(La wikitrolas hay que consultarla con mucha información de antemano, sinó te la meten doblada, como el imbécil de Luis Roberto Castrillón a una web feminista)
Puede incluirse en las hablas del Guadalope y Alto Mezquín.
Alfonse II, Roi d’ Aragon. (Sabrá el imbécil Artur Quintana Font y sus acólitos, como los de la Ascuma, que este rey de Aragón dejó este poema en occitano ?)
Por el contrario, la O breve evoluciona siempre a o: bona (buena). No existe seseo (zelles, cejas; zent, cien), por lo que contrasta con otras hablas catalanas en las que es normal, pero, además, en el habla de Aguaviva, igual que en Torrevelilla, La Ginebrosa (Chinebrosa) y La Cañada de Verich a la fricativa interdental sorda (falz, hoz, falce, fals pronunciado con z como en aragonés) se opone una africada interdental sonora dotze, doce, pronunciando más o menos como “dodde”; setze, pronunciado “sedde”, etc.).
Es común la e en los plurales (la casa / les cases; valenciano, asturiano) – el catalán tiene plural en as – y en los verbos (cantes, canten) y la pérdida de -o final (moliner, molinero; castell, castillo). Se conserva la s sonora [z]: casa [káza]. Pero, frente a las hablas catalanas vecinas, mantiene la -r final (ferrer, herrero; parlar, hablar).
La x inicial (pero qué x, pedazo de idiotas como Tomasico Bosque?) o tras consonante se pronuncia como prepalatal africada sorda (chuflar por xuflar, colchó por colxó), pero se conserva la g-, j- inicial como fricativa sonora, por ej. en gent, junt, frente al valenciano, en que se hace africada.
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Aiguaviva_de_Bergantes (la Wiki en dialecto occitano catalán)Aiguaviva se situa a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d’Aragó i de València. La població, estable fins al 1930, ha disminuït de més de la meitat des d’aleshores. El conreu de regadiu (400 hectàrees) aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants. El secà (vinya, cereals i oliverar) ocupa unes 820 hectàrees, i a les terres no conreades (2800 hectàrees), cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. Al s. XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda. Les terres de conreu estan força repartides i, en general, són explotades pels propietaris. La vila (677 hectàrees [1981], aiguavivans; 549 m alt), gairebé equidistants d’ambdós rius, fou reconquerida al final del s. XII per Alfons I de Catalunya-Aragó. Al temple parroquial de Sant Llorenç, del s. XVIII, són venerades quatre hòsties consagrades, les quals, segons la tradició, se salvaren de l’incendi que el 1475 destruí l’antiga església. Durant la Primera Guerra Carlina fou batuda a Aiguaviva, el 29 d’abril de 1838, la partida del guerriller carlí Lluís Badoy (batalla d’Aiguaviva).
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0001322.xml
La presentadora es mostra totalment sorpresa quan descobreix que a Aguaviva, o a Aiguaiva com li diuen els seus oriünds, anomenen als llibres, “llibres”; a les claus, “claus”; al raïm, “raïm”, (raím) a l’hort, “hort” i així fins a un llarg etcètera. (et cetera en latín)
El més curiós no és només aquesta parla peculiar única en tot el món, sinó que els seus propis parlants en diuen “chapurreau” o “chapurriau”.
Per tant, els propis parlants han adoptat una denominació de la llengua pròpia que indica que és imperfecta, que no és la correcta, la normativa. L’única persona que mostra una mica de consciència lingüística de tots els aiguaivans que surten al programa és un home que porta una parada al mercat que diu que no parlen
“ni català, ni valencià, sinó chapurriau”, tot i que després aclareix: “pero MOS entenem tots”.
No sé a vosaltres, però a mi encara em cau la cara de vergonya.
// Tos hauríe de caure la cara de vergoña per moltes atres coses, pero no ne teniu ni gota. //