Reg.n.3298,
fol. 3. 20 mar. 1415.
Nos Johannes etc. Caritatis zelus
et ingens devocio quos nec sine cordis puritate vigere comprehendimus
in vos christianos nigros libertate donatos
et qui in civitate Barchinone habitatis instituendi seu
faciendi confratriam inter vos et alios christianos
ex gente vestra nigra libertate donatos et qui in
futurum ipsa libertate donabuntur sub invocacione et in
ecclesia parrochiali beati Jacobi dicte civitatis
Barchinone quo ex cultu ejusdem confratrie discatis dominum Deum
et ipsum beatum Jacobum apostolum suum quem maxima devotione
colitis et utique ecclesiam sanctam catholicam rectius
perfectiusque agnoscere et venerari et inquam valeatis
in proximos ejusdem gentis vestre ipsius caritatis et
misericordie opera facilius continuare et exercere visitando
et juvando infirmos et indigentibus in eorum
necessitatibus succurrendo: vos dignos faciunt et
benemeritos ut ad ipsam confratriam vobis benigniter
concedendam liberali animo accedamus: inest enim in confratriis
quoddam latens necessitatis vinculum quo illarum confratres
devinciuntur et tenentur sibi ad invicem in operibus caritatis.
Oblatis igitur et presentatis magestati
nostre pro parte vestri in viam suplicacionis quibusdam
capitulis super institucione seu fundacione ejusdem confratrie
et alias pro bono et utilitate confratrum ejusdem factis seu
conceptis tenoris sequentis:
– Molt alt e molt excellent senyor.
Com sia certa cosa que aquell ver Deus omnipotent e
creador del cel e de la terra deja esser per tot lo mon
e especialment per los tals christians honrat e amat e
cascun devot christia sia tengut ab totes
ses forces amar e servir aquell: on com tots los
franchs negres christians o la major part de
aquells residents per ara en la present ciutat de Barchinona
per la special gracia que nostre senyor Deus los ha
feta que de catius que eren los ha libertats
e per la gran devocio que han en ell e en lo glorios
mossenyor sant Jaume apostol seu mijançant
lo poder del Altisme vullen e entenen fer una
confraria la qual sia a honor e gloria del sant pare
poderos e del glorios mossenyer sant Jaume e salut de les
lurs animes a perfeccio de la qual son necessaries les coses
davall scrites les quals nos poden haver ni fer sens
que per vos molt excellent senyor nols sia
atorgat: e com sia cosa justa vostra gran exellencia
en consemblants coses signantment axi a Deus
saludables consentir e de aquelles liçencia
special atorgar: emperamor daço
los dits negres supliquen a vostra magestat li
placia atorgarlos e dar licencia de fer e ordenar entre
si la dita confraria a honor e gloria del creador de tot lo mon
e del glorios mossenyor sant Jaume apostol de Jesuchrist
lo qual per tots temps invoquen e han hagut en devocio. En la
qual confraria tots los negres franchs qui
metre si volran e encara mullers infants
e companyes lurs e totes altres persones de qualsevol
ley condicio o stament sian se puixen
metre puix tals persones sien franques e
alforres e si no ho eren que no si puixen metre
si donchs no ho feyen ab consentiment e voluntat
de lurs amos. Item que per ço que de la dita
confraria se pusquen dar e fer almoynes e seguir
altres bones obres que tot negre o altra persona que en
aquella confraria se metra axi hom com dona pach
o haja pagar cascuna setmana a la caixa de la
dita confraria o als que aquells diners culliran dos diners
cascun dissapte. Item que cascu qui en la confraria
entrara haja e dega prometre pagar a la dita confraria per la
sua fi o a la sua fi alguna cosa: e en fer aço
aquell tal sia forçat
o constret en axi que si no ho fara que los promens
de la dita confraria puixen e hajen dels bens de
cascun de aquells que axi morran II sous.
Item
mes que tot negre o altra qualsevol persona ques metra
en la dita confraria haja et sia tenguda a pagar la hora ques
metra en aquella III sous e no menys e que apres pus
una vegada si sia mesa que no sen puxa
exir ans forçat
sie tenguda a soportar los carrechs de la dita
confraria segons serie et tenor de aquella e si sen exis que
pach per cascuna vegada X sous. Item que si algun de la
dita confraria axi hom com dona o altra persona de la qual se
faça cors morra que tots los confrares
hagen e degen esser al soterrar del confrare
mort: axi empero que pus lo mort et lo
senyor de casa hi sia que la dona no sia tenguda de
anarhi ne encorrega en alguna pena pero si lo
senyor no sera en la ciutat que en aquell cars la
muller daquell que sera confrare hi hage a esser
si just impediment no haura del qual sien creguts per llur
simple sagrament: e si sera albat que en aquell sien
tenguts anar tots aquells que los prohomens hi
demanaran e si algu o alguna de aquells qui seran tenguts de anarhi
no seran al soterrar de dit cors pus just impediment no
hagen del qual sien creguts segons dit es que pach
aquell per cascuna vegada que hi fallira sis diners.
Item que cascun confrare o confraressa haja
et dega dir et aço prometre com entrara en la dita
confraria XXX vegades la oracio del paternoster et altres XXX
la oracio de la avemaria per anima dels confrares morts e aço
sia en carrech de la sua anima: e si dir nols
volra o no sabra o no pora que hage a donar dos
diners per anima dels morts o aquella almoyna ques volra.
tem que dels diners del acapte o de la caxa de la
confraria sia dita una missa per anima de cascun defunt
de la dita confraria lo dia de la sua mort o lo
dia que diran les misses de aquell en aquella esglesia on
aquell tal cors jaura a la qual missa sien
presents tots aquells qui esser hi poran et los
prohomens de la dita confraria hi demanaran. Item sia
ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendra
a pobresa o fretura per malalties o perdues o en
altra qualsevol manera que los prohomens de la dita confraria
e caxa de aquella deguen socorrer et ajudar dels
diners de la dita caxa segons llur bon vijares a
aquell o aquella que la dita fretura sostendra axi
en provisio de son menjar com en necessitats de metges et de
medecines com en totes altres coses a ell o a ella necesaries.
Item que si algun confrare morra lo qual sia
pobre a conexença dels dits
prohomens que dels diners de la dita caxa sien
pagades messions de la dita sepultura a coneguda de aquells
prohomens. Item sien pagats daquells diners
ciris lanties draps et altres coses que la dita
confraria te o volra tenir o haver o fer fer. Item que per
tant que sapien a present quines coses hauran a fer tots anys
per la dita confraria et la despesa que sen haura a seguir que sia
ordinario entre los confrares que tots anys una vegada ço
es en la festa del Cors precios de Jhesu-Christ
(Corpus) facen XII ciris blanchs de pes cascu
de cinch o VI liures e un altre ciri gros lo
qual ja acostumen de fer de pes de XX lliures o mes ab
llur senyal ab los quals ells tots de la
confraria acompanyen et sian tenguts acompanyar lo dit
Cors precios de Jhesu-Christ segons que los altres
confrares et officis fan o acostumen lo dit dia:
e que apres aquells ciris sien posats e stojats
en la esglesia de mossen sent Jaume et que
servesquen a totes les festes anyals del any.
Item que per bon stament llur axi mateix sia
ordonat entre ells que si alguna persona de la dita confraria
sera opresa o detenguda de malaltia per la qual
li convendra combregar axi com cascun
christia es tengut fer e obligat que en aquell cars
tots aquells de la dita confraria los quals per los
dits prohomens hi seran appellats hagen esser al dit
combregar al qual servesquen los dits XII ciris:
e si per ventura los dits confrares appellats esser no
hi volran que en tal cars hagen a pagar e paguen del
llur propri per cascuna vegada que contrafaran
VI diners a la caxa de la dita confraria aplicadors. E per ço
que les coses dessus dites e altres en apres deidores
mils pusquen venir a bon acabament et perfeccio
suppliquen los dits negres a ells esser atorgat que
cascun any en lo dia de mossen sent Jaume apostol
tots los dits negres e altres que sien o seran de la
dita confraria se pusquen et hagen aplegar en un loch
aquell quis volran e aqui elegesquen et deguen
elegir dos homens que sien de la dita confraria
los quals sien per tot un any continuu appellats
prohomens los quals tinguen les claus de la dita
caxa de la dita confraria et los quals hagen
carrech per tot aquell any en dar compliment a totes
les coses dessus dites et pertanyents fer a la dita confraria
segons serie et forma de la present ordinacio. Item que apres
al cap del altre any et axi successivament feta la dita
eleccio dels dits prohomens que aquells que seran stats
prohomens lany passat hagen e deguen liurar
les claus de la dita caxa a aquells que novelament
entraran et retre comte a ells daço
que administrat hauran et que sia posat en scrits entre
ells tantost com seran elegits. Item que si cars sera
que algu dels dits prohomens sera malalt o absent
o sera mort o abdosos seran morts o malalts que en tals casos
o cascun de aquells dins lany sia licit a
ells tots de la dita confraria de ajustarse a fer altres dos
prohomens o ferne hu lo qual ensemps ab
laltre que hi sera regesquen per aquell any en et per
absencia o defalliment dels altre o altres prohomens
defuncts. Item que si per ventura en la present confraria
haura algun confrare qui sera revolter
bandoler e inobedient en seguir les coses rahonables
de la dita confraria que sia licit et permes als dits
prohomens de expellir et foragitar aquell tal de
la dita confraria en tal manera que la dita confraria no sia
tenguda a subvenir en aquell tal axi en sanitat
com en malaltia et axi en mort com en vida de ningunes
coses de la dita confraria. Item que los dits dos prohomens
hagen a collir totes setmanes los deutes del acapte
en aquella millor manera que poran en carrech de llur
consciencia de aquells que seran de la dita confraria ço es
los dos diners de cascuna setmana. Et si los
dits confrares no los volran pagar axi com dit
es quel batle o sotsbatle de Barchinona
puxa aquells tota hora que per los prohomens ne sera
request compellir et forçar
en pagar los dits diners de cascuna setmana et totes
encara les penes en que los dits confrares serien
cayguts segons damunt es largament specificat.
Entes empero que si algu de la dita confraria sera pobre et
miserable et no pora pagar en sa vida los dits
dos diners de cascuna setmana que en tal cars aquell
tal de tota sa vida no puxa esser constret a
pagar aquells: apres empero obit seu los
prohomens de la dita confraria compellesquen los
hereus de aquell a pagar tot lo que degut hi sera fins
a la hora de la sua mort si bens hi haura et si no
ni haura que vaja tot per amor de Deu. Item que per ço
com moltes vegades per les rahons dessus dites et per
moltes altres ques poran esdevenir sera necessari los
dits prohomens haver consell dels confrares de la dita confraria:
per ço plaçia
a vos senyor que los dits prohomens totes aytantes
vegades com a ells sera ben vist fahedor puxen appellar
los confrares de la dita confraria a fer congregacio en aquell
bon loch que a ells parra o aquells quels plaura
per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per
profit de la dita confraria los parra esser tractadores: pero
que en la dita congregacio e tractaments haja esser et sia
present un dels notaris o scrivans de la cort del batle
de la dita ciutat e que en aquella tan solament se tracte
o puxa tractar dels negocis de la dita confraria e no daltres
e que cascun appellat hi degua esser la hora
assignada e qui noy sera que pach per cascuna
vegada mija liura de cera o XII diners guanyadors al
ciri de la dita confraria o a la dita caxa. Et licet etc.
Altissimus etc.
– Fuit eidem majestati nostre dicta pro parte
humiliter supplicatum ut capitula ipsa superius inscripta et omnia et
singula in eis contenta et expressata vobis laudare approbare
ratificare et confirmare de benignitate nostra dignaremur in
eisdemque nostram auctoritatem interponere pariter et decretum. Nos
vero dictorum capitulorum tenore inspecto que honorem Dei et
serenissimi dicti domini regis continere
videntur et inquam consideratis ipsis devocione et zelo caritatis
vestris et quod licet nigros vos esse voluerit ipse Deus et
dominus noster homines tamen nec sue doctrine expertes sed capaces
vos creavit et reddidit vosque quoniam vitam in simplicitate ducitis
renatique ex aqua et spiritu sancto christianorum nomen colitis
debetis in similibus amplecti et benignius coadjuvari: tenore
presentis de nostra certa sciencia et consulte ipsa preinserta
capitula et omnia et singula in eisdem contenta juxta illorum
pleniores seriem et tenorem vobis tam illis scilicet qui novissime
confratres ipsius confratrie ex nostro hujusmodi induito seu
concessione eritis quam illis qui abinde et seu in futurum confratres
ejusdem confratrie fuerint laudamus approbamus ratificamus et
confirmamus atque concedimus et indulgemus eisdemque auctoritatem
nostram interponimus pariter et decretum. Mandantes serie cum
presenti gerenti vices nostri officii generalis
gubernatori in Cathalonie principatu vicario
et bajulo Barchinone subvicarioque et subbajulo
ac capitibus subajuliarum dicte civitatis aliisque
universis et singulis officialibus dicti domini regis et
nostris tam presentibus quam futuris et illorum locatenentibus sub
incursu ire et indignacionis dicti domini regis penaque
mille florenorum auri de bonis cujuslibet contrafacientis
irremisibiliter exigendorum regioque applicandorum
erario quatenus capitula ipsa preinserta et omnia et singula
in eis contenta vobis et dicte confratrie perpetuo teneant et
inviolabiliter observent et in aliquo non contrafaciant vel veniant
aut aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua ratione. Pro
presenti vero concessione dedistis et solvistis quinquaginta
quinque solidos barchinonenses quos recepit dilectus consiliarius
et locumtenens thesaurarii generalis dicti domini regis.
In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio sigillo
in pendenti munitam. Data Barchinone vicesima die marcii anno
a nativitate Domini MCCCCLV regnique dicti domini regis
Sicilie citra farum anno XXI aliorum vero regnorum
quadragessimo. – El rey Johan. – Dominus rex
locumtenens mandavit michi Petro Sames visa per Andream
Cathala locumtenentem thesaurarii generalis.