Monchosoft

Nos Johannes Dei
gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte
vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpiniani
nomine et pro parte universitatis ipsius ville et
singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitula
continentie
subsequentis:
– Per moderacio del us et exercici
del offici dels sobreposats de la orta de
la vila de Perpenya son ordonades les coses
seguents. Primerament quels dits sobreposats
appellats de la orta de Perpenya a dicisir
et declarar les questions et contrasts de gents sobre tales
et dans donats en les possesions de homens
de Perpenya et altres coses sien quatre axi com
tro ara es acustumat ço es saber aquells dos
del mester quels ortolans de la dita vila tots
anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita
vila quels consols daquella tots anys acustumen
elegir et que elegexen en la vigilia de la festa
de sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparie
als consols de la dita vila esser fahedor que daquells
dos quells elegexen ni hagues un dells
forans habitadors de la dita vila que ho puguen fer ço
es saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels
dits forans habitadors daquella o sils apparie
fahedor que abdosos fossen de la dita vila quels
pusquen elegir tots anys en la dita vigilia axi
com es acustumat: aço retengut et reservat que si era
questio o contrast davant los dits sobreposats
de qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts
et la una part era ortola de la dita vila muller
o fill de ortola et laltre part no era ortola
ans fos altre menestral o persona de la dita vila o
fora la dita vila que en tal questio o contrast no
entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels
dits sobreposats ço
es saber la un daquells dos del mester dels
ortolans et los altres dos que no seran del dit mester
et si fahien lo contrari quel juy
o declaracio quells farien fos cas et va et no
hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya ha
terres o possessions en terme de algun castell o loch
de la terra qui faça comu et en les dites terres o
possessions o fruyts daquelles li sera dat
dampnatge o li sera feta tala quel hom de
Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un
consol jurat o sindich o en absencia lur
a dues persones del loch on la possessio o possessions
seran en les quals haura pres lo dan o tala et
la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom
de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies
continuament seguents li facen satisfer lextima
que feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps quel
dit hom de Perpenya hi puxa manar los
sobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa
axi com vuy se fa. Et en cas que dins lo
dit temps lo dit batle o consols fessen
satisfer al dit hom de Perpenya si de la extima
feta per lo batle o consols o per los deputats
per ells dels dits lochs lo hom de Perpenya
no era o sera content que puxa manar los sobreposats de
la orta de Perpenya los quals si per
aventura faran semblant extima o menor quel
batle o consols o altres per ells en aço
deputats hauran feta quel home de Perpenya
en aquest cas sia tengut de pagar la anada dels
dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio.
Et si per ventura los sobreposats la fahien major
quels dits batle
o consols o per ells deputats quel hom del
castell o comun si de comu se seria
clamat sia tengut de pagar la anada dels
dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a
cascuna de les parts appellar sils sera vist
faedor et perseguir lur fet axi et per la forma
et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no
obtendra sia tengut de pagar les messions:
ço es que si lo
hom o comun de fora obten finalment que la extima
feta per los homens del castell era justa o menor de aquella
que lo hom de Perpenya pach la anada dels
dits sobreposats et totes altres messions et si lo home
de Perpenya obten finalment major extima que per los
homens del castell no li era stada feta que
aquell de quis sera clamat li sia tengut de
pagar totes les messions entegrament. Et semblant juy
sia fet al hom estranger si nos ten per
content de la extima dels homens del castell: axi
matex per lo contrari si algun hom de Perpenya
fa tala a algun estranger ço es que no fos de
la dita vila que aquell que haura presa la tala ho
denunciu al batle o consol jurats o
sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o
ells seran deputats del loch on sera la possessio on la
tala sera feta o en
absencia lur a dues persones del dit loch les
quals dius lo temps dessus dit façen
lur extima et la denuncien al hom de Perpenya
quis dira haver feta la tala. Et si dins lo
temps dessus expressat lo dit hom de Perpenya
haura satisfet a aquell qui haura presa la tala quey
puxa lome del dit castell manar
los sobreposats de Perpenya. Si empero en
aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenya
o altre per ell o contra lom de Perpenya se seguia
negacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer
juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denant
los sobreposats de la orta de Perpenya per ço
que en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no sia
tengut de fer juhi fora son ordinari directament o
indirecta ne en neguna altra qualsevol manera.
Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenya
vendra denant los sobreposats requirint
los que vagen extimar en alcun loch
o lochs alguna tala o dan a aquell donat quels
sobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batle
o consol jurat o sindich o altres persones del
dit loch o lochs axi com dessus es dit on
la possessio o possessions seran en que lo malifici
sera estat fet et si ha servada la forma en lo
segon capitol dessus contenguda: et si diu que
hoc si es hom de Perpenya o estranger que sia
tengut a son sagrament et pres aquest sagrament per los
sobreposats que puxen anar en la manera que poden et han
acostumat segons los provilegis de la dita vila us et
observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats
anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita
que no pugen forçar
alguna de les parts de pagarlos de la anada. – Item que
si aprop la extima feta per los dits batle o
consols jurats o sindichs altres per ells
deputats a aço
se seguia plet entre les parts et sen fahien
appellations que neguna de les parts vulles lom
de Perpenya vulles lestranger no puxa
allegar la extima feta per los dits homens
de castell per sententia com axi com dessus es
dit nos sia dada per manera de juhi ans
les parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien
si la dita extima no era feta. Item que de tots altres
contrasts et questions ço es de carreres de feuders
de margens de agulles de regatius de aygueduts o de
altre qualsevol exceptat de les dites tales et dans
se hage recors als dits sobreposats los quals
puxen aquelles conexer sentenciar determanar et
executar en la manera que poden et han acustumat segons
los privilegis de la dita vila us et
observancies de aquelles les coses contengudes en los
dessus dits capitols no contrastans. Item que los dits
sobreposats pus que hauran vists a ull los lochs
dels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran
anats vinguen fer les dcclaracions et determinacions que oides les
rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et
facen dins la dita vila de Perpenya en loch
daquella hon han acustumat
tenir et fer juhi exceptat daquelles que be nos
poden declarar ne determenar sino al loch del
contrast vesen a ull. Item que quant los dits
sobreposats trametran lur saig o saigs en algun loch
fora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar
testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenament
de penyores o en altre manera contra aquells qui hauran
condempnats los dits saig o saigs lurs
sien tenguts et hajen primerament requerir lo batle
del dit loch o son lochtinent ol saig si
ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per
prenament de penyores o en altre manera: et si lo
dit batle del dit loch o son lochtinent o saig
daquell les dites citacions assignacions o execucions fer no
volra o fer allongara en cascun dels dits casos
lo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et
falliment del batle del dit loch o de son
lochtinent o del seu saig puxe fer o faça
les dites assignacions citacions et execucions et prenaments
de penyores axi et per la manera que sera manat per los
dits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra
prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig
o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo
dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch
lo batle o son lochtinent o saig de aquell
que ho hajen intimar et requerir a la casa del dit
batle o del dit lochtinent o a la muller
companyas daquells a fi de que hi trameten
missatge et quels facen venir: et si no venie o venie e
no complie les dites coses a que seria request adonchs en
fadiga et falliment lur los dits saig o saigs
dels dits sobreposats puxen fer facen et complesquen
les dites citacions assignacions et execucions et prenaments
de penyores axi com dit es. Item com sia per
privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un
saig de la cort del batle de la dita vila o altre
qualsevolra qui faça
les citacions execucions et altres coses al offici dels dits
sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no
altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que
daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder
del dit batle no sia tengut de jurar en poder del
veguer de Rossello ni de negun altre official
nel dit saig sia tengut de tenir taula axi
com ne los dits sobreposats nel dit saig son
acustumats la dita taula tenir: pero sia entes
que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab
lo consell general daquella apparia quant que
quant esser pus profitos et plus expedient a la
dita vila et singulars habitants daquella usar dels
privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o
alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses los
dits capitols contengudes en tot o en partida quels dits
consols et singulars habitadors de la dita vila els dits
sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et
usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades
com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell
sera vist faedor et pus sils volran los
dits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida
lexar et a les coses dessus en los presents
capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en
partida et en aço
puguen variar totes et aytantes veus quant que quant
los dits consols ab lo dit consell volran et a
ells sera vist fahedor.
– Ad supplicationem
perhumilem vestri pro parte dictorum consulum et
proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula
preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac
nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem
cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanie
vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo
Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris
presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus
quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et
confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant
teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant
per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire
permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et
sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data in villa
Turricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí)
duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo
trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. –
Vidit Sperendeus. – Sig+num Johannis Dei gratia regis
Aragonum etc. – Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis
frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de
Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia
camerlengi. – Dominus rex presente thesaurario mandavit
michi Jacobo Quinta. – Thesaurarius habuit eam pro
visa. – Idem.