seu creador: e que coneix les obres
sues totes esser contraries a la ley diuina: ¶ Aquesta mort es la
que deu esser temuda e plorada: de aquesta Senyor vos deman
resurrectio: car conech hauer encorregut en aquesta cruel mort per
los meus infinits peccats: dels quals vos sols me podeu deliurar e
resuscitar qui haueu dit. ¶ Ego sum resurrectio et vita: qui credit
in me etiam si mortuus fuerit viuet. O senyor puix vos sou
resurrectio hi vida: hi dieu que tots los que creuran en vos no
morran:
e si son morts resuscitaran: yo senyor ab ferma fe us deman la vida
de la anima mia: daulam
(donáumela,
dáumela)
senyor per queus serueixca: eus ame: eus conega per mon deu e
creador: e singular benfactor.
¶ E dient Magdalena aquestes rahons e moltes altres que recitar nos
porien dins la feruent pensa sua: rahonant se ab lo seu Mestre e
senyor: torcaua moltes vegades los seus diuinals peus ab los propris
cabells. Car per les continues lagrimes molt souint los tornaua a
banyar: desquels
hauia torcats: no fatigant se may del seu amoros exercici. ¶ E
obrint vna capça que hauia portat: la qual era de pedra molt
singular e dina aquella hauia vna liquor
molt preciosa de la qual acostumaua vsar per conseruacio de sa
delicada persona. E delliberant donar fi als tals plaers e
delicaments e espletar totes coses en lo seruir del seu amat: escampa
la dita liquor vntant e refrescant los peus cansats del senyor:
tenint la per molt ben esmerçada en lo seruici del creador de totes
coses qui ab tanta fretura e treballs calcigaua per lo miserable mon
per salut dels peccadors.