Lemosin L-M

    • lac m. mara, cròs d’aiga durmenta / lago
    • ladre, -a: marrit, -ida , Entre cavaliers trempés, le brandevin d’un seul est le brandevin de tous. Méchant est le ladre. (Charles De Coster; La Légende d’Ulenspiegel ) / lladre en lo significat de agarrat, avaro , l’avarissiós pegue en lladre
    • lai: i
    • lai-bas, la-bas: aval
    • lai-sus, la-sus: ailamont
    • larjoït : ??
    • laschar: fr. lacher
    • la-sus: ailamont
    • lata: fr. perche
    • latz (Cruesa): fr. giron
    • lau (en “) : en bas
    • lausissa: teit de lausas
    • lechadier: fr. friand
    • lechatariá n. lecariá
    • legièr (de ) : ??
    • len, lena adj. : ??
    • lendoman: endeman
    • lerpar: lecar
    • lerpeiós: ??
    • levada: regòla d’un prat
    • lèva-nas: fr. effronté
    • liga [lia] : fr. fanon
    • liar: ligar ([lià] es la prononciacion generala en occitan y en chapurriau)
    • liauna: fr. lierre
    • licossiana/liquossiana : pocion, licor??
    • liedra: fr. lièrre
    • liera: fr. lièrre
    • limaç: limac, caragaula
    • limanda:??
    • limerò: fr. manigance, intrigue
    • liquossiana/licossiana : pocion, liquor??
    • lira: fr. mulot
    • lissa, lissada, ‘lhissa (alhissa) f. alh salvatge  / all salvache, all de bruixa ? 
    • loba: gròssa pèira o ròc isolat dins un prat, que non se pòt traire
    • loenh: luènh
    • loina [lwejno] : fr. engourdissement; descoratjament per tota mena de trabalh
    • loira: puta
    • lojandier, lotjandier: fr. locataire
    • lor inv. ex. ‘las lors’
    • lovanja: lausança
    • luec: luòc (tanben utilizat)
    • lugarn [ligò] : l’estela del matin  / lucerna ?
    • luminier: fr. luminaire
    • lunon: estela
    • luquetar : fr. scintiller
    • lura f. : animal o can gròs, bon a pas ren; òme polit que sembla bon mas non l’es, fug-l’òbra, peresós, coard; fig. pl. decas, enganhs, contes
    • lusert, luserta/lisèta (Cruesa): lausèrt
    • macha adj. : ??  / maja , majo ? 
    • mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid
    • magilhon (mangilhon?, mensilhon? del latin ‘mensa’ taula?): còfre de la sala de manjar que servís per s’assetar
    • mai: emai
    • maid, mag, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin
    • maiada: fr. bouquet (de fleurs); fr. aubades du premier mai sous les fenêtres des jeunes filles à marier
    • maiar: florir; agrementar
    • mainatgier: estauviaire
    • mainatjar: economizar, estauviar
    • mainin: mameta
    • mairgranda: grandmaire  / yaya
    • mair-reir: mairgranda
    • maisei: ??
    • maison: ostal. Dins maison: a casa. èsser pas darrier maison: èsser luènh
    • maitot: tanben  / tamé
    • malangorir: trefosir?
    • malàudia: malautiá
    • maleira: (fach de getar un) marrit sòrt
    • maleviar: ??
    • malinar (se) v. fr. se culotter
    • malinas f. pl. pantalons
    • malvenguda, mauvenguda: accident
    • manciar: batre a punhadas, se batre; menaçar
    • manca adv. : levat, exceptat
    • mance, màncie m., mança f. : esquèrra. A man mança: a man esquèrra
    • mandin: matin (tanben utilizat)
    • mandinier, -iera: mendicant
    • mangle, manglhe (mànlie): margue
    • manhar: tocar
    • maniganç n. bandit, hippy
    • marendar: far lo marende
    • marende n.: collacion de quatre oras; disnar (repais de l2h al nòrd e a l’est, e de 16h a l’oest)
    • marendon: petit repais
    • màrfie (aver lo “) : avoir l’onglée ?
    • marga: fr. chatte (minou); sobrenom de l’ajaça
    • margaud: fr. matou
    • margolin: gaton
    • marmusar: murmurar
    • marmona:??
    • marn (metatèsi de Ram??) : branca principala d’un aubre,
    • marolhaire: nom donat als estamaires e refachaires ambulants
    • marronar: ??
    • mas, mas qu’un [maskan] : solament, levat
    • mas si es [ma:shiej] : mas òc! , mas n’es [ma:nej] : mas non!
    • mascarat m. : fr. mascara
    • massadís : regropament
    • ‘massar: V. Amassar
    • massaròta: fr. bosse?
    • mast, mag, maid: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin V. Maid
    • matrassar: tuer??
    • mau. Grand mau: fr. haut mal, épilepsie
    • mauchancier: malastrós, malastruc
    • maujauvent adj. nefaste
    • mauplasent: fr. déplaisant
    • maussa f. majofa, fraga
    • me (ex: per me) pron. ieu
    • medre: meissonar
    • meduesa liuesa, medalierza : fr. moissonneuse-lieuse
    • megue, mèrgue, lach megi: fr. petit lait
    • meissaber, menssaber?, maussaber? : fr. méconnaître
    • meissonja, meissunja, messunja: messòrga, messònja
    • meitot: tanben
    • memet: mamet, mameta
    • meneit, -a, menet, -a: fals(a) devòt(a), devòt(a) supersticiós e minuciós
    • menesplier: nesplier (tanben emplegat)
    • menina (Cruesa): grand-maire
    • mercier: gròs grapaud ventrut. sin. sabatier
    • merfondre (se)
    • merlata: merle femèla
    • merlaton: merle mainatge
    • mermilhon: det pichon; sexe masculin
    • meschaent [meytsen/meychen] [mey(t)san]: marrit, dolent
    • meseis: mèsme, meteis, meteus
    • mestiu: remedi
    • mestiva: meisson
    • mestivar v. meissonar
    • mestivurza-baturza : fr. moissonneuse-batteuse
    • mestura: fr. méteil (mescla de farina de blat e d’una pichona part d’òrdi o segal)
    • mia-tastons (a “) : a palpas
    • mianadís :??
    • miaulan: mielon, fr. milan
    • miaunar: miaular
    • micha: pan de forment
    • mielhs adv. melhor
    • mijon : migon (“las moschas se permenen sus la taula d’un mijon a l’autre”)
    • migrar: s’enrabiar; s’inquietar. (ne) ” (pas) : (pas) aver enveja de
    • mina: fr. chatte (minou)
    • minaud: minòt, mainatge (“Creurias qu’eu (= lo chastenh) fai de la lumiera talament eu a de minauds”)
    • minhard: manhac, gentil; polit
    • minjadoira: fr. garde-manger
    • minin f.: menina
    • minon: ??
    • miràudia: miracle
    • miroelh, -a : brilhant, -a
    • mistra: asnessa, borrica, sauma
    • mochaespija: idea favorida
    • mochanàs: mocador
    • modelon: fr. monceau
    • moens (nontronés) : mens
    • moira f. : ??
    • molada: molhièra, terrenh umid  / mullada / terreno humit
    • montador: ascensor  / montacárregues
    • morisca: masca, careta
    • moscla : fr. moule
    • móstie, móstia adj. : mosti, móstia  / mústio ?
    • mòure, mòudre : molinar / moldre
    • museu, morral, morrilhon : fr. muselière    / bossal   / bozal
    • musir: fr. moisir

Lemosin A