CXVI. Reg.n.4879, fol. 22. 30 jun. 1599.

CXVI.
Reg.n.4879,
fol. 22. 30 jun. 1599.

Nos Philippus Dei gratia rex
Castelle
Aragonum Legionis utriusque Sicilie
Hierusalem Portugallie Ungarie Dalmatie
Croatie Navarre Granate Toleti Valentie
Galletie Majoricarum Hispalis Sardinie
Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbi
Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon
indiarium orientalium et occidentalium insularum ac terre
firme
maris Occeani archidux Austrie dux
Burgundie
Brabantie Mediolani Athenarum et
Neopatrie comes Hapspurgi (Habsburgo)
Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis
et Ceritanie marchio Oristanni et comes Goceani.
Quia regalis favor tunc debet esse propensior et amplior cum justis
populorum supplicationibus imploratur his precipue que ipsorum
populorum commodum et utilitatem respiciunt: hinc est quod per
fideles nostros Hieronymum Calaph utriusque juris doctorem et
Hieronymum Roig notarium syndicos civitatis nostre
Illerde fuerunt coram magestate nostra reverenter oblata et
presentata in viam supplicationis capitula quedam quorum tenores unus
post alium seriatim sic sequntur.
Sacra catolica
real magestat: com en la ciutat de Leyda
hi haje pare de orphens lo qual te a son
carrech
purgar la dita ciutat de belitres y vagabundos
e altra gent perduda qui son
seminari de lladres y lo dit exercici y
ministeri nos puga ben fer per no tenir lo exercici y
forsas prou bastants lo que es causa que dita sua
ciutat de Leyda esta plena de gent odiosa qui devasten
les heretats y territori: per facilitar la repulsio de semblant gent
suppliquen a vostra magestat miser Hieronym
Calaph
y Hieronym Roig syndics de la dita
ciutat de Leyda tramesos a les corts que vostra
magestat mane celebrar en la present ciutat de
Barcelona
sie de son real servey
concedir a la dita ciutat de Leyda y pare de orphens
de aquella lo mateix exercici y jurisdiccio que per privilegi
us e costum
te lo pare de orphens de la ciutat de
Çaragossa. Plau a sa magestat que lo syndic
done primer informacio sobre quina es la jurisdiccio del pare
de orphens
de Çaragossa. Item suppliquen a vostra
magestat los dits syndics sie de son
real servey
per conservacio de la dita ciutat que los pahers
que vuy son y per temps seran que per privilegis reals
son ja executors dels deutes de la dita ciutat tinguen en la exaccio
de aquells la matexa jurisdiccio que en semblants te lo
clavari
de la ciutat de Barcelona per privilegis o
altrament e que se puga procehir contra los
debitors y hereus de aquells e sos successors de
la manera que dit clavari ha acostumat procehir en la
ciutat de Barcelona per recuperacio dels deutes de aquella
volent los deutes a la ciutat de Leyda deguts y
devedors sien axi privilegiats tam in
exequendo quam alias in omnibus et per omnia
com ho son los
de la dita ciutat de Barcelona concedint a la dita ciutat
de Leyda
pera dit effecte tots los
privilegis a la de Barcelona concedits. Plau a sa magestat
concedir lo contengut en lo present capitol perals
debits que seran de assi al davant tant solament y que
en los deguts se serve lo acostumat. Item
suppliquen a vostra magestat los dits syndichs
sie de son real servey concedir privilegi a la dita
ciutat de Leyda de que la prohomenia del morbo
(peste mórbida) de dita ciutat de Leyda en temps de
pesta (la peste) o guarda della tant com durara
dita guarda puga la dita prohomenia ensemps ab los
pahers crear morbers com acostume als portals y
camins los quals puguen portar insignia e durant dita
guarda puguen crear un morber o mes segons la necessitat
ocorrera y que puguen portar insignia per la ciutat y
attendrer a la custodia del morbo e executar lo
que dita prohomenia ordenara e deliberara concernent la
custodia y guarda del morbo e que la matexa prohomenia
qui ha acostumat y acostuma ordenar y provehir les
coses conferents a dita guarda y custodia del morbo conega
y puga conexer dels que a sos ordenaments y
statuts contravindran. Plau a sa magestat concedir a la
ciutat de Leyda lo mateix privilegi que te la ciutat de
Barcelona per raho del morbo servant en
tot la mateixa forma y exequcio. Item per quant al present hi
ha moltes cases derrocades en la dita ciutat e de cadal
dia se enderrocan e los amos de aquelles tant per
restar impossibilitats com per haverhi en elles
carregats censos y censals no reedifiquen en
gran dany de la cosa publica de la dita ciutat e diformitat de
aquella e faent manament la dita ciutat als amos pera
que obren y en renitencia dells als qui tenen censos
y censals sobre dites cases pera que les obren lo
que axi los uns com los altres han sempre
recusat fer e en fer diligencies la ciutat per trobar persones
a effecte per establir los patis pera reedificar
les cases non ha pogut trobar nin trobe per temor de
les molesties comminen los senyors directes e los
qui tenen dits censals pretenent que lo sol
los resta sempre obligat lo que es causa de que
dita ciutat se vaje derruint y depopulant la
conservacio de la qual conve al be publich: per ço
suppliquen a vostra magestat los dits syndichs
que per lo be public sie servit concedir a la dita
ciutat que sempre y quant se derrocaran algunes cases e encara
tinga lloch en les que ja vuy son derrocades
que los pahers de dita ciutat de Leyda que vuy
son o per temps seran ab veu de publica crida manen y
amonesten
als amos de aquelles pera que dins lo
termini de vint dies per dits paers prefigidors posen
ma y ab effecte donen orde en reedificar dites
cases e reparar aquelles certificantlos que si dins aquell
seran negligents en comensar y apres prosseguir se
dara
llissencia als senyors directes si ni haura
o als qui tindran censals o altres hypothecas pera
reedificar dites cases e dits amos restaran privats dellas: e
si passat dit termini no hauran obehit a la dita crida sien
encontinent privats de sos drets: y ab altre
crida publica sie lo mateix manat y amonestat als qui
tindran censos o censals o altres hypotecas sobre dites
cases que dins consemblant termini facen lo
mateix ab comminacio que en sa negligencia seran
privats de sos drets censos censals e hypotecas e seran
stablides a altres persones als quals se donara
llicencia de reedificarles: y passats dits terminis
puguen liberament los dits paers stablir
les cases derrocades o patis delles a qualsevol
persones liberament a obs de reedificarles y que
ex tunc ipso jure de facto sien privats axi los
amos com los senyors directes de censos censals e
hipothecas
donant per asso tota facultat jurisdiccio a
dits paers e que no obstant appellacio ni inhibicio
se pugue procehir al sobredit e a la reedificacio
de dites cases sens incorriment de pena alguna prohibint que
semblants causes per ninguna qualitat puguen esser evocades a
la real audiencia com concernesca molt lo be
public y conservacio de dita ciutat patrimoni de vostra magestat
e que los que hauran reedificat dites cases no puguen esser
molestats per dita raho en ningun temps. Plau a sa magestat
concedir lo contengut en dit capitol ab
la forma seguent: ço
es que haventhi algunes cases enderrocades puguen
los paers amonestar als senyors utils y possessors
delles que dins sis mesos comensen la reedificacio
de aquelles y ab tot effecte continuen la reedificacio
fins a degut compliment y que passats los dits mesos desdel
dia de la notificacio de dita monicio legitimament faedora
puguen los dits paers procehir a adjudicacio del
sol o pati y aquell se puguen applicar pagant al
senyor del pati lo valor de aquell conforme per experts sera
extimat sens empero prejudici dels drets
dominicals
als senyors directes competents tant per lo
dret de amortitzacio (recuerden la desamortización de Mendizábal) com per los censos y luysme.
Item attes la dita ciutat de Leyda de llarch
temps en sa fa y acostuma fer pujeses quatre
de les quals fan un diner
y es moneda inutil per al
corrent temps y en moltes ciutats y viles del present principat
baten menuts los quals la dita ciutat de Leyda
desije poder fer y batre per la comoditat se lin
spera
resultar ab la qual y altres moltes sumes de diners
que ha menester desija acudir a reedificar lo
pont major se li es derrocat y reparacio de les
muralles les quals estan arruinades: supplican
per ço los dits syndics a vostra magestat
sie de son real servey concedir licencia permis y
facultat a la dita ciutat de fer y batrer menuts que
sien de lliga ab les armes de la ciutat y
correguen per ella y per las veguerias de Lleyda
Tarraga Cervera Balaguer y Agramunt. Plau
a sa magestat que essent la lliga bona y
conduent sels concedira ab que sols valeguen
en la vegueria de Leyda.
– Supplicando nobis humiliter ut
predicta omnia et singula in supra insertis capitulis et quolibet
eorum contenta vobis dictis syndicis et civitati et singularibus
dicte civitatis nostre presentibus et futuris concedere et impartiri
dignaremur. Nos itaque animadvertentes preinserta capitula que visa
et recognita fuerunt per magnificum et dilectum consiliorum nostrum
Hieronymum Sen Just utriusque juris nostre regie audientie
doctorem ex cujus relatione nobis constitit et constat pro bono
regimine dicte civitatis nostre Ilerde et illius singularium
expedire: hujus supplicationibus inclinati omnia et singula in
preinsertis capitulis et quolibet eorum contenta juxta decretationes
et responsiones in calce preinsertorum capitulorum dicte civitati et
ejus singularibus presentibus et futuris concedere decrevimus prout
per presentem de nostra certa scientia deliberate et consulto
concedimus laudamus et approbamus ac nostre regie concessionis
munimine et presidio roboramus auctoritatemque nostram regiam
interponimus pariter et decretum. Quocirca illustribus propterea
spectabilibus venerabilibus nobilibus et magnificis dilectis
consiliariis nostris quibuscumque locatenentibus
et capitaneis generalibus
nostris in dictis nostris regnis Aragonum et Valentie et
principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et
Ceritanie
cancellario vicecancellario regenti cancellariam
doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis
gubernatoris et gerentibus vices ejusdem bajulis generalibus et
procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus
locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis
virgariis portariis ac ceteris officialibus nostris constitutis seu
constituendis ac eorum locatenentibus seu officia ipsa regentibus
presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie
indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum
mille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi
nostram confirmationem et omnia et singula precontenta teneant
firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant
per quos deceat cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione
seu causa si dicti officiales et subditi preter ire et indignationis
nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei
testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo
nostri locumtenentes et capitanei generales presentis
principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et
Ceritanie
utuntur impendenti munitam quia
in promptu non est sigillum regium comune
nostrum.
Data in nostra civitate Barchinone die
ultimo mensis junii
anno a nativitate Domini millessimo
quingentessimo nonagesimo nono
regnorumque nostrorum anno
secundo. – Yo el rey. – Dominus rex mandavit mihi don
Petro Franquesa visa per Covarrubias vicecancellarium
Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali
thesaurario et me conservatorem generalem. – Vuestra magestad
hace merced a la ciudad de Lerida de los capitulos
en forma de suplicacion suso insertados.