Del Escriva
de racio.
Si als reys en temps de pau ha plagut
guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes
en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden
reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a
menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia
servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris
e altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un
hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure
sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de
racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram
pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio
volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament
los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels
quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a
ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de
racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa
mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre
scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendra
encara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not
ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e
altres semblants coses spaes vaxella daur
dargent e totes altres joyes e coses que ells per son
offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella
major los vestiments e perellaments retaules e
totes altres joyes daur e dargent e reliquies
de la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferres
e altres ostilles e coses del servey de la cohina:
als rebosters largent de que continuament
nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e
tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallerices
selles frens sporons: al armador real
espaes cuyraces asperchs e elms
guarniments de cors jubets e espatleres e
lorigues de cavall e perpuntes
e altres coses segons que liurades per son offici li
seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les
quals al offici de cascun dells custodir seran liurades:
del qual libre a nos un translat ne sie liurat
salvant daquelles coses les quals per continuu servy e us sedeterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con
son tovalles tovalloles escudelles e talladors
de fust los quals en aquest cas que als almoyners seran
liurats als dits officials cancell
e desnot. E lo terç libre en lo qual no
sescrisca sino la messio de nostra casa real lo
qual libre de comtes manam esser
nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en
lo dia de ninou. Lo quart libre lo
qual registre appellat sera volem esser en lo qual los
albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurriments
seran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver
cura e diligencia fer seer tots los
menjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada
sa honor segons son estament salvant
los menjants en nostra taula los quals per
lo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia
tengut de comptar e de saber lo nombre daquells
e de guardar que noy menuch alcun sino aquells
qui menjar hi deuen segons la nostra
ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui
menjar noy deja man als porters que aquell ne
giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del
compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes
davant los menjants en lo nostre palau posar faça
diligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja
que de les dites viandes en lo nostre palau falliment
alcu no sia e que daquelles
menjades no sien fora nostre palau: e car rahonable
cosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta
havem que en temps de host on majors despeses se conve
a fer façam provisio
salutar per la qual les viandes no poques en aço
necessaries ab diligencia sien distribuydes e
guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de
racio tots temps que host menarem e viandes als
stipendiaris o persones de nostra host per lur
sou donar ordonarem volem e declaram lo dit
scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits
stipendiaris lo qual a aquells qui la farina
vin bescuyt cibada e altres viandes nostres en
la host tendran man a aquells
en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi
daquells qui servit hauran con daquells qui servir
hauran liurar per ço que dallo que servit
hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga
bastant: axi que
guartse lo dit escriva que les dites viandes no sien
liurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio
que nos sobre aço havem feta. E norresmenys
ajustam a son offici per albarans de quitacio de
tres en tres meses als domestichs nostres del temps
que hauran servit segons los gatges als quals en lo
dit libre de racio seran escrits e
albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichs
cascun any en lo primer dia dabril a cascun
dells segons sa condicio e grau juxta la nostra
ordonacio sobre aço
feta: encara albarans dacurriment e de gracia con e
quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que
albara de gracia a alcu no faça oltra cantitat
de vint y cinch libres barcheloneses los
quals al nostre tresorer seran endreçats axi
empero que aquella gracia no sia sino de
quitacio o de vestir: e con nos convendra
e volrem pagar los nostres soldejats de la host
en diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells
de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en
aquella host haurem ordonat e atorgat donador los
quals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit
tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ab
lalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels
cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero
que si daquelles persones de les quals reebuda haura
mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos
en host dels cavalls e armes daquells no faça
estima e aquells que estimats hauran en escrit mete
per tal que si lestima daquells volrem o deurem
esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda.
Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que tota
vegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes
persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores
segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o
guaytes e escoltes per la
host axi que segons les companyes que ab
nos en la host seran sia feta la guayta
covinent: esguardants pero que les dites guaytes
e escoltes sien per tal manera divisides quel
carrech sia entre ells compartit egualment:
empero con lo dit escriva de racio la guayta
haura ordonada abans que daquella faça manament
aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volrem
alcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del
escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenes
que nos reebrem e reebre manarem en presencia e
aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als
domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr
daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio
sobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si
portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga
imperfecta ans aquella sia en totes maneres
complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonada
e la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E
encara volem al offici dell pertanyer que encontinent
fet per nos alcun viatge se enform ab lo
sobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les
quals haura logades per causa del nostre viatge dessus
dit e del loguer e de la messio daquelles reebra
compte del dit sobrazembler e de son lochtinent
e faça pagar en presencia sua als homens de les
besties de loguer tot ço que degut les sera per
la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot ço
que li sera degut per raho del dit viatge e per altres
messions. Sia encara tengut lo dit scriva de
racio de comptar per cascun dia la messio de casa
nostra ab la un dels majordomens si esser hi
pora e ab los officials majors e
enserch diligentment que en lo dit compte alcuna
cosa no sia sobremesa: encara enquira que en
alcun offici de casa frau alcuna nos faça
aytant con en el sera: albaran debitori al
comprador de aquelles viandes que haura manlevades a
obs de nostra cort per cascun mes faça quen
mester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartre
per cascun mes o de dos en dos meses
comte lo dit escriva de racio reeba de les
messions que cascun haura fetes en son offici
reebent daquells segons ques conve sagrament
que en lo dit compte frau
alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels
algutzirs del canceller e del maestre racional los
quals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a
ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut:
pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui
compte retre a ell son tenguts los dits comptes
recusar e contradir. Stablim encara quel dit scriva
de racio les condempnacions ques faran per los havents
poder a aço de nostres e contra nostres domestichs
officials en lurs quitacions aquells encontinent
not a cascu e en apres dels dits notaments
faça albara debitori al nostre almoyner e aquells
pusca als pobres de Christ larguir e degudament
distribuyr. Ajustam encara quel damunt
dit scriva de racio a nos que be e feelment
se haura en son offici faça
sagrament e que res no ha fet ne
fara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses
observar.
Nota:vint
y
cinch libres
barcheloneses: La primera vez que aparece y en este texto, hasta
ahora se encuentra e, et. 25 libras
barcelonesas.
También vemos escrito libre: libro.