Reg. n. 2, fól. 43,45 ? 30 oct. 1181.
In Dei nomine
et ejus divina clemencia ego
Dei gratia rex
Aragonis
comes Barchinone et marchio Provincie facio hanc cartam
donacionis et populacionis.
Placuit michi bono animo et spontanea voluntate quod dono laudo atque
imperpetuum concedo vobis omnibus populatoribus de Rivo de Algars
et de Batea
presentibus atque futuris ad populandum et meliorandum castra
et villas
de Rivo de Algars
et de Batea
et omnes terminos
eorum scilicet usque ad Nonasp
et deinde sicut vadit et ferit in serram
in Aull
de Favara et deinde usque ad podium
de Calcent
(Calaceite,
Calaceit, Kalat zeyd, Calaseit, etc.)
et ferit ad Cretes
(Cretas,
Queretes)
et vadit ad Vilar
de Arenis
(Areñs – Arenys de Lledó o Arnes?) et vadit ad Gandeam
(Gandesa)
et sicut aque vertuntur intus versum predictum castrum
de Algars
et sicut vadit usque ad serram
de Azcon
(Ascó)
et deinde usque ad Matarranam
(Matarranya, Matarraña).
Quantum infra hos predictos terminos
includitur et terminatur dono utque imperpetuum concedo vobis et omni
generationi et posteritati vestre franchum
et liberum
et ingenuum
ad vestram propriam hereditatem per facere inde omnes vestras
voluntates ad fuerum
Cesarauguste.
Supradicta castra
cum suis terminis
heremis et populatis cum introitibus
et exitibus
suis cum aquis
et pascuis
et pratis
et lignis
et silvis
et cum omnibus directis et pertinenciis suis que ad usum hominis
pertinent vel pertinere debent totum ex integrum dono et concedo
vobis et vestris. Et dono vobis ut habeatis fueros
et judicios
Cesarauguste
per secula cuncta salva mea fidelitate et de tota mea posteritate.
Insuper dono laudo et concedo Berengario
de Parietibus notario
meo ecclesias
que ibi fuerint facte omnibus diebus vite sue salvo juro
Dertusensis
episcopi.
Iterum dono vobis predictis populatoribus
ut non donetis lezdam
nec pedaticum
in totam meam terram
nec in aqua.
Facta carta apud Ilerdam
III kalendas novembris anno Domini MCLXXXI.
– Signum + Ildefonsi Dei gratia regis Aragonis comitis Barchinone et
marchionis Provincie. – Sig+num Arnaldi de Eril. – Sig+num Berengarii
de Sanaugii.
– Sig+num Poncii de Cervaria.
– Sig+num Artall
de Alagon.
– Sig+num Enego
de Aveu.
– Sig+num Berengarii de Parietibus notarii domini regis qui hanc
cartam ejus mandato scripsit cum lineis suprapositis in linea tertia.
xxiv-per-367-alfonso-i-mayo-1184-velosello-populetum-vallemclaram
https://dle.rae.es/batea
https://www.dipta.cat/RBIV/biblioteca/tarragona_cristiana/HTML/files/assets/basic-html/page497.html
http://doczz.es/doc/364121/el-para%C3%ADso-est%C3%A1-en-el-regazo-de-una-madre
” … Aquesta transformació de Vall a Ull crec que serveix per a explicar un nom de lloc utilitzat en un document medieval antic, la primera carta de població de Batea de l’any 1181 en la que es volia mostrar l’ampli espai d’influencia
del castell de Batea: “que limitava amb el terme de Nonasp, i de Nonasp per la serra fins a tocar l’Aull de Favara, i
des d’aquí vers el puig de Calaceit i a tocar Cretes, d’aquí en direcció al Vilar d’Areys i d’aquí envers Gandesa tal i
com les aigües vessen cap al castell d’Algars, i en direcció a la serra d’Ascó i d’aquí al riu Matarranya”.
Sobre aquesta fita de Favara vaig escriure a la revista “Lo Portal” nº 135. El limit de l’Aull de Favara em va
fer pensar que podia significar el nom d’alguna muntanya de la serra de Nonasp que amb el temps hagués canviat de
nom. Vaig pensar que es podria correspondre amb la Punta Redona (354 metres) que actualment fa de fita entre els
termes de Nonasp i Favara, o amb la Punta d’en Quadret 346 metres) que fa de molló entre Favara i Batea. Però en
aquella antiga Carta de Població de Batea i Algars de 1181 no es concretaven exactament les fites tal com més tard es
van establir entre el diferents pobles veïns de la zona del castell bateà. Crec que l’Aull de Favara, o potser millor la
Ull de Favara, era una forma derivada de la Vall de Favara; cosa que no contradiu els actuals límits termenals. Així,
dons, crec que a la carta bateana s’hauria de traduir: “fins a tocar la Vall de Favara”. …”