Afida, Afisa, Afia (d.), (rom. afidar, afizar, afiar, v. fr. affiler, it. b. lat. affidare), v. a. Confier, commettre à la foi de quelqu’un, v. fisa. (chap. confiá, fiá, fiás de algú: confío, confíes, confíe, confiem o confiam, confiéu o confiáu, confíen. Se conjuguen igual.) S’ afida, s’ afisa, v. r. Se confier, se fier. Se lou loup s’ afisèsse pas En ço que li disié la maire. M. Bourrelly.
Afida, afisat (l.), afisado, part. adj. et s, Affidé, affidée. A l’ afisat (l.), en toute confiance. R. à, fe.
Afidamen, Afiament (d.), (
rom. afizamen, afiamen), s. m. Action
de confier,
de se confier, v. counfianço. R. afida.
Afiela, Afiera (m.), Afila (rh.), Ahiela (b.), Ahila (g.), Afiala (l.), Afiaga (Velay), (
rom.
cat. esp. afilar,
it. affilare), (chap. afilá, esmolá) v. a. Affiler, aiguiser; en Velay,
se dit d’ un danseur
qui en commençant embrasse sa danseuse, v. agusa.
Pèiro d’ afiela, quiosse, outil
de tanneur. (chap.
pedra de esmolá o afilá;
esmolet : afiladó, esmoleta : afiladora;
cas.
piedra de afilador)
Afiela, afialat (l.), ahilat (g.), afielado, afialado, ahilado,
part.
et adj. Affilé, affilée, v. adounc; effilé, effilée, v. tira.
Blad afiela, blé maigre, à tiges filiformes;
nas afiela, nez droit, nez grec; lengo afielado,
langue bien pendue (
cas.
lengua afilada); taio afielado,
taille élancèe. R. à, fièu.
Afielado, Afilado (rh.), Ahilado (g.), (esp. afiladura), s. f. Ce qu’
on affile ou aiguise en une fois. R. afiela.
D’ afilado pour d’ à filado.
Afieladouiro, Ahiladèro (g.), Ahilo (bord.), (esp. afiladera), s.
et adj. f. Affiloire,
pierre à aiguiser, v. agusadouiro.
Au gouvernour e magistrat
Jou doun la pèiro ahiladèro.
G. D’ Astros.
R. afiela.
Afielage, Afialage (lim.), Afialatge (l.), Ahilatge (g.), s. m. Action d’ affiler, aiguisage, v. amoulage. R. afiela.
Afielaire, Afialaire (lim.), Afialarello, Afialairo, s. Celui, celle
qui affile, v. amoulaire. R. afiela.
Afielanda, Afialandat (l.), Afielandado, Afialandado, adj. En
train de filer. R. à, fielant.
Afielata, Afilata (l.), (
rom. afilatar,
it. affilettare), v. a. Mettre un oiseau sous le filet, v. acapiala, clapouna; attraper, leurrer, déniaiser, v. afina.
Afielata, afilatat (l.), afilatado,
part.
et adj. Déniaisé, déniaisée, dératé, dératée. R. à, fielat.
Afierma, Afirma (l.), Aferma (d.), (
rom. affermar,
cat. esp. afirmar,
port. affirmar,
it. affermare, lat. affirmare), v. a. Affirmer, v. acerta, afourti.
De l’ ome qu’
es dannat acò n’
es pas lou sort?
Debar.
Afierma, afirmat (l.), afirmado,
part.
et adj. Affirmé, affirmée.
Afiermacioun, Afiermacien (m.), Afirmaciéu (l. G.), Afirmaciou (b.), (
cat. afirmació, esp. afirmación,
it. affermazione,
rom. lat. affirmatio, affirmationis), s. f. Affirmation, v. afourtimen.
Es en afiermacioun,
on l’ affirme.
L’ ideio
latino aura soun afiermacioun la mai soulènno.
Afiermaire, Afirmaire (l. g.), Afirmarello, Afirmairo (esp. afirmador, lat. affirmator), s. Celui, celle
qui affirme. R. afierma. (chap. afirmadó, afirmadora)
Afiermatiéu, Afirmatiéu (l. G.), Afirmativo (
rom.
cat. affirmatiu, affirmativa, esp. afirmativo,
port. affirmativo,
it. affermativo, lat. affirmativus), adj. Affirmatif, affirmative. (chap. afirmatiu, afirmativa)
Sus la respouesto afirmativo.
Afiermativamen, Afirmatibomen (l. g.), (
cat. affirmativament, esp. afirmativamente,
it. affermativamente,
port. affirmativamente), adv. Affirmativement. R. afiermatièu. (chap. afirmativamen)
Afiermativo, Afirmatibo (l. g.), (
it. affermativa, esp. afirmativa,
cat.
port. affirmativa), s. f. Affirmative. R. afiermatièu.
Afiéu (
rom. afic, afix, v. esp. afinco – ahínco -), s. m. Ardeur, entrain, en Toulousain, v. afecioun, acioun.
Perqu’ aquel jaupo amé
tant d’ afiéu.
C. Folie.
R. afisca.
Afiha, Afilha (l. g.), (
rom. afilhar,
cat. afillar,
S’ afiha, v. r. S’ affilier, s’ allier
par mariage; s’ associer.
Afiha, afilhat (l. g.), afilhado,
part. adj.
et s. Affilié, affiliée. R. à, fiéu.
Afihacioun, Afihacien (m), Afilhaciou (b.), Afilhaciéu (l. g.), (b. lat. affiliatio, affiliationis), s. f. Affiliation; adoption, v. adoupcioun. R. afiha. (
cas. ahijamiento, prohijamiento, adopción; chap. afillamén, adopsió)
Afihamen, Afilhamen (l. g.), (
rom. afilhamen,
cat. afillament), s. m. Action d’ affilier, d’ adopter. R. afiha.
Afihoulamen, Afilhoulamen (l.), (
rom. afilholamen), s. m. Affiliation
par le baptême. R. à, fihòu (chap. apadrinamén, afillamén, los padrins apadrinen al
fillol al
batech, apadriná;
cas. apadrinamiento, ahijado : hijuelo); Afila, v. afiela; afilata, v. afielata.
Afin, Afi (l. G.), Acerafin (Var.), (esp. afin – a fin
de que -,
it. affine), conj. Afin, v. pèr.
Afina (
rom.
cat esp.
afinar,
it. b. lat. affinare), v. a.
et n. Achever, terminer, v. acaba (chap. acabá, afiná lo treball); tirer vers la fin, en finir (vieux), v. fini. R. à, fin 1.
Afina, Fina (lim.), (
rom.
cat. esp.
afinar,
port. affinar,
it. b. lat. affinare), v. a.
et n. Affiner, parfaire, v. esmera (chap. esmerá); ameublir la terre, v. abóudri; tromper avec finesse, duper, enjôler, v. embula; s’ amollir, devenir blette, en parlant des
fruits. (chap. passás
una fruita, tornás
molla, blana,
per massa madura)
Quand la femello noun l’ afino.
C. Brueys.
Pèr l’ afina, segur
cal pas èstre pla fort.
A. Mir.
S’ afina, v. r.
Se duper, s’ attraper.
PROV. Lou
plus fin, tard o d’
ouro, s’ afino.
Afina, afinat (l. g.), afinado,
part.
et adj. Affiné, affinée.
L’ as bèn afina, tu l’ as bien attrapé. R. à, fin 3.
Afinage, Afinàgi (m.), Afinatge (l. G.), Afinatye (b.), (
rom. afinamen), s. m. Affinage, v. esmeraduro; ameublissement
de la terre, v. atrencaduro.
Casso d’ afinage, coupelle. R. afina.
Afinaire, Afinarello, Afinairo (
rom. afinaire,
cat. esp. afinador,
it. affinatore), s. Affineur; trompeur, trompeuse, en Dauphiné, v. embulaire. R. afina.
Afinarié, s. f. Affinerie, lieu où l’
on affine. R. afina.
Afinca, afincha, v. afica.
Afineta, Afinitat (l. g.), (
rom. afenitat,
cat. afinitat,
it. affinità, esp. afinidad, lat. affinitas, affinitatis), s. f. Affinité, v. alianço.
Contra alcung
de sa consanguinitat ho affinitat.
(chap. contra
algún de sa – la seua – consanguinidat o afinidat)
Afinfa, Afinfoula, Afinfourla (l.), Afinoula (rouerg.), (
rom. afifollir), v. a. Parer, atinter, v. assièuna, atrenca, pimpa.
Pèr l’ afinfa, lou prepara.
A. Arnavielle.
S’ afinfa, v. r.
Se parer avec orgueil ou affectation,
se bichonner.
Afinfa, afinfourlat (l.), afinfourlado,
part.
et adj. Pimpant, pimpante. R. à, finfo, fifour.
Afinimen, v. finimen.
Afinouiro, s. f. Affiloire,
pierre propre à donner le
fil aux outils, v. afieladouiro. R. afina.
Afinta, v. finta; afinta, v. afica; afinto, v. à finto; afiouca, v. afouga.
Afiquet, Afisquet, s. m. Affiquet, petit ajustement
de femme, épingle, v. brouquet, ajust.
Touto vosto bèutat n’
es aro
que pinturo.
(chap. tota la vostra bellesa
no es datra cosa
que pintura…)
Que magnos, qu’ afiquets.
Du Bartas.
R. afica.
Afirma, v. afierma; afiroula, v. afusela; afisa, v. afida.
Afisc, Afich (l.) Afisco (
rom. afigi, lat. affixus), adj. Friand, attrayant, attrayante, v. fricaud, friquet.
E sies bèn talamen afisco
Que pertout parlon
de Catau.
C. Brueys.
Afisca, Ahisca (g.), Afrisca, Afresca (l.) Afusca, Avusca, Afousca (m.), (
rom. afiscar, b. lat. affixare), v. a. Exciter,
animer, passionner, v. afouga; attirer, enjôler, charmer, v. enfiscaia, afeciouna; requinquer, attifer, v. afica.
Afisque, afisques, afisco, afiscan, afiscas, afiscon.
Afisca ‘n
chin, haler un
chien; afisca l’ apetis, provoquer l’ appétit.
S’ afisca, s’ afresca, s’ afousqueira, v. r. S’
animer, s’ empresser; prendre goût, s’ opiniâtrer à quelque chose; s’ irriter.
E le pis
es que, quand s’ afisco,
Toutos li cridon: avalisco!
P. Goudelin.
Afisca, afiscat (l.), afiscado,
part.
et adj. Animé, passionné, empressé (empressó
original), effronté, attifé, ée.
Èro afiscado,
elle marchait hardiment.
E noun detèsto quel
pecat,
Pèr-ço-qu’es contro el afiscat.
B. Grimaud.
R. afisc.
Afiscacioun, Afiscaciéu (l.), Afuscacien, Afouscacien (m.), (
rom. afic, afix), s. f. Attachement,
application, obstination, v. achinimen; ardeur, empressement, v. afecioun, fogo.
Dins soun afuscacien fèt uno couiounado.
(chap. dins sa ofuscassió – com estáe ofuscat – va fé
una collonada)
F. Peise.
Coumo trei
gat bòrni blagavon
E d’ afuscacien alumavon.
V. Gelu.
R. afisca.
Afiscadou, Afuscadou (m.), s. m. Excitateur, brouillon, v. empuradou. R. afisca. (chap. exitadó, excitadó; animadó, apassionadó)
Afiscaire, Afriscaire (l.), Afriscairello, Afriscairo, s.
et adj. Celui, celle
qui excite,
anime, passionne, v. empegnèire.
Tals fruches afriscaires e rousencs.
R. afisca.
Afiscalha, v. a. Atinter, parer, en
Gascogne, v. afistoula.
S’ afiscalha, v. r.
Se parer, s’ attifer.
Afiscalhat, afiscalhado,
part.
et adj. Atinté, atintée, attifé, attifée.
Partès, anas-vous-en, lusents, afiscalhats.
R. afisca.
Afisoula, afisourla, v. afusela.
Afispa, Afispado (
cas. avispado), adj. Alerte, éveillé, rusé, éveillée, rusée, en bas
Limousin, v. escarrabiha. (chap. espabilat, alerta, despert)
Uno afispado cardounilho.
L. Boucoiran.
R. afisca, afinfa.
Afisse, Afisso (lat. affixus), adj.
et s. t.
de grammaire. Affixe.
Afistoula, Afistourla, Afiscoula, Afuscula (esp. afistolar;
rom. fistola, roseau, lat. fistula), v. a. Rendre svelte, amincir, v. afusela, aprima (chap. aprimá, aprimás:
yo me aprimo, aprimes, aprime, aprimem o aprimam, apriméu o aprimáu, aprimen); attifer, atinter, orner,
v. afinfa, atrenca.
S’ afistoula, v. r. Devenir svelte, maigre; s’ attifer,
se parer, v. amousteli. (chap. fés
magre, prim, en menos
grassa,
greix o
sagí, esbelt. Li fa
bona falta a Juaquinico
Monclús, el gras, presidén
de la
Ascuma.)
Afistoula, afistoulat (l.), afistoulado,
part.
et adj. Aminci, amincie, exténué, exténuée, maigre; éveillé, éveillée, dégourdi, dégourdie; requinqué, requinquée.
Afistouli (S’), v. r. Maigrir, v. afistoula.
Afistouli, afistoulit (l.), afistoulido,
part.
et adj. Maigri, maigrie.
Afita (
it. affittare, b. lat. affictare), v. a. Affermer, louer, assurer, convenir, à
Nice, v. arrenda, assegura, louga (chap. llogá, arrendá); acquérir, acheter, à Sault, v. achabi; entretenir, soigner, en Béarn, v. afacha.
PROV. NIÇ.
Qu emblanquisse la maioun la vòu afita.
(chap.
Qui emblanquix o blanqueje la
casa la vol arrendá, llogá.)
– Aquéu qu’ afito
de bèn à-n-un vesin,
A
de proucès sero e matin.
S’ afita, v. r.
Se procurer.
Afita, afitat (niç.), afitado,
part. Affermé, affermée, assuré, assurée. R. à,
fit.
Afixa, v. aficha; afixo, v, aficho; aflac, v. flac.
Aflaca (esp. aflacar), (chap. aflaquís, aprimás, arguellás, debilitás, afluixás) v. a.
et n. Rendre
mou, flasque, affaiblir, v. aflaqui, aflanqui. Aflaque, aflaques, aflaco, aflacan, aflacas, aflacon.
(chap.
yo me aflaquixco o aflaquixgo, aflaquixes, aflaquix, aflaquim, aflaquiu, aflaquixen;
yo me
arguello, arguelles, arguelle, arguellem o arguellam, arguelléu o arguelláu, arguellen;
etc.)Lou foucha m’ aflaco.
H. Birat.
S’ aflaca, v. r. Devenir flasque, s’ apaiser.
C. Peyrot.
Aflaca, aflacat (l.), aflacado,
part.
et adj. Affaibli,
ie, énervé, ée.
Vese uno bello femo apaurido, aflacado.
F. Du Caulon.
R. à, flac.
Aflama, Aflamba (l.), Alama (g.), (
rom.
cat. aflamar,
it. affiammare, v.
fr. aflamber), v. a. Enflammer, v. enflama; irriter une plaie, v. entahina. (
cas. inflamar; chap. inflamá, inflamás
una ferida; aflamá, aflamás :
se han aflamat les pataqueres)
La poudro va tout aflamba.
P. Goudelin.
Amics, aflambarion l’ oustal.
Cazaintre.
S’ aflama, v. r. S’ enflammer.
Aflama, aflambat (l.), aflambado,
part.
et adj. Enflammé, ée.
Veguèron un trevant tout aflama, ils virent un revenant entouré
de flammes. R. à, flamo.
Aflambeira, Aflambairat
et Enflambairat (l.), Aflambeirado, Aflambairado, Enflambairado, adj. Enflammé, ée, v. afara.
Vers moun visage aflambairat.
J. Azaïs.
R. à, flambèu.
Aflamina, v. fróumina; aflanca, v. flanca.
Aflanqui, Eiflanqui (d.), Aflanca, Esflanca (l.), Eiflanca (d.), v. a. Efflanquer, énerver, v. assanca, desloumba.
Aflanquisse, aflanquisses, aflanquis, aflanquissèn, aflanquissès, aflanquisson.
Li fèbre aflanquisson forço, les fièvres sont débilitantes.
Lou pichot ome aflanco.
A. Langlade.
S’ aflanqui, v. r. S’ énerver.
Aflanqui, aflancat (l.), aflanquido, aflancado, part. et adj. Efflanqué, efflanquée, énervé, énervée.
Aflanqui, susarènt.
J.-B. Martin.
R. à, flanc.
Aflanquimen, s. m. Action d’ efflanquer, d’ énerver, v. ananquimen, cagno, vanesso.
Noun siéu gagnaire
Que de l’ assermacioun e de l’ aflanquimen.
Calendau.
R. aflanqui.
Aflaqui, Aflaqueiri (cat. aflaquir), v. a. Rendre flasque, débiliter, v. enflaqui, aflèuni. (chap. aflaquí, arguellá, debilitá, afluixá)
Counouissès bèn pau la famino
Que l’ aflaquis e que la mino.
C. Favre.
S’ aflaqui, v. r. Se relâcher, s’ affaiblir, s’ avachir.
Tout s’ aflaquissiò, jusquo ‘s quitis melous. (leo quìtis)
P. Barbe.
S’ aflaquiguèron lis auriho de l’ ai.
J. Roumanille.
Aflaqui, aflaquit (l. g.), aflaquido, (chap. aflaquit, aflaquida, arguellat, arguellada, prim, prima, aprimat, aprimada, débil, debilitat, debilitada, fluix, fluixa) part. et adj. Énervé, énervée, lâche.
La velo es aflaquido, la voile est détendue.
PROV. Quau bastis o se marido
Vèi lèu sa bourso aflaquido.
(chap. Si es catalá de Barchinona, la bossa no sonará tan)
R. à, flac.
Aflaquimen, s. m. Relâchement, affaiblissement, v. afeblimen. R. aflaqui.
(chap. aflaquimén, debilitamén, afluixamén, arguellamén, aprimamén)
Aflaquissènt, Aflaquissent (l. G.), Aflaquissènto, Aflaquissento, adj. Enervant, enervante, débilitant, débilitante, v. afeblissènt.
Se béu plus que de biero aflaquissènto.
ARM. PROUV.
R. aflaqui.
Aflat (it. afflato, lat. afflatus, souffle), s. m. Faveur, influence bénigne, soins, caresses, v. amistanço, favour; cavité, enfoncement sous un rocher, dans un gouffre ou hors de l’ eau, v. espeluco (cat. espluga; espelunca). (chap. flat : bufera : alé, aliento)
Aquel enfant a ges d’ aflat, cet enfant n’ est caressé par personne.
As bèn agu l’ aflat dóu Creatour.
A. Boudin.
Souto l’ aflat de Diéu, sèmpre de flour nouvello
S’ alisco la terro au printèms.
T. Aubanel.
Lou plesi de senti s’ auboura la pousseto
Sout l’ aflat de la man douceto.
B. Royer.
Aflata
Me gusta esto:
Me gusta Cargando...
Relacionado - Related