Capitol
XCVI. Com la senyora perde lo seu amat fill e de la inestimable dolor
sua e del prom Joseph.
Car trobant se lo senyor de edat de
dotze anys venint la gran festa pascal puja la senyora mare sua en
hierusalem per solemnizar la festa acompanyada de Joseph spos seu
portant ab si aquella diuinal comanda del fill de deu e seu. E
passats los dies solemnes la senyora delibera tornar a casa sua. e lo
senyor en la partida se absenta de sa merce per complir los misteris
per lo seu diuinal pare ordenats: e la senyora mare sua en aquell
cars no hague nengun sentiment: car la presencia de aquell tan amat
fill era axi empremtada continuament en lo enteniment de sa senyoria
que li paria veurel continuament dauant si. e com fon sa merce a la
fi de la jornada regoneixent se: troba menys lo thresor impreciable:
Lo qual james hauia perdut de vista del dia quel pari fins aquella
jornada E lauors sa senyoria experimenta dolor tan excessiua en tota
la vida sua james tala
ne tan aguda la hauia sentida ne que tant turment hagues donat al seu
piados cor: que sens la presencia del seu fill reposar vn sol moment
no podia. e ferida de dolor: dix lo parlar de job. ¶ Nunc in me
metipera marcessit anima mea: et possedit me dies afflictionis.
Volent dir. O que la mia anima en aquesta hora deffall per exterma
(extrema)
e crua dolor: car posseit me han dies de amargosa afflictio: Ab tot
que en aquesta sobtosa dolor sa senyoria hague algun poch de remey
pensant si per ventura lo senyor fill seu seria ab Joseph: lo qual
encara no era plegat: Car la honesta costuma dels juheus era que en
lo caminar les dones anauen separades dels homens: e los fadrins de
poca edat hauien libertat de anar ab les dones: o ab los homens. E sa
senyoria ab aquesta sperança staua a la porta de la posada mirant
quant vendria joseph no sens moltes lagrimes recelosa del que li
sdeuengue: e vehent lo venir sol sens aquell que ella tant desijaua:
caygue sa senyoria en terra ab vn doloros sospir e crit dient. ¶
Puer non comparet et ego quo ibo: Volent dir. O joseph e hon es
aquell qui nomenar no gose: car les entramenes mies son turmentades
per viua dolor com no veig aquell que dins elles nou me fos stat
nodrit: hon ire: hon lo cercare: E joseph que hoy vna tan dolorosa
noua que perdut haguessen lo fill de deu a ell tan carament acomanat:
cuyda morir lançant tan grans crits e plors: que tots los mirants
mouia a molta pietat. E la dolor de la senyora e del dit joseph era
tanta que la hu no podia consolar laltre: e les gents quels veyen en
tanta dolor acostauen se a ells per saber la causa de tanta
tristicia: e la senyora ab vn grandissim sospir dixlos: ¶ Quesiui
quem diligit anima mea: quesiui illum et non inueni: vocaui et non
respondit mihi. Volent dir. O amichs meus que voleu sentir de la
extrema dolor mia nos pot rahonar ne compendre: car yo he perdut e
cerque aquell qui ama la mia anima: cerquel e nol trobe: cridel e no
respon a mi. O dolor sens mesura que mare haja a sentir tal desolacio
d´esser apartada de la vista de vn fill tan amat e no saber hon es.
E girant son parlar al fill deya. O vida mia que sens vos viure o
puch les dolors que fins açi he passat eren a mi no res tenint la
presencia vostra: ara senyor la absencia vostra turmenta tan cruament
la mia anima que noy ha pena: que comparar se puga a perdua tan
dolorosa. O senyor meu y hon sou deixau vos trobar a mi que sens vos
no he repos. E sa senyoria leuant se ab força damor no podent
sofferir lo enyorament doloros que sentia turmentant la sua anima de
intrinseca pena: dix. ¶ Surgam ergo eundo de loco ad locum et
circuibo per vicos et plateas et queram quem diligit anima mea.
Volent dir. yom leuare acorada de extrema dolor e ire de loch en loch
e circuire per tots carrers e places e cercare aquell qui tinch
trauessat dins les entramenes mies: en lo qual reposa lamor e vida
mia: car aquest sols ama la anima mia E ab aquesta dolor e planct
sa senyoria ixque de casa acompanyada de joseph e de algunes piadoses
dones qui no la volgueren leixar vehent la tant dolorada: e cercaua
lo senyor fill seu. Inter cognatos et notos. Car en aquell loch hauia
molta gent de natzaret parents e coneixents de la senyora e de joseph
qui venien de la solemnitat de la pasca:
e a aquests sa merce demanaua ab piadosa veu e multissimes lagrimes
dient. Haueu vist lo meu amat fill: haueu vist la vida mia sens la
qual reposar no puch: O quin coltell de dolor trauessaua la anima de
sa senyoria com cascu li deya que nol hauia vist ni sabia cosa
nenguna dell: E axi creixia de dolor en dolor cercant lo per gran
part de la nit sens res sentir que consolacio nenguna li pogues
donar. e vevent
(vehent) sa senyoria que lo seu treball aprofitaua molt poch e no
res: ne trobaua negun rastre del thresor que cercaua e per no donar
tan larga fatiga a les dones virtuoses qui a sa merce acompanyat
hauien: dellibera sa senyoria tornar a la posada sua: e aqui separada
de tots se tanca en vna cambra ab dolor no recomptable: e prostrant
se en terra rompent en doloroses e abundoses lagrimes recorregue a
aquell qui remeyar podia la dolor sua ço es nostre senyor deu: dient
a la magestat sua. O pare eternal a vostra eternal bonea ha plagut
per sola clemencia vostra que yo sia mare del vostre excellent fill.
o senyor que tant com yo fuy alegra de trobar me mare de vn tan
singular fill tant so ara dolorada e turmentada de hauer o perdut. O
senyor thresor infinit me hauieu comanat mirau com lo he guardat: que
compte negu yo nous ne puch donar. O senyor que dolor sens remey
turmenta la mia anima trobant se apartada de tan amable companyia. O
senyor que nunqua fon mare tan rica ne tan heretada de vn fill de
tanta valor: ne tan
poch
sera trobada mare tan dolorada de hauer perdut tan gran thresor.
Ajudau me rey de vida vos qui sabeu la mia dolor. e girant sa
senyoria lo parlar al fill tan amat atendrirense
les entramenes de sa merce crexent en dolor e multitut de sospirs e
deya. O vida mia yo so molt certa esser verdader lo que es scrit en
lo libre de job qui diu. ¶ Nihil in terra sine causa fit. Car
nenguna cosa vos fill meu no feu sobre la terra sens molta raho: e se
be que aquesta absencia quem haueu feta es per algun gran misteri e
molt rahonable: mas que fare yo amor mia que ignorant la causa sent
dolor infinida de la perdua de vostra vista: e puch dir ab gran
veritat. ¶ O in quanta miseria sedeo sine te vita mea: in quo
residet tota felicitas mea. Car en dolor e miseria so posada trobant
me de vos vida mia apartada. Car en vos senyor reposa tota la
felicitat e alegria mia: e sens vos viure no puch: acorreu me senyor
que jam defall la vida. o fill tan amat mostraume la vostra cara: e
tornare de mort a vida: o pietat infinida qui a tots los dolorats sou
clement hajau pietat de mi mare vostra qui per la absencia vostra so
axi turmentada: vos sols senyor meu sabeu la dolor mia nom deixeu mes
penar yous ne supplich vida mia: o loch tan desijat hon es ara lo meu
fill e tota la amor mia: si yot podia saber ni trobar finarien les
dolors e penes mies: o senyor y ab quant plaer besaria yo aquell loch
hon reposen los peus vostres: quin delit seria lo meu queus pogues
abraçar e tocar: o senyor y vida mia y qui ha cura de la vostra
delicada persona: car ja es passat vn dia entregue
que nous he vist: e aquesta dolorosa nit axi la passare senyor en tan
cruel pena: o amor mia y que haueu vos menjat en lo dia passat: ne
hon dormiu aquesta nit: quanta fretura e dolor vos acompanyen alla
hon sou. Car so certa que vos senyor sentiu la mia dolor e yo la
vostra. E aço turmenta la mia anima. Car si yo pensas: o sabes que
vos vida mia stau ab repos alla hon sou: hauria algun remey la dolor
mia: ara senyor no sent ni pense sino coses quem turmenten e creixen
la dolor mia: e puch dir ab veritat. ¶ Subuersum est cor meum in
memetipera quoniam amaritudine plena sum: quia longe factus est a me
consolator meus. Car regirat e alterat es lo cor meu dins mi mateixa
perço com me trobe plena e recomplida de amaritut: car partit ses de
mi lo consolador meu: o vida mia y com pore trobar repos apartada de
la vostra tan amable companyia: o senyor quina soledat tan dura es
aquesta que yo sent: tots los lochs me son trists e dolorosos: puix
no se ni trobe aquell loch per mi tan desijat hon vos stau ara fill
meu: e deya. ¶ O salus et gaudium anime mee. quare auertis faciem
tuam a me et obliuisceris tribulationem meam: Volent dir. o senyor
qui sou salut hi
goig de la mia anima: perque haueu apartat la faz
vostra de la mia vista: sou vos oblidat senyor de la tribulacio e
dolor mia: yo so molt certa que no: ans senyor crech la sentiu
agudament. Ajudau me rey de vida. car ja defall la humanitat mia e no
pot portar pes de tanta dolor.signopi Scientie tue nihil poterit
occultari: tibi enim sunt omnia nuda et aperta. Car a la sciencia
vostra e saber senyor res no es amagat: ans a vostra clemencia son
manifestes e vbertes totes les coses: hi
sabeu que yo no puch manifestar ni dir per boca la minima part de la
dolor mia. Ajudau me senyor meu: car la sola presencia vostra pot
remeyar la pena mia. E en aquest doloros plant: passa la senyora tota
la nit: sens dormir: ne menjar.